Aquest dimecres vaga de mestres ¿?¿?

[sinera]

El dia que vegi els pares, a la porta de l´escola o en un consell escolar..., qüestionant-se temes amb fons realment educatiu, canviaré d´opinió. Però, mentre la màxima preocupació contiunuï sent aconseguir que no es faci jornada intensiva o una setmana de vacances al febrer o..., perquè no saben on deixar els nens, de manera gratuïta, no puc canviar d´opinió.

Als mestres que rondeu per aquí:
Quants pares us aturen a la sortida per aportar noves idees i proposar millores significatives en l´educació dels seus fills i en el bon funcionament de l´escola????
De tots els que opinen, qüestionen la nostra feina, engeguen debats... quants s´impliquen de debò???
I, ja que tothom es pren la llibertat (amb més o menys criteri) de dir la seva, també se´ns podria reconèixer de tant en tant la feina feta. Perquè, a banda de la felicitació de Nadal i final de curs (si ets especialista, ni això!!)... no rebem gaires elogis al llarg del curs.

[juliet]

A més, potser m'en vaig del tema però trobo que quan es parla que els pares hauriem de treballar menys per adaptar-nos als horaris dels nens (de 9 a 17h., per exemple) i fer com els països nòrdics, no dedicar tanta estona al dinar, plegar més d'hora.... es fa demagògia perquè els que podrien fer aixo són alguns dels que treballen a una oficina però aleshores quan anéssin a recollir els nens a escola voldrien parar al forn a comprar el berenar, potser aprofitar i de camí a casa parar a comprar uns mitjons i a la fruiteria a comprar la fruita per sopar... Ah ! tota aquesta gent no pot tenir fills perquè ha de ser allà perquè aquells pares puguin comprar el berenar, els mitjons i la fruita, no ?

Piruet, evidentment és impossible conciliar tot i tothom, però no és demagogia pensar que hi ha molta part de la població que seria molt més fàcil de conciliar si el govern i les empreses entenguéssin d'una vegada que no es pot funcionar així, que no és bo pels fills que no vegin els seus pares!!!!!
Vaig estar un any vivint a Londres i no entenien com aquí tenim una parada de 2 hores o més al migdia, quan allà mengen en 30 minuts i així cap a les 17 ja estan pels seus fills, i això no és demagogia, no per tots tots però funciona per la majoria.
No sé, potser sóc una idealista però m'agrada pensar que a algun lloc les coses es fan bé o si més no es fan els possibles

[juliet]

Als mestres que rondeu per aquí:
Quants pares us aturen a la sortida per aportar noves idees i proposar millores significatives en l´educació dels seus fills i en el bon funcionament de l´escola????
De tots els que opinen, qüestionen la nostra feina, engeguen debats... quants s´impliquen de debò???
I, ja que tothom es pren la llibertat (amb més o menys criteri) de dir la seva, també se´ns podria reconèixer de tant en tant la feina feta. Perquè, a banda de la felicitació de Nadal i final de curs (si ets especialista, ni això!!)... no rebem gaires elogis al llarg del curs.

es ben bé així!!

[Piruet]

Estic totalment d'acord que fa molta ràbia que critiqui qui menys s'implica ! Això passa en tots els àmbits; associacions de veïns, AMPES, plataformes cíviques varies.... Sempre hi ha qui es dedica a 'pencar' i qui es dedica a criticar i, tot seguit, a enretirar-se... no fos cas que li toqués fer alguna cosa.....

Jo formo part del Consell Escolar i fins dilluns era presidenta de l'AMPA (que em va tocar de rebot, però ho he estat durant tres anys). Ara continuo durant un temps de vocal. Se'm deuen poder dir moltes coses, segur, però no que no m'implico. I sempre en positiu !

Ser al Consell Escolar ja se m'acaba perquè com que hi sóc des que es va crear l'escola (fa 5 anys) a les properes eleccions ja em toca sortir i em fa molta pena ! Ah ! I al nostre consell no ens dediquem a discutir-nos per vacances ! Ja veig que debem ser unes mares/pares molt bons.....

Petonets !!!

