Psicòlog dos cops per setmana per pors???

[jellwill2]

Hola,

no sé si hi ha alguna psicòloga infantil per aquí, o si algú ha tingut experiència i ens pot ajudar.

Aviam si em sé explicar i si no m'estenc massa.

Tinc un fill de 6 anys que sempre ha estat molt sentit, molt quadriculat, rígid, amb molta por de lo nou i desconegut i de la incertesa. Amb el temps ha anat madurant, però no millora. Parlem d'un nen que s'engresca amb una activitat de lo que li encanta, però al moment de fer-la com que és nou i no poden haver-hi els pares, es monta un pollo i ni vol entrar a fer-la ni marxar. Aquest any per començar primària a edifici nou i professora nova, un problema per separar-se dels pares i entrar a escola tranquil. El cas és que parla content de l'escola, i fins que obrien les portes, ell estava tranquil esperant l'hora al carrer. Tanmateix, en obrir les portes, començaven els nervis, i deia que no podia entrar i no sabia per què. I a casa també comentava que esperava que al dia següent pogués entrar. I parlant amb l'escola, i concretament amb la psicòloga de l'escola, ens va dirigir a una psicòloga externa. Val a dir que nosaltres ja fa temps que no sabem com lluitar contra aquestes "pors" i buscàvem ajuda, consells, guies, el que fos per ajudar-lo en el patiment.

És un nen estimat a classe (ens ho han dit a escola cada any) i té amics, aficions i se li dóna bé aprendre, en té facilitat. Ha anat a casa d'amics i amics han vingut a casa. Anar a casa d'algú altre, li costa molt, necessita la mama o el papa allí, suposo que li donem confiança.

El cas és que vam fer una sessió pares-psicòloga i quatre sessions nen-psicòloga. I després d'això, ens vam reunir amb ella, i no ens va dir res de nou, de fet alguna cosa no la va interpretar bé del nen, ens va dir que havia de fer dues sessions setmanals amb el nen i calculava que estarien veient-se uns dos anys. A nosaltres ens sobra molt que un nen de sis anys tardi dos anys a dues sessions per setmana en ajudar-lo. Dos cops per setmana són molts cops, no té cap patologia, a l'escola funciona bé, a casa també, són pors i com seguretat en les seves capacitats. En dos anys ell també evolucionarà com a personeta, no sabem si el sistema que pensa seguir és el que toca, ja no confiem gaire en la psicòloga.

Hi ha algú que conegui el tema que ens pugui assessorar? Tenim cita amb la psicòloga de l'escola, però sent ella la que ens va recomanar la persona externa, no creiem que pugui contradir-la. Estem molt preocupats pel nen i per com ajudar-lo.

Gràcies per llegir-nos.

[jellwill2]

Hola,

privat, a l'escola vam demanar cita a laque té l'escola per què costava horrors entrar, nosaltres vam intentar varies estratègies i no progressàvem i un cop dins estava bé. Era la separació la que era complicada. I a l'escola després d'observar-lo i parlar amb menjador i la mestra i tal, van dir que a nivell escola no es podia fer més. I ens van dir d'anar a un privat. Nosaltres ja volíem ajuda d'algú per què ens sobrepassa el seu patiment. No sabem com ajudar-lo.

Gràcies per respondre.

[Anna Maria]

jellwill,
no sé ben bé si és molt o poc, a veure que et diuen les companyes, però sempre pots anar veient com evoluciona el teu fill amb la teràpia durant aquests dos anys, i decidir. Vaig ser cangur d'un nen de 6 anys que anava a un centre, no era un psicòleg sol i ara no recordo les vegades a la setmana, però va anar-hi bastant temps, ben bé fins que va fer els 12 anys. Era un nen que gestionava molt malament les seves emocions, el típic cas que tothom diu "nen malcriat", perquè m'entenguis. S'alterava amb qualsevol canvi, se'l veia molt insegur, etc. etc.
Molts ànims guapa!
Abraçades,
Anna Maria

[jellwill2]

Hola Anna Maria,

gràcies per respondre. Espero que no necessiti tant temps, perquè pateix quan li passen aquestes coses.

Anirem veient com evoluciona el tema.

[Anna Maria]

tan de bo t'hagués pogut ajudar més.
aquí estem, encara que sigui només per llegir-te i enviar-te una abraçada

[shyla]

Coneixes la terapia d'integracio sensorial? Potser podría ajudar-lo. Hi ha un amic del meu fill que era exactament igual que el que descrius, no hi havia ni un día que no fos un drama deixar-lo a escola, anava content pero un cop allá fatal. A l'octubre va començar a un centre, 1 cop per setmana, i ha millorat molt, ara fa 2 mesos que ja no plora cap día!

