canvi d'escola

[Nneta]

Hola noies, porto uns dies força angoixada pq per canvis de domicili hem de canviar l'Arnau d'escola de cara el curs vinent .
L'Arnau és força introvertit i em fa patir molt de cara al fet d'haver de tornar a començar de nou...
Algú ha passat per un cas similar q em pugui ajudar?

[marta9]

Doncs jo he canviat als meus dos, la Cèlia que ara té vuit anys va canviar d,escola en passar a 2n. En el meu cas el canvi va ser voluntari, perquè a mi no m,agradava l,escola on anava. La Cèlia és força extrovertida i encara que el canvi no l,havia demanat ella, no l,hi feia por, a priori. Tot i així els primers mesos van ser una mica durs... No sabia amb qui jugar al pati, sovint sortia trista sense saber explicar gaire perquè... Per sort és una escola petita, d,una sola línia, i es treballa molt en conjunt els grans amb els petits, tots els nens coneixen tots els altres... I a més l,AMPA és molt activa... Es fan convivències en família, sortides familiars en cap de setmana, es participa en la rua de carnaval del poble... Vull dir que l,escola va resultar molt integradora: en pocs mesos la Cèlia la saludaven amb il.lusió piles de nens de totes les edats quan anàvem poble, i la convidàven a dinar les amigues, i a festes de pijames...

Aquell any el petit, en Guiu, va començar p3 i no hi havia plaça per ell!!! Van posar-lo en una altra escola, i ara que fa P4 ha hagut de canviar on va la germana. I ja hi tornem a ser! En Guiu és força més introvertit que sa germana, i els primers mesos la professora em deia que no parlava a penes a classe, que al pati jugava sol, o no jugava... I ell no parava de dir-me que peruqè l,havia canviat d,escola... I que el tornés a l,altra... I clar, fa patir! Però altre cop l,escola hi ha ajudat molt: tots els companys de la Cèlia el coneixen i se l,estimen, li fan bromes i hi juguen... Anem a mil aniversaris, sortides... Ara ja el veig content, els nens de la seva classe el saluden amb il.lusió (i ell els contesta, que al principi no deia res! ), juga i xerra amb els companys a la porta del cole...

Et diria que un canvi així és estressant per tothom, tant és si és introvertit o no. Però que només són uns mesos... Intenta estar tu tranquil.la i veure-hi el costat positiu, i transmetre-li a ell. I comprendre,l si està trist perquè és normal que ho estigui. No hi ha pressa perquè xerri i jugui amb tothom, ell sabrà quan és el moment. I participeu molt de tot el pogueu a l,escola: les festes, les sortides... Convida nens a dinar, o a berenar, o a la piscina... Quedeu-vos una estona a la plaça a l,hora de sortir... Tot anirà bé! Encara que sigui introvertit aviat trobarà una pila de nous amics.

[sugar]

Hola, jo el que us aconsellaria és que si podeu aneu a la festa de fi de curs de l'escola nova perque es vagi familiaritzant

[xuxu]

Hola a mi tambe em va anar molt be que el nen conegues l'altra escola abans d'anar-hi (canvi de p5 a 1er). Comcretament tambe vam anar a veure una festa I hi havia els gegants del cole! El van convencer un xic. Ara despres de dos anys del canvi (fa 2on) esta super asaptat.
Tambe es un nen introvertit pero els companys de la nova escola, que es petitona, de seguida l'han acollit super be. La seva germana va començar p3 al mateix any.
sort!

[nius]

