::: Entrevista a Fayna Poza, de Babiboom
::: Entrevista a Fayna Poza, de Babiboom
Us deixem l'entrevista que vam fer a Fayna Pozo, auxiliar d'infermeria i creadora de la pàgina web 'Babiboom'. Ens ho explica tot sobre els portanadons, el collit i la lactància materna.
1) Per les mares que encara no ho sàpiguen, en què consisteix el porteig? Quin tipus de portabebès hi ha actualment al mercat o quins podrem trobar a la botiga Babiboom?
El porteig podríem definir-lo com un art que l’ésser humà porta practicant des de fa molts i molts anys i que consisteix a portar el nen a sobre, proper al nostre cos calent per, d’aquesta manera, potenciar el vincle afectiu entre mare i fill a través de la criança en braços.
Pel que fa als portabebès, els que venem més són els fulards, les bandoleres i les motxilles. Treballem amb les marques més ergonòmiques i més importants que hi ha actualment al mercat: els fulards que tenim són de la marca ‘Kikuyu’, tots de cotó 100%, i les motxilles ergonòmiques són de ‘Manduca’, ‘Marsupi’ i ‘Ergobaby’, que són les millors en aquesta categoria.
2) De què depèn que utilitzem un portabebè o un altre? Del nen, de l’edat, del gust de la mare…?
Depèn bàsicament de dues coses.
Primer dependrà dels pares, del tipus de portabebè que els és més còmode de portar. I la segona cosa a tenir en compte és que haurem d’escollir el portabebè segons de l’edat del nen; depenent de si és acabat de néixer o de si ja té uns mesos. A la nostra web ho tenim tot especificat i detallem quin és el tipus de portanadó ideal en cada cas.
3) Podríem dir, per exemple, que el fulard és millor pels nens acabats de néixer perquè es senten més a prop dels pares i després passaríem a la motxilla?
No, per exemple, tenim la motxilla ergonòmica Marsupi Plus, que és pels nens acabats de néixer i que va molt bé. O també hi ha motxilles ergonòmiques de Manduca i Ergobaby que, amb un adaptador, poden servir perfectament per a nens recent nascuts. El que s’ha de mirar, sobretot al principi, és que el portanadó sigui pràctic per als pares, ja sigui un fulard o una motxilla.
La relació que formem entre pares i fills en tots els casos serà la mateixa, per això no cal patir, perquè el vincle no és només el portabebè, sinó és el fet d’estar en constant contacte físic, l’acte de transmetre amb el llenguatge no verbal, les mirades, els petons, les carícies, les paraules suaus i càlides que li pots dir a l’infant…això és realment el vincle!
4) Després de conèixer que hi ha diversos tipus de portanadons, quina és la millor posició per dur el bebè? Mirant els pares? És millor portar-lo mirant endavant?
El nen sempre ha d’anar mirant al pare o la mare, mai enfocat cap enfora. El motiu principal és que si el nen està orientat al món exterior, tu no saps què fa; no pots veure si té mocs, si està adormit, si té gana…i tampoc et pots comunicar amb ell si està d’esquena a tu. La comunicació es fa cara a cara.
Un altre problema que trobem quan el nen va enfocat cap enfora és que està exposat a tota la informació del món, a la gent que li ve de cara –que l’hi pot agradar o no-. I amb tot això no l’hi generes confiança, sinó tot el contrari, l’atemoreixes perquè mai té opció de refugiar-se ni desconnectar del que no li agrada.
Per últim, hi ha el tema fisiològic. Un nen que va mirant cap enfora, no té els malucs ben col•locats. El que succeeix és que, a causa de la posició, l’infant fa pes cap endavant, i aquesta càrrega també es converteix en un pes addicional per al pare o la mare. A més, el nen no està còmode del tot i no està en posició correcta de cara el seu desenvolupament.
