"TROBADORES I EX-TROBADORES!!"

[Coaner]

Bon dia boniques!!!

Em decideixo a encetar post... perquè Sóc Petit ens permet compartir una troballa que ens canviarà o us ha canviat la vida. Perquè el canvi és molt important, però el camí també. I aquest camí sovint és duu i carregat d'emocions i sentiments, poder viatjar plegades ens obre horitzons de sensacions i tot plegat ens ajuda a sentir-nos acompanyades durant el trajecte. Algo vital i fantàstic!!! Que crea tribu i que trobo imprescindible mantenir.

36847760_1049230088566910_252524839846281216_n.jpg

Un post sense presses... perquè quan tinguem un momentet i ganes d'escriure, parlem amb aquella "amiga virtual" que tants pepos virtuals em va enviar... i així va fer que aquell problema que m'anava rondant dia i nit per el cap s'esfumés.
Perquè encara recordo la meva primera jefa... Lleona si em llegeixes ja deus estar a punt de tenir el teu cigronet en braços... amb tu vaig decidir començar a escriure a SP, dinàmica, atenta i sempre a punt per donar mil consells.
Com ella moltes... Nata, Silvia, Eveve, Llunadexocolata, Persèfone, Alivipa, PiruletadeMaduixa, Arigalma, Mminil, Nostreta, Lavida, Ayrin, RedBerry, Airuni, Rosae, Martona, etc... us animo a participar.
PD: Em deixo molts noms... perdoneu!! Però totes sou Benvingudes!!!
Lluna de xocolata Amb el teu permís enceto el post. Recordo haver-ho parlat amb tu de si fer-ho o no... i ara tenia una estoneta. He triat els dibus de en Joan Turu... oi que t'agraden? ;)

bebbc9c7d24d71101d7401d8ebb6fd55.jpg

[Mminil]

Bon dia!!!!!!

Moltes gràcies per obrir aquest post, Coaner!! La veritat és que m'ha sorprès molt positivament!! Crec que és una gran idea!! M'has fet emocionar i tot!!!

La veritat és que han sigut uns mesos molt intensos, amb moltes emocions barrejades ; ilusió, por, neguit i molta ESPERANÇA! Totes hem passat per molts moments difícils, i aquest racó ens ha ajudat molt a trobar força i coratge!! Crec que aquest post que obres, és un nou camí que estarà ple de noves ilusions i esperances, de nous neguits i dubtes, i amb molta força colectiva!! Gràcies per iniciar-ho!!

M'apunto a seguir caminant amb vosaltres!!!!

Una súper abraçada!!!!

[RedBerry]

Que bonic aquest post que has fet!!!

Per mi com tu, aquest forum ha sigut mooolt important. On trobes recolzament, on et pots desfogar, quan ningú sap per el que estas pasant. La cerca, els primer trimestre d'embaràs, els abort, son no se per que motiu temes molt tabu encara.

Si dius que busques, perque busques si trigues perque trigues, si vols 2, 3 o 4 que si sera un "despite", s vols que es portin poc,que si es poc si es molt, molt, i aixi amb toooot el que tingui a veure amb la cerca i la criança.
Al final aqui ens trobem, les que pasem per aquest proces, sigui en el moment que sigui, i ens animen unes amb les altres.

Moltes abraçades virtuals, perque en algun moment segur que ens fan falta

[Arigalma]

Bona tarda

Coaner m'encanta que hagis obert aquest post!!! Aquí ens podrem anar seguint independentment de la banda on estiguem i mantenir el contacte!!

Moltes gràcies preciosa!!!

La veritat, és que tens molta raó, el SP crea tribu!!! I per mi és molt ideal tenir un lloc on compartir alegries i penes!! I si amb les nostres experiències podem ajudar a futures mamis/no mamis/bimamis/trimamis.... doncs és genial!

Ens anem llegint!!

[Coaner]

Holaaa guapiiis!!!!

