TDAH amb/sense HIPERACTIVITAT

[potrita]

Chicas cuanto tiempo sin entrar.. es que el tiempo pasa que no veas.

Ayer acabaron los test y pruebas del niño.. aun ando un poco perdida de lo que le han hecho o no. El lunes tenemos visita con el psicologo y el jueves con el cole.

Precisamente ayer me llamo el tutor, y me comento que aunque lo ve mas tranquilo... anda en las nuves con los trabajos y deveres... en fin a ver como va todo.

Y que como van los vuestros alguna novedad?

[moju]

Avui he tornat a entrar a buscar informació per la xarxa per buscar orientacions, ajudes..... i us he trobat. Estic molt emocionada! molt! Perquè per fi després d´un any he trobat gent amb una situació com la meva i això reconforta molt per poder compartir informació. Tinc un fill que a l´estiu farà 9 anys. De sempre hem sapigut que era especial i no és amor de mare. Sempre ha sigut molt més immadur que la resta dels nens, és molt ingenu i innocent. És i ha sigut sempre un autèntic desastre per recordar quines coses ha fet o està fent. És molt olvidadís i despistat. Sempre ha sigut un nene que ha dormit molt poc i mal menjador. Ja l´any passat la tutora el va derivar com a possible cas de TDA, però ho van descartar per les notes.

Aquest any, ha continuat tenint molts problemes perquè és molt lent fent els deures i se li obliden moltes coses. La pedagoga del centre li va passar el WISCR i va donar 121. Ella sosté que el nen no té TDA, que el que té és que funciona per interessos i el que no li interessa no li presta cap atenció. Hem anat a la neuropediatra i ens va dir que no hi ha cap prova física que descarti el TDA i que ens esperarem a setembre a medicar-lo. Ell està aquest any més nerviós que mai, amb canvis bruscos d´estats d´ànim, contestó, amb un alt nivell de frustració i perfeccionisme. Jo crec que comença a tindre ansietat perquè li ha agafat ja dues vegades un mal al pit que no el deixa moure´s.

És molt bo en matemàtiques, en ciències i en música. Si escoltareu les seues preguntes o les seues deduccions o teories... L´any passat va crear una fórmula per obtenir els números simètrics, pregunta per la unitat de mesura de la gravetat, per la quarta dimensió, realitza sèries algebràiques amb els enunciats dels deures que ha de copiar a la llibreta i sap una quantitat d´informació sobre llocs geogràfics del món, minerals,altituds de muntanyes, la velocitat de la llum... Uf! jo que sé! A vegades li pregunto com sap alguna cosa i em diu no ho sé, simplement ho sé. Compren les coses amb una facilitat escandalosa: l´altre dia va entendre el concepte bàsic de la formulació química en un plis-plas. He decidit portar-lo a fer un diagnòstic més exhaustiu abans d´arribar a la medicació. Què opineu?

[Iang]

Hola guapas!!!
Aqui estem unaltre cop !!! ja amb dos nens medicats amb rubifen .. bueno,al final bem començar amb el gran amb STRATTERA i no va fer un efecte massa bo ,pero al cambiar al metilfenidato crec que anem millor ..
Moju, el meu fill sasem
bla al teu ,te un CI de 122 ,es lo que li va sortir amb 6 añys . pero jo si que li vaig donar medicacio i no menpenedeixo, es lo millor que he fet per ell ,ara es un nen feliç.. bem trigar mes en diagnosticarlo precisament per que te molta capacitat daprenentatge, pero es un AC amb TDAH, una cosa no teu laltre , per lo menys se que la medicacio li ajuda moltisim en les relacions i en tot ..
una abraçada
Eva

[Xana]

Aiii que no havia vist que hi havia entrades noves!!!

Moju jo soc de les que encara es resisteixen a medicar el nen. No dic que no ho faci més endavant, eh? Però vaja, que crec que fas molt bé de buscar un diagnòstic ben acurat abans de medicar. No tots els nens amb TDAH són iguals, i el que li vagi bé a un no té per què funcionar pel teu. Per tant, quan més acurat el diagnòstic, millors decisions podras prendre.

