TIC NERVIOS

[GEA]

Bones!
tinc una consulta...el meu peque te ara 6 anys i ara te com un tic nervios que fa obrir i tencar el ulls, de tant en tant...porta unes setmanes,li he demanat hora per l'oftalmoleg (ja que el seu pare te força graduació, i van aconsellar-me que li fes una revisó)...
a l'hivern passat va estar amb una tos durant 3 mesos, i el vaig portar a tot tipus de metges i al final va marxar...despres li va donar uns dies per moure el coll i també li va marchar...ara els ulls...estic desesperada..algú s'ha trobat?
li he demanat hora unaltre vegada amb la pediatra per tornar a comentar-li...xo es que no se que fer...

[Xana]

El meu gran s'hi va passar ben bé 3-4 anyets (des dels 5-6, precissament), que quan no era una cosa era un altra... sorollets amb la gola, girar la cara per mirar de reüll, tancar els ulls,... s'hi estava dos o tres mesos amb un, parava un parell de mesos, i en començava amb un altre. Desesperant!!!

La pediatra em va dir el que tothom: que no li fes cap mena d'esment. Com si no ho veies. I si, al cap d'una temporada, tots desapareixien!

El cas és que l'altre dia, parlant amb el meu marit, ens n'hem adonat que des de l'estiu passat (ara fa un any) que ja no en fa cap!! No en sabem el motiu. No està pas més o menys nerviós, ni ha canviat res especial a casa... però ha deixat de fer-ho, tal i com ens van dir.

Així que ja saps el que millor funciona: paciència!!!

[mireiafor]

Hola GEA, la meva filla també en va tenir quan tenia entre 5 i 6 anys i només ho feia quan veia la tele o es concentrava molt fent una activitat. Ella portava serrell i llavors el que feia és que es treia el serrell de la cara de forma compulsiva, altres vegades es fregava els ulls també de forma compulsiva (vam consultar l'oftalmòleg i de la vista estava bé) també es fregava les mans o els dits, i en els pitjors moments ho ajuntava i ho feia tot, una cosa després de l'altre...

Nosaltres ho vam comentar amb una coneguda psicòloga i ens va dir que era típic de nens massa perfeccionistes

[GEA]

Primer de tot , moltissimes gracies per contestar!!
vosaltres m'enteneu ... hi ha gent que diu no pensis mes! xo quan et trobes es complicat...
la veritat es que dona tranquil.litat saber de nens que han passat pel mateix, i simplement ha marxat sol... a veure que diu dijous l'oftalmòleg ...
Mireiaflor, la psicologa us va possar alguna mena de tractament? o nomes deixar-la estar?
Xana, el teu peque nomes ho feia quan estava nerviós o a qualsevol moment?
Merci maques!!

[glorieta]

Gea, jo de petita i adolescent sempre havia tingut tics nervisos. Ho feia ganyotes amb el nas o les feia amb els ulls, o em "bufava" el serrell, o.... mil coses. Ma mare em va arribar a portar a un psicòleg per si es podia fer algo.
En el meu cas tot eren nervis, així que de petit poca posa es pot fer. El que se que em van dir és que no prengués mai ni cafeina i "jinseng"( com s'escriu?) amb les vitamines de la època pq es molt excitant. De fet ara ja cuasi no en tinc, només quan estic moooolt cansada o moooolt nerviosa (faig una ganyota amb els ulls).

Fa de mal aconsellar, però intenta no donar-li massa importancia pq sino ell encara s'agobiarà més. A mi, com més m'ho deien, més en feia. De fet, amb el meu marit, al començament de sortir quan era amb ell no feia ganyotes pq em relaxaba i era jo mateixa, suposo. Mira si hi ha algun moment del dia que ho faci més, per intentar detectar si hi ha algo que el neguideixi més del normal..

Espero que li passi ben aviat, i en el cas que no, molta paciencia.

Sort, però per mi el més important era que no m'agobiessin amb el tema pq encara era pitjor!

[GEA]

Gracies per la teva resposta Glorieta!
no sé si serà coincidència, xo el tic de la tos va ser just quan s'acostava pare noel, el del coll ha estat a les vacances, i el dels ulls amb la preparació de tot el tema del cole...
aix no sé, no toca unaltre que esperar i a veure que tal va tot de que passin unes setmanes...
i a veure que diu l'oftalmòleg...

[mireiafor]

GEA quan la nostra filla va tenir els tics no anàvem a cap psicòloga, va ser més endavant que per altres manies-fòbies sí que vam anar. Els consells que ens va donar no eren concretament per els tics sinó per el conjunt dels seus problemes. Com ja et vaig dir la nostra filla és molt perfeccionista i tiquis-miquis. Ella és molt inteligent i se li donen molt bé totes les coses que tinguin a veure amb la capacitat intelectual però amb les habilitats físiques era un desastre, i qualsevol petit canvi (com posar-li un got diferent del que feia servir cada dia) es bloquejava, etc.

La psicòloga ens va recomanar que potenciéssim moltíssim les activitats físiques i esportives, les activitats a l'aire lliure i sobre tot que li li introduíssim petits canvis que a ella la trasbalsaven completament fent-li veure que no tenien importància ni ens havien de fer patir. La psicòloga deia que hi ha nens que necessiten sentir que ho tenen tot controlat per estar tranquils i al final és aquesta ànsia de control qui els "controla" a ells, en aquests casos el que has de fer és posar la seva vida una miqueta "potes enlaire" en petites coses perquè aprengui a deixar-se anar, relaxar-se i gaudir.

No sé si t'he ajudat gaire perquè el nostre era un cas molt concret, però potser et dóna alguna idea.

P.D. Per cert nosaltres ho hem aconseguit i ara la nostra filla és molt més feliç, espero que el teu fill deixi els tics de banda aviat

[GEA]

Bueno... visita de l'oftalmòleg tot ok!! de totes maneres li faran la visita amb les gotes aquestes per mirar-li bé, ja que el seu pare te força dioptries, xo diu que tot está ok!!!
No sé si deixar passar alguna setmaneta que hagi passat l'inici del cole i estigui mes relaxat, a veure que passa, o demanar-li hora a la pediatra a veure que diu... vosaltres que penseu? potser es millor que el deixi tranquil uns dies no?? aixns no se...

[serra]

El meu també va començar als 5 anys, ara en farà 7, i té temporades i alts i baixos... I és cert: és molt nerviós.
Jo l'he dut a un homeòpata, però per mirar d'ajudar a tranquilitzar-lo tot en conjunt (nervis, rebeldia, gelos de la germana...). Però els metges també m'han dit que no li faci cas.
(a veure si parlen amb les àvies, que em truquen una vegada i una altra per dir-me "escolta, el Roc fa moltes coses amb els ulls-el cap-les mans(o el què sigui)! Ja l'heu dut al metge?!")

[Seira]

Ostres, jo també tinc visita amb l´Ot a l´oftalmòleg pel tema ulls.......l´Ot farà 4 anys ara pel gener, però ja a finals de primavera va començar amb una tartamudesa força interessant, ara ja quasibé no en té, però des de fa un més que tot el dia es frega els ulls i la cara i no para d´obrir-los i tancar-los........bé, ja em començo a aplicar les sol.lucions que us han donat i miraré de fer-le el menys cas possible a les seves ganyotes visuals.
La veritat és que l´ot si que és nerviós, però com que a vegades es passa dues hores jugant tot sol i destraient-se sense cap problema, no haviem contemplat el tema tic.

A veure què ens diuen!

[AnnaNahia]

És totalment normal com ja t'han dit.

T'explico el meu cas. La meva nena té un tic als ulls, cada X temps pestanyeja molt ràpid i desprès torna a la normalitat... i al cap d'una estona igual. Et puc assegurar que es passa perquè jo també tenia el mateix tic de petita (crec que era per a tindre individualitat de la meva germana) i crec que la meva filla ho fa per cridar l'atenció tot i que li surt sol.

Com t'han dit no t'hi capfiquis i no li diguis res, perquè si veu que et dones compte ho farà més

[Seira]

Teniu tota la raó. Vam anar a l`oftalmòleg i està perfecte de la vista, ara ja fa un parell de setmanes que ha desaparegut totalment el tic dels ulls, i quan té moltes ganes d'explicar alguna cosa........doncs tornem a tartamudejar una miqueta !!! Però bueno, amb el meu home n´hem parlat i procurem ajudar-lo a que no es posi nerviós i nosaltres llavors li parlem amb tranquilitat o li canviem totalment de tema.

Gràcies !!

[GEA]

Hola noies!
feia dies que no passava per aquí, pq he estat molt liada amb una malaltia d'un familiar..però tot ok!!
només volia dir que ja ha passat un temps i han desaparegut els tics!!!!
sí és veritat que ha sigut un any amb molts canvis per ell; l'inici d'una nova etapa de curs, veure a la seva iaia malaltona...tot afecta...
ara que ja està tot per bon camí la cosa ha canviat!
Merci a totes!!

[mireiafor]

m'alegro!!

[GEA]

ainxxx.....tornem a ser-hi.....
ara ha tocat obrir i tencar la boca....sí es veritat que al octubre es la festa major del nostre poble, al novembre el seu cumple i ara pare noel i reis....tornem a coincidir amb tres dates molt importants per ell,pero es que tinc molta impotència de poder fer res...
estic angoixada perque intento no dir-li res però és difícil....
a vegades li pregunto si li fa mal alguna cosa i diu que no; que li surt sol...
durant l'estiu ha estat super be i ara...tornem a ser-hi...

[GEA]

Només comentar-vos que al final he decidit junt al meu home de fer una visita al neuròleg per estar més tranquils...la veritat que ara ho fa menys que pel nadal, però no està de més que li fagin un cop d'ull!! ja us explicaré per si algú està a la mateixa situació!

[mireiafor]

bona idea, ja direu alguna cosa

[GEA]

ja tenim la visita del neuròleg!
li va fer una serie d'exercicis i ens va dir que son tics simples; igual que venen desaparèixen i que a mida que es faci mes gran, els podrà controlar...
la veritat es que em va deixar molt més relaxada..

[mireiafor]

ja tenim la visita del neuròleg!
li va fer una serie d'exercicis i ens va dir que son tics simples; igual que venen desaparèixen i que a mida que es faci mes gran, els podrà controlar...
la veritat es que em va deixar molt més relaxada..

[GEA]

Hola,
un any després i tornem a ser-hi..
ja no sé que més fer... he tornat a demanar hora amb el neuròleg i tmb amb la psicóloga...la veritat que els tenia prou controlats pero ara....ara és massa...
estic molt molt desanimada...