Mil gràcies per l'acollida!!
Mmnil gràcies per les teves paraules, preciosa!!
RedBerry Estic completament d'acord amb tu! I desprès dels meus tres anys com a cercadora he arribat a la conclusió que mooooolt d'aquest tabú el fomenta la diferencia de generacions. Nosaltres som incapaces de fer segons quin tipus de preguntes... un simple: I canalla? Encara no en teniu?? Dones, homes... de 55 en amunt sembla que aquesta frase la tenen a la punta de la llengua...
Aquesta setmana passada comentant el tema de la ia amb uns tiets... la típica frase (Que personalment ODIO) No t'obsessionis... si no és ara ja serà més endavant. Perdona???? Voler ser mare, o buscar un segon, tercer... no és cosa d'obsessions.
És trist veure com antigues generacions tenen aquestes mancances davant de temes tant naturals. Però és fantàstic veure com ens podem ajudar entre nosaltres sentint aquest escalf a través de unes lletres.
Abraçades virtuals infinites!! ;)
Arigalma M'encanta veure com us animeu a participar. Trobo una miqueta trista la frase... "Eiii, ja ens trobarem a l'altre banda" Quan connectes amb algú a vegades els camins no van a l'hora. A mi em fa molt feliç saber que tens panxu, o simplement saber que estàs molt il·lusionada perquè has tingut una bona sw. La qüestió és que ens em trobat, em connectat... i si tinc un momentet... el que dic, sense presses... li puc demanar a l'Arigalma... ep! Com estàs???

Bon cap de setmana boniques!!

Ens anem llegint!! ;)

[airuni]

Hola!!!

Coaner gràcies per obrir aquest post, jo vaig seguint a les que pasen a l'altra banda però al final gairebé tots els post acaben amb grup de wassap i acabes perdent la pista.
Encara que passem a l'altra banda, és bonic saber com van els embarassos, les ecos, els parts, els bebes...

Ens anem llegint! una abraçada!

[nostreta]

Estic ben emocionada, quin fart de plorar! Gràcies per obrir aquest espai, per estar tant atenta a totes nosaltres, per la teva paciència i fortaleza.

Tota la raó, m'encantaria saber de vosaltres tot i no passar a l'"altra banda" o tot i passar-hi.

Últimament ja sabeu que m'està costant molt tot això i que no estic gaire activa però us tinc molt presents.

Una abraçada

[eveve]

Bon dia companyes!!!

Coaner, guapa, moltes gràcies per obrir aquest post! M’ha fet una il•lusió tremenda, m’has posat la pell de gallina en recordar tots els meus mesos de cerca al costat de totes vosaltres...

Jo vaig començar al fòrum per aprendre cosetes de vosaltres, compartir angoixes, desesperos, frustracions... al cap de poc temps vaig notar que el fet d’escriure m’obsessionava (més) i poc a poc vaig anar passant a l’ombra... però fins i tot ara, que estic embarassada (sí, per fiiii) entro a llegir les cercadores. No sé com dir-ho, però la tribu que es fa mentre cerques no és la mateix que es fa mentre passes l’embaràs (o, almenys, aquesta és la meva experiència personal).

Així que ja veieu, encantada de seguir al vostre costat! De poder seguir compartir allò que ens il•lusiona, ens preocupa, ens angoixa, ens enfada, ens fa feliç... sou un grup genial! I per mi, la cerca sempre la recordaré amb infinita tendresa (tot i els mals moments) gràcies al vostre recolzament.

Abraçades a totes!!!

[Coaner]

Hola boniques,

Enhorabona Eveve M'en alegro moltíssim per tu!! I com et trobes?? Ja saps si és nen o nena???
Estic amb tu que quan obsessiona, o et sents lligat a escriure cada dia (com si fos una obligació) millor buscar espai per nosaltres, amb la cerca és important relaxar-nos davant del tema i sovint costa. I trobar el camí per fer-ho va molt bé.
Nostreta M'ha agradat molt llegir-te. Ja ho saps... Una abraçada gegaaaaaaaaant!!! I ja veuràs com mica a mica tot es va posant a lloc.
Airuni Gràcies per escriure-hi, guapa!! Ens anem llegint!!

