Gestionar visites familia i amics

[montsekit]

T´explico el nostre cas.
Teniem cesària programada i teniem clar que no voliem ningú a l´hospital. Vivim a Alemanya i vaig demanar a la meva mare que vingués als 15 dies, quan el meu home havia de tornar a la feina i jo em quedaria sola i necessitaria més ajuda. Ho va entendre i respectar.
Els pares del meu home... jo els coneixia molt poc i entre cesària, que no sabia com aniria la lactància, com seria l´encaix etc.... doncs igual, ho vem demanar i ho van respectar.
He de dir que aquí és molt diferent, aquí si algú va a l´hospital només són els avis, etc... molt propers i un momentet i punt.
Vem llogar una habitació familiar i el meu home es va quedar amb nosaltres els 5 dies, era com si fossim a un hotel.
No me´n penedeixo gens, jo vaig estar dos dies sense poder aixecar-me, amb molt mala recuperació i un inici de lactància molt dur... vaig agrair infinit ser nosaltres tres sols, anar-nos coneixent, el meu home es va fer càrrec del nen en el que jo no podia fer.

Als meus sogres els vem passar a veure de tornada a casa, mitja horeta i ja esta. Jo em trobava molt millor.
I a casa va venir la gent molt més endavant, preguntant i amb moooooooolta prudència. Ja dic que aquí hi ha altres costums.

Ara espero el segon i haurà de ser diferent. Vull que el meu home reculli al gran i passi el vespre/nit amb ell. Així que aquest cop demanarè a ma mare si pot venir abans del part i ser ella qui es quedi amb mi a l´hospital si hagués de ser cesària altre cop (que espero espero espero que no).

[tuijoserem4]

Personalment no comparteixo la lleugeresa amb que et pretenen venir a veure companys de feina i cosines de la tieta a l hospital.

Nlsaltres amb la meva filla vam avisar i a pares i germans només, amb ordres expresses que res de trucsr s tietes i cosines ni ningú.Quan ja deixàvem la clinica vam avisar amb caràcter retroactiu als amics que havia nascut la nena.En el missatge els deiem que " estarem encantats de presentar-vos-la més endavant quan estiguem una mica més adaptats".
La majlria de gent ho va entendre i aleshores van ser molt prudents amb el dia i hora de visita..suposo que si d entrada poses limits després és més facil...alguna tieta no ho va.entendre però tant me fa.
Per mi el postpart va ser molt dur: pujada llet, entorçaments, peus inflats...l ultima cosa que em venia de gust era gent petant la xerrada a l habitació....

Aquest cop farem igual

[xineta]

A l'hospital per nosaltres només van venir els avis... És una mica rotllo perquè estàs incomode a l'hospital, a més nosaltres en habitació compartida també has de pensar en la família del costat, que potser no volen tenir l'hab plena de gent... Un cop a casa ja t'organitzes com vulguis, però a l'hospital és més complicat, a més la mami tampoc no està per passejades i fer-la petar...

[Anna Maria]

Doncs sí que és un bon tema!
Jo no em tiraré floretes, però a casa els meus dos pares en el seu moment van estar futudets, i fins i tot ma mare, quan jo vaig tenir edat per entendre-ho, em va explicar que els dies de visita (els diumenges) eren dies d'alegria però també els odiava, encara que fos per veure als seus fills, perquè ella no es trobava gens bé. Això m'ha fet sempre tenir molt sentit comú. MAI he anat a l'hospital a veure un recent nascut d'amigues/amics o familiars llunyans, només hi vaig anar quan va nèixer el meu nebot Oriol, fa 4 anys. La meva parella n'és el padrinet, i ma cunyada ens ho va demanar. Per sa germà Pol (nascut aquest juliol), no vam anar-hi fins que va ser a casa. Vivim de costat amb ma cunyats, i encara avui quan hi vaig no m'hi estic més de mitja hora. Doncs el que deia, a part d'aquests dos casos que m'han tocat de prop, la resta de naixements sempre he esperat un mes per fer la visita, perquè considero que tot i què és un mes, almenys la batzegada dels primers dies d'adaptació ja l'han passada. Ei, i no per falta de ganes! Quan passa el mes, truco als pares i pregunto el dia que va més bé, i arreglem horaris com si diguéssim.
Ara que em tocarà a mi rebre, ja m'ho temo bastant, perquè la gent té poca memòria i no sé si se'n recordarà del detall. Ara, jo tinc el caràcter fort, o sigui que si s'emporten un moc mala sort. La gent que de veritat t'estima ho entén, i si no que s'hi posin fulles.
Una abraçada,
Anna Maria

[sagmai]

El meu fill va neixer un divendres a les 11h del mati, per cesarea. vam avisar als nostres pares i germans ales 8h de la nit per tal que vinguessin l'endema (dissabte).

