Ajuda! Cercant fill però amb dubtes grans...

[eveve]

Hola noies!!

A veure si compartint la meva experiència alguna em pot ajudar ni que sigui una micona...

Algunes potser em coneixeu dels grups de cercadores des de fa força mesos. Resumint, anem pel novè mes de cerca i en tot aquest temps no hem aconseguit més que un bioquímic

Vaig començar la cerca amb una il•lusió enorme, pensant-hi constantment, sense cap mena de dubte en cap moment... fins avui... no sé què ha passat (si és que ha passat algo) que m’he com desinflat i m’entren les pors (angoixes). I em fa molta por buscar un fill amb dubtes, perquè penso que no és la manera de fer-ho, que cal fer-ho amb ple convenciment. No sé, és com si se’m haguessin acabat les piles per la cerca, com si el motor ja no funcionés, no sé com explicar-ho... en definitiva, que no és la mateixa il•lusió que la del principi... i pensava que aquesta il•lusió no es perdia mai... és com que he passat d’orientar tots els meus pensaments i accions en la cerca (lectures google, forum, te, to, alimentació, estar pendent del cos, etc.) a estar en plan passota total... (no relaxada, passota).

Les pors versen sobre la relació amb la meva parella: discutirem massa? En algunes coses tenim visions diferents i em fa patir que quan arribin moments difícils, cadascú vulgui tirar cap un costat diferent. I això no ho vull pas...

Inclús m’estic plantejant si realment és la persona que vull com a pare dels meus fills... com us podeu imaginar són sentiments que m’entristeixen i angoixen un munt... i em sorprèn que la cerca comencés bé i que ara tot això em rondi pel cap.

Com ho veieu noies? A alguna li ha passat? És “normal”? Creieu que ho hauria de parlar amb ell? Em fa por que al parlar-ho ens acabem separant, no sé... i no em vull imaginar en la situació d’una possible separació. O creieu en aturar la cerca durant un temps per veure com estic més endavant? Em fan molta por aquests pensaments, però son com una llavor: primer es planten i quasi no es noten i després acaben comportant coses molt “grosses”.

Perdoneu el rotllo... però ho necessitava... gràcies!

[Mir DB]

Hola! Em sembla que hauries de parlar amb ell de tot el que penses i et preocupa. Val més ara que quan tingueu mainada, que llavors no tindreu tant temps ni paciència, i estareu lligats per sempre. A mi m'agrada explicar-li tot (si no li explico, revento, vaja...). Jo també rumio molt. Tenia clar q sense parella no volia ser mare. Al cap d'uns anys d'estar amb parella i decidir-me de ser mare li vaig plantejar i la resposta va ser un "no" rotund! Vaig tardar un any a convèncre'l. Ara portem un any i mig de cerca i un abort. També tinc dubtes, em vaig plentejar si era millor deixar la relació, si podrem ser pares, si me'n sortiré fent de mare, si hauria de renunciar a ser mare, etc. M'han passat mil coses diferents pel cap, ja ho veus. El que tinc clar és que per ara el vull a ell al meu costat i si no ens expliquem les coses, malament anem, perquè no solucionarem res. Per tant: parleu-ho tot!! Bona sort!!

[piruletademaduixa]

Hola Eveve,
em sap greu que et sentis així... tot i que t'he de dir que en part t'entenc i per tant suposo que és normal, tot i que quan jo entro en bucle també em dic a mi mateixa que potser tan normal no és... però ràpid em passa jejeje

T'explico una mica les meves sensacions per si et serveixen d'alguna cosa. Nosaltres fa 6 cicles que estem buscant i l'únic que hem aconseguit fins ara tb ha estat un bioquímic... Hi ha hagut mesos que ho portavem molt bé, alegres i il·lusionats però amb calma, a mesura que passen els mesos van començar amb TO (va ser quan vam fer diana) i ara... doncs he decidit passar una mica de TO, google, fòrums i tota la pesca pq m'obsessionava i no m'ajudava gaire. Tot i així, fa poc vaig tenir un moment de baixón en el què dubtava no tant de si volia que ell fos el pare dels meus fills (aquesta fase ja l'he passat jejeje me'l imagino deixant-se els nens al cotxe, al carro del súper etc... però ho tinc assumit :P) sinó de si reament jo era el què volia. Vaig començar a pensar en tot el què suposa tenir un fill i de si seria capaç d'estar a l'alçada i em van agafar tots els mals, realment creia que potser no seria capaç pq veient a altra gent del meu voltant... no m'imagino fent el què fan ells. Jo quan penso en un fill sí que busco informació sobre l'embaràs etc, però sovint em trobo llegint consells sobre com viatjar amb avió amb un nadó o quin és el primer destí una mica exòtic al que podríem anar jejeje estic fatal, què hi farem.