Hola noies,
des que la Nneta va obrir el post que volia escriure. Nosaltres també canviarem d'escola al setembre. Com a la marta9, és perquè l'escola no ens agrada.... Gens. El meu fill hi ha fet P3 i P4 i bé, no crec que pugués resistir 10 anys més allà.... (els 7 que li queden a ell + els 9 del seu germà petit).
El nostre canvi serà a l'escola d'un poble veí, i això m'ha fet dubtar moltíssim, per les amistats, etc. A la vegada, a l'institut tots aniran al nostre poble, que és més gran.
El canvi té una cosa molt positiva: serà a l'escola on treballo jo de mestra d'infantil. Per tant, seré per allà aquest curs fent reforç. Podrem anar junts cada dia, anar i tornar, ens veurem allà, aquest any vinent fins i tot estaré amb ell algunes hores a l'aula. Hem visitat força el meu cole. Ell no en sap res, encara, perquè hem preferit esperar a dir-li, per evitar-li l'angoixa. No sé si hem fet bé o no, però ho hem decidit així. Ara, el pànic el tenim, si bé sabem del cert que per diversos motius serà un canvi molt positiu: el projecte educatiu m'agrada i hi crec, a la que va ara no el comparteixo gens. Els nens d'aquella classe són molt macos.... La mestra que tindrà és un solet, que és amiga meva, etc.
Sovint encara mig dubto pensant en els amics, però quan penso en com és la línia educativa, m'esgarrifo (no té res dextrany, eh, però jo tiro molt a escola vivencial, i allà és més acadèmica, més matxacona). No sé, penso que sempre he volgut donar als meus fills una criança molt respectuosa, i que aquest canvi els oferirà la continuïtat d'això: una escolaritat més d'acord amb les necessitats dels infants.

Com ho porteu vosaltres? I els vostres petits?

[janota]

Hola mares,

No havia vist aquest post i la veritat que és un tema que ja porta temps donant-me mal de cap però és tant enrevessat que fins ara no l'havia compartit

Nosaltres vam passar per l'adaptació a un cole nou amb el nostre fill gran, farà dos anys, quan passava de P5 a 1er i no va ser fàcil. El vàrem canviar pq tot i q ell anava bé a l'escola i tenia coses que ens agradaven (pública, mestres, projecte educatiu correcte i proximitat) no ens sentíem propers a cap de les famílies amb qui coincidíem a l'escola i teníem dubtes de que a la llarga l'escola pogués respondre a les nostres expectatives. Portàvem dos anys intentant el canvi i, tot i que no hi havia plaça a les opcions què volíem, jo em vaig desesperar i vam acceptar una plaça a una escola que no teníem a la vora i de la qual només teníem alguna bona referència. Va ser tot molt precipitat pq ens ho van comunicar la segona setmana de setembre i, a més, els inicis no van ser els esperats... Ens vam trobar amb docents, nens i famílies no massa acollidores (o així ho vam sentir nosaltres) i el nostre fill no acabava d'entendre el pq del canvi i les virtuts de la nova escola (normal, és una escola que al lloc on vivim està ben considerada però el director amb prou feines et mira a la cara i tot és molt monòton).
En resum, tot plegat va ser força dur i jo em sentia molt culpable.
A més a mig curs vaig haver de preinscriure al nostre fill petit a un lloc on no el volia portar però en aquells moments (quan el gran just començava a no sentir-se un extrany) no m'atrevia ni a plantejar-me un altre canvi. Ara el gran ja ha fet dos cursos i de mica en mica s'hi ha anat trobant bé (ells son tant bon jans q s'adapten a tot). I el petit ja ha fet P3.

Doncs estic fatal pq ens tornem a trobar amb els mateixos problemes que amb el gran, a més dels que ha afegit la distància i la poca sintonia amb el taranà de l'escola.
Jo, tot i la por, he tornat a demanar canvi però sense aconseguir plaça. Tot plegat és tant complicat que no se com sortir-ne sense angoixar-me... si no els canvio malament pq no els deixo a gust i si els torno a canviar tb malament pq crec que tornarà a ser una etapa dura.

No entenc pq costa tant trobar una escola en la que ens sentim còmodes, que ens il·lusioni (encara que ho sembli no sóc una persona super exigent) i ens doni confiança per deixar els nostres fills sabent que en sortirant enriquits.
Tampoc entenc pq ha de ser tant complicat rebre bé a un nou company

Bueno, i de moment és tot... Deu ni do quin culebrón! A vegades no l'entenc ni jo

[martina13]

Pero el problema exactament es amb lequip docent o amb les families?
Jo crec k es casi impossible trobar lescols ideal sempre hi haura algun mestre, alguna circular o activitat k no ens agradara.
jo soc profe i mare i penso k la millor garantia per saber si has de canviar o no es si els teus fills sels veu feliços quan els deixes al cole.
despres davant del nen el professor sempre te rao sempre.altre cosa es k despres tu parlis amb el mestre o director del que a tu no et sembla be o correcte.ho dic perque els nens shan de sentir segurs i reforçar la idea que lescola es bona x ells els anira be segur.
Ara si tu veus k ells no shi troben be o creus k el director no es ladequat doncs canvia.pero tants canvis no son mai massa bons.
Segur que el problema es l'escola?

[janota]

Pero el problema exactament es amb lequip docent o amb les families?
Jo crec k es casi impossible trobar lescols ideal sempre hi haura algun mestre, alguna circular o activitat k no ens agradara.
jo soc profe i mare i penso k la millor garantia per saber si has de canviar o no es si els teus fills sels veu feliços quan els deixes al cole.
despres davant del nen el professor sempre te rao sempre.altre cosa es k despres tu parlis amb el mestre o director del que a tu no et sembla be o correcte.ho dic perque els nens shan de sentir segurs i reforçar la idea que lescola es bona x ells els anira be segur.
Ara si tu veus k ells no shi troben be o creus k el director no es ladequat doncs canvia.pero tants canvis no son mai massa bons.
Segur que el problema es l'escola?

Hola Martina, trobo totes les teves reflexions molt interessants i les comparteixo.

-Entenc el que dius de que el més important és que els nens es trobin a gust. +Però tb penso que ets tu que has de vetllar per ells i que haurien de passar coses força greus pq els nens manifestessin la necessitat d'un canvi. Els meus el que diuen és que s'avorreixen i el gran està perdent l'interès, la mestra ens diu que aprèn les coses amb facilitat però que el veu molt distret a classe, cada vegada més. El petit està disposat a canviar, però el gran, que aquest segon curs ha fet un amic, diu que ell ja està bé...

-També sento que el millor és evitar els canvis i per això dono tantes i tantes voltes al tema. +Però reflexiono i em pregunto fins a quin punt aquesta idea no és fruit de la por als canvis amb la que vivim... Tb sento q els efectes es podrien alleugerir donant suport i facilitats al nouvingut però crec no es fa prou en aquest sentit (per part de l'escola ni de les famílies).

-Cap escola és perfecte i sempre hi haurà coses que no m'agradaran. +Ho veig pq busco alternatives i totes em generen inseguretats però penso q és pq estic una mica traumatitzada amb les experiències viscudes. Tot i així vull ser optimista, segueixo pensant que hem tingut mala sort i que si que hi ha escoles on ens podríem trobar millor encara que hi hagués coses que ens desagradessin. Cada família és un món però tampoc crec que siguem tant estrambòtics, només cal trobar el lloc encertat que et doni la confiança...

-Tenir el respecte màxim a l'equip docent. + Per suposat. Jo no sóc de discutir amb les mestres ni criticar-les, al contrari, les respecto molt, penso que son persones entregades i intento que els nens en vegin la part positiva.

- Quan em preguntes si Segur que el problema es l'escola? A que et refereixes?
Jo el que se és que no puc evitar sentir que l'escola no ens aporta ni de bon tros el que buscava i tampoc aconsegueixo acceptar que els meus fills es facin grans en aquell entorn donat que al gran li queden 4 anys i al petit 8...
Que és el que no m'agrada: no m'agrada que el director no et saludi quan es creua amb tu a la porta de l'escola, no m'agrada que tot i saber que estem amoïnats no s'hagi dirigit a nosaltres en tot el curs (l'any passat l'inspector em va dir que li parlés i el va trucar per demanar-li que tingués una conversa amb mi), no m'agrada que la mitjana d'edat de les mestres superi els 50, no m'agrada que no es facin colònies, no m'agrada que sigui la mestra qui trii el nom de la classe i el tema del projecte, no m'agrada que els hi facin controls a 2on de primària, no m'agrada que a 2on de primària els hi facin memoritzar a casa totes les taules de multiplicar, no m'agrada que les fitxes siguin les mateixes que fa 15 anys i tampoc m'agrada no tenir res amb comú amb la resta de famílies. Ara em trobo que, tot i que hi ha algunes famílies amb un nivell cultural semblant al nostre, l'equip docent i el projecte educatiu està molt antiquat...
No se si m'enrotllo massa però és complicat resumir el dia a dia i el que l'escola et transmet! I tb és difícil valorar en quin cas és més positiu que negatiu un canvi...
A l'anterior escola el projecte i l'equip docent si que ens agradaven però era el baix nivell cultural de les famílies, l'elevat índex d'immigració i la repercussió que això podia tenir en l'adquisició de coneixements el que ens amoïnava.