En canvi, la posició M o de granota és la correcta. Només així els malucs queden perfectament col•locats i el nen no es percep com una gran càrrega perquè, en tot cas, el seu pes va directament a la cintura de l’adult, que és el correcte.
5) A partir de quina edat ja no és recomanable portar el nen a sobre perquè ens pot provocar, per exemple, fatiga muscular?
Fins els 15 quilos les motxilles serveixen, però aquest seria el pes màxim que podrien suportar, que seria l’equivalent a uns 4 anys. Els fulards potser aguantarien més perquè, de fet, mai es desaconsellable portar un nen en braços.
El que també s’ha de tenir en compte és que un infant, als 4 anys, del que té ganes és de caminar, jugar a pilota, saltar, etc. I només l’has de dur a sobre quan té son, quan està molt cansat… Però aquesta estona normalment és equivalent a un quart d’hora, vint minuts.
El més curiós és que els nens que estan molt en braços, són els que surten a córrer abans, són més autònoms i no tenen tanta necessitat d’estar prop de la mare o del pare.
6) Què en penses de les teories que diuen que portar o agafar molt un bebè en braços és sinònim de malcriar-lo?
Penso que això no és cert. Sí que és veritat que els nens s’acostumen a anar en braços, però en cap cas els estem malacostumant, i menys malcriant. Simplement s’ofereix la protecció i el contacte físic que el nen necessita com a persona i infant que és. Aquí hi ha una diferència que hem de saber apreciar.
El nen, quan neix i fins que és capaç de desplaçar-se per ell mateix, té la necessitat d’estar en braços, o molt a prop del seu pare o mare, les 24 hores. Però això és normal i passa amb tots els nens perquè és el seu instint de supervivència– alguns el desenvolupen de manera més marcada, d’altres és més suau-. En tot cas, el paper dels pares és no deixar el nen sol, sense cap defensa del món.
És més, un nen que no tingui la protecció dels adults, s’exposarà a més riscos, plorarà més, serà més insegur i frustrat perquè el seu instint li marca que ha de buscar constantment una ajuda que no acaba trobant. I, a més, si un nen no ha aconseguit aquesta protecció de petit, tindrà tendència a necessitar-la sempre, fins i tot de gran.
7) Com hem d’organitzar la lactància? Fins a quina edat és recomanable?
Per norma general, la lactància no entén ni d’horaris ni d’edats. La franja del que es consideraria normal és fins els 6 o 7 anys, però si es vol fer durant més temps no hi ha problema.
L’ideal és que sigui la mare qui decideixi, per ella mateixa, quan vol deixar de donar el pit i després li expliqui bé al seu fill perquè ho entengui.
El que nosaltres recomanen és que durant 6 mesos hi hagi lactància exclusiva i després es pot seguir practicant fins els 2 anys, però ja s’hauria d’anar combinant; dinar i sopar amb aliments normals i el pit només per anar a dormir o en moments en què el nen necessita sentir la mare ben a prop per relaxar-se i desestressar-se.
8) Com saps que el nen està en una posició correcta quan l’alletes? Com l’has de col·locar?
Ho sabràs perquè veuràs que el nen està alletant tranquilament, perquè tu no tindràs dolor, i perquè quan el tens ben col·locat l’únic que es mou és el mentó, no les galtes, ja que els nens no s’alimenten del mugró sinó de l’aureola.
9) Quan dura la llet humana fora del pit? Quin és el millor sistema a l’hora de manipular-la i conservar-la correctament?
Dura molt. La podem posar a la nevera si l’hem d’utilitzar al cap de poc (el mateix dia o a l’endemà), però si la volem conservar perquè comencem a treballar i ja no podrem donar el pit, és millor congelar-la.