Pot sembar contraproduent, però saps què em va anar bé a mi? Vaig anar a parlar amb una llevadora que em van recoamanar, em vaig calmar i em va recomanar un parell de llibres. Jo m'havia tancat en banda completament a llegir res de criança fins que no sapigués del cert que estava aembarassada, però he decidit obrir la porta i llegeixo i m'agrada, és com que accepto que sí, que vull ser mare, i que potser no ho dic en veu alta i no tinc l'instint que et vneen a les pel·lícules, pero m'estimaré i cuidaré als meus fills junt amb la meva parella amb tot l'amor del món, i això és el realment important

Dit això... portava molt bé aquest cicle molt tranquil·la i molt zen, fins que fa un parell de dies he tingut unes taques semblants a les que vaig tenir el cicle del bioqúimic i van resultar ser el sagnat d'implantació... per tant tot el què t'he dit ho he engegat a la merda i estic histèrica jejeje

EN fi, que me n'he anat una mica del tema. Només et volia transmetre que per mi sí que és normal tots aquests dubtes que expliques, però que evidentment el millor que pots fer és compartir-los amb la teva parella. Ells ho veuen tot molt més simple i de vegades ajuda tenir aquesta visió seva... tot i que d'altres vegades els mataries

Una abraçada i ànims!

[eveve]

Gràcies per compartir la teva experiència, Piruletademaduixa!

La veritat és que estic molt millor va ser un baixón, també crec pel cicle descontroladissim que porto (dia 45 de cicle i ni warry ni TE positiu, així les hormones deuen anar ben bojes ). A més vag buidar el pap amb el meu home i em vaig sentir molt millor.

Tu com vas?? Ha resultat ser implantació? Tant debó que sí!!!

[piruletademaduixa]

Que bé q estiguis millor! És normal tenir dubtes ... De vegades és impossible no perdre la paciència i donar-li voltes a les coses tot i saber q no ens fa cap bé.

Jo... Intento no desquiciar-me jejeje però ja no sé q pensar. Porto ja quasi 5 dies amb fluxe rosa claret però ahir una de les vegades vaig tacar més fort, amb més pinta de sang ... Total q ni q estigui a dia 21 del cicle i sigui raro ja començo a pensar q si dura tant no crec q sigui implantació. No sé si el meu cos s'ha tornat boig des del bioquímic O què, però mai m'havia passat res semblant.
Normalment tinc cicles curtets pero no tant! I això no és una regla... Però suposo q no sortirem de dubtes fins d'aquí una setmana. ... M'estic controlant mooooolt per no fer-me un TE jejeje

[crunchi]

Que bé q estiguis millor! És normal tenir dubtes ... De vegades és impossible no perdre la paciència i donar-li voltes a les coses tot i saber q no ens fa cap bé.

Jo... Intento no desquiciar-me jejeje però ja no sé q pensar. Porto ja quasi 5 dies amb fluxe rosa claret però ahir una de les vegades vaig tacar més fort, amb més pinta de sang ... Total q ni q estigui a dia 21 del cicle i sigui raro ja començo a pensar q si dura tant no crec q sigui implantació. No sé si el meu cos s'ha tornat boig des del bioquímic O què, però mai m'havia passat res semblant.
Normalment tinc cicles curtets pero no tant! I això no és una regla... Però suposo q no sortirem de dubtes fins d'aquí una setmana. ... M'estic controlant mooooolt per no fer-me un TE jejeje

Piruleta com estas?? Et vas fer TE al final??

Estic tenint un sagnat més curt del normal i molt fluix, dubto que sigui regla o sagnat d implantació.....