I a la resta de la familia els vam avisar dissabte al vespres, per a que vinguessin diumenge.

I va anar bastant be.

Ara ja veurem que fem amb el segon i com ens organitzem per cuidar el nen gran mentre neix l'altre!

[Náyade]

Uyyyy aquest tema porta molta cua!! És un tema que personalment m'impacta força perquè em costa de creure.

No só mare ni estic embarassada però si que tinc dos cunyats amb les respectives dones i tots dos han tingut fills. El primer me'l vaig perdre, ja que encara no era de la família però si hi vaig estar al segon... els meus sogres ens van trucar dient "la María està de part, anem corrents a l'hospital". Vem anar tots un cop vam plegar i toooota la tarda a la sala d'espera,aviam si sortia el nen... es va allargar i va nèixer allà les 8 del vespre... vam veure el nen i vem marxar als 10min, la mare estava super cansada i jo me'n panedeixo d'haver sigut tan ànsies... això si, la meva sogra va agafar al nen un cop va arribar a l'habitació i li va donar el primer bibe. Es va crear una competència rara entre consogres... molt lleig.

L'altra neboda va nèixer fa 3 anys, era part induït per diabetis gestacional i la meva cunyada va estar 3 dies de part... va ser horrible. Els meus sogres no van sortir en cap moment només per anar a dinar i allò va ser horrible... inclòs les germanes de la meva sogra van aparèixer del no-res a comentar els seus respectius parts horribles, i la meva cunyada va sortir de l'habitació per posar-se a plorar de la impotència... va ser molt fort.
Al final la nena va nèixer a migdia, tothom estavem per allà i la nena va pujar a l'habitació abans que la mare... bueno pues les consogres lluitant per vestir-la per agafar-la etc... jo flipant... vem anar a menjar i al tornar a pujar a lhab li vem dir a la meva sogra: nosaltres marxem ja que ells estarán cansats i amb ganes d'estar sols... contestació: pues yo no me voy yo me quedo aquí toda la tarde con ellos y con la niña. Doncs aixi hi anaven cada dia al mati i a la tarda. Un cop els hi van donar l'alta CADA DIA a casa dels cunyats i amb visites extra de altres familiars... ella s'anava a la seva habitació a plorar de la ràbia.
Va ser un show i jo sé que em barallaré i molt amb elmeu marit perquè ell encara els defen dient que clar son els seus avis que com li dius que no vinguin que aixo queda molt lleig... alucino!!! Ell es com massa respectuós amb els pares, jo als meus si els he de dir: ho sento heu d'anar tirant... no se'm cauen els anells... en fi...

Jo lo de no avisar fins que no hagi parit ho veig impossible ja que parlo amb els pares per whatsapp cada dia i els meus sogres truquen un parell de vegades al dia (que pesadilla!!!) Al meu marit... aixi que impossible d'amagar. La cosa serà dir 4 coses en plan : veniu a conèixer el bebe i marxeu... no sho prendràn massa be i el meu marit no m estarà del meu costat... quina sort les que hi esteu dacord els dos...

En fi ves fent el que et demani el cos i si t'has de podar borde doncs mala sort... després els dius que eren les hormones i prou.

Sort!!!!

[numa1982]

Náyade: vaja tela de sogres!!!!

