NEN PROBLEMÀTIC???SOS

[CASA]

Hola!

Necessito ajuda, estic desesperada i no se què fer....

Tinc un nen de 6 anys, que fa primer de primària. Des que va començar lla llar d'infants ha anat a l'escola content i feliç, sense problemes.
A P5, la mestra ens va indicar que era un nen força mogut, i que a vegades distorsionava el grup. Vem treballar amb ell exercicis d'atenció i vem demanar a la psicòloga de l'escola que l'observés i ens digués si podia tenir algun dèficit d'atenció. La resposta del centre va ser que era un nen normal, només mogut i inquiet.

Durant primer trimestre de primer de primària, la mestra ens va dir que a nivell cognitiu era un nen sense cap mena de problemes, sempre el valoren amb notables i excel.lents, però que a nivell d'actitud no sempre mostra la millor actitud envers les materies (sobretot les que no li interessen). La mestra i la psicologa ens van recomanar els exercicis del llibre "tranquil i atent com una granota" i entre tots sembla que anem fent...que potser era també un tema de gelos amb la germana o bé de immaduresa (es dels més petits de la classe).

Avui ha tornat de convivències, després de dos dies a fora. L'hem anar a buscar amb il.lusió i la mestra ens ha dit que s'ha quedat castigat, sense joc de nit ni música, perquè s'ha portat malament amb un company (no he preguntat més), la mestra te tota la nostra confiança i si ho ha fet, molt possiblement te les seves raons.
El nen no en vol parlar: diu que amb una colla han lligat amb un altre nen, però la realitat ell ha estat l'únic castigat. De la resta de preguntes: estaves sol? perquè ho has fet? ....no se'n recorda (o no se'n vol enrecordar). Anaven 4 classes (100 nens)...i només n'han castigat a un.

He quedat desesperda. Impotent. És evident que el nen té un problema i com a pares no sabem que fer.
No sé com ajudar-lo.
L'hem castigat, l'hem renyat.
Però després del desencis inicial, ara què?

Com continuem demà? Que estem fent malament com a pares?
Sempre he tingut l'espina que treballo moltes hores i que no el puc anar a buscar a les tardes ( tenim cangur i avis, i a vegades em sembla que entre uns i altres,ell se n'aprofita i fa el què vol.
El meu marit i jo som força estrictes, de fet els avis ens diuen que massa.
A casa, quan arribem, sopem tots junts (també tenim una nena de 4, de moment, sense problemes), llegim una estona, expliquem contes....no se, jo crec que fem els possibles, però és obvi que hi ha quelcom que fem malament.

A qui podem recórrer?

Si us plau, us agrairia algun consell.

Moltes gràcies

[Menudeta]

I si demanes al pediatra que us derivi al CSMIJ(psicòleg ssocial)? Allí faran exploració del nen I normalment es coordinem amb escola si és necessari I si no us ajudaran a "tractar" amb ells. Potser el teu nen no te res més wue gelos però quan per part de l'escola començen a alertar als pares "mal asunto"per a la familia. Jo aclariria que va passar s les coloniez I a més parlaria amb ell sobre aixo q diys dels gelos I feina.

[Maroa]

Hola!
Abans que res, calma i tranquil·litat. Et recomano molt el llibre COMO HABLAR PARA QUE SUS HIJOS LE ESCUCHEN Y COMO ESCUCHAR PARA QUE SUS HIJOS LE HABLEN (suposo que també hi és en català). Dóna moltes pautes per millorar la comunicació entre pares i fills.
Jo ho enfocaria en intentar millorar la comunicació pares-nen i que us expliqui realment el que li cou per dins.
Ànims!

[Maria V.]

El primer pas és tornar a l'escola i preguntar a la mestra què va fer el nen (és a dir, quina va ser la raó del càstig), ja que ell no ho vol explicar. Probablement, si calla és perquè se sent culpable o bé perquè té por que, si sabeu què va passar, us enfadeu i el torneu a castigar vosaltres. I vés a saber, potser no va ser tan greu com a ell mateix li sembla. O potser sí, però en tot cas, fins que sapigueu què va fer no hi podreu donar una resposta que vosaltres trobeu adequada.

[CASA]

Moltes gràcies a tots!

Si, ja he pensat en de seguida tornar a l'escola. El tema és que no el va castigar la seva tutora. Suposo que deu estar informada.
El nen aquest cap de setmana s'ha explicat. No sembla tant greu, com a fet puntual. Però igualment, em preocupa el seu comportament.
Crec que el millor serà com dieu, parlar amb la tutora.

[marcaina]

Hola CASA, jo com a mare i mestra, el primer que faria es parla amb la tutora del teu fill, aclarir que es el que va passar i si es sap el motiu.
Es complicat entendre perquè en ocasions els nens/es es comporten així. Com et diu una altre persona pots intentar anar al CESMIJ, a traves del pediatra, et poden donar orientacions, per intentar entendre millor el teu fill.
Que vagi molt be, sobretot pas ciència i molta tranquilitat.

[victòria]

Jo us recomano que feu teràpia familiar. El comportament d'un nen sempre és producte de les seves dinàmiques familiars. Llegint-te, sembla clar que es sent sol i insegur, poc recolzat i, probablement, poc estimat. Ojo, no dic que no l'estimeu, sino que potser ell no es sent estimat. Es molt diferent. Un nen que manifesta comportaments problemàtics de forma repetitiva, sempre és perquè no es sent bé en la seva pell, i sentir-se bé en aquestes edats passa per sentir-se estimat.

Ànims, si no us ensortiu, parleu amb un bon professional (vosaltres els pares, no ell, pobret, no l'estigmatitzeu més encara). I això de que sigueu molt rígids i que no pogueu estar amb ell tot el temps que necessita sembla clau! Probeu a dedicar-li més estones de veritat, escoltar-lo, sortir a fer una activitat que li agradi... Sense pressió. És a dir, no es tracta d'escoltar-lo perquè us expliqui els problemes que té a l'escola (que d'això segur que en parleu), sino parlar amb ell sobre els superherois que admira, fútbol, animals salvatges... Que pugui expressar-se, que vegi que us interesseu per qui és de veritat, no pel que fa de dolent a l'escola. I mireu de deixar-li sempre ben clar (amb actes, paraules, carícies), que faci el que faci vosaltres l'estimareu sempre. Aneu fomentant la seva confiança amb ell mateix, que és un ingredient bàsic per créixer. Ànims, revertir les coses no és fàcil.

[CASA]

Victòria,

Moltes gràcies per les teves paraules. El cor se m'encongeix quan et llegeixo. Però no puc arreglar el problema, si no accepto primer que el tinc. Per tant, faré els possibles perquè se senti més estimat i posarem fil a l'agulla.

Em pots recomanar, alguna cosa que ens ajudi? Algun llibre, algun professional?

Moltes gracies de nou,

[evawin]

Hola!
Abans que res, calma i tranquil·litat. Et recomano molt el llibre COMO HABLAR PARA QUE SUS HIJOS LE ESCUCHEN Y COMO ESCUCHAR PARA QUE SUS HIJOS LE HABLEN (suposo que també hi és en català). Dóna moltes pautes per millorar la comunicació entre pares i fills.
Jo ho enfocaria en intentar millorar la comunicació pares-nen i que us expliqui realment el que li cou per dins.
Ànims!

Jo també me l'acabo de llegir i m'ha encantat. He començat a provar noves tècniques i em funciona!!! Almenys crec que serveix per veure les coses d'una altra manera. El recomano 100x100.

[nanablau]

Anava a escriure pràcticament el mateix que la Victòria, estic totalment d'acord amb ella. Casa, potser et recomanaria Ni Rabietas Ni Conflictos de la Rosé Jové i la Crianza Feliz, també de la Rosa Jové. Molt sovint els "mals comportaments" dels nens són una resposta a necessitats no satisfetes, com et diu la Victòria no és que vosaltres no l'estimeu però potser ell necessita més temps, més atenció o més interès per ell. Jo també l'escoltaria molt i en la mesura del possible intentaria passar més temps amb ell, ni que fos 2 dies a la setmana miraria d'anar-lo a buscar a l'escola.

[CASA]

Moltes gràcies a totes per els consells.

Ja m'he posat en marxa amb el llibre i em sembla fantàstic.

Lo de recollir-lo a l'escola, malauradament, no podrà ser (és trist, però m'hi va la feina...i jo porto el sou gros a casa)...