*~*~*~ CERCADORES DE JULIOL I AGOST 2017*~*~*~*

[Lleona]

Xenia, carinyu, no t'has de desanimar o serà pitjor. De moment espera a que vingui la warry a veure si et portes una sorpresa i si has d'utilitzar TO, podeu buscar maneres de no fer-ho obligat. A més si feu pinxitus cada dos dies segur que enganxeu la SW!!! Va, ànims que en breu tornaràs a estar embarassada!!

Rosae, com va evolucionar el sagnat: va parar o a continuat?

[Moxaina]

JUNO FELICITATS!!!! quina punteria nena!!!

[airuni]

Moltes felicitats Juno!!!
Ànims Xenia fins que no hi ha warry hi ha esperança.
Nosaltres estem acabant la SW.

[XèniaAP]

Gràcies pels PEPOS boniques
De moment ni rastre de la W, només de tan en tan molèsties els ovaris i la panxa inflada... tinc ganetes de que baixi per poder començar un altre cicle!... a vegades penso... no es deu haver equivocat el CB? però posa un 99% de fiabilitat... així que... i si vaig ovular més tard segur que no hi ha cigronet perquè durant el viatge els alps no va haver-hi pinxitos!
A veure si baixa ja la indesigable i ens podem tornar a posar manos a la obra!

[Lleona]

Xenia els bitxitus poden viure fins a 3 dies (i fa poc he llegit 1 setmana) dintre nostre, pel qual si has ovulat més tard també podria ser. No perdis la esperança! I el CB és d'alta sensibilitat però si has ovulat més tard, potser no detecta encara la hormona. Mentre no aparegui la warry, hi ha esperança!!!

[Lleona]

Rosae, no sabem res de tu! Va parar el sagnat?

[rosae7]

Hola noies!

En primer lloc, felicitats Juno!! Que guay la cosa marxa molt bé!!
Disculpeu que no he dit res però dissabte tenia la boda de la meva cunyada i ahir encara hi havien familiars de fora… i estava esgotada.
La indesitjable va fer presencia en tot el seu esplendor dissabte entre els si vull dels novios jo pensava no vull, jeje així que si s’havia avançat la regla… per tant la meva nova data de NW seria el 19/08.
Dilluns comencem vacances així que ben mirat no està gens malament, podrem fer pinxitos no geriàtrics, jeje.
Gaudiu molt l’embaràs!!
I a la resta molts ànims, seguim parlant i segur que cantarem aviat positius!! No podem anar totes a l’hora que col·lapsarem els paritoris, jeje

Petons,

[between]

Lleona, jefa, m'apuntes oficialment?

Nom: between
Edat dels dos: jo 32, ell 42
Cicle de cerca i durada del cicles: portem any i mig des que vam deixar els preservatius. Tinc cicles d'uns 26 dies
Nº Fills: 0
Data NW (importantíssim!): 6 d'agost
Alguna cosa que vulgueu explicar de vosaltres per anar-nos coneixent: Doncs... apuntar-me a cercadores per mi és un pas molt important perquè, tot i que tinc clar que vull ser mare, tinc sentiments contradictoris i no veig que a mi m'estigui arribant el moment i la il·lusió que teniu vosaltres. No sé si és por de lo desconegut, o por de deixar la meva vida i les coses que m'agraden...
Activitat alternativa que voleu fer en cas de no aconseguir la panxu aquest mes (i per donar un tomb positiu si apareix la W): la veritat que jo segueixo fent la meva vida igual (gimnàs, sortides, sopars etc).

Mode ego: perdoneu-me plis
Aquest més no hem sigut gaire productius, per tant casi que puc garantir que anirem a setembre ja... El que us comentava en la presentació és que estic feta un embolic i m'incomoden els sentiments contradictoris que tinc. D'una banda ja fa molts mesos que volto pel SP, m'hi passo hores llegint i impregnant-me d'aquest món de la maternitat etc. Tinc clar que vull ser mare, i tinc clar que ja tinc una edat i el meu marit encara més. Ens imagino formant una família i em feu enveja quan llegeixo la vostra il·lusió immensa. I no paro de preguntar-me pq jo n'estic fent una muntanya de tot? Cada mes que em ve la regla, no puc evitar pensar que tinc un mes més per seguir fent el que vull, quan vull i sense cap impediment.
D'altra banda, com he dit ja fa més d'una any i mig que ho fem sense protecció i els sentiments que explico més amunt se m'ajunten amb un inici de preocupació... és normal que trigui tant? I llavors em passo pel subforum de quan les coses no van bé i em sento fatal per les històries que llegeixo i en canvi jo aquí pensant en què difícil se'm fa voler iniciar aquesta nova estapa. Si mai em llegissin el que estic escrivint em fotrien fora a patades del forum.