Iang veig que per fi es va confirmar que el teu altre nen també tenia TDAH. Jo no paro de mirar-me el petit, buscant simptomes. No m'ho sembla pas, però tampoc ho hagués dit del gran (mogut i xerraire com ell sol, doncs si... pero TDAH com son pare?!? en fi)

Jo vaig tenir reunió amb la tutora la setmana passada i va tornar a insistir en que ella recomana medicar. I al cap d'un parell de dies, quan anava per l'escola amb el nen, un professor se'm va acostar per dir-me que el meu fill s'esforçava molt a classe, tot i no parar quiet i xerrar pels descosits, però que ell veia que el nen intentava portar-se bé i que volia que jo ho sabés. Vaja, que ja li han possat l'etiqueta de TDAH ben grosa!! D'acord, que aprecio la bona intenció del profe (que lo que volia sobre tot era que el nen ho sentís), però d'altra banda....

I per si fos poc, l'unic "recolzament" que tenia, els pares d'un amic del meu fill que també té TDAH, ja ens han dit que començaran a medicar segurament de cara al curs vinent. Que si, que cadascú fa el que considera millor pel seus fills... però ara ens quedem nosaltres com "els rebels". En fi...

Per lo demés, anem fent. Setmana Santa va ser HORRIBLE (els nens no paraven de barallar-se, el meu gran es queixava continuament....). Però un cop hem tornat a la rutina, torno a tenir el meu nen meravellòs, que s'esforça per portar-se bé i que m'ajuda en tot allò que li demano. No podria ser sempre així?

[Iang]

Hola Xana
El profesor et va dir algo que jo entenc daquesta manera" ell vol,pero no pot" aixo els crea una ansietat brutal.. es cansen i pateixen molt ...
El meu fill ,el gran , ara diu "em puc portar be a Angles i aprenc cosses!!! i se li veu la cara de content ... fa els deures millor , bueno en definitiva, ha millorat, aunque encara esta amb dosis baixes i fa poc que la pren ,pero jo amb la bona experiencia amb el petit començo amb molta confiança... hi ha una cosa que sempre dien els expertes
si el nen li falta vista li poses ulleres no? pues un nen hiperactiu necesita ajuda, i ..que cambiar el sistema educatiu i la societat seria la millor cura ? si ,es clar ..pero jo nomes puc ajudar al meu fill,no puc cambiar la societa, aixi que el medico per que es lo que es fa,es lo que esta estudiat i es lunic que podem fer en aquest moment , i no vec que sigui tan greu ni tan important, lo que dius de les etiquetes ? jo no vec que sigui aixi, els nens poden tindre transtorns,malalties,etc...i no crec que siguin una etiqueta,simplement es lo que es i tindriem que començar nosaltres per normalitzarlo , jo tinc un nen am,b 9 anys que ha patit molt per aquesta falta de atencio,que cada curs ha anat pitjor,i que sense medicacio,el cuart curs segurament el repetiria ... si el meu fill tingues epilepsia,o asma, o cualsevol malatia el medicaria y no pasaria res de res ....els meus tenen la sort de tindre deficit datencio i es posible que al acabar els estudis obligatoris,no necesiti medicacio per estudiar lo que bulgui o montar una empresa ..pero per ara, crec que controlar la impulsivitat i el deficit datencio li ajuda tant com a les relacions socials com per estudiar,li puja la autoestima,no sestres tant i lo mes importan ell sap lo que le pasa i aixo li fa perdre l'angoixa de sentirse inferior ,incapaç..
aquesta es una opinio,de una mami super mega anti medicacio que va cambiar de idea .. =)
una abraçada

[bala]

Hola mamis,

Em presento, soc una mare del gener del 2010 i futura mare del maig del 2012, tinc un nen de 2 anys i ara tindré una nena.
Fa uns mesos que he iniciat un projecte personal, des del meu punt de vista, molt interessant ja que reuneix totes les meves inquietuds professionals; 1er com a enginyera de so, 2on com a mestre de piano, saxo i música i 3er com a mare.