Pepossss gegants a totes!!

[Nata32]

Holaaaaaaaa Preciosesssssssssss

COANER Moltissimes Gràcies per obrir aquest post... No us podeu ni imaginar la il·lusió que m'ha fet quan ho he vist... Jo no sé si seràn les hormones o que porto uns dies que no estic bé (he tingut dos còlics nefrítics) però he hagut de fer esforços perquè no em caiés la llàgrima...

Recordo amb tanta il·lusió el post de trobadores... i la veritat també ho recordava últimament amb tristesa per no poguer seguir compartint amb vosaltres les nostres experiències. El post de Mamis està bé però no m'hi sento del tot, amb vosaltres era diferent, sentia que conectavem, tenia ganes de escriure, de saber de vosaltres, m'encantava llegir-vos i també parlar-vos, "fotre-us el rotllo" i compartir totes les penes i alegries. Ja us vaig dir que sempre, sempre, estareu presents en la cerca del meu fill/a perquè em vau ajudar MOLT. En un moment de la vida en què em vaig trobar perduda, en shock, sola, amb mil dubtes i preguntes, vaig trobar aquí tot el recolzament que necessitava. De fet, vaig trobar-hi molt més del que mai hagués esperat o desijtat

En resum, que ja sabeu que em començo a enrotllar i no paro... amb algunes de vosaltres m'he escrit algún privat (Conaer, Eveve, Nostreta...) i em fa molt feliç que siguem totes ara aquí de nou.

Seguim parlant, us enyorava.....

[Arigalma]

Bona tardaaaa

Nataaaaaa com estas reina?? Et vaig seguint d'amagat al post de mamis de maig!! Quina il.lusió veure't per aquí!! Ves explicant com va tot, que m'encanten els teus "rotllos" com tu dius!!

Com anem la resta??

Petonets per totes!!

[Nata32]

Arigalma Guapissimaaaaa!!! Jo la veritat que també us segueixo a totes d'amagat i a la ombra, al post de cercadores de tardor i també als posts de mamis per veure com esteu totes... La veritat és que és GENIAL trobar-nos totes a aquí...

Jo la veritat que no estic massa bé, perquè la setmana passada vaig tenir un còlic nefrític i aquest dilluns un altre i ha estat horrorós... Segueixo amb bastant de dolor i no puc fer repòs perquè la feina ara mateix no m'ho permet Així que aguanto com puc... i amb l'esperança de demà quan vagi a fer la eco tot segueixi bé, a l'espera que res d 'això hagi afectat al cigronet (en principi, no té perquè...).

Petons Guapissimessssssssss

[rosae7]

Eveve vem passar juntes un periode complicat a principis d'any i m'alegro moltíssim que estigues feliç amb la teva panxeta!!
Nata, encara que el còlic estigui fent la pua, el cigronet estarà bé!! Ja ens explicaràs quan els hi donis la noticia a les germanetes!
Aquest post està genial per veure que hi ha esperança, i que encara que estiguem tristes en alguns moment, només saber que hi ha trobadores que són o seran mamis ja és algo bonic!!
Una abraçada.

[Coaner]

Holaaa boniques,

Nata ja saps que m'encanta llegir-te. I ara... tot hi haver passat moments durs, continues transmeten felicitat quan escrius... i no n'hi ha per menys. Com a anat la eco?? Segur que tot va perfecte!!
Rosae Clar que siii dona!!! Som moltes les que em estat molts mesos esperant, i "l'altre banda" i és!!! Mica en mica i anirem arribant.

Petonets per totes!!

[Nata32]

Holaaaaaaaa PRECIOSES!!!!!!