El més important de quan congeles la llet és que a l’envàs cal posar la data i si ens l’hem tret al matí o a la tarda, perquè el pit és tan intel•ligent que no produeix les mateixes hormones durant el dia. Per una banda, al matí es segreguen substàncies que fa que el nen estigui més despert i més actiu, en canvi, la llet que traiem al vespre té substàncies relaxants que ajuden al nen a dormir. D’aquesta manera sabrem quan hem de donar cada tipus de llet.
10) Fa un mes vam fer-li una entrevista al Doctor Estivill on, entre d’altres coses, ens va explicar el seu mètode. Tu consideres que és correcte i que els pares han d’adoptar el que planteja que, entre d’altres coses, és que els nens han d’aprendre a dormir sols?
Jo el que crec és que s’ha de respectar la decisió de cada família, això per començar. Però jo no comparteixo de cap manera la teoria del senyor Estivill. Crec que nosaltres, com a pares, hem d’informar-nos, llegir i compartir experiències per prendre la nostra pròpia decisió i no seguir certes teories només perquè provenen d’una persona que potser no té tota la raó del món.
Referent al tema de dormir, a Babiboom, per exemple, fomentem el collit i hi ha moltes famílies que ens segueixen i ens han dit que és una cosa molt positiva pels nens perquè, entre d’altres avantatges, potencia el contacte físic, desapareix la inseguretat a la nit, etc.
En canvi, amb el mètode Estivill tot això no hi és. I, a més, tot i que ell ho diu als seus llibres, no és cert que ensenyis els nens a dormir, perquè ells ja saben dormir des de que són dins la panxa de la mare!
La qüestió és que els humans tenim un cervell que dorm per cicles, i entre cicle i cicle tenim els anomenats microdespertars (moment en què ens destapem, ens movem de posició, ens abriguem amb el llençol…). L’única diferència entre els nens i els adults és que ells no han après a tornar-se a adormir i nosaltres sí. Les persones adultes, per molt que ens despertem, sabem com poder seguir dormint. En canvi, els nens no ho tenen après i és per això que, quan es desvetllen, estan neguitosos, insegurs i és aleshores que necessiten la nostra protecció i sentir-nos ben a prop per seguir dormint tranquil·lament. I que consti que aquest procés es fa mica en mica i tenint en compte que els nens són com els avis i que no tenen necessitat de dormir tantes hores.
El mètode Estivill, que funciona, el que ensenya als nens és que un cop estan a la seva habitació, han de dormir i no han de molestar. Els deixes amb els seus referents (ninos, xumet, etc) però els pares passen en un segon pla i, durant la nit, no formen part del ‘món’ del nen.
Per tant, aquest hàbit el que l’hi ensenyarà és que quan es desperti per les nits no haurà de cridar, ni plorar, simplement haurà d’estar callat, i en cap cas l’estarem ensenyant a tornar-se a adormir.
En canvi, el que fa el collit és que, durant els microdespertars, el nen es desperta, veu els pares tranquils, relaxats, descansant, sent la seva presència, el ritme de la respiració, i únicament el que fa es imitar-los; d’aquesta manera, l’infant es mou una mica, canvia de posició i es torna a adormir. O, en el cas de lactància materna, quan es desperta, es gira, s’agafa del pit ell sol i tots a dormir tranquils!
I aquest sistema és el que fa que els nens no tinguin terrors nocturns, ansietat…
1) Per les mares que encara no ho sàpiguen, en què consisteix el porteig? Quin tipus de portabebès hi ha actualment al mercat o quins podrem trobar a la botiga Babiboom?
El porteig podríem definir-lo com un art que l’ésser humà porta practicant des de fa molts i molts anys i que consisteix a portar el nen a sobre, proper al nostre cos calent per, d’aquesta manera, potenciar el vincle afectiu entre mare i fill a través de la criança en braços.
Pel que fa als portabebès, els que venem més són els fulards, les bandoleres i les motxilles. Treballem amb les marques més ergonòmiques i més importants que hi ha actualment al mercat: els fulards que tenim són de la marca ‘Kikuyu’, tots de cotó 100%, i les motxilles ergonòmiques són de ‘Manduca’, ‘Marsupi’ i ‘Ergobaby’, que són les millors en aquesta categoria.
