Nens "Zombies" i el paper del pare.

ja no som tant petits!!
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dv. feb. 26, 2016 6:29 pm

Hola a tothom,

l'altre dia llegia un article sobre el risc de tenir un "fill zombie." L'article no parlava de zombies literalment, no cal dir-ho, ni de la tecnologia, sinó d'una mena de comportament.

Em va fer reflexionar profundament sobre el paper dels pares (vull dir els pares homes) en l'educació del nostre fill. (De fet, l'article també parlava del paper de la mare).

El meu encara és petit, però entenc que des de ja la meva influència és determinant (tant com la de la mare). I, la veritat, és que aquesta responsabilitat, m'agrada.

A algú més li passa?
gusiluz
:: conillet
:: conillet
Entrades: 375
Membre des de: dt. juny 25, 2013 11:39 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: gusiluz » dv. feb. 26, 2016 8:47 pm

Hola,
Quina mena de comportament es ? No n'havia sentit parlar
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1397
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
Ubicació: Barcelona / Cabrils

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: kabbisa » ds. feb. 27, 2016 1:53 pm

Tens el link a l'article?
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dc. març 02, 2016 12:26 am

L'he trobat. És aquest, el link: http://www.vulluncanvi.com/bloc/nens-zombies-coaching-barcelona.php

Apa, vaig a dormir que és tardíssim.
petipe
:: granota
:: granota
Entrades: 241
Membre des de: dj. set. 27, 2012 11:10 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: petipe » dc. març 02, 2016 11:24 am

Ostres, pensava que faria una anàlisi més profunda o que era un concepte més extès. Després de llegir-lo, crec que és senzillament una lectura molt personal de l'autor i que n'hi ha moltíssims que són una així en l'adolescència i després se'ls passa, no? L'important seria saber com són aquests zombies en l'edat adulta!

Clar que està ple d'adolescents amb l'autoestima baixa, tímids, que no saben fer coses bàsiques, etc... I avui en dia amb la tecnologia és molt fàcil estar absent, però no només en l'adolescència, en totes les etapes. No heu estat mai a una reunió on hi ha algú que només està pendent del mòbil i és com si no hi fos?

Els pares distants crec que no saben afrontar una edat complicada dels seus fills i poden haver estat uns pares molt "presents" quan els nens eren petits! Però amb els canvis potser no saben encarar-ho. I mares / pares protectors potser ho som tots una mica tot i que molts intentem no ser-ho i "espavilar" els nens.

No ho sé. Quines van ser les "reflexions profundes" que comentes després de llegir-lo?
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dc. març 02, 2016 12:01 pm

Bàsicament em va fer pensar que és vital no només estar present, sinó realment interactuar amb el fill. Sinó, és com ser un "pare florero".

A més, crec que per a interactuar bé, l'important és saber escoltar o llegir el teu fill. Jo vaig observant què és allò que li agrada i motiva realment al meu fill.

També recordo que deia allò de donar responsabilitats als fills. Això jo ho porto aplicant des del principi, més o menys: fent que faci aquelles coses que ell ja sap fer. Però em va fer ser més conscient del tema. I ara miro de fer-ho de manera més consistent.

Sí, és una observació personal de l'autor que a mi em va fer pensar. A més, potser em vaig identificar amb el tema perquè conec un noi que d'adolescent era així i de més gran ha anat de mal en pitjor, el pobre.
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 566
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: VespresVerds » dc. març 02, 2016 12:34 pm

Jo no crec que sigui res de l'altre món, considero que forma part de l'adolescència. Els nanos no parlen gaire AMB ELS PARES, cosa que no vol dir que no parlin en general... Des d'una ment adolescent hi ha molta distància entre ell i els seus pares i hi ha aquesta fixació de pensar que "els adults no t'entenen".