Jo ja us vaig explicar la meva experiència quan va néixer en Pau, però avui estic indignada. Em queden uns dos mesos per tenir la petitona i els meus sogres viuen fora i no tenen problemes econòmics. Doncs ara diuen que vindran quan la nena ja tingui 10 dies o més perquè amb en Pau semblava que haguessin de demanar audiència per venir: els va molestar que els digués que avisessin abans de venir a casa (estaven a un apartament literalment a sobre de casa nostra, al primer pis) perquè així no coincidia tanta gent a casa (mons pares). Els meus pares, però, venien i s'emportaven la roba per rentar, o me'n portaven de planxada i jo estava feta una coca i els necessitava; en canvi ells venien i ficaven cullerada en tot (massa poca roba, el nen necessita x, amb el gos heu de fer y...). Total, que si no volen conèixer la néta, encara els ho agrairé!

[sagmai]

Jo amb el primer vaig ser una mica ocultista...
Va néixer a quarts de 12 del matí, i vam avisar a la família propera (pares i germans) a partir de les 8 de la tarda, per a que vinguéssin al dia següent.
Amb la resta de la família, el mateix. Els vam avisar al segon dia al vespre, per tal que vinguéssin el tercer dia...
I als amics els vam avisar també, però com que no sabien on paríem, va ser molt fàcil espaiar les visites segons ens convenia.
La gent ha d'entendre que els primers dies no són per ells si no per al bebè i els seus pares. Si no ho entenen, pitjor per ells.

[picdeladona]

Doncs jo vull aportar la meva experiència viscuda.
Nsaltros erem dels que pensàvem que era millor no dir res a la familia fins passat el primer dia, que millor tenir el nostre espai que no calia avisar-los etc..
El meu part va ser induït degut a una preclàmpsia. El fet que vaig estar ingressada una setmana abans de parir va fer impossible que els pares i germans no sapiguèssin res de la situació.. ni quan pariria. Tot estava programat
Doncs després d'aquells dies d'estar ingressada, el meu home i jo vam decidir avisar-los que ja estàvem de part i que tot estava anant bé.
Quan vaig sortir de quiròfan vaig veure a la meva germana plorant d'alegria i quan vam pujar a l'habitació estàven els meus pares, sogres i ma germana. Eren el reflexe de la felicitat 100%. No oblidaré mai la cara del meu pare plorant perque ja era avi.
Això va durar 5 minuts. De seguida van entendre que era el nostre moment i van marxar. Vam poder estar sols, el meu petit, el meu home i jo tota la resta del dia.
Crec que vam fer bé en canviar d'opinió i fer-los particeps d'aquell moment. Això sí.. 5 minutets..jejj

[Náyade]

Jo també crec que d'alguna manera han de participar els sogres i pares... a mi m'agradaria que vinguessin a conèixer al meu bebé, que estiguessin una estoneta i marxessin.
Lo de no avisar-los jo ho veig impossible. Una altra cosa es que els diguis que de moment no vinguin o que marxin aviat però que no s'enterin ho veig molt difícil...

És un moment únic i necessites estar sola amb la teva nova família però el suport dels teus pares i en el meu cas el meu germà petit serà important per a mi. Aixó si, una estoneta i cap a casa!!! I que ens deixin tranquils.

El problema serà amb els sogres, els hi hauré de dir que se'n vagin "sin tapujos" i això em costará una baralla smb el meu marit... en fi ja us explicaré quan tot això sigui real jejeje.

Sort!!

[Marga33]

Hola!
Tenía pendent anar responent a diversos fils, sobretot els que vaig començar jo.. jejeje
Karma, a mi m'hagués agradat tenir una família i família política així, que vinguin, plorin d'alegria i al cap d'un quart d'hora marxin perque entenen que "sobren".
Però això no ho escollim.. la nostra és la típica família que es queden una hora o el que els hi vingui de gust i perque venen metges a l'habitació a fer probes, a mirar a la mami o al bebé i ja no hi poden estar..
Finalment, nosaltres vam gestionar-ho així:
Abans del part vam anar donant indirectes de que volíem molta intimitat,
Durant el part: a la gent que enviava missatges, els hi contestavem normal, "encara res, estic sencera" com si res
Després del part: vam avisar a les 8 del vespre (va néixer a les 7 del matí) i ja no donava temps a que vinguéssin.
Amb la família política va funcionar, van venir a les 11 (els hi vam dir nosaltres la hora) així no s'estarien gaire.. ja que a les 12 venia la llevadora a revisar-me.
Amb la meva no va fer efecte: la meva mare es va posar a plorar per telèfon, em va liar una... que em va fer plorar a mi.. el meu home havía d'anar a Mollet a casa i la va anar a buscar a la dona (i després portar... sí: tela) més que res per no sentir-la. Li va cantar les 40 al cotxe per això.. no era moment. Va estar al hospital mentre jo sopava i després llestos: cap a casa.
A sobre es queixaba que havíem decidit parir a SJDD i que ella no te cotxe, sí.. tela.