2) De què depèn que utilitzem un portabebè o un altre? Del nen, de l’edat, del gust de la mare…?
Depèn bàsicament de dues coses.
Primer dependrà dels pares, del tipus de portabebè que els és més còmode de portar. I la segona cosa a tenir en compte és que haurem d’escollir el portabebè segons de l’edat del nen; depenent de si és acabat de néixer o de si ja té uns mesos. A la nostra web ho tenim tot especificat i detallem quin és el tipus de portanadó ideal en cada cas.
3) Podríem dir, per exemple, que el fulard és millor pels nens acabats de néixer perquè es senten més a prop dels pares i després passaríem a la motxilla?
No, per exemple, tenim la motxilla ergonòmica Marsupi Plus, que és pels nens acabats de néixer i que va molt bé. O també hi ha motxilles ergonòmiques de Manduca i Ergobaby que, amb un adaptador, poden servir perfectament per a nens recent nascuts. El que s’ha de mirar, sobretot al principi, és que el portanadó sigui pràctic per als pares, ja sigui un fulard o una motxilla.
La relació que formem entre pares i fills en tots els casos serà la mateixa, per això no cal patir, perquè el vincle no és només el portabebè, sinó és el fet d’estar en constant contacte físic, l’acte de transmetre amb el llenguatge no verbal, les mirades, els petons, les carícies, les paraules suaus i càlides que li pots dir a l’infant…això és realment el vincle!
4) Després de conèixer que hi ha diversos tipus de portanadons, quina és la millor posició per dur el bebè? Mirant els pares? És millor portar-lo mirant endavant?
El nen sempre ha d’anar mirant al pare o la mare, mai enfocat cap enfora. El motiu principal és que si el nen està orientat al món exterior, tu no saps què fa; no pots veure si té mocs, si està adormit, si té gana…i tampoc et pots comunicar amb ell si està d’esquena a tu. La comunicació es fa cara a cara.
Un altre problema que trobem quan el nen va enfocat cap enfora és que està exposat a tota la informació del món, a la gent que li ve de cara –que l’hi pot agradar o no-. I amb tot això no l’hi generes confiança, sinó tot el contrari, l’atemoreixes perquè mai té opció de refugiar-se ni desconnectar del que no li agrada.
Per últim, hi ha el tema fisiològic. Un nen que va mirant cap enfora, no té els malucs ben col•locats. El que succeeix és que, a causa de la posició, l’infant fa pes cap endavant, i aquesta càrrega també es converteix en un pes addicional per al pare o la mare. A més, el nen no està còmode del tot i no està en posició correcta de cara el seu desenvolupament.
En canvi, la posició M o de granota és la correcta. Només així els malucs queden perfectament col•locats i el nen no es percep com una gran càrrega perquè, en tot cas, el seu pes va directament a la cintura de l’adult, que és el correcte.
5) A partir de quina edat ja no és recomanable portar el nen a sobre perquè ens pot provocar, per exemple, fatiga muscular?
Fins els 15 quilos les motxilles serveixen, però aquest seria el pes màxim que podrien suportar, que seria l’equivalent a uns 4 anys. Els fulards potser aguantarien més perquè, de fet, mai es desaconsellable portar un nen en braços.
El que també s’ha de tenir en compte és que un infant, als 4 anys, del que té ganes és de caminar, jugar a pilota, saltar, etc. I només l’has de dur a sobre quan té son, quan està molt cansat… Però aquesta estona normalment és equivalent a un quart d’hora, vint minuts.
El més curiós és que els nens que estan molt en braços, són els que surten a córrer abans, són més autònoms i no tenen tanta necessitat d’estar prop de la mare o del pare.
6) Què en penses de les teories que diuen que portar o agafar molt un bebè en braços és sinònim de malcriar-lo?