[isa]

No m'agrada aquest caire susceptible que tenen sovint els mestres amb la seva feina, fa la sensació de no estar-ne contents, de no sentir-se satisfets amb el treball que fan....imagino que és arrel de comentaris de la gent, però dóna una sensació d'estar permanentment "enfadats" amb el món, no sé....

em sembla que no ho he entès bé o potser la frase és un pèl simplista....a veure, m'explico, els mestres (parlo dels que jo conec i crec que de bastants més també)són mestres perquè els AGRADA MOLT LA SEVA FEINA i NO estan enfadats amb el món??!!però ser mestre avui dia en aquests país de polítics de fira no és fàcil, i si no hi estàs dintre o no coneixes a gent que hi estigui potser se t'ha passat per alt la naturalesa de la qüestió.

Tampoc m'agrada aquesta opinió estesa dels mestres enfront dels pares, com si els únics preocupats per l'educació dels nens fossin els mestres, i els pares només volguèssim "aparcar". Suposo que conciliar és molt fàcil quan fas les mateixes vacances que el teu fill....però posem-nos al lloc de l'altre, una mica.

Suposo que no saps per on va aquesta opinió tan estesa, doncs ve de la realitat. Hi ha molts pares, per sort no tots (clar!)que no s'involucren gaire amb l'educació dels seus fills, pensen que és l'escola la que ha de solucionar tots els problemes perquè ells ja tenen la seva feina i educar els fills és "molt cansat".
Tenir-los és fàcil però educar-los és costós si és vol fer bé.

Mira, em sembla que no ens entenem....el que has escrit és exactament el que dic jo: a arrel de ser mestre en aquest país de polítics de fira, i/o a arrel que hi hagi molts pares que pretenen que l'escola els solucioni l'educació dels fills perque ells ja van molt cansats, sovint doneu la sensació d'estar permanentment enfadats. Això mateix. No dic que sigui infundat aquest mosqueig, dic que sou un col·lectiu que veiem, sovint, enfadat. Amb raó, segur, però suposo que esteu tant de cara a la gent, tothom opina, i observa, i llegeix, i critica també, i jo personalment hi veig un "enfado" general. I no, no se m'ha passat per alt la naturalesa de la qüestió. Jo també parlo pels que conec, he treballat 4 cursos a dos CEIPs, com a integradora social d'infantil, i la meva percepció era aquesta.

[isa]

El dia que vegi els pares, a la porta de l´escola o en un consell escolar..., qüestionant-se temes amb fons realment educatiu, canviaré d´opinió. Però, mentre la màxima preocupació contiunuï sent aconseguir que no es faci jornada intensiva o una setmana de vacances al febrer o..., perquè no saben on deixar els nens, de manera gratuïta, no puc canviar d´opinió.

Als mestres que rondeu per aquí:
Quants pares us aturen a la sortida per aportar noves idees i proposar millores significatives en l´educació dels seus fills i en el bon funcionament de l´escola????
De tots els que opinen, qüestionen la nostra feina, engeguen debats... quants s´impliquen de debò???
I, ja que tothom es pren la llibertat (amb més o menys criteri) de dir la seva, també se´ns podria reconèixer de tant en tant la feina feta. Perquè, a banda de la felicitació de Nadal i final de curs (si ets especialista, ni això!!)... no rebem gaires elogis al llarg del curs.

No dic que no hi hagi molts pares com els que tu dius, però penso que no son tots.
Elogis....home, parlo per mi: jo reconec la feina ben feta, dels mestres i de tothom que faci bé la seva feina i tingui un resultat en mi, però no penso que calguin elogis. Almenys, a la meva feina, no espero rebre elogis dels clients....El que està clar per mi, és que els mestres passeu part important de la vida dels nens acompanyant-los, per a mi això mereix tot el respecte del món. No penso que el fet que els pares ens prenem la llibertat de dir la nostra, sigui contradictori amb el respecte que us tenim, parlo per mi.

