Necessito consell: nen hiperactiu???

[Xana]

Necessito opinions perquè estic feta un embolic. Us explico una micona:

Ara fa un any la mestra del meu fill gran (aleshores 9 anys) ens va citar per una tutoria. Allà ens va dir que veia al nen massa mogut i xerraire per l’edat, i va suggerir que la psicòloga de l’escola li fes un cop d’ull. Hi vam estar d’acord (haig de dir que sí que és xerraire, com son pare i com jo, i bastant mogudet... i en aquella época passava un mal moment a nivell de comportament). L’avaluació de la psicòloga va ser ESPANTOSA. Vaja, que ni tan sols s’entenia com el nen podia treure tan bones notes. I ens van aconsellar de portar-lo a un centre especialitzat en TDAH per valoració. El resultat, TDAH sens dubte, amb un quocient molt alt que explicava, segons ells, les bones notes.

Vam començar amb psicòleg i reforç escolar, per millorar el comportament i afavorir tècniques d’estudi. El nen no hi anava gens content, i tinc la impresió de que tampoc no col•laborava gaire, tot i que mai no m’ho van admetre. Vaja, que ell no acabava d’entendre què hi feia allà!

Les notes de final de curs van ser boníssimes, i tot i que jo els deia que el nen havia millorat moltíssim en comportament, al juliol, a la darrera visita, la psicòloga em va dir que “l’any vinent ja parlarem de medicació”. Per les que no ho sabeu (jo no ho sabia) el TDAH es medica amb amfetamines. En casos que ho requereixi (que n’estic convençuda que n’hi ha) és com tot, valores els riscos i els beneficis que li pot aportar i prens la decisió... Però si tots estem d’acord en que el nen va millor, és necessari??

El cas és que vaig demanar una derivació a la pediatre del CAP (tot lo anterior era privat... i caríssim!), per tenir una segona opinió. La mateixa pediatre va dubtar seriosament que el meu fill tingués TDAH, però es clar, no és cap professional en el tema.

A on vaig ara. El meu fill està millor que mai. Ja no tenim aquells “problemes” de l’any anterior. A classe de meravella. El tutor d’aquest any ens diu que al nen el veu perfecte, integrat a la classe, participatiu, gens problemàtic... I ara va i em truquen de Paidopsiquiatria per donar-me hora per la valoració del TDHA. I no sé qué fer!!!

Les proves (si són com les anteriors) es fan en 3 dies, i són 2-3 hores d’entrevistes i tests per dia. Evidentment, en horari escolar perquè s’han de fer pel matí quan el nen està “fresc”.

D’una banda, estic convençuda que el meu fill no té TDAH. I aleshores, per què fer-lo passar de nou per tot això, només perquè a l’escola ho sàpiguen? De l’altre... i si m’equivoco i si que en té? Sé de nens que van passar tota la primària amb bones notes i sense problemes tot i tenir TDAH, però que al arribar a l’adolescència de sobte “peten” per tot arreu... No seria millor que m’ho confirmin o desmenteixin per així, estar millor preparats?

Perdoneu el rollo, però com he dit, no sé què fer. L'hi he donat un milió de voltes... potser veure-ho amb des d'un altre perspectiva em pugui ajudar!!

Gràcies wapes!

[Menudeta]

Hola! hi ha molta controvèrsia amb això del diagnòstic del TDAH, on has de fer la valoració? El TDAH és un diagnòstic greu que no es pot fer servir a la lleugera i últimament sembla que és així. El diagnòstic l'ha de fer un psicòleg clínic i si és de la pública doncs jo hi confiaria més ja que molts centres privats en ocasions (no em malinterpreteu) diagnostiquen ràpid per oferir serveis privats que solen ser força cars (ho he vist jo personalment).

Si paidopsiquitria ets refereixes al centre de salut mental infantil públic jo hi aniria i explicaria el mateix que has explicat aquí. Ho dic perquè si a l'escola hi algun problema i no has fet la valoració és possible que et tornin a derivar. Vaja que jo hi aniria i potser amb una visita ja enllestiu. Ara, la decissió és teva, però si la pediatra no ho tenia clar potser no calia la derivació ara, sobretot pel nen pobre, no deu ser agradable.

