::: Desenvolupament psicomotor i estimulació multisensorial

[Gisela010]

Desenvolupament psicomotor del bebè i el nen:

Primer mes: dorm amb el cap a un costat la major part del temps quan no és alimentat. Mentre descansa manté les mans tancades però s'agafa a un dit si se li toca el palmell de la mà. En l'àmbit social observa atentament el rostre de la mare i comença a somriure a les 5 o 6 setmanes.

Als 6 mesos: s'asseu amb un suport, sosté rectes el cap i l'esquena i gira el cap per mirar. És capaç d'utilitzar la mà sencera per agafar objectes amb el palmell i es passa objectes entre les mans. S'ho posa tot a la boca i es gira ràpidament davant el so familiar d'una veu.

Als 9 mesos: intenta gatejar, es manté dempeus durant uns moments si compta amb suport. Pot agafar una cosa entre el dit polze i l'índex i pot empènyer un objecte petit amb el dit índex.
Sosté el biberó. Sosté i mastega aliments sòlids, balboteja i crida per cridar l'atenció.

Als 12 mesos: camina sostingut per una o dues mans i camina al voltant dels mobles, avançant de costat. Deixa caure joguines deliberadament al terra, una per una i les observa caure. Estén braços i peus perquè el vesteixin i comprèn alguna de les ordres senzilles.

Als 18 mesos: puja i baixa escales amb una mà que l'ajudi o recolzat a la barana i pot llançar una pilota. Pot construir una torre de tres o quatre galledes i fa gargots sobre el paper amb llapis o guix. Utilitza bé la cullera i indica la necessitat d'anar al lavabo. Utilitza algunes paraules i en comprèn moltes.

Als 2 anys: corre amb facilitat, obre portes i dóna puntades a una pilota sense perdre l'equilibri. Passa una per una les pàgines d'un dels llibres i pot construir una torre de sis o set galledes d'altura. Es posa les sabates i mitjons, pronuncia frases senzilles, demana aliment i beguda.

Als 3 anys: munta un tricicle i camina de puntetes i usa peus alternatius per pujar una escala. Pot copiar línies i cercles i és capaç de copiar un pont fet amb tres galledes. Comprèn la idea de compartir, juga amb altres persones i intenta ordenar les coses. Utilitza la forquilla.

Als 4 anys: és capaç de saltar sobre un peu i córrer de puntetes i pot enfilar-se a arbres i escales. Copia algunes lletres com la X;V;H;T;Q i pot dibuixar un home i una casa. Pot vestir-se i despullar-se. Parla gramaticalment bé i és completament intel·ligible.

Als 5 anys: és capaç de lliscar-se sobre peus alternatius, córrer sobre les puntes dels peus i pot ballar bé al ritme de la música. Còpia quadrats, triangles i moltes lletres i escriu unes quantes lletres sense ajuda. Es renta i s'eixuga la cara, utilitza el ganivet, coneix el seu aniversari i pot representar històries amb detall.


Estimulació multisensorial en nens:


És recomanable que tots els pares estimulin els seus fills al màxim potenciant tots els sentits. El nen en edats primerenques és quan té major plasticitat neuronal i el cervell és quan es pot aprofitar millor. Per això el millor és l'estimulació multisensorial. Aquesta proporciona als bebès molts beneficis a l'hora d'ajudar-lo a desenvolupar les seves habilitats. Acostuma a accelerar el ritme d'aprenentatge d'una manera lúdica i divertida.

A més, ajuda a estrènyer llaços entre el bebè i els seus pares, ja que l'estimulació multisensorial afavoreix la relació física, l'exploració del món exterior i interior del nen, a través de la forma en què aquest viu les seves sensacions.

Exemples d'exercicis de l'estimulació multisensorial:

- Exercicis visuals d'estimulació multisensorial: poseu-vos uns guants a les mans amb colors cridaners movent-les i fent que el nen segueixi el moviment, estimulant l'atenció i seguiment visual. Poseu-vos amb ell davant d'un mirall, traieu la llengua i moveu-la en totes les direccions lentament perquè la segueixi i aneu augmentant la velocitat, amagueu-la i torneu-la a treure.

- Exercicis auditius d'estimulació multisensorial: feu-li sons amb la boca que li cridin l'atenció. Després agafeu-lo mirant-lo de cara i repetiu-li el mateix primer d'una banda i després per l'altre, diverses vegades i després de forma aleatòria per sorprendre'l (no espantar-lo). Es pot fer el mateix amb el so de bosses de plàstic en estrènyer-les i intercalar-les amb altres sons com a cascavells, campanetes o uns altres que resultin atractius al nen.

- Exercicis tàctils d'estimulació multisensorial: la millor estimulació en aquests casos és el contacte dels pares. Acariciar i recórrer suaument la cara del nen, besar-lo i riure amb ell com si fos un joc, però de forma molt relaxada. Agafar un cotxet o joguina amb rodes agradables al tacte i recórrer-li el cos. Agafar diferents textures de tela, paper, trossos de bosses de plàstic, peluixos, objectes aspres i suaus, etc. i deixar que el nen les explori amb les mans o passar-les-hi pel cos perquè experimenti les diferents sensacions i contrastos.

- Exercicis olfactius i respiratoris d'estimulació multisensorial: agafar diferents elements d'olor natural agradable, com la taronja, una flor aromàtica, una branca de canyella i perfum suau i se li donen al nen perquè les olori.

- Exercicis gustatius d'estimulació multisensorial: aquest exercici és per a nens que poden variar la seva dieta. Utilitzeu aliments amb sabors que permetin el contrast entre dolç, salat, agre, etc. i doneu-los-hi untant-li els dits amb els diferents sabors. Observeu la seva reacció i si mostra preferència o rebuig.


Tota aquesta informació ha estat facilitada per Marta Morera, pedagoga i logopeda. Ella us podrà assessorar i ajudar en altres temes d'interès com:
La deglució atípica, dificultat de la parla, fonologia, tècniques d'estudi, TDAH, escola de pares...

Per a qualsevol consulta podeu contactar-hi per correu: marta.morera.sauret@gmail.com


Més informació a Edukatio www.edukatio.org


Photo credit: courosa / Foter

[Violeta]

No voldria semblar "borde", però aquestes fites evolutives són massa estrictes i massa limitades, és a dir, si tenim en compte que cada infant té el seu ritme de desenvolupament i així s'ha de respectar, s'haurien d'exposar unes fites amb uns marges molt més amplis. D'aquesta manera moltes famílies es poden preocupar sense motiu perquè el seu fill o filla no fa "X" a certa edat.
És molt més fàcil respectar el seu propi ritme que seguir unes fites que no corresponen a tothom...