Amb amics, companys de feina, familia més llunyana.., watts amb la foto del nadó dient que estem bé i que quan estiguéssim situats ja els avisaríem. Això perfecte, tothom ho va respectar i al cap d'una setmaneta alguns ja ens preguntaven per venir. Però a casa no hem començat a rebre visites fins passades 3 setmanetes.., excepte la meva mare i germana, que amb elles no em fa vergonya estar amb els pits al aire deixant assecar les clivelles...
En fi, si haguéssim de tornar a repetir, ho fariem igual.
La família política s'ha emprenyat, però ens és igual. Penso que no és el mateix la teva mare que el teu sogre o el teu cunyat. I jo he passat un post part i inici de lactància molt dur: molt pell a pell a tota hora, per tal que s'enganxés, ingurgitació, treient-me llet amb el Medela en un pit, el bebé enganxat a l'altre, amb ajuda total del meu home, sense dormir 2hores seguides en 15 dies... un horror.., a part de les ferides de guerra d'un part..

Aquesta ha sigut la nostra manera de fer, i ens ha permès anar més tranquils, espero que us serveixi l'experiència!

[numa1982]

Felicitats pel teu petit, Marga! Ja és ben cert que la família no la triem, i les seves reaccions encara menys! L'important és que més o menys heu tingut la intimitat que desistjàveu!

Una abraçada!

[eli75]

Per mi és millor tenir totes les visites a l'hospital, l'únic inconvenient és que a vegades (puntualment, per sort) se t'ajunten 3-4 visites i no sempre veuen que algú "sobra" o que senzillament l'habitació no dóna més de sí...
algún cop em vaig posar força nerviosa.
per mí, el pitjor són les visites que venen amb canalla, o están molt tranquils o més val evitar-les.

[Náyade]

Pujo el post per saber com us ha anat a totes les que heu donat a llum últimament?

Jo he viscut el naixement del meu nebot, al febrer, i bueno, va anar millor que amb els altres... resulta que va donar a llum a l'hospital on jo treballo, així que quan ens van dir que estava de part, jo m'ho vaig prendre amb calma. Quan vaig saber que ja havia nascut, no volia baixar a veure'l, però al final vaig decidir baixar 2min, veure'l i tornar a la feina. Quan vaig baixar estava el meu cunyat amb el petitó i els meus dos sogres. El consogre encara no havia arribat, i no hi havia ningú més. La mami a baix fent les 2h de reanimació post-cessària.

El bebè el tenia la meva sogra agafat, en arribar me'l va passar... a mi em sabia greu, però no vaig poder estar-me d'agafarlo. Estava molt tranquilet. El vaig tenir als braços 1 min, i vaig dir que anava tirant... mentrestant la meva sogra estava dient-li al meu cunyat que li diria a la seva germana i companyia que ja havia nascut el nen, a lo que el meu cunyat va contestar "bueno, menys avisar i menys visites, que no cal que hi vingui tothom, eh" La meva sogra va dir " sisi, no ho deia per que vinguessin, només per que ho sàpiguen"...

Em consta que ja no va ser tan horrible com amb la primera, perquè era el segon i encara que quedi lleig, la gent passa molt del segon fill... Però com que tenien a l'altra nena de 3 anys i no volia quedar-se amb els avis, el pare es va haver d'anar amb ella a casa a dormir i la meva cunyada li va demanar a la meva sogra que es quedés amb ella un parell de nits a l'hospital. Jo vaig flipar perquè la meva cunyada és com jo, molt "despegada", però sent cessària, estant sola i tal... i la seva mare va morir fa dos anys... suposo que necessitava recolzament.
Les visites dels sogres eren pel matí un parell d'hores i a la tarda potser 3 horetes o així.