[tolinso]

la MENUDETA t'ha dit exactament el que jo t'anava a dir. 1) que el diagnostic de TDAH a vegades el fan massa a la lleugera; 2) que si vas al public millor que al privat; 3) que si al col.legi insisteixen, li facis la revisio i li exposis al metge tot el que ens has dit; i 4) jo afegiria que ni de conya et deixis convencer que necessita medicacio (a no ser que estiguis ben convencuda que la necessita)

anims i molta sort, que es un tema complicat

[gateta10]

Hola Xana,
he vist el teu missatge per casualitat, a veure si et puc ajudar, tenint en compte que no tinc gaire dades...
Primer: hauries d'aconseguir l'informe i/o resultats de les proves que li fan administrar en el centre privat, en molts centres no te'l donen i sempre és important tenir "algo" per escrit. Segon: anar-hi a la primera entrevista en el CSMIJ i portar l'informe. Valorar amb el professional si és necessari administrar-li totes les proves, ja que sovint són les mateixes o similars, per la qual cosa us podríeu estalviar bastant temps. És clar, tot i això, si tens clar que has d'anar-hi.

Què més... si el nen té un excel·lent rendiment acadèmic, em fa pensar que si hi ha dèficit d'atenció no pot ser greu, és força difícil, i menys en nens, que això sigui compatible amb un aprenentatge tan bo com dius. És clar que parlo per parlar, hauria de saber si és més aviat dèficit d'atenció o més aviat hiperactivitat, potser el que està fallant és la part més social i relacional (és impulssiu, agressiu, etc?).

Per altra banda, si l'àrea acadèmica no està afectada, i la part social "va fent", no hi hauria uns criteris per a donar medicació, precisament es dóna quan el nen no apren per aquesta manca d'atenció i/o d'hiperactivitat, està molt deteriorat, etc. Però clar, no tinc dades i potser hi ha una cosa que desconec i per tant, t'ho han comentat.

Per últim, que "no tingui" el diagnòstic de TDA/TDAH no significa que una intervenció psicopedagògica (com l'ha rebuda) no sigui adequada i necessària.

Ayssss, què m'enrollo com una persiana, jeje.
Salut.

[Menudeta]

No t'has enrotllat Gabift, ho has plantejat molt bé al meu parer. Xana ja ens explicaràs com va.

[mirins]

Hola guapa,

Fa un temps vaig llegir un article o una contra de la vanguardia del metge que s'havia 'inventat' aquesta malaltia i estava esgarrifat que gairebé un 20% dels nens van medicats i drogats. Que si ho arriba a saber es calla. Deia que hi ha nens molt moguts i prou, d'altres que si s'els canviés la dieta i no mengessin gaire sucre, diga-li galetes, iogurts ensucrats etc.. estarien molt més tranquils. O sigui que un pot triar entre un bollicao i un tranquilitzant o bé un bocata xoriço.

Ep, que jo no se el que mengeu però revisa una mica els dolços per si un cas.

Que vagi mot bé

[Xana]

Primer de tot, moltes gràcies per les vostres respostes .

Què més... si el nen té un excel·lent rendiment acadèmic, em fa pensar que si hi ha dèficit d'atenció no pot ser greu, és força difícil, i menys en nens, que això sigui compatible amb un aprenentatge tan bo com dius. És clar que parlo per parlar, hauria de saber si és més aviat dèficit d'atenció o més aviat hiperactivitat, potser el que està fallant és la part més social i relacional (és impulssiu, agressiu, etc?).

Tot i que quan el vam portar era pensant més en hiperactivitat, les proves que li van fer va resultar que també tenia dèficit d'atenció... cosa que ens va sobtar molt a tots (inclosa la tutora, que ni s'ho creia!). A més, força marcada.... Es un més dels motius que em fan dubtar. El meu fill és molt cuidadós, mai no s'ha deixat res oblidat, sempre porta tots els deures anotats i els llibres necessaris per fer-los, mai no ha perdut joguines.... Vaja, que no em quadra! I respecte a la hiperactivitat, home, si que és mogudet i xerraire (aixó sobre tot ), però GENS agressiu. De fet, tampoc no el veig més mogut que d'altres nens que hem tingut a casa...

Ah, i respecte a les notes, aquest darrer trimestre, el nen ha tret tot notables, excepte en dues assignatures on ha tret un bé (una educació física!)... per una escola amb fama d'apretar bastant, jo crec que són boníssimes!!

Es que no vull malpensar del centre on li van fer les proves... però cada cop més penso que es van equivocar... tot i la seva suposada preparació per fer aquest tipus de diagnòstics.

Fa un temps vaig llegir un article o una contra de la vanguardia del metge que s'havia 'inventat' aquesta malaltia i estava esgarrifat que gairebé un 20% dels nens van medicats i drogats. Que si ho arriba a saber es calla. Deia que hi ha nens molt moguts i prou, d'altres que si s'els canviés la dieta i no mengessin gaire sucre, diga-li galetes, iogurts ensucrats etc.. estarien molt més tranquils. O sigui que un pot triar entre un bollicao i un tranquilitzant o bé un bocata xoriço.