Crec que el que tinc és por... por a lo desconegut, a no fer-ho bé (no se'm donen bé els nens), por a renunciar a la meva vida d'ara...

I ara començo a estar preocupada perquè veig que això no és pim pam. Que il·lusa...pensava que era més fàcil. Si fossiu jo, començarieu a fer proves o començo a pendre ovusitol o omifin o algo aixi?

I per acabar, demanar disculpes pel modo ego aquest... m'apunto pq vull formar part de vosaltres i pq, oficalment estem buscant encara que em costi fer-me a la idea. Però crec que havia de ser sincera amb vosaltres i amb mi mateixa!

gràcies!!!

[XèniaAP]

Between Benvinguda,

Crec que no t'has de capficar més del compte en si estàs preparada o no... l'important és que saps que vols ser mare i després ja tindràs 9 mesos de preparació... jejejje conec a moltes noies que no són gaire canalleres i que mai s'havien plantejat massa això de la maternitat i un cop han estat mares són unes marasses increïbles.

Pel tema de proves... doncs no ho, sé fa de mal dir... diuen que minim t'has d'esperar un any! Però això és molt personal... jo porto 8 mesos i estic que em pujo per les parets i tu portes un any i mig i si ho portes amb tranquil·litat doncs potser jo començaria per utilitzar els test d'ovulació i si amb els test d'ovulació no funciona i et preocupa el tema, doncs fas una visiteta el gine a veure que et diu...

[rosae7]

Lleona, jefa, m'apuntes oficialment?

Nom: between
Edat dels dos: jo 32, ell 42
Cicle de cerca i durada del cicles: portem any i mig des que vam deixar els preservatius. Tinc cicles d'uns 26 dies
Nº Fills: 0
Data NW (importantíssim!): 6 d'agost
Alguna cosa que vulgueu explicar de vosaltres per anar-nos coneixent: Doncs... apuntar-me a cercadores per mi és un pas molt important perquè, tot i que tinc clar que vull ser mare, tinc sentiments contradictoris i no veig que a mi m'estigui arribant el moment i la il·lusió que teniu vosaltres. No sé si és por de lo desconegut, o por de deixar la meva vida i les coses que m'agraden...
Activitat alternativa que voleu fer en cas de no aconseguir la panxu aquest mes (i per donar un tomb positiu si apareix la W): la veritat que jo segueixo fent la meva vida igual (gimnàs, sortides, sopars etc).

Mode ego: perdoneu-me plis
Aquest més no hem sigut gaire productius, per tant casi que puc garantir que anirem a setembre ja... El que us comentava en la presentació és que estic feta un embolic i m'incomoden els sentiments contradictoris que tinc. D'una banda ja fa molts mesos que volto pel SP, m'hi passo hores llegint i impregnant-me d'aquest món de la maternitat etc. Tinc clar que vull ser mare, i tinc clar que ja tinc una edat i el meu marit encara més. Ens imagino formant una família i em feu enveja quan llegeixo la vostra il·lusió immensa. I no paro de preguntar-me pq jo n'estic fent una muntanya de tot? Cada mes que em ve la regla, no puc evitar pensar que tinc un mes més per seguir fent el que vull, quan vull i sense cap impediment.
D'altra banda, com he dit ja fa més d'una any i mig que ho fem sense protecció i els sentiments que explico més amunt se m'ajunten amb un inici de preocupació... és normal que trigui tant? I llavors em passo pel subforum de quan les coses no van bé i em sento fatal per les històries que llegeixo i en canvi jo aquí pensant en què difícil se'm fa voler iniciar aquesta nova estapa. Si mai em llegissin el que estic escrivint em fotrien fora a patades del forum.