[sinera]

Isa, mai he pretès que els pares em felicitin a la sortida de l´escola, però tampoc pretenia que opinesssin, critiquessin o qüestionessin la nostra feina, i en canvi, ho fan (i tot sovint!!). I arriba un moment que això cansa. I, he de reconèixer, que, malgrat no pretendre-ho, quan algun pare em reconeix la feina (que també n´hi ha), m´inflo com un pollastre!!!
Jo mateixa, la setmana passada vaig anar d´urgències a una clínica de Barcelona i, quan vaig sortir, vaig demanar un full d´agraïment, per expressar la meva gratitud vers la doctora que em va visitar. No només existeixen els fulls de reclamacions!!!!!!!
Suposo que els mestres encaixaríem millor les crítiques si, aquells qui les promouen, també engeguessin alguna manifestació a la porta del Departament d´Educació, demanant més mestres a les escoles, la reducció de les ràtios per aula, més recursos per poder atendre les necessitats de TOTS els nens (que no són poques...), però no és així.
És veritat com diu en Toni, que quan nosaltres anàvem a escola erem uns 40 per aula i no ens ha anat tan malament, però és que aleshores,ni el concepte "atenció a la diversitat" ni el de "necessitats educatives especials", ni la pedagogia activa i constructivista... encara no estaven de moda. Les coses han canviat molt i fer de mestre avui en dia, us ben asseguro que és tot un repte.
Sort que tenim un súper sou i unes súper vacances!!!

[marta_mum]

Al meu ies quan fan jornades de pares, no ve ni el gat, no és pas en va que els profesors ens queixem de que els pares no s'impiquen.

Estaria superbé que els pares que ho volguessin vinguessin d'oïents uns dies per veure'ns treballar, ja veuries com així se'ns valoraria molt mes l'esforç que fem cada dia.

[isa]

Isa, mai he pretès que els pares em felicitin a la sortida de l´escola, però tampoc pretenia que opinesssin, critiquessin o qüestionessin la nostra feina, i en canvi, ho fan (i tot sovint!!). I arriba un moment que això cansa. I, he de reconèixer, que, malgrat no pretendre-ho, quan algun pare em reconeix la feina (que també n´hi ha), m´inflo com un pollastre!!!
Jo mateixa, la setmana passada vaig anar d´urgències a una clínica de Barcelona i, quan vaig sortir, vaig demanar un full d´agraïment, per expressar la meva gratitud vers la doctora que em va visitar. No només existeixen els fulls de reclamacions!!!!!!!
Suposo que els mestres encaixaríem millor les crítiques si, aquells qui les promouen, també engeguessin alguna manifestació a la porta del Departament d´Educació, demanant més mestres a les escoles, la reducció de les ràtios per aula, més recursos per poder atendre les necessitats de TOTS els nens (que no són poques...), però no és així.

Et dono tota la raó, la porta de l'escola, quan surts de la teva feina, que intentes fer el millor possible, no és el lloc ni el moment de qüestionar com fas la teva feina...hi ha gent per tot, per sort, com dius, també n'hi ha que reconeixen la vostra tasca. No vull que sembli que jo no ho faig, només defensava el dret d'opinar respecte l'educació dels nostres fills.
Ei no sabía lo dels fulls d'agraïment!

[isa]

Al meu ies quan fan jornades de pares, no ve ni el gat, no és pas en va que els profesors ens queixem de que els pares no s'impiquen.

Marta això ha de ser molt desmotivant....no ho entenc, no penso que als pares no els importi l'educació dels seus fills, en general, no entenc aquestes actituts i aquest passotisme de no interessar-se pel que es fa a l'institut durant 8 h al dia!!
Jo, que he de triar escola per la meva filla per d'aquí poc, i al poble n'hi ha dues, valoro molt que promocionin la participació dels pares a l'escola, recordo com una cosa molt bonica la relació dels meus pares amb els meus mestres i amb la meva escola.....no ho entenc, i comprenc que desmotivi.

[juliet]

Nosaltres a l'escola teniem el FEAC, erem grups pares-mestres, que ens reuniem cada mes per parlar sobre temes relacionats amb els fills-alumnes. En aquestes reunions hagués estat mot bé que la majoria de pares hi haguéssin participat (eren a les 20.00)perquè es parlava de moltes coses que interessaven molt per l'educació dels fills. Malauradament, només hi venien pocs i els que hi venien eren els pares que més col.laboren amb l'escola i més es preocupen per l'educació dels seus fills, és a dir pares que realment, independentmet d'aquestes trobades, estaven implicats en l'educació íntegra dels seus fills. Els que vem trobar a faltar eren aquells (la majoria) que "passen" de l'educació dels seus fills, és trist però és així. Els que més falta feia que vinguéssin no van mostrar mai cap interès. Davant d'això, quina seria la conclusió????

Sobre el que diu isa d'esperar "elogis o agraïments"....crec que els bons mestres,els que fan feina ben feta, no esperen cap elogi o agraïment, l'única motivació és ensenyar bé als seus alumnes. Però també t'haig de dir que el fet que et reconeguin la feina ben feta és molt motivador, de fet crec que qualsevol professional que treballi bé i li reconeguin sempre treballarà millor, més motivat que un que tot i ser també molt bo ningú mai li digui res positiu.
Anem a veure, perquè sempre s'ha de dir el que està malament però dir el que està bé no fa falta??
Jo renyo als meus fills quan es "porten malalment", però també m'agrada dir-los que estic molt contenta quan es "porten bé"....

[Joona]

Hola.
Mireu que fa temps que no entro al SP, però avui, tot xafardejant, he trobat aquest post. No sóc mestra i, tot i que sóc mare, encara no m'implica tot aquest tema de Primària. Però si que estic interessada amb el tema de l'educació. I ara,segurament amb alguna errada, intentaré contextualitzar la vaga i les queixes dels mestres. Que em perdonin, i em corretgeixin, totes les mestres si m'equivoco.

Context actual: Aules de 25 alumnes amb diferents nivells i ritmes d'aprenentatge, nouvinguts que s'estan integrant, amb tot el que això comporta, diferents classes socials (per tant nens que poden pagar material, sortides, o qualsevol extra que es demani i nens que no)... etc.
Suports i ajuts que es reben a les aules: Hi ha una mestra d'Educació Especial que passa amb prou feines per agafar quatre nens dues hores a la setmana, no a totes les escoles tenen aula d'acollida, i a les que si, amb prou feines tenen recursos per tirar endevant.

Primera pregunta: qui, dels que no som mestres, ens veiem capaços d'ensenyar la divisió per dues xifres en aquest grup? Quan hi ha nens que no entenen quin número és el quatre?

Problema amb la nova llei: La lletra és molt bonica, va encarada a les competències i al treball per projectes. Treball per projectes?? Amb quins recursos, amb quin material? Amb quins diners? Si amb la nova llei es volen retallar 1.500 euros de les subencions a les escoles.

La direcció decideix. Que falta un biòleg a l'escola perquè volem fer un hort amb una bassa... doncs res, a fer una selecció de personal. Això si, no posem dos mestres a l'aula que és massa ajut i massa sacrifici.

I sé que hi ha molts altres temes però m'estic enrotllan massa.

Per cert... crec que en cap moment els mestres treuen la paraula VACANCES en la seva reivindicació.

Ah! La carrera de magisteri la continuen fent a totes les universitats públiques de catalunya. VINGA HOME, QUE TENEN MOOOOOLTES VACANCES!

[Ixena]

Hola!!!
No volia entrar en el debat, perquè mestres i professors sempre ens hem d'acabar justificant per tot... però realment la societat i sobretot els pares, per la part que ens implica, haurien d'estar molt preocupats per la situació de l'educació en l'actualitat. Si com a mínim la meitat dels pares sabessin què es vol fer de veritat, crec que llavors serien ells els que farien vaga! però molts, mentre tinguin un lloc on col·locar el nen, i no els molestin gaire, ja estan tranquils!

Cada canvi polític implica una nova llei; cada conseller vol dir-hi la seva i contra més grossa millor; només prenen com a referent països que poc tenen a veure amb el nostre, amb tot el que això implica; els estudiants i el seu aprenentatge semblen que sigui l'últim en el que realment es pensa... i no acabaria...

Quan el col·lectiu implicat en tot això es queixa, tothom hi pot dir la seva, però poca gent sap per què es queixen. Aquesta setmana mateix a l'enquesta de Rac1 un 72% aprox. no sabia perquè els professors feien vaga! i això que bona part de les queixes impliquen directament els seus fills o futurs fills o néts o nebots...!!!