[jellwill2]

Hola Shyla,

doncs no, no la conec. La tindré en compte. Ell ja fa uns tres mesos que el problema d'entrar a l'escola sembla resolt. Però l'altre dia pel ball/coreografia que havien de fer per carnestoltes també patia, que no ho sabria fer, que no sabia ni què havien de fer, que si el renyarien (i diu que no el renyen mai), que si li sortiria malament... Quan creus que has avançat, patapam, un canvi/novetat i pot ser que tingui una preocupació.

El problema que veig ara, és que hem perdut la confiança amb la persona que el porta, i no ho veiem clar. Ens hem donat un període de proves, i si no veiem alguna cosa, buscarem una altra solució. Ja sabíem que en un mes no ho tindríem resolt, però el plantejament i com ho enfoca aquesta persona, no ens convenç. Ni tan sols ens dóna pautes als pares. I mira que crec que seria de molta ajuda per quan ens trobem en una situació, per poder-lo ajudar a ell, pobret. I no, que ja ho anirem veient...

En fi, aviam com evoluciona la cosa.

Gràcies shyla, anna maria i leia86, una abraçada, que em vindrà molt bé.

[Psicoloca]

Hola,
Sóc psicòloga i et puc dir que a mi em sembla exagerat el que t han comentat.
El tema pot ser degut a diferents coses. La idea és descartar temes de escola, altes capacitats, hipersensibilitat.... si tot això està descartat, que entenc pel que comentes que sí, llavors el més probable és que sigui evolutiu. En aquest cas s han de seguir unes pautes concretes tant per part dels pares com del nen.
No sé si te he ajudat gaire, però dos anys és estrany sinó te cap patologia. Si vols comentar.ho , contacta m en privat i intento ajudar te
Salutacions

[Anna Maria]

Jellwill,
com esteu guapa?
Abraçades,
Anna Maria

[jellwill2]

Anna Maria, gràcies per escriure. Hem estat a tope, variceles i otitis i feina a tope.

Per fi li veiem la llum. Ha fet canvis rellevants i ell està més tranquil i menys angoixat i hi va molt content i en surt més content encara. Expressa més els seus sentiments i no l'angoixen tant els canvis. Encara hi ha feina, però veiem evolució i això ens tranquilitza.

Gràcies per estar atenta.

[Anna Maria]

Bones!
Qué bé, sempre hi ha una cosa o altra, però almenys si es troba el que s'hi pot fer i s'evoluciona positivament sempre són bones notícies.
Me n'alegro molt, guapa!
No es mereixen, aquí estem.
Abraçades,
Anna Maria

[somni]

Hola!

No sé si ho faig bé, perquè no escric mai, però estava buscant informació per poder-nos ajudar amb el nostre fill, i he trobat aquest fil que m'ha fet pensar amb el nostre nen. Us he llegit, espero que aneu millor, nosaltres hem de fer el pas i no sabem cap a on hem d'anar, sobretot perquè no tenim cap referencia de psicoleg infantils aquí a Girona ( si algú m'en podría recomenar o agrairia). Us explico per sobre per si em podeu aconsellar amb la vostra experiencia, gràcies.
L'Arnau ara farà 6 anys. És fill únic, però sempre està envoltat del seus cosins, de 5 i 2 anys. També ha anat a l'escola de molt petitet. És un nen molt sensible, també li veiem certes inseguretats i si es pensa que alguna cosa no l'ha de fer bé no intenta fer-la per por a equivocar-se, encara que nos intentem animar-lo sempre. des de ben petit molt independent, trempat, i sol fer cas de les coses, en general bé.Té moltíssima por Però també sempre li han costat els canvis, quedar-se a dormir a cals avis, a a cals cosins, l'entrada a l'escola, sobretot al principi de curs i a les extraescolars. També ho haviem anat superant, junt amb les pors, fins i tot aquest curs (P5) des del cotxe volia anar sol a l'escola i fer la fila i tot. Havíem notat un canvi per positiu molt gros. Des de fa un mes tot ha canviat. Està quasi sempre de mal humor, ens plora cada cop que l'hem de deixar a escola, als extraescolars que sempre hi anava content, també. Es un apassionat del fútbol i a mes se li dóna molt bé, i ell hi vol anar però un cop allà no vol separar-se del pare ni la mare, plora molt. Ell em diu que té moltes ganes de plorar . Els aniversaris tampoc no s'hi vol quedar si no hi estem nosaltres. La seva tutora diu que a escola és molt feliç que tots els nens l'estimen molt i que s'hi porta molt bé. Però nosaltres sabem que alguna cosa li passa i no sabem com actuar. Estem ben perduts. Gràcies per les recomanacions.
Salut.
Betty.

[jellwill2]

Hola somni,

a nosaltres ens el van recomanar a l'escola, per què anàvem perduts i creiem que és important confiar en algú que tingui referències, per intentar anar sobre segur.