Es que hi ha molta controversia sobre si tan sols el TDAH existeix!! Jo crec que si, la veritat, però que s'ha sobre-diagnosticat.... doncs estic convençuda que també. I és el que em deia la seva pediatra (que hi confio moltíssim), que avui en dia hi ha molts nens que només per ser més moguts que la majoria, o amb una maduració més lenta que la mitjana, que són erroniament diagnosticats, amb tot el que comporta.

En fi. Tinc els informes, així que crec que faré el que dieu: el portaré, però amb la còpia de l'informe i les notes i valoracions del tutor d'aquest curs. I a partir d'allà a veure què diuen!

De nou, moltes gràcies per prendre-us el temps de llegir-ho i contestar-me. De veritat que ajuda!!

[entrerius]

Xana pel que expliques i vist des de fora sembla que l'atenció del teu fill no té problemes. En principi diria que el problema de la hiperactivitat no és pas que siguin moguts si no que són temeraris i la seva integritat física o la dels companys es veu amenaçada perquè no són capaços de controlar-se.
Si el seu rendiment acadèmic és bo i el problema és més aviat d'actitud us heu plantejat que pugui ser un nen amb altes capacitats? Molts cops passen per TDAH's sense ser-ho........

No és per fer publicitat però la Rosa Jové fa les proves d'altes capacitats i forma part d'una associació de pares de nens amb altes capacitats.... ara no recordo el nom....
Jo, en el teu cas, sens dubte que abans d'acceptar el diagnòstic de TDAH voldria altres punts de vista i buscaria altres possibilitats. Si em demanessin "etiquetar" el meu fill segur que intentaria presentar altres informes a l'escola per plantejar altres possibilitats i entre tots intentar buscar una solució adequada al nen.

Tema molt complicat. Us desitjo molta sort.

[Xana]

Jo, en el teu cas, sens dubte que abans d'acceptar el diagnòstic de TDAH voldria altres punts de vista i buscaria altres possibilitats. Si em demanessin "etiquetar" el meu fill segur que intentaria presentar altres informes a l'escola per plantejar altres possibilitats i entre tots intentar buscar una solució adequada al nen.

Aquí m'has clavat ... porto una bona temporada intentant trobar d'altres explicacions al comportament del meu fill. Ara com ara sembla que la lateralitat creuada o els problemes de visió (que no de vista) estan descartats... I pel que fa a les altes capacitats, tot i que té un quocient molt i molt alt, no acaba de quadrar amb la descripció. Vaja que és un nen molt espabilat, però tant com ac... no.

Sincerament crec que és un crio molt poc madur. Però sense més. La diferència amb l'any passat és molt gran. No pot ser senzillament que necessiti més temps, igual que hi ha nens que trigan 12 mesos en caminar i d'altres 18... i no per aixó tenen un problema?

Jo crec que si ara no hi ha cap problema en els diferents àmbits de la seva via (escola, família, amics..)no cal fer proves de nou.

Tant de bo ho vegin així també!! Es el que jo confio... De veritat, veus el meu nen fa un any i ara mateix... i semblen dos diferents!!

[Iang]

Hola A tothom ....

Aqui una mare amb 2 casos de hiperactivitat ......

Com ja sabreu , fa molt temps que no entro pero em sona que ja vaig parlar amb tu no Xana ?

el meu fill te 7 anys, ara fa un any que el van diagnosticar de TDAH , resulta que em pasaba lo mateix, la capacitat daprenentatge del meu fill suplia la falta datencio que per altra vanda .. entre que diuen que es algo neuronal o algo " causat per la falta de interes" desmotivació... no se .........
el cas es que jo tenia un nen molt trist y amb molts problemes amb unes notes que cualsevol mare sumiaria ... tinc 2 nens amb deficit datencio , amb unes notes de excelenbts y notables .. el de 9 anys va començar amb mal comportament,males relacions i a perdre nivell escolar .. ara pot estudiar molt millor ,avans per ell era un martiri ... pero el petit es molt inteligent , desde petit es veia .. i diuen que el deficit datencio esta lligat a CI alts y desmotivacio algunes vegades, aixo em va fer dubtar molt pero al final, veien els cambis tan brutals amb la medicació .. val mes poder tindre una cualitat de vida que no teniem .. el gran no es casi hiperactiu ,pero si te mes deficit datencio , de una forma o una altre als dos els ajuda la medicacio.