Penso que això no és cert. Sí que és veritat que els nens s’acostumen a anar en braços, però en cap cas els estem malacostumant, i menys malcriant. Simplement s’ofereix la protecció i el contacte físic que el nen necessita com a persona i infant que és. Aquí hi ha una diferència que hem de saber apreciar.
El nen, quan neix i fins que és capaç de desplaçar-se per ell mateix, té la necessitat d’estar en braços, o molt a prop del seu pare o mare, les 24 hores. Però això és normal i passa amb tots els nens perquè és el seu instint de supervivència– alguns el desenvolupen de manera més marcada, d’altres és més suau-. En tot cas, el paper dels pares és no deixar el nen sol, sense cap defensa del món.
És més, un nen que no tingui la protecció dels adults, s’exposarà a més riscos, plorarà més, serà més insegur i frustrat perquè el seu instint li marca que ha de buscar constantment una ajuda que no acaba trobant. I, a més, si un nen no ha aconseguit aquesta protecció de petit, tindrà tendència a necessitar-la sempre, fins i tot de gran.
7) Com hem d’organitzar la lactància? Fins a quina edat és recomanable?
Per norma general, la lactància no entén ni d’horaris ni d’edats. La franja del que es consideraria normal és fins els 6 o 7 anys, però si es vol fer durant més temps no hi ha problema.
L’ideal és que sigui la mare qui decideixi, per ella mateixa, quan vol deixar de donar el pit i després li expliqui bé al seu fill perquè ho entengui.
El que nosaltres recomanen és que durant 6 mesos hi hagi lactància exclusiva i després es pot seguir practicant fins els 2 anys, però ja s’hauria d’anar combinant; dinar i sopar amb aliments normals i el pit només per anar a dormir o en moments en què el nen necessita sentir la mare ben a prop per relaxar-se i desestressar-se.
8) Com saps que el nen està en una posició correcta quan l’alletes? Com l’has de col·locar?
Ho sabràs perquè veuràs que el nen està alletant tranquilament, perquè tu no tindràs dolor, i perquè quan el tens ben col·locat l’únic que es mou és el mentó, no les galtes, ja que els nens no s’alimenten del mugró sinó de l’aureola.
9) Quan dura la llet humana fora del pit? Quin és el millor sistema a l’hora de manipular-la i conservar-la correctament?
Dura molt. La podem posar a la nevera si l’hem d’utilitzar al cap de poc (el mateix dia o a l’endemà), però si la volem conservar perquè comencem a treballar i ja no podrem donar el pit, és millor congelar-la.
El més important de quan congeles la llet és que a l’envàs cal posar la data i si ens l’hem tret al matí o a la tarda, perquè el pit és tan intel•ligent que no produeix les mateixes hormones durant el dia. Per una banda, al matí es segreguen substàncies que fa que el nen estigui més despert i més actiu, en canvi, la llet que traiem al vespre té substàncies relaxants que ajuden al nen a dormir. D’aquesta manera sabrem quan hem de donar cada tipus de llet.
10) Fa un mes vam fer-li una entrevista al Doctor Estivill on, entre d’altres coses, ens va explicar el seu mètode. Tu consideres que és correcte i que els pares han d’adoptar el que planteja que, entre d’altres coses, és que els nens han d’aprendre a dormir sols?
Jo el que crec és que s’ha de respectar la decisió de cada família, això per començar. Però jo no comparteixo de cap manera la teoria del senyor Estivill. Crec que nosaltres, com a pares, hem d’informar-nos, llegir i compartir experiències per prendre la nostra pròpia decisió i no seguir certes teories només perquè provenen d’una persona que potser no té tota la raó del món.
Referent al tema de dormir, a Babiboom, per exemple, fomentem el collit i hi ha moltes famílies que ens segueixen i ens han dit que és una cosa molt positiva pels nens perquè, entre d’altres avantatges, potencia el contacte físic, desapareix la inseguretat a la nit, etc.