Com esteu ¿???

COANER La eco la tinc demà al migdia, em vaig equivocar, ja no sé en quin dia visc... jejejejeje Escolta, vaig llegir al post de cercadores que ara ja t'han fet la IA i el dia 22/23 t'has de fer TE ¿? UAAAAAAAAAAU!!!!! Si que va ràpid això... És a dir, ara aquest mes potser ja podries cantar positiu ¿? Ho sento, si em pots fer 5 cèntims de com funciona la IA...M'encantaria per poguer-ho entendre...

ROSAE Itaaaaaaaant... Sempre hi ha una escletxa de llum al final del camí... a vegades el camí és més llarg i de vegades més curt, però al final totes, arribarem a la llum, ja ho veuràs... No perdis l'esperança ni el postivisme No desesperis i pensa en positiu Tot arriba, i cada cicle que passa, és un cicle menys que queda...

[Mminil]

Bon dia boniques!!!!!!!!!!

Cada vegada que us llegeixo, m'agrada més aquest post!! Perquè m'agrada molt saber de vosaltres i m'agrada molt compartiramb vosaltres tots aquests pensaments, neguits i esperances!

ARIGALMA: T'he llegit al post de trobadores i no sabia si escriure allà o aqui, al final m'he decantat per aqui. Sé que estàs molt trista pel resultat de la prova, i entenc que se t'estigui fent tot una gran muntanya, i imagino que avui estaràs molt trista i preocupada, replantejant-te tot el teu i vostre futur inmediat. Suposo que ara et diràn els passos a seguir pel tema del pòlip, i ja veuràs que de mica en mica tot s'anirà solucionant. I el més important de tot és que estiguis i estigueu bé. Potser el destí,o les circumstàncies que us envolten us estàn demanant temps i una mica de respir, fins que tot s'acabi aclarint, però ja veuràs que tot acabarà sortint bé, i en un temps viuràs aquests mesos com un record llunyà. Jo no entenc de pòlips, però suposo que deu ser bastant comú i deu haver alguna manera de curar-se. No et desanimis bonica!! Una braça molt forta i pel que necessitis ( desfogar-te, cridar, plorar... ) aqui estem!

NATA: Bonica! Et vaig llegint al post de marones de maig! Quin greu aquests còlics, espero que no et durin gaire més, diuen que ésun dolor insoportable!! Però segur que el cigronet està perfecte!!!! CRec que tenies una eco aviat, ja ens explicaràs com ha anat!!! Ahhh, i estic completament d'acord amb les companyes, ens encanten els teus " rotllos"!! Jajajajajajajaj

COANER: Preciosa!!!! Com estàs?? Dels nervis?? JAJAJAJAJA Ja queda poquet per sortir de dubtes, aishhh quines ganes de cantar el teu positiu!!! Esperem a la data clau, per veure què passa, però creuo molts els dits per tu!! A més, els psímtomes que comentaves, tenen molt bona pinta!! Aishhh... a veure què passa!

AIRUNI, NOSTRETA, ROSAE7, REDBERRY,Com esteu boniques?

Bé, noies, espero que tingueu un bon cap de setmana, i que anem parlant tranquilament!!!!!!!!!!!!

Una braçada gegant a totes!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Arigalma]

Hola

Mminil gràcies wapa! SI que estic trista si... i em costa una mica portar la situació. A més em surten tants dubtes ara... I lo del temps... jo que sempre us he dit que em veig súper pressionada pel temps (l'edat del peque, la nostra edat...) no tinc gaire temps, o el meu cap no "tolera" que passi tant de temps... no sé, weno, ara mateix estic depre i tampoc sé ben bé què dir ni què fer.

Us aniré llegint.

[Nata32]

Booooooon Diaaaaaaaaa Guapissimesssssss....

