Feina i Família, es pot ser bona en tot?

comparteix les teves il·lusions de ser mare.
Eruga
:: puça
:: puça
Entrades: 13
Membre des de: dj. ago. 24, 2017 12:00 pm

Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: Eruga » dt. set. 19, 2017 4:54 pm

Hola,
M'agradaria crear aquest post per saber les vostres experiències relacionades en tenir càrrecs professionals alts i a la vegada ser mare. Es pot en tot?

Tinc un nivell d'estudis molt elevat, i dins el que tocaria ser el meu món professional he vist que moltes dones tenen fills tard (perquè primer els interessa créixer professionalment) i moltes d'aquestes, quan els tenen, perden l'ambició que tenien per la feina i en certa manera deixen de créixer professionalment. Jo també sento que professionalment tinc certa ambició, m'agradaria arribar lluny, tenir càrrecs elevats en una empresa, però també vull una vida familiar sana i estable. I sé que un cop tingui fills, prioritzaré la família en vers la feina.

Volia saber l'opinió d'alguna de vosaltres que hagueu estat o esteu en una situació semblant. Si heu hagut de renunciar a alguns càrrecs per a tenir més temps per la família, si heu perdut ambició professional al ser mares, o si ho podeu compaginar tot bé.

No sé si m'he explicat bé, però es un tema que em preocupa una mica. Merci
Imatge
Mum15
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 343
Membre des de: dc. set. 23, 2009 7:07 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: Mum15 » dt. set. 19, 2017 6:14 pm

Hola!

Jo soc arquitects i tenia moltissima responsabilitst, control d'obres, direccions... Acabar tard, marxar aviat de casa...va ser tenir el petit i mentre ell sigui petit prioritzo horaris i temps amb ell i no creixer tant professionalment...pero, de manera temporal..ja et dic, a la que no sigui tant dependent de mi...aniré ampliant horaris, responsabilitats etc..ara per ara, no.

Sort!
Imatge
Avatar de l’usuari
Bea
:: granota
:: granota
Entrades: 239
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: Bea » dt. set. 19, 2017 6:51 pm

Hola Eruga,

La resposta curta és, sí, es pot compaginar. La llarga és que sí, però:

- El més important, necessites al teu costat un home que no tingui les mateixes ambicions que tu, i estigui disposat a asumir un rol diferent al de la majoria d'homes. O això, o uns pares/sogres a la teva disposició.
- Necessites una feina amb certa flexibilitat, que et permeti adaptar horaris o quedar-te a casa un dia si els nens estan malalts de veritat i volen la mama. Si no patiràs molt.
- Potser quan siguis mare, perdràs aquesta ambició professional i voldràs dedicar-te més als teus fills, però això en tot cas ja t'ho trobaràs, i si és el que et fa feliç, no et preocuparà gens aquest fil...

Jo estic esperant el meu tercer fill, tinc 35 anys. La primera la vaig tenir amb 28. He ocupat llocs directius des de molt jove, en sectors tradicionalment masculins i per mi la meva carrera professional és molt important. M'he esforçat molt per arribar i no penso renunciar. Soc bona amb el que faig i ho vull seguir fent tot i ser mare. I el més important, la meva feina em fa feliç.

No sé si et servirà la meva experiència, t'explico com ens hem organitzat. Als vint-i-pocs vam decidir amb el meu home fer-nos autònoms i muntar negocis propis. Tenim un negoci tradicional que explota ell amb l'ajuda d'una empleada i li permet tenir les tardes lliures per cuidar els nens. Jo tinc negocis a Internet que em requereixen molta dedicació, i m'obliguen a viatjar, segons les èpoques i els negocis de vegades semana sí setmana no. Però també em donen flexibilitat, la possibilitat de portar als nens al cole cada dia i arribar a la oficina passades les 10, de treballar des de casa un dia si cal, de fer vacances quan vull (poques, la veritat), de portar-los al metge quan toca,... I això sí, els caps de setmana són sagrats, tots pels meus fills.

Quan han nascut els meus fills, he tornat a la feina de seguida, però me'ls he portat a la oficina per poder mantenir la lactància i alternat amb dies treballant des de casa. He donat el pit a moltes reunions, a qui no li agradi que no miri. Quan el petit tenia dues setmanes, vaig haver de marxar a Estats Units una setmana per feina, vaig anar amb el tirallets a sobre tot el dia i treient-me llet cada 3h, interrompent les reunions amb els americants jajajaja Previament havia deixat moltes reserves congelades per tota la setmana.

Espero no haver-te liat més. Com a consell només et diria que mai hi ha un moment perfecte per tenir fills. La feina canvia, la vida canvia, no saps si serà a millor o a pitjor. Si vols un fill, endavant.

Petons,

Bea.
Eruga
:: puça
:: puça
Entrades: 13
Membre des de: dj. ago. 24, 2017 12:00 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: Eruga » dt. set. 19, 2017 8:15 pm

Hola, merci per les respostes,

Potser sí que m'he liat una mica més encara.. jajaja. Bea, de fet la meva parella és encara més ambiciós que jo, ell sí que va directe per cárrecs alts, i els pròxims 5 anys de la seva feina pinten que treballarà jornades molt llargues i amb viatges sovint. I no comptem ni amb pares ni amb sogres. Passats aquests 5 anys esprem que ell canvii de feina cap a alguna cosa més estable parlant d'horaris, però ara ho necessita per a crèixer.

Jo ara estic mirant de canviar d'empresa, perquè a la que estic no em permet créixer com voldria jo, per falta de recursos d'ells. Suposo que he d'anar pas a pas, primer trobar feina a una empresa nova, i veure com funcionen les coses, i llavors si tinc fills potser podria fer el que diu la Mum15, que ha decidit aturar-se una mica professionalment mentre els fills siguin petits.

La veritat és que em fa por que mentre tingui fills m'estanqui professionalment i que després em costi trobar un lloc en el món laboral. Però suposo que no val la pena preocupar-nos per coses que encara no han passat. Tot i que sí que em serveix sentir les vostres experiències i consells.

Bea t'agafo el consell de que mai serà un bon moment per a tenir fills, i a veure si venen aviat.
Imatge
rosae7
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 72
Membre des de: dc. abr. 27, 2016 2:57 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: rosae7 » dc. set. 20, 2017 10:08 am

Hola,

Jo et comento la meva situació… vaig tenir una posició de responsabilitat des de ben jove. La meva situació a l’empresa no era molt bona, feia moltíssimes hores, sempre estava estressada i a sobre tenia un cap que podria dir amb totes les paraules era dolent. Quan em vaig quedar embarassada sabia que seria el fi.. i així va ser, al tornar de la baixa ja tenia substituta i em fan oferir baixar de càrrec amb una disminució del sou bastant heavy. Jo havia sol·licitat la reducció de jornada però estava disposada a no deixar els compromisos que es necessitessin, de fet la primera setmana de tornar vaig haver d’anar a Madrid i no vaig posar cap problema... finalment vaig pactar una sortida amb l’empresa i vaig trobar un altre feina. La posició no és de responsabilitat, diguem que professionalment i econòmicament he fet un pas enrere però he guanyat en tranquil·litat emocional, ja no porto el mòbil a sobre, ni rebo trucades inesperades, ni faig hores extres i el que és més important gaudeixo de la peke encara que aquí no hagi agafat jornada reduïda tinc flexibilitat horària. He patit molt a l’anterior empresa i això fa que ara estigui bé, òbviament trobo a faltar els diners (la baixada ha estat considerable) i poder prendre decisions, controlar alguns aspectes del negoci i portar un equip de persones però ara per ara no em trobo amb ganes de poder tornar a aspirar a algo més... a l’empresa actual és complicat perquè ja hi ha una responsable, que per cert té reducció de jornada així que ho bé marxa ella i ho puc ocupar o ho veig complicat. Si és cert que si tingués la oportunitat de fer-ho on estic ara ho acceptaria perquè conec el sector, el jefe és molt flexible i l’equip humà és molt bo. Però he perdut l’ambició, les causes per un costat ser mare i per l’altre com vaig acabar de l’altre empresa. A part ara busco el segon així que més convençuda estic.
Tot depèn de la empresa on estiguis, que l’equip humà sigui maco, que tinguin flexibilitat i que puguis realment sentir-te bé tant quan ets a la feina com quan ets fora. Amb equilibri de les dues tot és perfecte!!
crunchi
:: pantera
:: pantera
Entrades: 820
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: crunchi » dj. set. 21, 2017 9:59 am

Hola, és un debat molt interessant.

Jo m'atreviria a dir que NO, no es pot ser bona en tot. Simplement pq a tot no s'arriba i molts cops has de triar, perque la conciliació laboral en aquest país és vergonyosa, i perquè molts cops maternitat i alt carrec són incompatibles.

Jo treballo com a supervisora en una botiga, i a la meva empresa la manera de treballar està montada de (mala) manera que ens comuniquem per whatssap, sigui l'hora que sigui. Maleït whatssap. Us podeu imaginar que quan torni els hi diré que no vull estar en cap grup de whatssap, que si m'han de dir alguna cosa, per email o quan arribi a la feina. No era normal el nivell en el que estava, whatssaps a les 11 de la nit o més tard, per parlar de coses de feina per l'endemà o comentar els problemes diaris. Ara amb el nen, és obvi que quan arribi a casa no vull estar pendent del movil. No és normal ni legal, pero treballan aixi i al final t'hi acostumes i ho veus normal. Pero no ho és. Jo m'encarregava d'actualitzar les xarxes socials de l'empresa, molts cops eren les 11 de la nit a casa meva, des del meu movil, mentre sopava, per exemple. No és normal.
Els càrrecs que estan per sobre meu, estan pitjor, viuen 24h per l'empresa. Són molt sectaris.
Jo volia ascendir, de fet just quedar-me embarassada vaig haver de renunciar a un possible ascens. Al principi em va sentar malament, pq jo duia molt temps volent ser encarregada. Pero no vaig presentar-me, voluntariament vaig pensar que pq m'havia de presentar si em tiraria X mesos de baixa. No m'agafarien a mi, estava clarissim.
El cas es que ara amb el nen, que té 2 mesos, sabent tot el que sé de l'empresa, no m'interessa el càrrec d'encarregada. He perdut l'ambició com dieu. Em limitaré a fer la meva feina quan torni a treballar, a intentar no portar-me la feina a casa (ni feina real ni feina mental -estress, preocupacions, etc.). I ves que no demani reducció de jornada. Les meves prioritats han canviat. No vull estar a casa pensant en coses de la feina, i un alt carrec a la meva empresa, de la manera que esta montada, has de passar per l'aro. Només us dic que els directius de l'empresa no tenen fills, i els encarregats de botiga n'hi ha ben pocs que en tinguin. I una encarregada que té un nen petit (18mesos) té l'home a casa que no treballa i se'n cuida del nen. Sino ja veuriem si aquesta dona podria amb tot, pq és dificil compaginar horaris de botiga amb nens, els viatjes de feina, les hores de feina que s'emporten a casa, etc.
Ho veig molt complicat si. Entenc que moltes dones s'esperin a tenir primer el alt carrec i després el fill, pq al revés és complicat (no impossible, clar). Pero també penso que a quin preu hem de pagar les dones la maternitat? Allargar l'edat de ser mare i esperar a que? A que potser ascendeixes o potser no? Posem la nostra vida personal a expenses d'una empresa?? Són preguntes que m'he fet molts cops.... jo ja no volia esperar més i vaig prioritzar la meva vida privada, i ser mare. I potser tindré un càrrec mediocre i no cobraré tant com els meus jefes, però estic construint una familia i sóc mare, i personalment és la millor experiencia de la meva vida, que m'omple moltissim. Em qüestiono si personalment el càrrec que jo volia m'ompliria tant, quan ultimament jo estava molt cremada i molt estressada, que vaig agafar ansietat i tot. L'embaràs em va venir molt bé per fer un kit kat a la feina, la veritat. Tot i perdre una oportunitat laboral, personalment em va venir bé desconectar de l'empresa.
I us dic també que jo tinc carrera i master, però em vaig independitzar i no em podia permetre estar de practiques cobrant una miseria... per això vaig escollir un altre camí, per poder pagar les factures. Aqui altre cop vaig prioritzar la meva vida privada a la vida laboral.

En fi, crec que tots decidim el que més ens convé.... :ok:
Imatge
rave
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 55
Membre des de: dt. ago. 01, 2017 7:28 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: rave » dj. set. 21, 2017 11:28 pm

T'explico..
Sóc empresària, divorciada des de que el meu fill era petit, sense la família a prop que em poguessin donar un cop de mà, si el necessitava, pel que prioritzes... I tant que prioritzes! I primer és món fill, ho tinc claríssim.
M'he perdut reunions, quan està malalt m'he de quedar a casa, ... També et diré que els caps de setmana que està amb el seu pare, si em cal anar a treballar hi vaig (no és el més habitual però de tant en tant, si és alguna cosa important, hi vaig).
I bé... Ningú és imprescindible en el món laboral, us ho asseguro (va morir una treballadora molt bona d'una empresa amb qui tinc relació i et penses que l'empresa no funcionarà sense aquella persona i funciona. I aquella dona era probablement la persona més competent que he conegut mai).
Una mare no se substitueix i els fills són petits només un cop i el que no facis quan són petits... Ho hauràs perdut i no ho recuperaràs.
És la meva manera de veure-ho.
rosae7
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 72
Membre des de: dc. abr. 27, 2016 2:57 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: rosae7 » dv. set. 22, 2017 7:35 am

De vegades penso que la resposta va més enllà... sóc bona parella?, sóc bona filla i germana? sóc bona amiga?... Jo no arribo a tot i de vegades em sento culpable, que si porto dos dies que no he trucat a la meva mare, que si no veig al meu nebot el què m'agradaria, sino veig a les amigues com voldria o m'oblido de preguntar com va anar aquell event... i a la feina quan hi sóc hi sóc això si. I el que més m'agrada és saber qué si sóc una bona mare, tot i que he de dir que em va costar molt o almenys sentir-me'n... però això és un altre debat, jeje
airuni
:: papallona
:: papallona
Entrades: 114
Membre des de: dl. gen. 11, 2016 6:02 pm

Re: Feina i Família, es pot ser bona en tot?

EntradaAutor: airuni » dg. set. 24, 2017 4:32 pm

Hola!
Jo crec que depèn molt de la feina, dels horaris, si pots conciliar, de la flexibilitat...però empreses que tinguin tot això o no n'hi ha o n'hi ha molt poques i al final com diuen has d'acabar prioritzant i escollir, no es perdre la ambició simplement has de escollir. Jo tinc clar que vull anar a recollir el meu fill a l'escola, vull anar a veure les festes de l'escola... i has d'escollir perquè poques feines et deixen combinar les dos coses o vius per la teva feina o per la teva familia.

Rosae el tema de la culpa jo crec que ja la portem desde que naixem, però al ser mares s'intensifica és un tema molt díficil, sempre tenim aquest sentiment és tant díficil d'esfer-se d'ell, no som perfectes i no podem arribar a tot, és impossible i sempre arroseguem aquesta càrrega de voler fer-ho tot i després està el tema de que fem el que fem sempre hi haurà algú que en sap més o fa millor...Al final és això s'ha d'intentar passar una mica i treure's aquest pes de sobre, si algú té la fòrmula màgica?

Torna a “Buscant un embaràs”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: Elenatr i 5 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: