Com juga un f¡ll únic

[núvol]

Tinc un fill de 6 anys i us volia preguntar, a qui estigueu amb la mateixa situació que jo, com es diverteixen els vostres fills únics a casa. Em trobo moltes vegades que no podem estar per a ell perquè hem de fer feina i alguns cops em diu que s'aborreix quan te una pila de joguines. És veritat que moltes d'aquestes s'han de jugar amb dues o més persones, però d'altres no i no sé què ni com fer-ho. És bastant mogut i li agrada "acció", és a dir que llegir i pintar no és el seu fort, li agraden els puzzles però ja els ha fet un munt de vegades; total que potser alguna de vosaltres em podeu donar idees.

Moltes gràcies.

[mdemare]

Doncs depèn del nen. Jo sóc filla única i de petita jugava molt sola, sobretot al joc simbòlic. M'encantava la cuineta i cuidar la meva nina. Això no li agradarà al teu fill si és més d'acció però si que a lo millor jugar amb els seus ninos a alguna activitat, com el "fuerte apache", clicks o coses així (jo! que antiga que sóc... el fuerte apache...), un mecano o l'escalestric. Quan et vas fent gran, ja vas trobant més activitats per a distreure¡t sol.

[charito]

Jo jugava sola perque em porto 15 anys amb el meu germà i a part de llegir, que es mes de tranqui, m'encantava el pin y pon o el seu equivalent en playmobil, m'hi passava molta estona inventant histories!

[Ítaca]

La meva nena també és filla única (més petita q el teu) i realment si q a vegades es fa complicat tot plegat. Ella també és molt moguda, i es cansa deseguida de tot... i clar, sempre necessita q estiguis amb ella, però per una altra banda tu has de fer altres coses (no capritxos).
Ella s'entreté "bastant sola", jugant amb els jocs de l'ipad... si si, l'agafa ella sola, l'encèn i es posa a jugar amb els seus jocs , el problema q també has d'estar amb ella, per si les mosques li dóna per fotre'l a l'aire!

Jo de petita, també sóc filla única, també jugava molt sola... era la nena més feliç del món amb un tisores i papers (revistes mateix), m'encantava retallar... També jugava molt amb la barbie...

[entrerius]

m'interessa aquest post, perquè el meu fill també és únic i tot i que és més petit que el teu (3.5 anys) i que de moment ha tingut molt poques estones de joc en solitari, veig que sempre necessita algú amb qui compartir els jocs.
A l'estiu hem estat amb la família de vacances i hi havia molts cosins. Quin canvi!!! no hi havia nen. Sols venia quan necessitava alguna cosa.
Però a casa està sempre sol, no té cap company de joc i tot i que el papa i la mama intentem suplir-ho, sempre hi ha alguna cosa a fer, i el temps de dedicació és molt menys del que ell necessitaria.

A ell l'agrada molt jugar a escenificar accions (sobre tot matar dracs, baralla de monstres....). Ara veig que qualsevol estri que s’assembli a una espasa, una pistola, una llança ...... (tot i que mai hem tingut joguines de l'estil i sóc anti joguines bèl•liques) amb el que pugui muntar-se una lluita imaginaria amb dracs o monstres, el té fascinat.
- Agafa uns bastons que tinc en un paraigüer i els fa servir tant de cavall, com d'e llança, i agafa un cocodril i una sargantana de peluix gegants i comença la lluita. Es puja a sobre del llit, es tira al damunt seu, li pega garrotades, li clava l'espasa..... en fi.... una autentica batalla.
-També fa servir les culleres de fusta de la cuina com a baquetes i comença a tocar la bateria per tota la casa....
- Al migdia, desprès de dinar, mentre jo preparo el nostre i les seves coses per tornar a l'escola, ell mira els DVD's del MIC o del Tom i Jerry (un gran fan) i repeteix tot el que fan, els imita.
-...

A veure les mamis de nens més grans si ens donen idees per més endavant.

[heaven25baby]

Jo soc filla única i recordo que de petita "no habia niña" jijiji Em passava moltes estones pintant, llegint, jugant amb Barbie, amb cuinetes, amb jocs de manualitats i ja de més grandeta mirant pelis, jugant a la consola o al ordinador... Ara que tinc 2 nens em faig creus que tot el dia estiguin barallant-se i no aprenen a compartir les coses... Clar això es tot nou per mi!!! Jo ho tenia tot per mi sola!!! jijiji

[curculla]

La meva filla té gairebé tres anys i és cert que busca molt l´adult a l´hora del joc però es distreu molt sola amb el Playmobil, com algú t´ha dit.

