Familiars amargats

[Pilipili]

Hola,

Tinc un familiar que fa un temps va insultar la meva nena acabada de néixer d’aquesta manera:

“Ara se li pot dir de tot perquè no entenen res si ho fas amb una entonació carinyosa: gilipolles, gilipolles, gilipolles”.

Des de llavors que evidentment l’evito. Jo no sóc gaire de saltar a la jugular però quan dic prou és prou… a més no vull que els meus fills mamin d’aquesta manera de fer tan tòxica.

Sempre te la deixa anar i després sinó diu: “Es brooooma”.

Ara, d’ençà que l’evito, els seus familiars col·legues l’han protegit. “No ens creiem que digués això.” O “Ell és així, a vegades te la deixa anar”.

Jo la veritat estic cansada. Els comentaris evidentment no s’acaben aquí,... també n’hi ha de la meva manera de vestir… etc. O per excusar-se també expliquen que fa tants anys tal parent va dir o fer no sé què… i això què hi té a veure? A més que s’ofenen per tot… Deixa’m viure el postpart en pau!

Quin adult sa de 70 anys insulta a una criatura acabada de néixer?

En fi, si algú té algún llibre en plan relax o alguna idea de com sortir viva dels dinars familiars a partir d’ara serà de gran ajuda.

Una abraçada,

Pili

[Anna Maria]

Hola!
Mira que m'han dit coses estranyes, i he rebut opinions que no havia demanat i tal... Però això no ho havia sentit mai
Jo el que faria és intentar que no m'afectés. Fàcil de dir oi? Entenc el teu cabreig i és més difícil d'entendre quan la persona que fa el comentari és del nostre entorn més proper, és a dir, no és algú del poble que mira que pensin el que vulguin.
Amb el temps, jo he arribat a la conclusió que la parella i els amics, els tries. Els parents, et toquen, i hem d'anar fent com podem. No deixis que t'amarguin el post-part i la criança, que ja de per sí te estones moooolt complicades. Arropenja't en qui opini de forma constructiva i sobretot qui et recolzi tal com ets.
Per altra banda, la sinceritat està sobrevalorada, és a dir, jo entenc que no s'ha de dir mentides i compliments que no sents, però a vegades és millor callar. I si s'ha de dir alguna cosa, el com es diu és molt important. Entenc que s'estan passant amb tanta sinceritat i dir el primer que els hi ve pel cap.
Edito per dir-te que és difícil saber com pots actuar. De moment, jo no deixaria que notessin que t'importa i faria l'excercici de tirar-t'ho a l'esquena.
Aquí tens un raconet per vindre a desfogar-te, sempre que vulguis.
Abraçades,
Anna Maria

[Pilipili]

Hola Anna Maria,

Moltes gràcies per les teves paraules.
Crec que escriure és molt terapèutic i així vaig fent... m'ajuda a organitzar una mica els pensaments, que sinó el cap sembla un ventilador donant voltes allà on no hi ha res a fer.

Miraré de no pensar-hi gaire... sí que és difícil sí. Per sort la nena ens té ben distrets com per tenir temps per això!

Una abraçada molt gran i gràcies.

Pili