Però a més vull dir que moltes de les coses que dieu que passen a primària (no implicació de pares, falta de recursos, falta de professors, poc respecte...) imagineu a secundària! perquè en general es parla molt de primària, mestres... però i secundària??? a vegades és la gran oblidada! Pares que teniu nens petits, aquí la majoria, imagineu quan el vostre fill tingui 12 anys i hagi d'anar a un IES? o 14 o 16? què passarà llavors?

A ESO els pares no apareixen mai (excepte per exemple quan el fill suspèn un examen i ve per qüestionar-te perquè TU has suspès el seu fill! o han enganxat el fill fumant als lavabos però el pare està segur que el seu fill no fumava que només feia companyia al que realment fumava... Hi ha alumnes que tenen expedient per indisciplina obert i els pares simplement no vénen); que hi ha 28 o 29 o 30 adolescents 6 hores al matí i 2 a la tarda tot junts en una aula... per tant us podeu imaginar quan arriba la calor a 25 o 28 o 30 graus!!! voldria veure el sr. conseller en ple juny o juliol a dins intentant explicar equacions de segon grau o l'aparell digestiu o la poesia del segle XV; aquí el respecte cap al professor és una lluita diària; i no parlem de continguts perquè us faríeu creus del que realment saben, us puc dir que molts que acaben l'ESO no tenen ni un mínim de cultura general...i sinó feu la prova!!! però el que interessa són els resultats i que hi hagi molts aprovats per això ara es vol fer que el professor que més aprovi sigui més ben vist i més sou! doncs així ho tenim clar, no? A més, un ordinador per estudiant! quin "xollo" i a més llibres digitals! però realment a mi em preocuparia molt que el meu fill es passés 8 hores, més els deures a casa, més hores d'estudi per examen davant d'un ordinador!... i ara en temps de crisi: la família ha de pagar la meitat de l'ordinador, els llibres digitals, els drets d'impressió, la connexió d'internet a casa (perquè bé hauran de fer els deures, no?), el manteniment de l'ordinador, la impressora...

Sóc professora d'IES i us juro que em preocupa molt el tema, però com a mare us prometo que estic molt i molt preocupada. El meu fill només té 9 mesos, però a aquest pas em pregunto: quan arribi als 16 anys quantes lleis haurà vist passar i l'hauran fet servir de cap de turc? tindrà algun tipus de coneixement d'alguna cosa o només el premiaran per ser bon nen i intentar fer la feina (és igual que estigui malament, la qüestió és intentar-ho!)? ...

Us he fomut un bon rotllo! però encara tindria corda per estona i si posés exemples reals "fliparíeu"!!!

[sinera]

Joona, per no ser mestra, estàs moooolt informada!!!

[Piruet]

Joona, per no ser mestra, estàs moooolt informada!!!

Jo he pensat el mateix !

(potser tens algú molt proper que ho és... mira que sóc 'cotilla'... )

Petonets !!!

[Joona]

Siii, sii, sii... tinc al meu home i la meva cunyada que ho són, però a més m'interessa el tema...

[mamavi]

Hola!!!
No volia entrar en el debat, perquè mestres i professors sempre ens hem d'acabar justificant per tot... però realment la societat i sobretot els pares, per la part que ens implica, haurien d'estar molt preocupats per la situació de l'educació en l'actualitat. Si com a mínim la meitat dels pares sabessin què es vol fer de veritat, crec que llavors serien ells els que farien vaga! però molts, mentre tinguin un lloc on col·locar el nen, i no els molestin gaire, ja estan tranquils!

Cada canvi polític implica una nova llei; cada conseller vol dir-hi la seva i contra més grossa millor; només prenen com a referent països que poc tenen a veure amb el nostre, amb tot el que això implica; els estudiants i el seu aprenentatge semblen que sigui l'últim en el que realment es pensa... i no acabaria...

Quan el col·lectiu implicat en tot això es queixa, tothom hi pot dir la seva, però poca gent sap per què es queixen. Aquesta setmana mateix a l'enquesta de Rac1 un 72% aprox. no sabia perquè els professors feien vaga! i això que bona part de les queixes impliquen directament els seus fills o futurs fills o néts o nebots...!!!