Crec que el que tinc és por... por a lo desconegut, a no fer-ho bé (no se'm donen bé els nens), por a renunciar a la meva vida d'ara...

I ara començo a estar preocupada perquè veig que això no és pim pam. Que il·lusa...pensava que era més fàcil. Si fossiu jo, començarieu a fer proves o començo a pendre ovusitol o omifin o algo aixi?

I per acabar, demanar disculpes pel modo ego aquest... m'apunto pq vull formar part de vosaltres i pq, oficalment estem buscant encara que em costi fer-me a la idea. Però crec que havia de ser sincera amb vosaltres i amb mi mateixa!

gràcies!!!

Hola Between!
Benvinguda! És molt normal tot el que dius i tenir aquests tipus de sentiments, de fet jo et diré la meva experiència. Jo tenia clar que volia tenir fills, estava molt emocionada, em vaig quedar embarassada a la primera i l’embaràs perfecte. Tot va ser diferent al néixer la nena. Vaig tenir problemes amb el pit, mastitis repetides, la nena no dormia, era un terratrèmol i jo vaig començar a tenir sentiments contradictoris, era mare però no estava al 100% feliç... em va costar molt entendre a un bebè i jo m’he sentit mala mare, no entenia com la gent podia estar molt feliç i jo només pensava en baixar a tirar les escombraries o anar a comprar el pa per estar sola. Volia tornar a la feina únicament per tenir el meu espai... la veritat és que la maternitat que tenia idealitzada no va ser com pensava o potser no la vaig saber viure... sigui com sigui el temps et va veure les coses amb perspectiva. Ara sóc molt feliç, la meva filla té 3 anys i estic boja amb ella, també és veritat que al anar creixent i que ja es comunica... de fet ara anirem per el segon/a.
Amb la meva experiència vull dir que pots tenir por a algunes coses però veuràs com guanyes altres i que el temps tot torna. Potser al principi no voldràs sortir per deixar-la sola o potser si i això no et farà menys mare tot el contrari, et farà sentir que continues sent tu mateixa. Òbviament a l’inici és més acaparador però els sentiments nous que poden aflorar seran molt macos.
Amb això vull dir que encara que siguin casos diferents, sentir aquestes coses encara que semblin difícils d’entendre és normal, som persones i mares.
No pretenc donar ni lliçons ni entrar en debats sobre la maternitat, només explico el meu cas...
Sobre el temps que portes, de vegades els propis sentiments fan que la recerca sigui complicada, conscientment o no... prova els test d’ovulació per veure si ets regular i si veus que no funciona aneu a un especialista (els dos)

Potser coincidim en l’embaràs i així podem compartir experiència!!

[XèniaAP]

Hola Boniques!

Modo ego: Ja m'ha baixat la W... estic K.O També he anat a la gine ja que des del avortament que tinc els cicles irregulars i regles molt doloroses i a més com que aquest serà el meu 9 cicle de cerca i començo a estar inquieta...
M'ha receptat duphaston (estic a França vivint, no sé com es deu dir aquest medicament a Barcelona) És un medicament que ajuda a regular els cicles etc.
Algú n'ha sentit a parlar? algú se'n ha près?
el meu nou dia de NW doncs no us ho sé dir... en teoria el 24/08 però amb aquests super cicles irregulars k tinc...
Bueno començo el modo avorriment! A agafar energies que aquest mes d'agost vull anar a per totessss

[between]

Rosae, Xènia, merci per les respostes!
Crec que ara només veig el que perdré, però no tinc el compte lo positiu de tenir fills, precisament perquè no ho hem viscut i justament és una cosa que fins que no la vius, ja et poden anar explicant que no serà el mateix, oi?

Fa uns 4 o 5 cicles que estic amb els TO, però és veritat que no son sexy week a saco. Potser 2 pinxitos durant els dies fèrtils. És poc, no? si comparo amb el llegeixo per aquí... En total farà any i mig que no prenem cap precaució i uns 4 o 5 mesos estant atents al calendari.
No sé què fer.. demano hora? Em prec ovusitol o àcid fòlic directament sense recepta? Vaig per mútua privada.

