DEPRESSIÓ POST-PART

La recuperació del cos després de l'embaràs i altres temes relacionats.
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1705
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: numa1982 » dg. nov. 17, 2013 9:12 am

Martina: no t'hi capfiquis, això q et passa (i ens ha passat a moltes) és el que diuen (crec) "baby blues". Jo vaig sortir de la clínica als 4 dies del naixement i des del mateix matí plorava per tot: si em deien q el nen era guapo, si llegia alguna notícia, si algú em preguntava com estava... Horrible! A sobre els sogres, q són de fora, estaren uns dies amb nosaltres (sense dormir a casa però venien dos cops al dia) i jo m'estressava molt. Quan intentava contenir-me encara era pitjor perquè em sentia mala mare per no estar més alegre i pensava tot el q devien dir de mi i plorava més... Però en uns deu dies havia passat! No et preocupis q com et diuen totes, passarà.
Imatge

ImatgeImatge
martina13
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1102
Membre des de: dl. set. 02, 2013 10:43 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: martina13 » dl. nov. 18, 2013 7:32 pm

gràcies pels ànims!!!!

és tot un canvi per tothom, per la mare, el fill/a, la familia, el pare....
suposo que és cosa de paciencia

gràcies!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
Pat83
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: dt. abr. 09, 2013 2:33 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Pat83 » dv. gen. 24, 2014 9:05 pm

Aix Mares us llegeixho i hem veig reflexada completament. Jo ja vaig entrar al paritori plorant desconsoladament i no vaig parar durant el primer mes i mig!!! El meu amrit em recolzava mogollon però clar la mare és de qui depen principalment el fill, sobretot si donem pit. la maternitat ha sigut uan bufetada brutal i tot i que cada cop he anat a millor no ha sigut fins que el meu petitó ha fet els 6 mesos que he començat a veure la llum.
No ens hem d'angoixar perquè aquests estats són ben normals. el festival hotmonal qeu tenim, les poques hores de son, una criatura que ens demanda al 100% les 24 h del dia i el canvi de 180 graus que ens fa la vida no es per menys. és un moment on ens perdem com a dones perquè tot el que teniem fins ara es veu alterat i costa recolocar-se amb la criatura. Ara bé, el temps passa i tornem a recomposar la nostra vida el millor que podem. I sobretot, quan veiem aquest ulls que ens miren amb devoció i aquests somriures sincers <:-< tot ha valgut la pena.
Molts ànima mamis! Nosaltres podem!
Avatar de l’usuari
Pat83
:: puça
:: puça
Entrades: 24
Membre des de: dt. abr. 09, 2013 2:33 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Pat83 » dg. març 30, 2014 11:18 am

Marones...
Això de ser mares és tot un repte i ens fa estar en constant creixement personal :ok:
Us deix-ho un artícle que pot ajudar, donar una mica de lluny a les recents mares :anec: que es troven abrumades o angoixades durant el puerperi i més enllà.

http://www.unpocodepsicologia.com/maternidad/

petonets!
giresta
:: puça
:: puça
Entrades: 28
Membre des de: dl. gen. 27, 2014 11:39 am

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: giresta » dv. oct. 03, 2014 2:23 am

.
giresta l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. oct. 09, 2014 9:48 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Busy_Bee
:: peixet
:: peixet
Entrades: 299
Membre des de: dv. ago. 16, 2013 1:33 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Busy_Bee » dl. oct. 06, 2014 6:47 pm

giresta bonica! Primer de tot, molta força! Ja sabem que els inicis son molt durs, i més dur encara és haver de fer veure que és màgic!

Jo t'aconsellaria que busquéssis ajuda, però no necessàriament en un tractament mèdic, pots començar per anar a un grup de lactància, sempre va bé poder buidar-te, i moltes vegades és més fàcil amb desconeguts i més encara si son mamis com tu!

I sino doncs pots anar al teu metge o llevadora, potser unes simples vitamines t'ajudaràn amb una mica d'energia!

I sino aquí estem nosaltres, diposades a llegir el que faci falta!! :love:

Un petó ben gran!!
Imatge

Imatge
giresta
:: puça
:: puça
Entrades: 28
Membre des de: dl. gen. 27, 2014 11:39 am

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: giresta » dl. oct. 06, 2014 10:43 pm

.
giresta l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. oct. 20, 2014 1:17 am, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Busy_Bee
:: peixet
:: peixet
Entrades: 299
Membre des de: dv. ago. 16, 2013 1:33 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Busy_Bee » dt. oct. 07, 2014 3:06 pm

No millores amb els dies? Com va amb el petit?? Desfoga't si ho necessites!! Molta força, bonica!! :-()-)
Imatge

Imatge
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1705
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: numa1982 » ds. feb. 28, 2015 9:27 pm

Hola!

Fa més d'un any vaig participar a aquest post per animar altres marones a partir de la meva experiència després del naixement del nostre primer fill. Doncs ara fa una setmana va néixer la nostra princesa, i no ho porto tan bé com voldria. Estic més serena, sé que la culpa de les ploreres és el ball d'hormones però m'obligo a ser més forta i em canso. Intento aguantar perquè m'agradaria tenir un tercer fill i no vull que el meu marit en vegi massa feble per aquest projecte. No sé fins a quin punt m'entén i em fa por parlar-ne. A veure si els dies passen ràpid i recupero les forces (l'anèmia, els punts i la falta de son tamoc ajuden massa).
Imatge

ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Tutty29
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1819
Membre des de: dg. gen. 16, 2011 6:12 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Tutty29 » dl. març 02, 2015 9:35 pm

Jo tinc un nen de tres anys i fa un meset va neixer la Ga.la i aquest el porto millor que el primer, es doble feina pero mu prenc ambb calma, no vull atavalar-me.
Avatar de l’usuari
Mara17
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4350
Membre des de: dv. març 26, 2010 11:14 am

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Mara17 » dl. març 02, 2015 11:22 pm

Jo amb els bessons vaig estar força ensorrada (també hi ha haver factors externs molt bèsties, que segurament ho van afavorir), i espero no repetir-ho... Va ser molt dur. Ànims! :-()-) :-()-) :-()-)
Glinda, Rela i Mara
Imatge
Imatge
martina13
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1102
Membre des de: dl. set. 02, 2013 10:43 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: martina13 » dt. març 03, 2015 10:15 am

Jo amb la meva princesa tambe en vaig patir...pero quan em va passar ho vaig racionalitzar molt perque abans de parir ja mhavia mentalitzat que aixo podia passar i que en uns dies marxa i aixi va ser.
Avatar de l’usuari
eli75
:: poltre
:: poltre
Entrades: 685
Membre des de: ds. gen. 13, 2007 7:16 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: eli75 » dl. maig 25, 2015 9:35 pm

Realment les primeres setmanes son complicades i si a sobre no et trobes bé ja és massa i costa no plorar o estar baixa de moral.Per a mi funciona bé fer coses quan hi és el pare i així si el bebé plora o té gana no estic sola i evito desesperar-me. Es important que algú altre ajudi i una dona de fer feines ni q sigui 4 hores ajuda molt a estar més per a una mateixa i el bebé
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1705
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: numa1982 » dt. maig 26, 2015 7:49 pm

Hola! Feia dies que no escrivia en aquest fil. Va ser treure'm els punts i tornar a ser jo! Resulta que tenia una infecció d'orina forta (febres de 39) i entre això i els punts... Però bé, ja ha quedat enrera i tornaria a repetir amb els ulls clucs! Dos dies després de treure'm els punts van venir els sogres a passsar quatre dies amb nosaltres i ni amb això em vingueren ploreres, jeje!
Imatge

ImatgeImatge
Sindria14
:: rateta
:: rateta
Entrades: 189
Membre des de: dg. març 30, 2014 3:08 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Sindria14 » dg. juny 14, 2015 6:02 pm

Uffff!

És pensar en el post part i ja tremolo.

El meu ratolí ja té quasibé 10 mesos, però em sembla que el post part va ser ahir mateix.
Recordo haver passat 6 setmanes plorant desconsoladament. La cesàrea, dormir a estones i donar el pit amb alguna que altra complicació no va ajudar massa.
Però de cop arriba un dia que sembla que surt el sol i que te n'adones que comença a haver-hi química amb el teu petit/a i tot canvia.

Ànims a totes que TOT passa! I allò que diuen que que cada dia els estimes més, és veritat!

Sindria
Sindria14

Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Halia
:: gosset
:: gosset
Entrades: 428
Membre des de: dg. des. 29, 2013 11:18 am

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Halia » dj. juny 25, 2015 9:02 am

Hola!