Jo només vaig tornar a anar-hi un cop més, a la nit, i hi vem estar 5 min.

Al juny va parir la meva amiga, ella ens va anar dient com anava la cosa, fins que al matí ens va dir que ja havia parit, ens va passar fotos i au. Jo no podia anar-hi i ella també els va dir que estaven molt cansats, que necessitàven descansar i tal, i jo no hi vaig anar fins al segon dia, vem estar 1 horeta però estaven solets així que genial. Quan va arribar un altre visita, vam marxar. Crec que no és massa difícil pillar quan sobres, quan els pares necessiten descansar. A mí no em sap greu quan quedo amb la meva amiga i em diu "ui, nosaltres marxem que tenim bany, bibe, etc...". Ho entenc a la perfecció. Però hi ha gent que diu: Ah què bé, així ho veiem!!! O inclús diuen que li donen els el bibi, o que el banyen

He regellit el meu comentari sobre els sogres i sí, va ser real, no vaig exagerar... però es cert que la meva sogra ho fa per ajudar, ella és com molt entregada sempre, es desviu perquè tots estem ben atesos i comfortables, i quan tens un fill ella diu que s'ha de cuidar molt a la parella, portar-los menjar, fer companyia, etc... potser amb un altre tipus de caràcter va genial tenir una sogra així, però jo és que sóc una rància de molt cuidado Ja amb els meus pares m'agobio molt ràpidament Així que sí, reconec que el problema és meu i només meu, i em fot ràbia que el meu marit sigui més obert amb els seus pares

En fi... m'encanta llegir més experiències!!!!!

[MIMOSETA]

Hola, noies!! He decidit llegir-me aquest post perquè la gestió de les visites és un tema que em preocupa. Però hi ha cosetes que em criden l'atenció dels vostres comentaris. Per exemple, jo tinc amigues de cercles moolt diferents, i tant elles com la meva germana, en quant van nèixer els seus respectius nadons, van trucar tothom immediatament (amics, familia, coneguts...). La gent les vam anar a veure en quant vam poder, a l'hospital, i totes coincideixen en que estaven encantades de que hi fóssim, i hi estàvem toooota l'estona que podíem (amb ma germana i amb una amiga en concret, m'hi vaig estar matins sencers). I, per descomptat, pares i sogres tooot el dia a l'hospital. I quan éren a casa, de seguida trucaven tothom perquè hi anessim. I també passavem tardes senceres berenant allà.
Jo penso que és bonic tenir una estona per estar amb la parella i el nadò, però penso que agrairé que mons pares i sogres vulguin estar tot el dia a l'hospital. Això sí, tret d'ells i la meva germana, els demès em fan una mandra terrible!!! Sóc molt presumida, i qie estigui tothom allà i jo cansada i en un estat lamentable no em fa gens de gràcia!!! Això sí; pitjor seria veure'ls a casa, on vull estar tranquil.la i sense preocupar-me de servir cafè i pastes.
Per això em crida l'atenció que la gent que coneixeu vulgui el contrari i avisi un o dos dies més tard del naixement. El que sí tinc clar és que intentaré donar el pit i en quant ho hagi de fer, tothom fora de l'habitació immediatament !!!!!

[MIMOSETA]

Rellegint el post, també em sorprèn que hi hagués gent que agafès els nadons sense consentiment dels pares... però és que a mi SEMPRE m'han donat el nadò perquè l'agafès quan he fet les visites a l'hospital... volgués o no volgués (no m'agrada agafar nadons d'altres persones). Una amiga va despertar la seva filla i el seu marit me la va colocar als braços durant mooolta estona; recordo que em pesava i estava incòmoda i ells: "veus com has de tenir un nen? T'escau molt". Vaig acabar amb tiretes als braços; un agobio!!! Les meves amigues deuen ser d'un altre planeta!!

[numa1982]

Mimosets i Nàyade: no crec que vosaltres ni les vostres reaccions siguin extraterrestres, però hi ha tantes perspnes com reaccions. Jo vaig tenir la petita al febrer i com que va néixer un dissabte a la tarda i fins les 19 no avisàrem a ningú exceptte els avis, vam estar molt tranquils. El dilluns a les 48h de vida marxàrem cap a casa a gaudir de la familia i perfecte. I a algú de la feina que volia venir a la clínica li vaig dir q avisés abans i cap problema. Al final només vingueren uns tiets, una cosina, els meus avis, mons pares i el nostre nen gran. Jo crec que la clau és respectar la família i, sobretot, la mare.

Amb na Júlia portava una nit sense dormir i tot el dia de part, estava cansada. I a casa, fins que em van treure els punts (en portava, literalment, fins al cul), veia les estrelles cada cop que em movia. Amb segons quines visites, no m'hagués sentit gens còmoda.

Després de ser mare, ni tan sols truco de seguida si la relació amb la mare no és molt estreta: envio un wts i truco uns dies després.

[denali]

Hola, nosaltres no voliem avisar fins que hagués passat la hora de pell amb pell. Vam tenir discussions fortes amb la familia però ho van acceptar.
Al final el part va ser programat i tots sabien que erem a l'hospital i per tant estaven alerta. Quan estavem fent el pell amb pell em vaig estovar i li vaig dir al meu marit que truqés a ma mare i en deu mins eren allà... no m'en arrepenteixo pas.
Del que si he canviat l'opinió després de ser mare és del tema de les visites a l'hospital i a casa pocs dies després de parir... en general és tñe tan poc respecte per la mare... buf... per favor visites curtes i les necessaries! el nen ja hi haurè temps de veure'l més endavant...

[petitajo]

... en general és tñe tan poc respecte per la mare... buf... per favor visites curtes i les necessaries! el nen ja hi haurè temps de veure'l més endavant...

Quanta rao!!!!

El primer dia postcesaria a les 21.30h estan l'habitacio plena de familia política q no havia vist mai (us ho juro ) amb la safata del sopar sense destapar i ja mig fred (ja feia estona q me l'havien portat) truca una tieta del meu marit q sortia de casa seva per venir a veure'ns....Com???????? Hi havia el meu sogre i per ell clar cap problema, "q vengan, ya estan arreglados no les puedes decir q no....". En aquell moment van venir les noies q monten el llit per dormir l'acompanyant i van fer fora a tothom, vaig petar, vaig començar a plorar desconsoladament ja q no podía mes, estava agobiada, pobres m'estaven consolant i entenien perfectament el que hi deia, van flipar amb la quantitat de gent i les hores q eren. Va entrar el meu marit i nomes veure'm va sortir i demanar a tothom q marxes. Pero quins ..... q no ho veien??? Em van possar al limit!!! Per dormir em van haver de donar un tranquilitzant
Deixo clar q el meu marit ja els hi va parar molt els peus, son bastant "gitanos" en aquest aspecte, pobre es va guanyar mes d'un mal comentari per part de la seva familia pero ell em va recolsar consantment tot i q a vegades no hi podía fer res.

Com gestionar les visites, si fer-ho a casa o a l'hospital, tot depen de com tu siguis i de com siguin els q han de venir a veure't. De segur q tindras gent a casa i a l'hospital, no es pot tenir controlat pero si q has de tenir clar com vols q siguin les primeres hores, per mi molt importants.
Jo tenia molt clar q volia pasar les primeres hores els tres sols, per pair-ho per gaudir-ho per parlar de com estavem del gran canvi q et fa la vida. La familia no ve de unes hores o d'uns dies. Tothom estava avisat q anavem a l'hospital pero q no podien venir fins a nou avis, a contracor pero tothom ho va cumplir.

[nurieta84]

Jo vaig tenir un part molt complicat i fins que no vaig pujar de la UCI (2 dies) no va venir ningú i un cop a l'habitació que vaig pujar per la tarda no va venir ningú fins al dia següent per la tarda així que 72h vem estar sense visites.

Tot i així les visites que venien les coordinavem entre pares, marit i jo, feiem un horari i només 2 o 3 visites máxim pel matí y per la tarda i que fossin de 30minutets o 1hora segons qui.

S'agraeix i la gent ho enten. A més si tens algún problema (jo vaig tenir una pujada de llet i la gent no s'apanava i em vaig possar molt nerviosa!) entra l'enferema i els possa a tots de "patitas en la calle" jajajajaj - ajuden molt les enferemes! :D

Petonets!