Jo sempre he tingut molta confiança amb els meus pares i la segueixo tenint, però durant l'adolescència vaig ser el dimoni personificat. M'importava tot una me, del que em deien els meus pares; jo al contrari, no els hi explicava res, pensava que no m'entenien, és més, pensava que no m'acceptaven com era (mentida, eh! però era la meva visió), em veia fatal a mi mateixa, no sabia cap on anar, què estudiar, ara, ous ferrats sí que en feia perquè em quedava cada cap de setmana sola a casa hahah sort que em movia en un bon ambient i tenia i tinc uns bons amics que mai ens hem ficat en problemes.
I un dia fas un clic i te n'adones que has estat fent l'idiota. Però forma part de la maduració de la persona, simplement que a uns els agafa d'una manera i a altres d'una altra. Al meu germà, per exemple, sembla que no l'hagi passat, en comparació a com em vaig comportar jo...

Ara bé, és cert que treballant a les escoles me n'he adonat que cada vegada es parla menys amb els fills. Es fan moooooooltes coses, que si cinema, teatre, excursions, viatges, parc... sempre fora de casa, amunt i avall, i sembla que hi hagi pares que tinguin por de quedar-se a casa una tarda i jugar amb els seus fills i parlar i interaccionar amb ells més íntimament
petipe
:: granota
:: granota
Entrades: 241
Membre des de: dj. set. 27, 2012 11:10 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: petipe » dc. març 02, 2016 2:10 pm

Val, entenc que és una presa de consciència de coses que potser ja sabem i a vegades ens oblidem "d'aplicar". I si vas identificar-ho amb algú molt concret doncs potser va tenir més sentit per a tu la lectura.

Per a mi, és evident que la interacció és importantíssima perquè li estic donant les bases de com serà, quins valors tindrà... Pots passar-te la tarda amb el teu fill veient la tele i ningú t'acusarà de que "no hi ets" físicament, ara bé, certament serà com si fossis el moble on està la tele.

Això que dius de saber escoltar el fill si que ho trobo importantíssim, però aquest concepte l'has introduït tu, no pas l'article!! I crec que n'hem d'aprendre tots. A escoltar millor, en general, a tothom, i especialment als nostres fills, és clar.

VespresVerds jo vaig llegir un llibre que comentava el tema d'abaixar el ritme amb els fills. Que tot el dia fem i fan coses (extraescolars incloses) i això els genera una "ansietat" perquè quan no fan, s'avorreixen, necessiten estimulació constant. I també comentava la necessitat dels silencis i de no fer res, perquè puguin sortir activitats creatives i converses.

Diu que, a vegades, fem una pregunta al fill "com ha anat l'escola? Bé. I ja està? Sí" i tu et quedes "decepcionat". Però que potser, a l'hora d'anar a dormir o quan esteu sopant o fent alguna activitat, llavors comença a explicar coses de l'escola. Tu ja has "plantat" la pregunta i de vegades, només cal un temps o un silenci per obtenir la resposta. Jo era de les que buscava sempre coses per fer perquè tot i que també hi jugo molt, pensava que fer activitats i anar a llocs era xulo per ella. Després de llegir el llibre, ho veig diferent. Evidentment, jugar tota una tarda amb un fill, segurament propicia més una conversa que no anar a veure i fer coses tot el dia!
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 566
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: VespresVerds » dc. març 02, 2016 7:22 pm

Totalment d'acord, petipe!
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dc. març 02, 2016 9:22 pm

Sí, Petipe i VespresVerds. La manera de com convivim i què fem em sembla súper important. De fet, el més de tot.

Jo no sé ara, però quan jo era petit l'hora de comentar el dia amb la família era el sopar. És cert que teníem la tele encesa, però es parlava molt sobre com havia anat el dia, etc.

I mn germà i jo ens sentíem escoltats.

I tornant a l'article, la mare sí que ens sobreprotegia una mica, però crec que res d'exagerat. Suposo que és normal o com a mínim humà que una mare faci això. El que ja no em sembla indicat és que el pare sigui distant i la mare ho vulgui compensar estant massa a sobre.

Suposo que tothom fem el que podem, clar...

En qualsevol cas, a mi els zombies m'agraden per la tele. Hahahaha!
sugar
:: papallona
:: papallona
Entrades: 137
Membre des de: dc. oct. 22, 2008 12:00 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: sugar » dj. març 03, 2016 9:21 am

Jo crec que l'estat zombi forma part de l'adolescència i perdona que t'ho digui però es nota que no tens un adolescent a casa...

A casa fem tooot el que heu dit, no som gaire protectors, els escoltem, fem moltes activitats tota la família, jo tinc reducció, el seu pare arriba a casa d'hora per poder estar junts...

El que passa és que són adolescents: necessiten físicament descansar i no fer res i es mostren moltes vegades apàtics (però si estan amb els amics no ho són gens) però passen del zombi més absolut a la disbauxa extrema.

No ho sé, jo ho veig així
sugar
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dj. març 03, 2016 11:04 pm

Entenc, Sugar.

A mi em sembla que l'autor no es referia al típic comportament adolescent. Perquè d'adolescents com comentes també en conec i d'adolescents actius també.

He tornat a mirar l'article i hi ha una cosa que és el que em va semblar més semblant al "zombie" que jo conec. Aquest noi, d'adolescent no sabia fer coses bàsiques de la vida. No sabia comprar una entrada de cine, per exemple. Li haguessis dit: "queda't aquí" i s'hi hagués quedat fins que no li haguessis dit "ja està".

Potser exagero, però més o menys era així. Amb el temps, i pel poc que me'n va arribant va millorar una mica, però sa mare encara se'n fa càrrec, no té parella (crec que no n'ha tingut mai) i mai no ha treballat.

Sigui com sigui, tots fem el millor que podem en aquesta vida. Ja veurem com me'n sabré sortir quan el meu sigui adolescent. Però trobo que va bé reflexionar sobre les coses i poder-les comentar amb d'altra gent.
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1397
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
Ubicació: Barcelona / Cabrils

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: kabbisa » dv. març 04, 2016 10:18 am

iPare, això que descrius em recorda (portat a un extrem) a com molts nens i adults ens comportem avui en dia.

És un tema que em preocupa, perquè ho veig molt sovint. Ultimament sembla que si no ens ensenyen a fer-ho, si no ens mostren els passos per fer algo, no sabem fer-ho i no ho fem.
El "és que a mí no m'han explicat què s'ha de fer" ho sento taan sovint que m'escama.
El veure cursos amb una temàtica tan específica i tan de sentit comú, a vegades també em sorprèn: a la meva carrera hi havia una assignatura específica pel Marqueting Electrònic! Bàsicament era: tot el que has après del marqueting en paper, aplicat a l'ordinador i internet.

No sé si aconsegueixo explicar-me. Ens ofeguem en un got d'aigua! Els nostres pares van fer coses que ningú els havia explicat com s'havien de fer i ho van aconseguir. Ara, sembla impossible fer un pas si no ens expliquen quin peu hem de posar al davant.
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 566
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: VespresVerds » dv. març 04, 2016 4:39 pm

T'entenc perfectament kabbisa, i penso que tens molta raó.

Això de "no ho sé fer, no sé com es fa, no ho sabré fer..." que sento cada dia dels meus alumnes és degut al tipus d'educació que fem; tradicional, unidireccional, poc participativa, poc vivencial, poc poder de decisió... , i de la societat que hem creat on no s'admet ni un mínim marge d'error en res. Però no són més que un reflex de nosaltres, dels adults.

Jo ho he notat d'ençà que he sortit de la carrera i intento progressar laboralment. Si no demostres amb paperassa; carreres, idiomes, cursos... es veu que no ets vàlid, però quants coneixem que tenen carreres, idiomes i el que vulguis i no saben ni a quin carrer viuen? Se'ns demana títols per TOT, i és clar, d'aquesta manera sembla que sempre t'estiguin qüestionant-t'ho tot i cada vegada tens més por a exercir i fer el que sigui; "ui, és que no tinc aquell títol, no en sabré". I què dir-te dels cursos, carreres,... Perquè en la majoria no aprens pràcticament res. Com dius, ple d'assignatures estúpides i repetitives..
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dv. març 04, 2016 10:26 pm

Això que comenteu Kabbisa i VespresVerds em sembla ultra interessant.

Sí que sembla que hi hagi molta gent atordida. Sense ganes, sense iniciativa, desmenjats (diria jo).

I d'altres amb pors, moltes pors i com diuen els coachs amb creences autolimitants, de l'estil: "No en seré capaç."

Jo de vegades m'enxampo a mi mateix en aquesta ona. I faig l'esforç de superar-ho. I en general ho acabo fent bé (i sinó, igualment aprens coses noves).

El que em capfica (i això lliga de ple amb el tema del paper del pare) és no transmetre-li al meu fill aquestes pors i idees autolimitants, perquè sé que si les veu en mi, ell també les heretarà. I no voldria veure el meu fill de gran ple de pors meves...
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 566
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: VespresVerds » ds. març 05, 2016 12:19 pm

Sí, iPare,

les pors es transmeten igual que els valors o les actituds, però tampoc t'has d'obsessionar perquè llavors serà pitjor. El millor és ser conseqüent, no ets perfecte ni un heroi i no cal dnar aquesta imatge als nostres fills, perquè ells tampoc seran perfectes. El que cal és donar-los recursos i ànims perquè superin els problemes, les pors, els entrebancs... És a dir, pots tenir por de volar però has de saber posar-hi remei; tinc por de volar, però agafaré un avió perquè vull visitar Paris! I això està molt bé que els teus fills ho vegin. Perquè és el procés de com solucionar un problema que tinc. Jo crec que és millor això que pas que vegin l'intent d'un pare perfecte, perquè un dia seran grans i sabran que no ho ets, i ells tampoc ho seran i hauran d'aprendre a solucionar el que els passa.
iPare
:: puça
:: puça
Entrades: 29
Membre des de: dv. des. 18, 2015 12:38 pm

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: iPare » dl. març 07, 2016 10:37 pm

Sí, VespresVerds.

Totalment d'acord.

Un pare perfecte és impossible, perquè: perfecte segons el criteri de qui?

La qüestió és superar les pròpies pors per a un mateix, també. I créixer cada dia com a persona. I gaudir d'aquest ceixement, que sinó ja em diràs per què.

Això els fills també ho aprenen.

El vostre quina edat té?
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 566
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: VespresVerds » dt. març 08, 2016 10:54 am

Jo no en tinc cap de propi (de moment), però tinc els dels altres moltes hores al dia :content: (sóc mestra)
Avatar de l’usuari
kabbisa
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1397
Membre des de: dc. feb. 23, 2011 5:33 pm
Ubicació: Barcelona / Cabrils

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: kabbisa » dt. març 08, 2016 12:21 pm

el meu te 4'5 anys. i pobre, he descobert que potser soc una hipermare... :ufs:
http://www.ara.cat/suplements/criatures ... 46530.html

crec que ell tampoc no em deixa allunyar-m'hi massa i és un cercle viciós... suggeriments per trencar-lo?
02.feb.11: 1a eco: 2cm 9setm
05.set.11 : DPP : DPR

"Quiérele cuando menos lo merezca, porque será cuando más lo necesite"
Avatar de l’usuari
VespresVerds
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 566
Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am

Re: Nens "Zombies" i el paper del pare.

EntradaAutor: VespresVerds » dc. març 09, 2016 12:22 pm

Tu ets l'adulta, kabbisa.
Potser el teu encara és molt petit per treure conclusions de sobreprotecció, però s'ha de vigilar... a la meva família hi ha un cas d'hiperpaternitat bastant 'heavy' i amb els anys cada cop és més difícil de rectificar...

Torna a “General”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::