Xènia, jo de tu miraria els components d'això que t'han receptat i amb una cerca a google pots trobar com es diu aquí. I si és el mateix component que ovusitol, omifin etc, al SP hi ha molts posts sobre aquests medicaments.

[XèniaAP]

Between l'àcid fòlic és vitamina B i és recomanable començar a prendre'l durant la cerca. No ajuda a fer punteria però va bé per la formació del fetus i evita avortaments! Així que pots començar a prendre'l sense problemes que només és vitamina B!
No he arribat a veure si Omifin és le mateix que duphaston... però pel què he llegit Omifin és per ajudar a madurar els òvuls abans i tenir més fertilitat i el duphaston et regula el cicle hormonal... bueno... a veure si hi ha sort!
La cosa és que el mes octubre novembre i desembre jo i la meva parella estarem separats. Actualment estem vivint a França i jo torno a Catalunya i ell encara es queda tres mesos més a França... així que m'encantaria fer punteria abans de marxar! Ja que després tot hi que ens veurem alguns caps de setmana la cosa es complicarà una micona!

[capseta]

Rosae, Xènia, merci per les respostes!
Crec que ara només veig el que perdré, però no tinc el compte lo positiu de tenir fills, precisament perquè no ho hem viscut i justament és una cosa que fins que no la vius, ja et poden anar explicant que no serà el mateix, oi?

Fa uns 4 o 5 cicles que estic amb els TO, però és veritat que no son sexy week a saco. Potser 2 pinxitos durant els dies fèrtils. És poc, no? si comparo amb el llegeixo per aquí... En total farà any i mig que no prenem cap precaució i uns 4 o 5 mesos estant atents al calendari.
No sé què fer.. demano hora? Em prec ovusitol o àcid fòlic directament sense recepta? Vaig per mútua privada.

Xènia, jo de tu miraria els components d'això que t'han receptat i amb una cerca a google pots trobar com es diu aquí. I si és el mateix component que ovusitol, omifin etc, al SP hi ha molts posts sobre aquests medicaments.

Hola!!

Et volia fer alguns comentaris sobre cicels/cerca/complements...

L'àcid folic cal que el prenguis JA. S'ha de prendre des de abans o l'inici de la cerca, és importantissim sobretot en els primers 3 mesos d'embaràs però ara ho recomanen durant tot l'embaràs i la lactancia. Serveix per prevenir defectes en el tub neural (espina bífida i altres).
Hi ha diferents marques i acostumen a valdre entre 1 i 2 euros la caixa (acfol, zolico, foli-doce, yodocefol...). Si en vols un dels més cars tipus natalben la caixa surt per uns 20 euros, porten altres vitamines.

Ovusitol: jo vaig decidir que l'ovusitol és massa car i vaig investigar pel meu compte, vaig trobar que l'empresa "myprotein" ven inositol (el component interessant de l'ovusitol) en pols, per tant cada dia en prenc 4 grams dissols en aigua.
Fa poc vaig llegir que deies algo de l'omifin, juraria que per prendre-ho és necessari anar al metge i que t'ho recepti. Lo altre són vitamines/complements i no cal.

Sobre si anar o no al metge: mai està de més anar a fer una revisió pre-conceptiba. De fet si fa més d'un any que ho intenteu ja deus haver anat al ginecòleg algun cop per la revisió anual, no? No li vas comentar per què et recomanés algo?
Si pel que sigui no ho has fet, jo hi aniria, així et fa una analítica i ell ja et dirà si amb el temps que porteu cal fer alguna prova o no.

Fer proves/ alarmar-se: doncs a veure, si... porteu força temps sense evitar l'embaràs, però mirant el calendari només 5, així que podria ser que abans no haguéssiu enganxat mai l'ovulació i per tant de mesos de cerca "de veritat" en prteu 5, una xifra que no és alarmant. De totes formes si vas al gine ell et dirà si cal mirar-s'ho o no.

Sexe: molt? Poc? Dues vegades durant els dies fertils? Bueno.... en això hi ha moltes teories. La meva és que si es fa el metode margarita (dia si dia no) durant tot el cicle és millor. Es dona temps als soldadets a regenerar-se, i com que viuen fins a 3 dies dins nostre doncs enganxes l'ovulació segur.

Bueno, espero haver-te solucionat alguns dubtes, i sobre els dubtes de la maternitat en sí.... cadascú fa el que vol/pot i cada parella és un món.

[capseta]

Between l'àcid fòlic és vitamina B i és recomanable començar a prendre'l durant la cerca. No ajuda a fer punteria però va bé per la formació del fetus i evita avortaments! Així que pots començar a prendre'l sense problemes que només és vitamina B!
No he arribat a veure si Omifin és le mateix que duphaston... però pel què he llegit Omifin és per ajudar a madurar els òvuls abans i tenir més fertilitat i el duphaston et regula el cicle hormonal... bueno... a veure si hi ha sort!
La cosa és que el mes octubre novembre i desembre jo i la meva parella estarem separats. Actualment estem vivint a França i jo torno a Catalunya i ell encara es queda tres mesos més a França... així que m'encantaria fer punteria abans de marxar! Ja que després tot hi que ens veurem alguns caps de setmana la cosa es complicarà una micona!

L'omifin en sí no sé les qualitats que té segur, però l'ovusitol ajuda a millorar la qualitat ovocitaria.

Per regular els cicles recomano l'oli de perles d'onagra. Mirar la quantitat aue ve a cada perla i prendre'm 1000mg des de la regla fins l'ovulacio

[Lleona]

Hola noies!!!

Between, i tant que t'afegeixo!! Molt benvinguda!! Després de la mega explicació de la capseta no cal que et digui res més, però comentar que omifin serveix per a que els òvuls siguin de millor qualitat i que en tinguis més. Jo també vaig trigar dos anys amb la peque i vem fer proves al any i poc. Gràcies a la medicació ens vem quedar però et recomano que vagis al gine i ell/a t'indiqui el què. Abans de la medicació ens vem fer analítiques, seminogrames i per suposat, TO i temperatures basals.

Sobre lo dels sentiments, jo penso que és la por a lo desconegut, però et puc assegurar que guanyaràs molt, tot i que potser no és fàcil el camí. Però sobretot fora aquests pensaments o et costarà molt quedar-te. I no demanis disculpes per desfogar-te, per això estem!

Xenia, quina me aquesta warry!! Ja veuràs que l'agost es vostre!!

[Gustineta]

Hola!

Between vaig llegir la teva entrada i voldria dir-te que aquestes preguntes i dubtes que tens són normals. Tenir un fill és un canvi vital importantíssim! Per una banda ho pots tenir clar i per l'altra dubtar i no passa absolutament res.
Això de més o menys il·lusió... les comparacions són odioses. Cadascú ho viu amb una intensitat diferent i ja està.
Si em permets l'opinió... jo sí que et recomanaria fer algunes proves bàsiques. A veure, depèn molt de la vostra activitat sexual, però jo penso que amb un any i mig de relacions sense protecció, independentment de si controleu els dies fèrtils o no, segur que hi ha hagut possibilitats que t'hi quedessis. Evidentment que no és indicatiu de res, però és prou temps per pensar en fer una visita al ginecòleg i comentar-li-ho. Si surt bé, fantàstic i si no guanyaràs un temps importantíssim!