Els meus fills estan medicats ... em va costar moltisim, encara em miro la pastilla,encara penso molt ... pero vec lo que era la meva vida avans i lo que es ara i vec que realment era necesari .. hi han milions de nens medicats daixo i de altres coses mes ... families que patim aquest transtorn duna forma o altra .. tu has de valorar .. si el nen es feliç,treu bones notes i es relaciona be ... pasa de tot y proba amb flors de bach o cada dia sense parar durant mesos i quan tu veguis que comença a tindre problemes mediques ..
Si os poseu a mirar internet ... veure el perill de donar als nens sucre blanc (veneno) o donarlo blat de moro (es toxic ) si em poso os penjo aqui de tot i veureu com "puestos a creerlo todo" no donariem menjar als nens .... aixi que a vegades, es millor anar a un bon metge, posarse en contacte amb una asociacio ... i parlar amb mares afectades , els dubtes els tens sempre, i hi ha casos y casos,cada TDHA es distint .. y port ser no es el moment de medicar , si a casa tot va be,al cole treu bones notes i ell te amics i es feliç ... pot ser no necesita cap medicacio ...

un altre tema la laterat creuda en si existeix, pero no es deuria tractar perque no es un problema si no una normalitat humana, si parleu amb un profesional cualificat i que estigui al dia i a mes no os vulgui treure la pasta es lo que os dira ... (segueixo en castella millor) . otro tema "etiquetar" cuando un niño sufre por el TDHA no hay mejor regalo que explicarle que ya saben que le pasa,que no es tonto,ni raro ,ni malo... que no,que tiene un transtorno que tienen miles de niños mas,que tiene solucion y que a partir de ahora lo vamos a ayudar todos y ademas lo vamos a comprender ...y que hay gente fantastica con TDAH, famosos,cantantes (Dani martin ) por ejemplo, y otros mas que no recuerdo ... hay listas en internet , las dudas nos invadirán siempre a las madres imagino ... pero eso no quita que hagamos lo que sea mejor para ellos, y si hay que medicar ... si tuvieran diabetes o asma o cualquier enfermedad que hariamos ? a mi no me gusta darle a mis hijos metilfenidato,ojala no tuviera que darles nada con lo natural que soy yo ... pero hoy por hoy es lo mejor que he hecho , lo hago por su bien .... y cuando yo vea que no la necesitan se la quitare ...y aunque aparecen premios noveles de vez en cuando acusandome de drogar a mis hijos .... ya no me afecta

Ahora hace un año que medico a mis hijos .. pero repito, al pequeño es como si pasaran tres niños cuando pasa el ... asi que la maestra acaba muerta y yo tambien .. y el mayor tiene problemas de autoestima (muy comunes en niños con deficit ) por las frustraciones que viven a diario .
Que CI tiene tu hijo ? si es muy alto deberias llevarlo a la fanjac ,para descartar altas capacidades o super dotacion, que comentan que provocan deficit de atencion , ...
Eduard punset dijo algo una vez, que los niños desconectaban porque lo que les enseñan no les interesa.. yo en el fondo lo creo,pero si tengo que escoger entre cambiar la sociedad y el sistema educativo o medicar, me quedo con medicar porque con la otra opcion llegariamos tarde .. jajaja (o nunca )

El TDAH existe , y quien no se lo crea que se lleve a mi hijo pequeño u na semana a casa ....solo hay que comrar unas toneladas de valeriana y tila y mentalizarse .. =) en facebook encontraras grupos de ayuda con madres que estan en tu situacion ,te ayudara mucho ...

[mirins]

[/quote]El TDAH existe , y quien no se lo crea que se lleve a mi hijo pequeño u na semana a casa ....solo hay que comrar unas toneladas de valeriana y tila y mentalizarse .. =) en facebook encontraras grupos de ayuda con madres que estan en tu situacion ,te ayudara mucho ...[/quote]

Olée!!! t'has informat molt i has pres una decisió molt difícil però que et funciona bé.

[Marona78]

Hola Xana!

vaig tard, però m'ha semblat interessant el teu post.
Sóc de la maeixa opinió que la majoria de noies: hi ha una sobredetecció de TDH. Abans hi havia nens mogudets i nens trapelles, ara tots són hiperatius... Jo he sigut profe a secundària hi he tingut alumnes amb TDH i cap s'assembla al teu fill.

Si és un transtorn de manca d'atenció i treu bones notes, no us heu plantejat que sigui un nen amb altes capacitats i s'avorreixi i aquest sigui el mtiu de ser tan belluguet i xerraire? Els nens amb altes capacitats no són superdotats però quasi hi arriben, i poden tenir alguns dels problemes que a vegades presenten els suprdotats. Penso que hi ha un test per detectar-ho...