[ada_bcn]

el meu fill està a punt de fer 5 anys i, a casa, juga molt poc sol, no sé què fa a l'escola exactament.
Ara el que més estona l'entreté és cosir, li dono una agulla enfilada i un tros de roba i va cosint... només s'ha punxat un cop, el poso a cosir a la sala d'estar i el veig des de la cuina tota l'estona, també amb papers i tissores retallar sense parar, és un conyàs pq després hi ha paperets per tot arreu però també si té bon dia s'entreté recollit-los i és bo per la psicomotricitat fina, passa molta estona desde peti jugant amb farina, li poso farina a la taula de jugar amb els estris de cuina de jugar, embut i culleretes, li poso arrós o llenties o pastes i s'està bastanta estona, abans ho feiem amb aigua però fas una porquería increible que costa molt netejar... després escombrem junts, ella mb la seva escombra de joguina i aguanta la pala...
Els últims temps ha agafat afició a les caniques, les tira per la rampa del parquing de moltó, els reis li portarán un circuit de caniques per jugar... l'haviem de fer nosaltres a una paret però no arribem a fer tantes coses... Els cotxes petits també li agraden força però està molt poca estona, té una rampa de no sé quin joc que poses un cotxe i surt disparat i amb això s'hi pot estar una estona.
La resta del temps es disfrassa i em fa posar-li música per ballar o toca el tambor.
Ens han regalat un tubs de plàstic que si els piques fan música, amb això també s'hi ha estat una estona algún dia i és menys sorollós que el tambor (ens ho va deixar una veïna a al porta de casa i ho vam trobar al tornar de l'escola)

[Pink_flower]

El meu nen tambe te sis anys i s'avorreix mooolt rapid quan es posa a jugar a l'habitacio. Te moltes joguines pero quasi no les utilitza... el que mes li agrada es veure la tv i ara li hem comprat una consola i nomes vol aixo, pero no m'agrada que s'entretingui amb "maquinetes" i intento pintar i dibuixar amb ell pero es que mai tenim temps!

[ada_bcn]

el meu cosí ens va donar uns ninos de quan era petit, els transformes i uns power rangers articulats, i ha començat a entretenir-se bastant amb això, pot jugar una estona sense que jo hagi d'estar allà "contemplant-lo" i no em crida cada 5 segons pq vagi a mirar-lo.... potser está 15 minuts jugant però ja està bé pq els passa a la sala de jugar. No sé si encara fan aquests joguines, són bastant espectaculars, pq són dinosaures que es transformen en robots per exemple, un tigre i més coses, i també les cames es separen i són un altre animal... i donen molt joc la veritat

[botafoc]

És un post antic peró ontesto igualment. El meu té 4 anys i 11 mesos.
Mai ha jugat sol..incapaç.
Ara juga 2 minuts sol...si si..2 minuts de rellotge i després mira dibuixos.
Quan jo jugo amb ell (playmobils patrulla canina fruiteria...) durem 20 minuts..també s'avorreix..no sap que dir...i acaba marxant i dient-me que jugui jo sola (com si jo volgués jugar!!!!)
I es fica a mirar dibuixos.
M'he gastat no se quants diners per reis..i allí estan..que si els donés ni se n'adonaria.
I ara ve el seu cumpleanys!! Em sembla que jo li compraré un joc de taula que ens divertim al menys 10 minuts i a la familia diners i que faci guardiola....
Recordo de petita que a casa no hi havia diners..i erem 3 filles..i quan anava a casa ma cosines i veia els reis em donava una enveja volia jugar a tot...i ara mon fill que ho té tot..no juga a res.
Ara hem descobert, al parc de nadal, que lo agraden els jocs tipo nintendo play....peró el considero petit per comprar-li una videoconsola ja.