Et volia comentar varies coses:

1.- que a l'escola estigui aparentment bé, no vol dir que no tingui malestar i ho tregui a l'entorn on se sent segur, amb els pares. Hi ha hagut algun canvi, per petit que sigui? S'apropen colònies? Han canviat algú de menjador? Els han dit que a partir d'ara han de llegir bé, o tantes paraules o sumar o jo què sé? Per les professores pot no ser res, però per ells un món, i t'ho dic per què el meu ho pateix molt.

2.- no sé si un mes és molt per vosaltres, però si a l'escola us diuen que està bé, i entenc que no us donen més suport que això, jo els demanaria que et recomanin un parell de professionals, i hi aneu, aviam. Al nostre va ser dir-li que havíem trobat algú que l'ajudaria, que es va sentir com alleugerit, i sorprenentment, hi va anar i no va plorar, ni va tenir por ni res. I hem notat molts canvis, petits o no tant petits, però sabem que hem fet bé portant-lo, per què nosaltres no sabíem com ajudar-lo i creiem que com a pares hem d'ajudar-lo com sigui.

3.- no sé si tens algun amic/amiga/familiar que conegui algú. De vegades si ho parles amb gent, et trobes respostes de tot tipus, i algunes no ajuden, des del ja se li passarà, que si són gelosia, que si li feu massa cas... vosaltres conviviu amb ell, i si creieu que li passa alguna cosa, és que li passa alguna cosa.

El que comentes, em recorda al meu fill, perfeccionisme, inseguretat, no creure en ell... i ara està fent canvis.

Ànims i si necessites alguna cosa, aquí estem.

[somni]

Hola Jellwill,

Moltíssimes gràcies per la teva resposta,

Analitzant tot el que dius,
1.-Ha passat les colònies, i hi ha anat. HI volia anar, però el mateix dia a la fila ja ens va dir que no. La tutora ens ha dit que s'ho va pasar molt bé que va tenir algún moment, Abans de dur-lo vaig preguntar si era bo de portar-li perquè jo no ho veía gaire clar, i la meva germana que també es professora d'infantil i coneix molt bé a l'Arnau em va dir que li iria molt bé. Més lluny de la realitat, i ara em sento culpable perquè hem aconseguit l'efecte invers.
2.- Hem diu a lhora del conte que no vol llegir que a ell no li agrada, fan cada semana padrins de lectura a l'escola i té una nena molt maca de sisè, i ja vam tenir molts problemes a principis de l'escola perquè volgués fer aquesta activitat, però durant tot el curs havia estat super bé. No vol llegir en veu alta ni intentar-ho, sembla que s'avergonyeixi. Suposo que tot va relacionat.
3.- Tenim un problema afegit que és un nen de la seva clase , que a més és vei nostra i fill d'amics de tota la vida. Juguen també a fútbol junts. Vivim en un carrer que hi ha molta maïnada i poden sortir a jugar ell d'ençà que han començat a fer-se més grans no hi vol sortir. Aquest nen sol picar força i em sembla que està una mica atemorit. Això també podría causar aquesta conducta? Costa que ens expliqui el que sent o a vegades tenim por que ho faci servir com a excusa.. en trobo amb la disjuntiva de parlar amb els pares del nen .o trobes exagerat?

Si, he parlat un parell de vegades amb la seva tutora, i em volia treure del cap que al nen li passava alguna cosa, que té molt bon comportament li agrada aprendre i és molt trempat, que el que fa són crides d'atenció. Jo no hi estic d'acord. ell no crida ni em contesta malament només plora i vol que l'acompanyi. Els seus companys ja s'han acostumat a veure´l plorar i es clar li pregunten perquè plora, és una escola petita i el fet de veure's exposat és pitjor. Demà tornaré a parlar amb l'escola.

Estem ja decidits a buscar ajuda, més que tot perquè et sents desorientat i no saps com actuar.
Moltes gràcies, m'has ajudat moltíssim.
somni.

[Telma]

Hola

Llegint aquest fil he vist moltes semblances amb el comportament del meu fill. Timidesa, vergonyes, voler fer una cosa i no fer-la, por a les novetats, inseguretat....
En el nostre cas, hem notat un canvi molt gran dels 6 als 7 anys. Ha fet una evolució molt bona, ha madurat i malgrat penso que són nens que sempre tindran aquestes característiques en la seva forma de ser, els que és important és ajudar-los a trobar eines per aplicar-les quan "surten de la seva zona de confort".

En el nostre cas vam estar acompanyats puntualment de la psicòloga de l'escola però la feina gran la vam anar fent a casa i mica a mica ha anat evolucionant.

Sé el que es pateix (per mi són nens molt conscients de les coses, per això li donen més voltes a tot), però sobretot va bé que ells no notin que és un superproblema, treure una mica d'importància. De fet jo de petita era bastant similar i explicar-li per exemple, també va anar molt bé.

Qualsevol ajuda és bona així que espero que estigui anant molt bé, però jo crec molt en l'evolució personal de l'infant que segur que la farà