No volia contestar aquest post fins tenir la pàgina web enllestida, però, no puc "passar del tema" i veure que hi ha mares que estan patint molt sobre els temes de TDA amb o sense hiperactivitat.
Així que volia presentar-vos diferents mètodes per tractar aquests "problemes". Una pregunta: als vostres fills amb TDA o TDH o TDAH (que no és exactament el mateix), els hi han mirat l'audició algun cop?
els hi han fet alguna audiometria?. Per apendre a l'escola cal tenir dues vies actives i sense problemes, la vista i l'oïda, les dues. La vista, és molt fàcil que el teu fill et digui, mama, m'han canviat de lloc i ara no veig bé la pissarra, doncs el portes a l'oculista i problema solucionat...però un nen mai et dirà, mama, no sento bé, perque si sempre ha sentit igual, i contesta a preguntes i parla, se suposa que el nen hi sent, ningú o molt poca gent dóna importància a les revisions auditives, i la veritat és que pel que fa l'oïda la gent es pensa que només hi ha dos possibilitats; sentir o no sentir. I això no és veritat, hi ha diferents graus d'audició, igual que la vista no veus o ets cec, hi han mipies, hipermetropies, etc...

Fa anys que existeixen mètodes per reforçar l'oïda, el més conegut es diu Tomatis ja que és el més antic i fa més anys que funciona. Tomatis va ser un otorrino francés, fill de mare cantant d'òpera. La mare, quan tenia alumnes que desafinaven els derivava al seu fill, a Tomatis, i ell després d'analitzar molts casos, es va adonar que on desafinaven, l'audició els hi fallava. Així doncs es va inventar un aparell que es diu "oïda electrònica", va tractar als seus pacients durant varies sensions escoltant música equalitzada i amplificada correctament en cada cas en concret i els cantants van arreglar els seus problemes d'afinació, així com també l'estat anímic. Al cap d'anys les patologies que tractava Tomatis han anat augmentant i també es tracten els TDA/H.

El projecte que abans us explicava que he iniciat agafa tota la filosofia de Tomatis, però s'ha modernitzat, i hem digitalitzat el mètode, millorant així la qualitat del so que amplifiquem ja que eliminem el soroll de la senyal analògica. El mètode es diu SENA, quan tingui enllestida la web, us passaré el link...Amb anys d'experiència i reben casos rera casos, també es va donar un patró audiomètric en els dèficits d'aprenentatge, les freqüències greus solen ser menys sensibles que les agudes, això pot comportar que el nen no sàpiga enfocar bé l'atenció ja que sent la veu del mestre o de la mestre distorsionada i qualsevol altre estímol sonor el despista i es torna boig intentant centrar-se en un sol focus sonor.

Sento el rollo, no se si m'he explicat bé, i això que podria haver escrit molt més però no volia fer un toston de missatge. Només volia donar a conèixer altres mètodes d'actuació sobre aquests nens, abans de medicar-los. Es bo i necessari que vagi al psicòleg i a tots els metges possibles, però això és un mètode completament inofensiu i complementari, en definitiva es tracta d'escoltar música, que no pot fer mal a ningú.
Si a alguna persona li interessa aprofundir més en aquests mètodes estaré encantada d'ajudar-vos, com a mare que sóc us entenc perfectament les vostres pors i les vostres preocupacions, per aquest motiu m'he engrescat a tiranr endavant aquest projecte tot i en l'època tan dolenta que ens trobem.

Molts ànims a totes les mares!
Petonets

[bala]

Benvolgudes mares,

Tal com us vaig dir en l'anterior missatge del post, ja tenim enllestida la web.
Si voleu més informació sobre com tractem els nens amb TDA/H provocats per una mala audició, la trobareu en aquest espai web:
http://www.waveme.cat

una abraçada i molts ànims a totes les mares!