Embaràs: Endometriosis + fragmentació cadena doble ADN esperma

[Endoguerrera]

Hola a tothom,

volia escriure per comentar-vos la meva pròpia experiència perquè al igual que esteu fent vosaltres, jo també vaig buscar informació i llegir experiències de les altres persones en una situació similiar, per veure si podia veure algo de llum.

Als 29 anys, per un dolor MOLT molt fort durant els periodes d'ovulació, em van trobar un quiste a l'ovari esquerra de 5 cm. Al principi no sabien ben bé si era algo bo o dolent i van decidir treure-me'l (a part de perquè em produïa dolor) i a l'Hospital de Calella em van operar al cap de 2 mesos (fantàstica seguretat social). Quan em vaig despertar la doctora em va dir que no era el que pensàvem, de primeres em vaig espantar, però ella em va dir que no em preocupés, que es tractava d'un endometrioma i que en tenia per tota la pelvis, que m'ho havia netejat i que era algo molt normal entre les dones: tenia endometriosis. Com que ella no li va donar importància, jo menys.
A la visita del mes de l'operació em va dir que el que havia de fer és: o quedar-me embarassada o pendre'm pastilles hormonals. Vam decidir buscar l'embaràs (no per l'enfermetat, era algo que ja teniem parlat)
Al següent mes, em vaig quedar embarassada, a la primera.
Una nena que actualment té 4 anys.

Tot fantàstic, en cap moment vam pensar més en l'enfermetat, fins que al cap de 9 mesos de donar a llum ja tornava a tenir un endometrioma de 3 cm al mateix ovari. Em van dir que controlariem la mida però que si no feia mal res. A l'any de la petita, vam decidir tornar a buscar embaràs, però aquest no arribava mai.
Passava de ginecoleg en ginecoleg i cap et sabia dir perquè, ni com actuar davant l'endometriosis (si operar l'endometrioma o no perquè com a conseqüencies perds part de l'ovari). Al final, després d'1 any i pico vaig aconseguir hora per l'hospital clínic a l'unitat d'endometriosis. Els 2 ens vam realitzar totes les proves de la Seguretat social: cantitat i qualitat de l'esperma, histerosalpingografia, anàl·lisis de sang etc.. (i tot estava molt bé) Em van arribar a dir que ja podía donar gràcies d'haver tingut una nena! que havia estat 1 miracle.

Amb 33 anys i després de 2 anys buscant embaràs, la doctora em va dir que aquestes eren 1 de les conseqüències de l'enfermetat, l'infertilitat. Que tan podia ser que em quedés d'aquí 1 mes o d'aquí 7 anys o mai, que provés la in-vitro si tant ho volía.

Vam decidir anar al Dr. Carreras de Girona per fer una in-vitro, quan vam ser allà el doctor ens va dir que perquè havíem emfocat el problema amb mi (era evident, jo tenía una enfermetat que provoca infertilitat), la meva parella es va fer una prova més específica d'esperma, van mirar-li l'ADN. Van trobar que tenia el 82% de la cadena doble de l'ADN fragmentat, això feia inviable l'embaràs! Quan vam parlar dels resultats amb el Dr. ens va dir que amb in-vitro hi havia alguna possibilitat però que era MOLT MOLT difícil.
El pressupost que ens van donar eren 9.500 eur (xq havien de fer una prova especial a l'esperma o algo així), i ens vam plantejar buscar alternatives.

La meva cunyada (amb títul d'acupuntura , mentrestant, va estudiar un master sobre l'acupuntura aplicada a la reproducció), ja em tractava pels dolors de l'endometriosis i per la preparació de l'embaràs, però va ser punxar-lo a ell pel problema de l'esperma + 1 canvi de dieta (dieta rica en antioxidants) i al mes següent em vaig quedar embarassada!!!!

Sóc conscient que sona impossible, però prometo que va ser així! Ara tinc una altra nena de 7 mesos!!!!

Volia explicar la meva experiència perquè sé que servirà per animar a algú que ara mateix ho veu negre (com jo ho vaig veure en varis moments, sobretot quan baixava la regla), que no és impossible! que ni ell ni jo teniem les condicions i es va donar el cas!

Ànims a tots/es!!!