Jo mai havia entès la depressió postpart, però després de tenir la meva petita ho entenc perfectament.

Ningú et diu que no serà tant fàcil com et pensaves. Qué la vida et canvia tant ( o t'ho diuen però ni cas)...
A mi tot plegat se m'està fent un món i només tinc ganes de que sigui més gran. Donar el pit, cosa que em semblava meravellosa, ara no la veig per tant... Fa pupa i es molt esclau. Em fan més mal quan no tinc la nena enganxada que quan la tinc... Tot el dia com pedres..
A més, tinc la nena tot el dia amb mi, no vol moises, ni res. És com massa intens.

Jo he descobert en la maternitat que no em mata, que està bé però que no penso repetir.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
papallona84
:: conillet
:: conillet
Entrades: 352
Membre des de: dv. set. 09, 2011 6:12 pm

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: papallona84 » dj. juny 25, 2015 11:35 am

Hola Halia!!
Guapa et volia donar anims,tot aixo q ara veus tan negre passara,es un canvi de vida molt gran i a vegades es fa costa amunt,jo tmb vaig passar-ho malament amb el primer fill i entenc perfectament el q sents.
Recolçat en la teva parella i la teva familia,q t'ajudin en el puguin x poder tenir una estona x tu q t'anira molt be.
Anims !!!
Imatge
Imatge
Lila12
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 53
Membre des de: dc. març 20, 2013 8:34 am

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Lila12 » dj. juny 25, 2015 9:45 pm

Molts i molts ànims !!! Jo em vaig sentir igual, afegint una onada de calor saharià, Agost 2012, i alguna complicació . També vaig dir: seràs fill únic , i si torno donaré bibi, i mai seria a l'estiu . Bé, m'ho vaig menjar tot amb patates , vaig repetir 2 anys despres, vaig dinar pit i va ser a finals de Juliol, hehehe. Amb això vull dir-te que tothom parla d'una maternitat de conte i de llibre i de lo feliç que et sentiràs , però hi ha tot un procés interior a nivell hormonal i mental que a de fer la mare per el que , crec, ningú et prepara i és molt normal . Ara et semblarà que no te fï, però un dia faràs click i ho començaras a disfrutar tot. Ja ens diràs que tal vas, bonica. I amunt, segur ho estàs fent genial .
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1705
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: numa1982 » dg. juny 28, 2015 8:15 pm

Halia, ànims! Jo amb el primer recordo haver pensat "i a tu qui et demanava tenir fills?", però 8 mesos després tornava a estar embarassada i tornaria a repetir.
Per a mi el postpart va ser dur, intens, esclau, dolorós i ara és, sobretot, un mal necessari. També t'he de dir que el segon postpart, com que el veia venir, no ha estat tan bèstia, i això que he dormit menys i tenc dues criatures q es porten 17 mesos!

Ànims, guapa!
Imatge

ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Halia
:: gosset
:: gosset
Entrades: 428
Membre des de: dg. des. 29, 2013 11:18 am

Re: DEPRESSIÓ POST-PART

EntradaAutor: Halia » dt. juny 30, 2015 12:17 am

Gràcies pels ànims!
La veritat és que passar de la teta al biberó, per mi, ha estat un miracle. M'he refet de seguida! La nena té còlics i anem fent de més i de menys.
Suposo que el que no volia era el que comenta la Numa: l'esclavitud que el pit dona. Sé que és el millor i sé que podia haver aguantat..., però és el que vaig decidir després de plorar i plorar.

La part positiva de la societat en la que vivim és que tenim opcions... i jo he decidit la que era més beneficiosa per tots! La nena agafava molt aire per culpa meva... anava a mamar i l'apartava, notava els nervis que jo tenia, plorava tant.... i el pare patia de veuren's a les dues plorar. Jo plorava perquè no volia donar-li pit... em feia molt de mal.
Ara, que porto 4 dies amb biberó i noto que em segueixen fent mal crec que el problema estava en el pit (em feia mal l'areola i em fa) i no en la posició, perquè no vaig tenir mai ni una clivella.

El que m'agradaria dir per aquí, per a futures mares que es sentin perdudes com jo és el següent: deixeu de banda el que us diguin i feu el que sentiu. Jo em vaig obsessionar amb donar pit, vaig fer-ho i no vaig ser capaç. La gent em dirà de tot, però la tranquil·litat que sents no té preu!!
Imatge
Imatge

Torna a “Postpart”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: