.

[Pantera]

...

[Gustineta]

Hola bonica,

Això del rellotge biològic simplement és :P.

Pel que dius, ell vol estar amb tu i vol tenir fills amb tu, encara que no sigui ara i esteu bé junts i que us estimeu molt... doncs a gaudir-ne! Pensar que ets "la segona" et fa mal i a la llarga si s'enquista pot acabar perjudicant la relació.
Segur que heu fet i fareu coses diferents de les que ell va fer amb la seva parella anterior i per a vosaltres serà únic. A banda, si ell no és la teva primera relació de parella, també és "el segon", però segur que tu no el veus així, no?

No sé és garrepa o no i la seva dona viu com una reina, fa de mal dir. Si no tenen la custòdia compartida i ella normalment es fa càrrec dels nens (cosa que també vol dir que ell té més temps per ell que ella), no veig tan estrany que les despeses estiguin compartides i que llavors, de retruc, també et demani de compartir-les a tu si feu vida junts.

Una abraçada

[crunchi]

Hola Pantera!! Jo crec que és ben normal que la teva parella vulgui esperar una mica a tornar a tenir fills. Peró no per tu, sino per tot en general. Tu mateixa dius que porteu poc, tu no tens feina estable, "casi" viviu junts (pero ni que fos 1 any complet visquent junts em sembla poc)... pero a part de tot això, jo crec que ell tenint la mala experiència de que l'altre relació es va acabar, a sobre amb fills pel mig, veig normal que tot i voler-ne, vulgui esperar a tenir-ne més. Si jo fos ell, faria el mateix. Però si jo fos tu, també m'esperaria. No sé si 3 o 4 anys, però sí que esperaria a tenir una feina estable, a tenir una mínima independencia econòmica, i a portar més anys en la relació. Però amb ell o amb un altre, vull dir que no és per la situació d'ell només, també la teva. No és que la parella et digui "xata aviam si treballem", és que en una casa hi ha molts gastos i amb un crio s'incrementen els gastos. O sigui que no és que l'altre et reclami que treballis, és per a tu mateixa, pel teu fill que necessites tenir uns mínims.

Que ell ja tingui fills pot repercutir-te econòmicament, si. Perque si encara paga hipoteca de l'altre pis (no seria millor vendre el pis i cancelar l'hipoteca?? O que ella li dongui la seva part i es quedi el pis ella?) I ha de passar les pensions... és pasta, si. Doble motiu per pensar-s'ho molt be lo de tenir mes fills. Perque i si és ell qui es queda sense feina??

El tema de ser la segona entenc que ho vegis aixi, pero no ho veig tan greu. Quantes relacions s'acaben i comencen una altre...!!! Hi pot haver segones, terceres i quartes parelles, i no sempre les 1es són les millors. I cada parella és única, no s'ha de comparar. Si ell està amb tu és perque t'estima
Jo viuria el moment, el present, i ja està. Potser ara et preocupes per coses que en un futur,,, qui sap?? Però pel que ens expliques no veig motius per deixar la relació.

Anims!!!,

[eveve]

Hola Pantera!

T'escriuré sincerament com ho veig jo desde fora, amb la informació de la situació que comentes.

Molt sincerament, jo no em precipitaria a tenir fills. El rellotge biològic avisa, però també crec que es pot fer esperar, i et diré alguns motius que em fan pensar això en el teu cas (em sap greu ser tant directa, però crec que busques sinceritat):

- Només porteu un any junts.
- No viviu 100% junts. Sembla una tonteria, un petit detall, però el dia a dia és important per conèixer bé l'altra persona i comprobar que la mecànica de la parella és bona. Veuràs com això de trobar-se a faltar, canvia totalment (i us estimareu igual).
- Ell ja té dos fills (això no es pot canviar, evidentment), però haurà de repartir tota la vida el seu temps entre la vostra familia i els seus altres dos fills.
- Tu no tens feina estable. Per mi és clau que les dues persones tinguin una feina estable. Avui en dia, un sou menys a casa dificulta molt poder afrontar les despeses, i més amb fills pel mig. A més, ets molt jove, i encara que esperis 3-4 anys, podries quedar embarassada perfectament.
- Ho de que és un rancan, entenc perfectament que, per la seva situació, pagui les coses a mitjes. Una altra cosa és que vegis petits detalls del tema econòmic que no t'agradin...

Pel que sembla, com a relació esteu super bé, és important que et valori i tingueu un projecte en comú. Però francament, jo deixaria passar un temps, buscaria una feina estable, sobretot aniria a viure amb ell i a partir d'aquí valoraria i faria el pas. El que has de ser conscient que la seva relació amb la ex i els fills no la podrà canviar mai. T'ho dic no tant perquè siguis la segona (jo amb això no em preocuparia gens) sinó perquè son unes persones que sempre hi seran i en dependran durant molt de temps.

Espero haver ajudat ni que sigui una mica.

Una abraçada!!

[airuni]

Jo opino com el mateix que t'han dit.
Primer ets molt jove, això és important, pots esperar 2 o 3 anys i continuaras sent molt jove.
Lo de la feina estable avui en dia és complicat, al final si no ets funcionari no hi ha cap feina 100% estable, però abans de tenir un fill has de tenir una mica d'estabilitat econòmica.
Lo de viure junts, nosaltres no viviem junts i ara amb l'experiència et puc dir que per mi és imprescindible, és molt diferent ser novios veure't una estona a conviure, i si li sumes un bebé pot ser catastròfic, és important que primer tingueu una convivencia, us acostumeu a unes rutines, les vostres manies, tema economia també és important que ho tingueu organitzat primer com a parella abans de ser una familia, el problema no és que et quedis sense feina i et pugui dir algo, el problema és ell pot mantenir la vostra familia? i els seus altres fills?
El tema de la ex, desde fora és una mica paranoic i exagerat, però ja et dic que és desde fora perquè jo també sòc així i se que pensaria com tu encara que no és correcte, ell té un passat que has d'acceptar i més amb fills, si us estimeu ho hauràs d'acceptar no pots estar tota la vida pensant en tot el que ha fet amb ella abans que amb tu.
Molta sort i paciencia, has d'anar pas a pas.

[Pantera]

..

[VespresVerds]

Crec que primer hauries de tenir clar si tens futur amb aquesta persona i amb un any encara no es veu massa res (i per aquest últim comentari que has fet, no sembla que ho tinguis gens clar). I, sobretot, com t'han dit, cal conviure-hi perquè no és el mateix anar al cinema o a la muntanya un dia a la setmana que viure junts sota el mateix sostre.