Realment costa tant trobar una escola que respongui a les expectatives? Sóc molt exigent?
No hi ha ningú que hagi fet un canvi i que hagi estat fàcil?????? És justificada la por?

[martina13]

Bueno quan et preguntava si el problema es l'escola es precisament si el problema es lescola o vosaltres.
Mexplico: tot el que dius son problemes es cert.a laltre escola eren les families de baix nivell cultural ok.ara son del mateix nivell pero poc acollidores.vull dir k potser si que eta un pel exigent i que no tot pot ser el teu gust 100%.
Jo soc profe de la ESO i veig molts pares k canvien els nens x motius similars i despres tassebentes que a laltre escola tambe han tingut problemes.
Crec i es la meva humil opinio us heu de relaxar.
que fan examens a 2on de primaria?? I que? Es el k es trobaran mes endavant millor aixi hi estara acostumat! I segur k son control adaptats al seu nivell.
K la mestre tria el centre dinteres i el nom de la classe? A vegades no tot es pot fer escollir als crios es un veritable merder.
K son senyoretes grans? Bueno si son energiques mes experiencia tindran
K memoritzen les taules de multiplicar? Perfecte han de treballar la memoria no passa res.

Amb tot aixo intento dirte k vegis les coses de manera mes positiva.
si els pares no tacullen x ser nous a lescola acostathi tu.
La gent va a la seva.
Espero haverte ajudat

[janota]

Bueno quan et preguntava si el problema es l'escola es precisament si el problema es lescola o vosaltres.
Mexplico: tot el que dius son problemes es cert.a laltre escola eren les families de baix nivell cultural ok.ara son del mateix nivell pero poc acollidores.vull dir k potser si que eta un pel exigent i que no tot pot ser el teu gust 100%.
Jo soc profe de la ESO i veig molts pares k canvien els nens x motius similars i despres tassebentes que a laltre escola tambe han tingut problemes.
Crec i es la meva humil opinio us heu de relaxar.
que fan examens a 2on de primaria?? I que? Es el k es trobaran mes endavant millor aixi hi estara acostumat! I segur k son control adaptats al seu nivell.
K la mestre tria el centre dinteres i el nom de la classe? A vegades no tot es pot fer escollir als crios es un veritable merder.
K son senyoretes grans? Bueno si son energiques mes experiencia tindran
K memoritzen les taules de multiplicar? Perfecte han de treballar la memoria no passa res.

Amb tot aixo intento dirte k vegis les coses de manera mes positiva.
si els pares no tacullen x ser nous a lescola acostathi tu.
La gent va a la seva.
Espero haverte ajudat

T'agraeixo molt la teva opinió Martina, i tens raó que és important treure importància a les coses negatives... A més és imprescindible pq canviar no és gens fàcil (la majoria de coles estan a tope) i ja pot ser que vagi demanant el canvi però igualment passin els anys i seguim al mateix lloc, per tant paciència i bon humor.
Tb he aprés que cal estar ben informat quan fas el canvi i penso que és el gran error que vaig cometre, inscriure sense conèixer gaire la nova escola i escoltant altre gent que no coneixia gaire. És la pega tb de viure a un lloc des de fa poc temps, que fa que no coneguis de quin peu calça cada centre. De mica en mica en vaig aprenent... qui sap si l'encertaré!

[janota]

Nius, Nneta, Montse_77, vosaltres que tal? Ja heu fet el canvi?
La Marta i la xuxu sembla que si van trobar una escola que els encaixés més, oi?

[nius]

Hola janota,
just ahir et vaig llegir i volia contestar-te. Nosaltres vam fer el canvi el curs passat, que ell feia P5. Vam estar tot l'estiu angoixats pel canvi i fins al setembre no li vam dir, ens feia por com s'ho prendria, etc. I s'ho va prendre super bé (sobretot perquè aniria a l'escola de la mama).
L'adaptació va anar molt bé, mlt depressa i positiva. Està clar que els primers dies li deurien costar, però per sort la mestra que tenia és molt amiga meva, i el va rebre amb els braços més que oberts. La veritat és que de seguida es va fer un forat a la classe, i és un més dels companys. De fet, és molt estimat. Com que és l'escola d'un poble veí al que vivim nosaltres, aquest estiu estem anant una tarda a la setmana a la piscina d'allà, així veu als amics (més festes d'aniversaris, i alguna altra activitat que puguin fer allà).
A veure, a mi l'escola on el duem m'agrada. Hi treballo, i hi crec. Estem canviant molt i estem anant cap a una escola molt vivencial, molt pensant en els ritmes, en que els infants són això, nens. Evidentment vam fer el canvi cap a una escola que ens motivava molt més. Ara començarà P3 el petit. En quant a les mestres, doncs estem tenint MOLTA sort. Estic encantada amb la que va tenir el curs passat (un amor de persona) i la que tindrà a 1r, que sé que els intentarà fer el més fàcil possible aquest canvi.
Vam marxar de l'altre escola perquè ens passava una mica com a tu... no estavem a gust. Sent mestra saps com funcionen les coses, les veus i les intueixes. I no m'agrada gens com funciona aquella escola. De fet, en cap moment m'he arribat a plantejar el fet d'anar-hi a treballar jo, sino que ha estat al revés: he preferit que els meus fills vinguin a la meva. No ens agrada la manera de fer. I tampoc ens sentiem a gust amb la majoria de famílies. Sé que això és una loteria, però per nosaltres és important: un grup de pares i mares amb els qui potser no et faràs íntim, però si que tinguis uns interessos mínims. I això ho hem trobat a la nova escola. Ens fem amb les famílies, amb els nens i nenes, hem anat a la plaça del poble 3 dies a la setmana durant toooot el curs (creiem que això també ajuda als nens a socialitzar-se d'una manera més lliure que a l'escola, i els ajuda a estrènyer llaços) i ja et dic, ara hi anem a la piscina. Abans no quedavem quasi mai amb els nens de la seva altre classe........
Sé que tu has canviat d'escola dues vegades (bé, que va per la 2a). I no us sentiu a gust amb cap d'elles. Suposo que l'escola ideal pels pares no existeix (i si ets mestra menys, ja t'ho dic), però has de pensar en ell. Com hi està? Intenteu fer coses fora de l'escola perquè ell es senti més part de l grup? no dic quedar en concret, però a nosaltres ens funciona molt l'anar a la plaça del poble. Potser us tocarà fer un esforç i tragar amb aquestes famílies amb les que no us acabeu de fer, perquè fet i fet, son persones també..... I segur que alguns (ja no dic tots) tenen les seves coses bones i us poden sorprendre.
Penso que potser us vau precipitar a fer el canvi, pel que expliques. I pel que fa a l'educació, la pressa no és un bon aliat. Quan dubtava si canviar-lo o no d'escola (em sentia la pitjor mare del món per haver-la cagat tantíssim quan vaig decidir escola) em van dir q si la cosa no anava bé, el podria tornar a canviar, perquè els nens d'adapten molt millor que nosaltres a aquests canvis..... I això pensa-ho tu. Si realment no esteu a gust, doneu-vos un marge -1 curs o 2, per exemple- per investigar altres escoles, per coneixer-les, per saber de les famílies, dels projectes etc.
En quant al professorat, no podràs fer-hi res. Ni tu ni ningú. Es el mateix: informar-te'n abans. Les metodologies són molt personals, està clar. Però això no estarà a les vostres mans. Que si ho estarà el projecte educatiu.
I sí, nosaltres hem trobat una escola que ens encaixa més (potser per mi no seria del tot ideal, sóc molt fan de les escoles lliures, de les que treballen saense llibres, etc, però poc a poc es van canviant coses a la nostra), però sé que no ho hagués trobat en el poble on vivim (on hi ha 2 concertades que descarto del tot perquè no hi crec, i 2 públiques: la que anavem abans on no tornaria ni jarta vino, i la que tenim davant de casa que crec seria més passable)

[gegette]

Hola!
Doncs jo també sóc mestra i he estat 6 cursos a l'escola menys popular del meu poble. És també la més vella (o antiga) i com que queden places lliures, a la que hi ha una família que arriba al poble (hi ha molta matrícula viva al ser un poble molt turístic), doncs li adjudiquen aquesta escola. És a dir, tots els anys hi ha molts alumnes que van i venen.
Quan va arribar el moment que la meva filla gran comencés P3, CAP company de la seva escola bressol va escollir l'escola on jo treballava. Tot i així, jo la vaig matricular allí, perquè per a mi era el més fàcil (al no tenir família aquí que pugui anar a buscar els nens) i perquè sabia de primera mà com s'hi treballava.

A la meva filla li va tocar una classe "complicada", amb 20 nens i 7 nenes. Hi havia una colla de nens russos (4 o 5), després uns altres pakistanies i marroquís (uns 5 en total), dos rumanesos... aquestos no coneixien ni la llengua, ni estaven estimulats des de casa (la tutora em deia que molts no havien jugat mai, per exemple amb puzles). Evidentment també hi havien més nens d'origen sudamericà (Argentina, Colòmbia... però al menys aquests coneixien la llengua). Dos d'aquestos nens van resultar tenir a més, problemes greus de comportament (fins i tot va venir l'inspector, i va decidir posar una vetlladora extra, a part de TEI).
Tot i així, la meva filla es va adaptar molt bé, va fer-se dues amiguetes molt eixerides que eren de principis d'any com ella, i semblava que totes les interferències d'aquests conflictes a l'aula, no l'amoïnaven. Estava molt feliç, i la metodològia és molt vivencial i engrescadora, i això m'agrada.
La resta de mestres em deien: "nena, tela la classe de la teva filla!, no et diu res? no penses fer res?".
Jo li treia importància, però la cosa anava per dins... en el fons, jo la veia bé ARA, però em feia patir el FUTUR (sobretot perquè a primària no hi ha gaire estabilitat del professorat, i depèn molt del mestre que et toqui. A més, pensava que aquella classe tan inestable en un futur podria ser una bomba). A més, tampoc em sento del tot a gust amb les famílies, tot i que hi ha bon rotllo.
A P3 ja em van dir que la nena era molt bona en tots els aspectes i que destacava en tot. A P4 em van dir directament: "és la millor de la classe en tot, tú ja ho saps". És veritat que és llesta, però jo em dic que potser destaca tant, perquè la majoria de nens no tenen feedback a casa, i que potser a una altra escola, amb més implicació per part de les famílies, seria una més.

El curs passat ens vam mudar i estem a la zona de les escoles noves, just davant de casa en tinc una, que és on van totes les amiguetes de l'escola bressol (que encara conserva, perquè som amics amb les famílies). El meu fill ara ha fet P2, i gairebé tots els seus companys de classe aniràn a aquesta escola també. Jo em vaig assabentar que hi havia una plaça de la meva especialitat i la vaig demanar... i me l'han donat!

Jo ja havia matriculat els nens (P3 el nen i P5 la nena) a l'escola on treballava abans, però ara que m'han donat aquesta, vull canviar als nens (ja que el nen comença ara). Penso que és davant de casa, que aniríem tots junts (i així ja els puc portar jo i recollir), que coneixo a moltes famílies d'amics que porten allà als nens, i pel que fa al projecte educatiu, no el coneixo molt bé, però coneixo mestres de Salou i els porten allà, així que per alguna cosa serà! (De fet, la tutora de la meva filla, té una nena de la mateixa edat i una més gran i les porta a aquesta escola, i no a l'altra on treballa).

La tutora de la meva filla, a més, és de l'equip directiu, i la primera cosa que em va preguntar és: "te'ls emportaràs?" i jo vaig dir que ho intentaria (encara no sé si podré, he hagut de fer instància i fins al setembre no sabré res). No els hi va fer gràcia... però tot i que aquesta escola no serà segurament la definitiva per a mi (tinc plaça provisional), espero que sí ho sigui per a ells.

La nena quan li vaig parlar sobre la possibilitat de canviar, al principi es va posar trista, perquè estima molt les seves amigues. Però com que també té amigues a l'altra escola, s'ha anat fent a la idea del possible canvi. I ara diu, que estarà contenta a l'escola que sigui. Ja us explicaré si pot canviar o no!

[nius]

gegette com ha anat??? Heu tingut sort?? Explica'ns!!!
El que et feia patir del futur, és el que també m'amoïnava a mi.......
Que tingueu un molt bon començament de curs!!!

[gegette]

gegette com ha anat??? Heu tingut sort?? Explica'ns!!!
El que et feia patir del futur, és el que també m'amoïnava a mi.......
Que tingueu un molt bon començament de curs!!!

Fins al dia 8 no sabré res! Quins nervis... Ja en tinc ganes, perquè encara no he comprat res de material, amb això de no saber res del cert!

Una abraçada!

[janota]

Noies, q tal aneu totes?!

Nosaltres començant 4art i P5 a la mateixa escola
He de dir que el gran està la mar de bé, s'ha fet molt al grup que és força maco i ara el veig genial, es troba a gust i anem tenint bones tutores. Aleshores la resta importa menys i ara mateix no ens plantegem canviar-lo.
Ara bé, amb el petit estic patint força... A les passades preinscripcions, ja oblidant remordiments i pors, vam decidir tornar a demanar canvi però no hi han hagut places... Així doncs comencem curs fent grans esforços. Ell amb menys ganes que mai i jo amb molt impotència...
Al seu grup no hi ha cap company amb qui es pugui trobar a gust i a ell el veig molt distant... El curs passat ho vaig parlar amb la tutora però ella li treia importància, deia que el veia bé, que te un taranà diferent i que no hem d'esperar que tots els nens facin el mateix... A final de curs, però, ja va dir que li agrada jugar sol, que a vegades prefereix estar assegut a part, que és molt llest, que li agrada mirar-se les coses amb distància... i varies coses més que depèn de com es mirin poden no ser res o poden ser tot... Aleshores vaig estar encara més convençuda de que fèiem bé de demanar el canvi i confiava en que es faria pq estàvem els primers de la llista però no hi ha hagut baixes ni augments de ràtio, hem quedat fora. Ja no se que puc fer... un cop iniciat el curs encara es tot més complicat...
La nova tutora sembla molt maca i confio en que ens ajudarà, li he demanat fer una reunió i ha dit que millor esperar a la 3a setmana, entenc que és un marge necessari per iniciar el curs però a mi se m'està fent molt dur pq el petit diu que no vol anar a escola i que els companys no volen jugar amb ell.
No paro de donar-li voltes

[ariadnacastellarnau]

Hola a tots!
Em sumo a aquesta conversa una mica tard. Som una familia amb una nena de 6 anys. L’any passat al desembre vam tornar de Buenos Aires a barcelona (la nostra filla es nascuda allà). Com que vam arribar a mig curs vam triar una escola concertada, Escolapies Lluria, perquè la nostra filla s’integrés a p5. Va acabar el curs a aquesta escola i tots molt contents, perquè es va adaptar fantàsticament.
Tanmateix a finals de juny ens vam mudar a Vilassar de Mar, perquè els preus a Barcelona dels pisos estaven impossibles, amb la qual cosa ens va tocar canviar d’escola de nou. Vam haver de triar escola sense haver anat a les jornades de portes obertes, només amb l’entrevista amb la directora, guiant-nos per l’instint. Finalment em vam triar una que quedava a prop de casa, que no es convencia al 100% la metodologia pero on sabíem que hi havia places.
Ara ha començat el curs i no ho veig clar. No ha passar res alarmant, però tinc una sensació estranya. La metolologia em sembla molt rígida i deixen poc espai a la creativitat, cert, tot i que veig que els mestres s’esforcen. Tanmateix, a nivell funcionament escola-familia no em convenç, les families tampoc (no totes, però sí la majoria). La nostra nena que és molt extrovertida s’ha fet poques amigues i encara que sembla que hi va contenta, jo no veig que funcioni massa bé la integració entre els nenes, també perquè les families i l’AMPA no són massa actius i no hi ja propoestes com si hi ha a altres escoles dels brenars amb familia o altres activitats.
Em comença a rondar pel cap la idea de canviar-la. Ja se que no hi ha cap escola perfecta, però crec que aquesta no és l’escola per nosaltres i quan penso que ens hi haurem de passar 6 anys se m’encogeix el cor. Per altra banda, si ens decidissim de canviar a final de curs (comptat que hi hagués plaça en un altra escola del municipi del costat que ens agrada molt) seria el seu tercer canvi. Què en penseu? És millor deixar-la per no fer-la patir arricant-nos a que tot allò que nos en fa peça es converteixi després en un veritable problema? Prenem el risc? A l’altra escola hi va una amiga seva molt bona del poble i els pares semblen molt macos i acollidors i fan moltes activitats amb les families.

[anna0310]

Hola!!
Ufff que complicat!!! Jo encara et donaria un altre opció i si torneu a l’escola de l’any passat??? Potser per logidtica no va massa bé però per tal que la nena estigui tranquil.la i contenta potser és una opció i de cara al curs vinent preneu ,a decisió amb calma sobre el que voleu fer... realment són molts canvis per la nena i fa “por”, pensar que si la canviés ara i no s’adapta potser serà més “traumàtic” per ella... a mi personalment em sembla curiós i em dona que pensar que l’any passat, que fou el canvi més fort d’Argentina a Barcelona s’adaptés sense problema i aquest curs li costi tant...
Vosaltres heu de veure que és el millor per vosaltres, la nena i tot plegat... i evidentment estic d’acord smb tu: l’escola perfecta no existeix,però sempre hi ha alguna que s’adapta millor al que familiarment volem
No sé si t’he creat més dubtes o t’he donat alguna llum!!!!Anims!!!

[ariadnacastellarnau]

Gracies Ana!

Com tu dius logísticament es difícil tornar a l'escola de l'any passat perquè es a Barcelona i nosaltres a Vilassar. Jo a la nena tampoc la veig malament, potser no m'he expressat, és cert que diu que hi ha bastantes nenes que no volen jugar amb ella, però com que ella es alegre i positiva (i te tendència a sobreadaptarse) hi va contenta. Aleshora costa una mica esbrinar el que passa realment.Sols que mi em fa l’efecte que no és l’escola per a ella, és una sensació molt forta, que tinc des del primer dia. No hi ha massa empenta ni propostes alternatives per buscar integració escola-familia. També a nivell families ens fa l’efecte que el nivell cultural és baix, però entenc que això pot semblar una mica snob i que no és un motiu prou fort. La veritat és que estic molt perduda i angoixada amb aquest tema. Si haguessim pogut anar a la jornada de portes obertes, per exemple, que és quan veus i entens una mica millor com funciona l'escola, no l'haguessim escollit. Però hi vam anar amb l'escola ja no operativa,, a finals de juny, i va ser difícil.

[anna0310]

Ariadna entenc tot el que em dius...
Doncs veient tot el que em dius, potser fes ara un “volt” per totes les escoles de la zona i mira la que més t’agrada o on creus que us pot anar millor... jo tindria dues opcions:o esperar a preinscripció oficial.. i fer el procés normal... o fer un intent de canvi després de Nadal, havent fet les gestions abans de les vacances perque sinó potser el consorci ho allargarà...
Et dic després de Nadal perque de cara a la nena no sigui tant brusc ara a meitat trimestre i no siguin tants canvis.
Les escoles concertades acostumen a fer visites durant tot el curs i ,es publiques no ho sé tant...
Ahhh he estat mirant i a Masnou hi ha una escola d’escolàpies com la que anava l’any passat.. si is queda més a prop també podeu mirar..
Ho beig una decisió dificil, però força i ànims!!!!!