Bé, prenguis la decisió que prenguis, segur que faràs el millor pel teu fill!

Salt!

[mirins]

Ahhhhhhhhhhhh! Potser és això! Tenia una companya al CAP que ara s'hi dedica, és mestre de nens amb altes capacitats

[bala]

Hola mamis,

Em presento, soc una mare del gener del 2010 i futura mare del maig del 2012, tinc un nen de 2 anys i ara tindré una nena.
Fa uns mesos que he iniciat un projecte personal, des del meu punt de vista, molt interessant ja que reuneix totes les meves inquietuds professionals; 1er com a enginyera de so, 2on com a mestre de piano, saxo i música i 3er com a mare.

No volia contestar aquest post fins tenir la pàgina web enllestida, però, no puc "passar del tema" i veure que hi ha mares que estan patint molt sobre els temes de TDA amb o sense hiperactivitat.
Així que volia presentar-vos diferents mètodes per tractar aquests "problemes". Una pregunta: als vostres fills amb TDA o TDH o TDAH (que no és exactament el mateix), els hi han mirat l'audició algun cop?
els hi han fet alguna audiometria?. Per apendre a l'escola cal tenir dues vies actives i sense problemes, la vista i l'oïda, les dues. La vista, és molt fàcil que el teu fill et digui, mama, m'han canviat de lloc i ara no veig bé la pissarra, doncs el portes a l'oculista i problema solucionat...però un nen mai et dirà, mama, no sento bé, perque si sempre ha sentit igual, i contesta a preguntes i parla, se suposa que el nen hi sent, ningú o molt poca gent dóna importància a les revisions auditives, i la veritat és que pel que fa l'oïda la gent es pensa que només hi ha dos possibilitats; sentir o no sentir. I això no és veritat, hi ha diferents graus d'audició, igual que la vista no veus o ets cec, hi han mipies, hipermetropies, etc...

Fa anys que existeixen mètodes per reforçar l'oïda, el més conegut es diu Tomatis ja que és el més antic i fa més anys que funciona. Tomatis va ser un otorrino francés, fill de mare cantant d'òpera. La mare, quan tenia alumnes que desafinaven els derivava al seu fill, a Tomatis, i ell després d'analitzar molts casos, es va adonar que on desafinaven, l'audició els hi fallava. Així doncs es va inventar un aparell que es diu "oïda electrònica", va tractar als seus pacients durant varies sensions escoltant música equalitzada i amplificada correctament en cada cas en concret i els cantants van arreglar els seus problemes d'afinació, així com també l'estat anímic. Al cap d'anys les patologies que tractava Tomatis han anat augmentant i també es tracten els TDA/H.

El projecte que abans us explicava que he iniciat agafa tota la filosofia de Tomatis, però s'ha modernitzat, i hem digitalitzat el mètode, millorant així la qualitat del so que amplifiquem ja que eliminem el soroll de la senyal analògica. El mètode es diu SENA, quan tingui enllestida la web, us passaré el link...Amb anys d'experiència i reben casos rera casos, també es va donar un patró audiomètric en els dèficits d'aprenentatge, les freqüències greus solen ser menys sensibles que les agudes, això pot comportar que el nen no sàpiga enfocar bé l'atenció ja que sent la veu del mestre o de la mestre distorsionada i qualsevol altre estímol sonor el despista i es torna boig intentant centrar-se en un sol focus sonor.

Sento el rollo, no se si m'he explicat bé, i això que podria haver escrit molt més però no volia fer un toston de missatge. Només volia donar a conèixer altres mètodes d'actuació sobre aquests nens, abans de medicar-los. Es bo i necessari que vagi al psicòleg i a tots els metges possibles, però això és un mètode completament inofensiu i complementari, en definitiva es tracta d'escoltar música, que no pot fer mal a ningú.
Si a alguna persona li interessa aprofundir més en aquests mètodes estaré encantada d'ajudar-vos, com a mare que sóc us entenc perfectament les vostres pors i les vostres preocupacions, per aquest motiu m'he engrescat a tiranr endavant aquest projecte tot i en l'època tan dolenta que ens trobem.

Molts ànims a totes les mares!
Petonets

[pucpuc]

bala no has arribat a posar la web oi? ja la tens acabada?

[bala]

Benvolgudes mares,

Tal com us vaig dir en l'anterior missatge del post, ja tenim enllestida la web.
Si voleu més informació sobre com tractem els nens amb TDA/H provocats per una mala audició, la trobareu en aquest espai web:
http://www.waveme.cat

una abraçada i molts ànims a totes les mares!