Entro un moment per donar un cop de calor i molts ànims a l'Arigalma. T'he estat seguint al altre post de cercadores i em sap molt greu que estiguin sorgint tots aquests entrebancs. Per això volia enviar-te una forta abraçada. Ara és moment de pensar i de reflexionar i sobretot de parlar amb la teva parella, de parlar molt. Decidiu el que decidiu si ho heu fet entre els dos de bén segur que serà encertat. I estic segura que si realment voleu ser pares de nou en trobareu la forma, això si, paciència no donis mai res per perdut. Jo també em plantejava molt el tema de la edat (la meva parella té 46 anys) i també una cosa que em va fer pensar molt són els anys que es portarà amb les germanes (la més petita del meu home té 10 anys i la més gran en té 19); són coses que em van fer pensar molt, si realment era el moment, si tots els entrebancs que teníem era una senyal de què no havía de ser, si el meu home era massa gran i tornar a començar seria un pal per ell, i així mil i un dubtes... Però mira'ns ara... tot és felicitat... Penso que aquest fill ens unirà definitivament com a família a tots 6, i al final, tot i que ara encara, en tinc molts de dubtes, crec que no pot portar res més que il·lusió i ganes de viure per tots Amb això no et vull condicionar ni dir-te res en concret eh, la meva reflexió si em permets, només volia que fos que sempre donem voltes i voltes i més voltes a les coses i al final tot acaba sent més fàcil del què sembla; de tot ens en sortim i n'aprenem....Mooooooolts Petonssssssssss

Més endevant ja us explicaré què tal va anar al a eco i quina és la meva situació ara però ara he cregut convenient i just dedicar aquesta entrada només a l'Arigalma.

Que passeu totes un bon dilluns!!!!

[Arigalma]

Gràcies Nata!! Ets un

[Coaner]

Hola boniques,

Nata Doncs volem saber que tal aquesta eco???
Mmnil Vas personalitzar, però i tu? Com estàs?
Arigalma Vas millor?

Ego Primer... Nata em demanaves que tal la ia??... Doncs híper ràpid. En baixar-me la w el cicle passat, dos dies de descans i a començar amb el tractament. Estimulació durant 8 dies, el 8è dia del cicle control... vaig tenir dos controls i em vaig posar ovitrelle (Per si no ho coneixes força l'0vulació en 36h) aquell mateix dia el meu home va recollir la mostra i a primera hora de la tarda m'ho van fer... res de mal, com una citologia, i rapidíssim.. potser vam estar dins la consulta 10 min.
Però bé... necessitarem un altre intent... o no sé... des de ahir a la nit que taco marronet, avui m'he fet un te, per veure-ho clar... i negatiu! Així avui ja no em poso la progesterona e imagino que demà ja la tindré aquí del tot.
Ahir a la nit quan ho vaig veure, ho tenia tan clar... de cop i volta, psimptomes pre w totals. He dormit fatal, i no podia parar de plorar, i ell com si res... (estava molt cansat) Jo no ho sentia... no creia massa que estigues embarassada, però tampoc volia creure del tot que no. Ara em sento incapaç de tornar a agafar forces... de tornar a agafar aire per superar aquest maleit temps que no acaba mai. De tornar amb la maleïda medicació, i de donar explicacions... no em sento gens capaç. Sent de fora de Barna i amb els anys que fa que cerquem, la família més propera n'estava al corrent.
No sé massa que passarà ara, crec haver llegit a algun lloc que entre una ia i l'altre, hi ha un cicle de descans. Demà miraré d'informar-me...
Reconec que setmanes abans jo estava molt nerviosa, i segur que això no m'ha fet cap favor. Miraré de fer front a tot plegat... però ara em sento tan derrotada. I tinc tanta por a que no acabin funcionant i tinguem que anar a fiv... es fa taaaaan etern tot aquest procés que totes les il·lusions acaben fetes a miques.
Perdoneu el meu rotlllo.
Però avui ho necessitava.
Petons per a totes!!