D'altra banda, vull comentar sobre un tema que he vist diverses vegades per aquí. Em costa una mica i potser us semblarà inadequat, però no me'n puc estar: l'estrès, els dubtes, el pensar en ser mare i la preocupació NO causen problemes per quedar-se embarassada.
Lleona, vaig llegir que l'altre dia ho deies. Sé que està fet amb bona intenció i que no pretens fer mal a ningú, sinó al contrari, però pensa que amb això pots responsabilitzar i culpabilitzar a la gent d'una cosa sobre la qual no té cap control. El fet de tenir problemes de fertilitat no té res a veure amb tenir segons quins pensaments o per "no relaxar-se". Això és la il·lusió de control i està dit des de l'altra banda, a posteriori i amb una criatura viva als braços.
La infertilitat i l'esterilitat tenen causes físiques, no psicològiques: desajustos hormonals, espermatozoides de baixa qualitat, problemes de coagulació, problemes uterins, malalties autoimmunes, etc... I moltes vegades, simplement té un origen desconegut, que és una put***. Arribar a tenir un diagnòstic pot ser ràpid o ser un procés molt lent i dolorós. Sigui com sigui, si fem creure a la gent que no es queda embarassada perquè pensa segons què, no l'ajudem. Al contrari, si realment hi ha un problema, fa perdre temps i fa mal.
Imaginem aquest cas: una noia té baixa reserva ovàrica o fallada ovàrica prematura, i no ho sap. O un noi que té molt pocs espermatozoides i malformats. Com més aviat puguin tenir un diagnòstic, millor, no? El temps i l'edat, en fertilitat, encara que ens facin creure el contrari, compta.
No pretenc ofendre ni molt menys espantar ningú, però creia que ho havia de dir.

[between]

Moltes gràcies boniques!

Em compraré àcid fòlic i demanaré hora a la gine.
Per cert, responent a una de les preguntes, diré q vaig anar a la gine al novembre passat. Era la primera vegada que hi anava (sí, sí... heu llegit bé) i em va fer citologia i eco (tot bé). Li vaig comentar tímidament lo de la cerca i em va receptar algo (no recordo què era ara) i em va dir q, si volia, m'ho prengués. Però va quedar la cosa tot molt a l'aire i no vaig anar mai a comprar-ho. Ara han passat força mesos i el betweeno està més impacient i jo m'atreviria a dir que més preparada per fer el pas. I com deia, crec que no pot ser que en tots aquests mesos no haguem encertat mai. O sigui que sí, crec que comença a ser hora que ens fem mirar els dos.

Gustineta, jo també estic d'acord amb la reflexió que fas. La concepció és pura química i compatibilitats.
Ara bé, és gairebé impossible ser capaç de separar els sentiments i emocions, sobretot si ja portes molts cicles de cerca. D'aquí ve les tan odiades frases de "relaxa't, no hi pensis" i "quan menys t'ho esperis, et quedaràs".
La impotència de no tenir el control i la frustació de tants mesos amb la il·lusió de tenir un fill és un còctel difícil de pair i encara més de consolar...

Canvi de tema jeje... he vist a la llista que hi ha 5 panxus, no?? Oleeee com us va??
I veig que les properes son Haila i Sa6, Ja informareu si heu encertat!

[XèniaAP]

Hola noies!

Gustineta volia aportar el meu granet de sorra en el teu comentari!! Evidentment que tens raó dient que la infertilitat i l'embaràs son processos físics i químics i no psicològics.

Però també és veritat que el cos i la ment estan molt lligats... Crec que aquí qui més qui menys sap el què és preocupar-se, i pensar tota l'estona en el mateix tema... veure panxes i nens per tot arreu... (Ho dic jo que sóc la obsessiva nº1) i és molt complicat deslligar-se d'aquests pensaments, a mi em costa moltíssim... Però també sóc de les que penso que no aporten res de positiu i que no hi ha res millor que una bona dosis de PEPOS.

Deixant clar que no són els PEPOS el què et faran que et quedis embarassada i que si tens dubtes de la teva salut reproductiva el millor que pots fer és anar a veure un especialista.

Així que Between ja ens diras què tal la teva visita amb la gine, espero que vagi molt bé!... i les altres ja anireu cantant si hi han més positius.
Jo la setmana que ve tinc hora a la gine una altre vegada per fer-me una eco als ovaris, vola assegurar-se que no hi tinc cistes.

Ànims boniques que l'agost ja està aquí!

[MiMi_M_T]

Hola super buscadores !
he estat una mica desconectada per no obsesionar-me massa.
Com ja sabeu va tornar a venir la waary i vaig tenir baixón. Ara estic a tope pero aquest mes no he mirat TO ni res, aixi que desde fa 1 semana fem pintxitos dia si i dia no, o quan ens ve gust.
Just la SW estarem de vacances amb els sogres i els cunyats aixi que no conto amb fer cap pinxito, aixi que directamente espero la warry pel 15 d'Agost i directa cap a setembre

Moltes felicitats per les noves panxus