Però a més vull dir que moltes de les coses que dieu que passen a primària (no implicació de pares, falta de recursos, falta de professors, poc respecte...) imagineu a secundària! perquè en general es parla molt de primària, mestres... però i secundària??? a vegades és la gran oblidada! Pares que teniu nens petits, aquí la majoria, imagineu quan el vostre fill tingui 12 anys i hagi d'anar a un IES? o 14 o 16? què passarà llavors?

A ESO els pares no apareixen mai (excepte per exemple quan el fill suspèn un examen i ve per qüestionar-te perquè TU has suspès el seu fill! o han enganxat el fill fumant als lavabos però el pare està segur que el seu fill no fumava que només feia companyia al que realment fumava... Hi ha alumnes que tenen expedient per indisciplina obert i els pares simplement no vénen); que hi ha 28 o 29 o 30 adolescents 6 hores al matí i 2 a la tarda tot junts en una aula... per tant us podeu imaginar quan arriba la calor a 25 o 28 o 30 graus!!! voldria veure el sr. conseller en ple juny o juliol a dins intentant explicar equacions de segon grau o l'aparell digestiu o la poesia del segle XV; aquí el respecte cap al professor és una lluita diària; i no parlem de continguts perquè us faríeu creus del que realment saben, us puc dir que molts que acaben l'ESO no tenen ni un mínim de cultura general...i sinó feu la prova!!! però el que interessa són els resultats i que hi hagi molts aprovats per això ara es vol fer que el professor que més aprovi sigui més ben vist i més sou! doncs així ho tenim clar, no? A més, un ordinador per estudiant! quin "xollo" i a més llibres digitals! però realment a mi em preocuparia molt que el meu fill es passés 8 hores, més els deures a casa, més hores d'estudi per examen davant d'un ordinador!... i ara en temps de crisi: la família ha de pagar la meitat de l'ordinador, els llibres digitals, els drets d'impressió, la connexió d'internet a casa (perquè bé hauran de fer els deures, no?), el manteniment de l'ordinador, la impressora...

Sóc professora d'IES i us juro que em preocupa molt el tema, però com a mare us prometo que estic molt i molt preocupada. El meu fill només té 9 mesos, però a aquest pas em pregunto: quan arribi als 16 anys quantes lleis haurà vist passar i l'hauran fet servir de cap de turc? tindrà algun tipus de coneixement d'alguna cosa o només el premiaran per ser bon nen i intentar fer la feina (és igual que estigui malament, la qüestió és intentar-ho!)? ...

Us he fomut un bon rotllo! però encara tindria corda per estona i si posés exemples reals "fliparíeu"!!!

Estic amb tu, però si no es viu en primera persona o d'algú de prop sembla incert o exagerat. Si molts pares es passessin pels IEs o escoles de l'ESO a mitjans de juny o setembre, a la franja horaària entre les 12 i les 16 hores.... entendrien que costa molt moltíssim explicar qualsevol cosa. I no té res a veure amb vocacions ni preparació dels docents, és el nostre clima!!!
I què en penseu d'un horari continu a tota l'escolaritat? No ens beneficiaria a tots (ho dic com a pares i mares i nens).
Haurem de bellugar-nos tots molt perquè educar els nostres fills sigui

[mama2010]

Jo estic a la concertada :) Si no vull ficar-me a estudiar magisteri, sent llicenciada, és l'única opció que tinc per estar amb nens més petits :) Estic prou contenta, ja que queden poques germanes a l'escola i no tenen gaire presència. A nosaltres els sindicats ens han recomanat que no anem a la vaga però sí a la manifestació. A la nostra ciutat comença a les 17.30

Pel que dieu de la jornada intensiva, nosaltres no en fem, i és horrible fer classes. Som una ciutat d'interior i a les tardes estem a uns 33 graus. El sol entra directe per les finestres, i els nens estan tots suats. En principi no es poden treure la bata... però ens la treiem igual (ells i jo!) Va haver una època que sí es feia la jornada intensiva, però les famílies es van queixar ja que no tenien amb qui deixar els nens. Ara tornem a treballar per les tardes.