[charito]

Botafoc has descrit al meu fill.... horroros.... mai mai ha jugat sol a res i de seguida es cansa de tot. Ara te 6 anys i ja fa un parell li vam passar una nintendo vella que teniem per fer un viatge llarg i la fa servir sobretot pel cotxe. El que li agrada es veure videos de youtubers passant jocs... en fi un numero. Clar la mestra ens deia que era molt petit per veure videos... i jo si ja pero que faig amb ell quan s'aixeca a les 7 i s'adorm a les 22 de la nit... o veu videos una estona o em tallo les venes....

Jocs de taula que li agraden, al Uno, a la Oca, al Rummykub Junior...i ara estem intentant que s'afeccioni al lego i seeembla que hi passa alguna estona.

La distracció mes bona per aixo la seva germana de quasi tres anys jejeje ara que ja poden fer el bretol junts s'ho passen be força estona, o fins que s'enfaden.

[petipe]

No és el meu cas, per tant, ara parlaré des de la teoria i no des de la pràctica... però ho explico per si us pogués funcionar.

Com que diuen que els nens d'avui en dia s'avorreixen perquè tenen de tot, heu provat de fer desaparèixer TOTES les joguines, llibres, etc. i deixar-ne 2 o 3? Però realment només 2 o 3. En un llibre que vaig llegir (sí, un llibre, ho sento, no parlo per experiència pròpia...) deia que s'ha de donar "espai" als nens per avorrir-se perquè comencin a fer servir la imaginació i veure què són capaços de fer. Però avorriment no causat per la saturació i l'excés, sinó per la falta de recursos: com que no tinc res, m'invento alguna cosa. S'ha de fer de forma radical, amagar-ho gairebé tot però si funcionés... Sort!!

[aiguablava]

Jo sóc filla única i no em vaig avorrir mai, ni quan anava a estiuejar i no tenia quasi joguines a la casa dels estius, tampoc quan anava a casa dels avis. Sempre he pensat que en part la clau va ser que estava acostumada a jugar sola, a haver-me d'espavilar.

Avui en dia hi ha factors que juguen en contra: per un costat, molts pares senten quasi la obligació de jugar amb els seus fills sempre, d'haver d'entretenir-los, i per l'altra banda, moltes criatures són com animalets de granja dirigits tot el sant dia per monitors i per adults que no es deixen temps perquè desenvolupin la seva pròpia imaginació i gestionin el seu temps lliure. Si a una criatura li van dient què ha de fer i fins i tot com ha de jugar, poc desenvoluparà la seva imaginació per entretenir-se sol.

Nosaltres tenim un fill de moment, un nen més petit que el teu i no s'avorreix mai. Intento seguir la mateixa pauta que feien servir els meus pares i també els meus sogres, perquè a la seva edat el meu marit també era fill únic: no el deixem menjar a l'escola (massa hores amb monitors dient-li què ha de fer, quan, com i a on) i jugant amb ell una estoneta cada dia, però deixant-lo jugant tot sol quasi sempre i no s'avorreix, em fa pensar amb mi a la seva edat, que em faltaven hores per poder jugar.

Em sembla que no cal que et preocupis, els nens s'espavilen, jugar és un instint, una altra cosa és que vulgui reclamar l'atenció, normal, perquè també hem d'estar per ells, però saber entretenir-se sol també és important, forma part de la nostra autonomia.

I per cert, on més m'entretenia era estiuejant, justament on menys joguines tenia. A falta de joguines, la imaginació feia una gran feina. Pales de platja, la pròpia coberteria (menys ganivets), monedes, pedres, personatges que retallava de les revistes, fent cases apilonant mobiliari de terrassa... I al meu fill no li deixo treure més de dos o tres joguines de cop, quan en treu masses, es perd, si en té poques, s'espavila més.

[nivalis]

M'ha agradat aquest post. Jo també tinc un fill únic i s'entreté poc sol. a vegades em sento "obligada" a jugar amb ell tot i que no em diverteix gaire i quasi sempre tinc altres coses a fer. Li agrada molt mirar la tele i sempre la demana. Però entenc que no pot ser tanta tele i quan li tanco rondina, però després acaba posant-se a jugar. A vegades em demana que jugui amb ell i el que faig és començar a jugar i quan veig que ja s'ha muntat la pel·lícula el deixo i ell continua sol. el que més l'entreté són els ninos de playmobil, els ninos de superherois i coses així, amb les que es pugui muntar una història.