En canvi, amb el mètode Estivill tot això no hi és. I, a més, tot i que ell ho diu als seus llibres, no és cert que ensenyis els nens a dormir, perquè ells ja saben dormir des de que són dins la panxa de la mare!
La qüestió és que els humans tenim un cervell que dorm per cicles, i entre cicle i cicle tenim els anomenats microdespertars (moment en què ens destapem, ens movem de posició, ens abriguem amb el llençol…). L’única diferència entre els nens i els adults és que ells no han après a tornar-se a adormir i nosaltres sí. Les persones adultes, per molt que ens despertem, sabem com poder seguir dormint. En canvi, els nens no ho tenen après i és per això que, quan es desvetllen, estan neguitosos, insegurs i és aleshores que necessiten la nostra protecció i sentir-nos ben a prop per seguir dormint tranquil·lament. I que consti que aquest procés es fa mica en mica i tenint en compte que els nens són com els avis i que no tenen necessitat de dormir tantes hores.
El mètode Estivill, que funciona, el que ensenya als nens és que un cop estan a la seva habitació, han de dormir i no han de molestar. Els deixes amb els seus referents (ninos, xumet, etc) però els pares passen en un segon pla i, durant la nit, no formen part del ‘món’ del nen.
Per tant, aquest hàbit el que l’hi ensenyarà és que quan es desperti per les nits no haurà de cridar, ni plorar, simplement haurà d’estar callat, i en cap cas l’estarem ensenyant a tornar-se a adormir.
En canvi, el que fa el collit és que, durant els microdespertars, el nen es desperta, veu els pares tranquils, relaxats, descansant, sent la seva presència, el ritme de la respiració, i únicament el que fa es imitar-los; d’aquesta manera, l’infant es mou una mica, canvia de posició i es torna a adormir. O, en el cas de lactància materna, quan es desperta, es gira, s’agafa del pit ell sol i tots a dormir tranquils!
I aquest sistema és el que fa que els nens no tinguin terrors nocturns, ansietat…
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Re: ::: Entrevista a Fayna Poza, de Babiboom
Molt interessant l'entrevista! sobretot per les primerenques com jo.Però jo segueixo tenint dubtes sobres si comprar fulard o una motxilla..i mirar que segueixo el post del SP d'aquest tema!
Re: ::: Entrevista a Fayna Poza, de Babiboom
Enhorabona per la entrevista 
...només un petit detall...el pes de les motxilles evidentment no es fins un màxim de 5 kg!!! Entenc que es un error tipogràfic, son 15 kg!!
...només un petit detall...el pes de les motxilles evidentment no es fins un màxim de 5 kg!!! Entenc que es un error tipogràfic, son 15 kg!!La botiga de la fertilitat, l'embaràs i el bebè: http://www.betbebe.es/ca/
Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/pages/BETbeb%C3%A9/135873629845800
Segueix-nos a Facebook: http://www.facebook.com/pages/BETbeb%C3%A9/135873629845800
Re: ::: Entrevista a Fayna Poza, de Babiboom
15 kg i una mica mes, la Manduca es fins els 20kg tranquilament...
Però si hi ha qualsevol consulta sobre portabebes també podeu trucar-me al 605 149 888 o escriure a info@babiboom.com
M'agradaria puntualitzar que a casa practiquem el collit, no es tan sols les experiencies que ens expliquen, ho vivim de primera persona.
Gràcies per les vostres paraules!!
Però si hi ha qualsevol consulta sobre portabebes també podeu trucar-me al 605 149 888 o escriure a info@babiboom.com
M'agradaria puntualitzar que a casa practiquem el collit, no es tan sols les experiencies que ens expliquen, ho vivim de primera persona.
Gràcies per les vostres paraules!!
Torna a “Actualitat a Socpetit”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |