Com afrontar i parlar de la mort als nens

ja no som tant petits!!
Avatar de l’usuari
carpe diem
:: dinosaure
Entrades: 14540
Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
Contacta:

Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: carpe diem » dc. juny 01, 2016 2:40 pm

El tema de la mort de forma explícita i directa no l'hem tret mai a casa amb els nens perquè afortunadament, no ens ha tocat viure d'aprop cap mal tràngol amb cap familiar.

Els meus fills grans tenen 8 i 7 anys i desgraciadament tinc una tieta que s'esta morint de cáncer. Ha anat tot molt ràpid i ja es a l'hospital i el desenllaç pot ser en qualsevol moment. Ells ho hauran de saber, ho sabran encara que ho volguéssim amagar, es una persona amb qui esporadicament han tingut tracte, "només" té 60 anys i es la germana de la meva mare, així que la situación els toca bastant d'aprop...

No els he dit que està malalta i que es morirà, no sé com fer-ho! No sé com poden aceptar la noticia i de quina manera gestionar els seus raonaments...

Al mateix temps i en la mateixa situació, hi ha el pare d'una bona amiga, que també morirà aviat... ells també el coneixen,però en aquest cas potser me'l estalvio...

Teniu experiències amb nens sobre com portar una situación aixi? Parlar obertament d'algú que té una malaltia així i que en uns diez ja no hi será? Es difícil... Moltes gràcies :-()-)
Imatge

Imatge

Imatge
merimeto
:: puça
:: puça
Entrades: 11
Membre des de: dl. feb. 20, 2012 10:12 am

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: merimeto » dc. juny 01, 2016 3:11 pm

Hola, primer de tot hem sap molt greu.
Fa cosa d'un mes que estava amb la mateixa situació. Era el germà del meu pare, que vivia amb ells, que amb cosa d'uns 10 dies ens va deixar.
Tinc 2 nens, un de 4 i mig i l'altre de 18 mesos. El petit no s'ha enterrat de res, però el gran el coneixia molt, ja que de petit ha estat molt amb ma mare i 3 cops per setmana i va a dinar.
Per tant, li vam explicar de seguida que estava malalt i que estava al hospital. Quan es va morir, el nen ho va tenir clar a la seva manera, va associar que estava malalt del cor i per això es va morir. El vam portar al funeral i al cementiri, i va ser la manera de despedir-se, per sort en cap moment no va preguntar que era "aquella caixa", no se pas que li haguessim dit. Quan vam anar per primer cop al hort on el tiet sempre estava; el nen va dir que teniem que anar a collir, ja que el tiet s'ha mort i ja no podia fer feines
Avatar de l’usuari
carpe diem
:: dinosaure
Entrades: 14540
Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
Contacta:

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: carpe diem » dc. juny 01, 2016 3:19 pm

Hola merimeto, sento la teva pèrdua!
Suposo jo que el raonament deu ser diferent en 4 anys i mig i en els meus de 7 i 8 cap a 9. No ho se...
Uff a mi ni se m'ha passat pel cap d'anar al funeral i menys al cementiri! Crec que els pot marcar molt i que paririen no? Tinc molts dubtes.
Tot i ser imminent el desenllaç i que ja ens ho esperem costa de creure sent qui es per nosaltres i sera un drama tot plegat. Per aixo no se fins a quin punt implicar els nens...
Imatge

Imatge

Imatge
SET
:: papallona
:: papallona
Entrades: 119
Membre des de: dj. oct. 15, 2009 3:13 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: SET » dc. juny 01, 2016 3:39 pm

Hola!

Jo no sé si et puc ajudar massa. Sóc un pèl "radical" en aquests temes i penso que la mort és un aspecte ben natural, que ens toca viure a tots i que els nens des de petit s'hi han d'acostumar i familiaritzar. Els tabús i amagar-ho no serveix de res.
A casa s'ha mort un tiet que vivia amb els avis i l'avi. Amb 6 mesos de diferència, després de 6 mesos de malaltia cada un. Un cop per setmana anava amb els nens a la residència a veure'ls. Ells veien que l'avi anava en cadira de rodes, que li havien de péixer el menjar...
Quan va morir el tiet era una mica de desgavell perquè l'avi acabava de tenir l'ictus i era a Barcelona a l'hospital, nosaltres a Vic. No vam fer massa res. Explicar-los si que ja no el veurien més, que s'havia mort, que era al cel (nosaltres som creients). Quan va morir l'avi van venir al tanatori i el van veure. Vam estar una estona a la sala amb ell, es van acomiadar. I ja va estar. En cap moment van tenir cap trauma, ni somnis estranys ni res.

Eren més petits que els teus, tenien 2 i 4 anys. Però amb ells hi havia també el meu cosí que llavors tenia 9 anys i mig. La nena tampoc se'n va adonar massa. El nen és molt espavilat i tenia preguntes a fer. Doncs en parlem. A vegades encara fa preguntes: els nens es moren? com et mors? et pots morir si no et maten amb una pistola?
Doncs en parlem... Sí, els nens es moren. I sí, et pots posar malalt, o pots tenir el cor cansat i se't para i et mors...

No sé, molta gent no ho comparteix... però a mi m'agrada anar amb la veritat per davant, adequada a la seva edat però amb sinceritat, i exposar també els meus dubtes.

He sentit autèntiques barbaritats sobre la mort, i també sobre el sexe, explicades a nens, i només serveixen per embolicar la troca i per acabar amagant el que tard o d'hora descobriran i llavors veuran que els vam enganyar...

Jo et recomano parlar obertament, respondre els dubtes i que vegin que potser tu també en tens. Jo els meus no els vaig portar a l'enterrament perquè em van semblar petits per estar callats a l'església. I al cementiri tampoc perquè els vam incinerar. però si que van venir a "l'excursió" familiar que vam fer per anar a portar les cendres allà on havien d'anar. I en cap moment ho van viure com a res traumàtic. Al contrari.

Sort. I una abraçada molt gran per aquestes pèrdues que us toca viure
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Nuty
:: peixet
:: peixet
Entrades: 266
Membre des de: dt. des. 07, 2010 2:33 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: Nuty » dc. juny 01, 2016 4:38 pm

Bones,

En primer lloc molts ànims.
Nosaltres fa 7 mesos que vàrem enterrar la meva iaia, i patia molt pel meu nen de menys de 4 anys, ja que era la seva besavia, va tenir-hi força relació i li donava tot el que volia. Ell n'estava molt.
Jo sóc mes o menys de la manera de pensar que la SET. Tenia clar que no l'enganyaria. Que li volia explicar la veritat i que li respondria tot el que em preguntes.
Així doncs, li vàrem dir i ell va preguntar si era al cel amb en bitxu (un conill que haviem tingut i que tambe havia mort) i li vam dir que si. No som creients, però és molt dificil fer-li entendre a aquesta edat, on van les persones i/o animals despres de morir, i vam decidir dir al cel.

He de dir, però, que jo personalment en vaig fer més un mon que no pas el nen. Al principi, i sobretot quan passavem per davant de casa la iaia, feia algun comentari. Però va ser de bon portar. No va plorar mai.

Nosaltres vam decidir que el millor era no dur-lo al tanatori ni al cementiri perquè no hagues entes res. (tot hi així, com he dit abans, esta acostumat anar al cementiri, ja que queda a prop d'un turó on normalment hi anem a fer correr els gossos, i sempre li hem explicat que és)

Però crec que el que coneix més bé els teus nens, sous vosaltes, i sabreu segur què i com ho heu de dir. Si t'ha de servir d'ajuda, també hi han contes que expliquen el tema. Em sona que aquí hi ha algun post on donen títols.

Una abraçada i molts i molts ànims.
08-03-12: Vas neixer a les 5:45 del matí, amb 3,600 i 49,5 cm.
Avatar de l’usuari
edae
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3848
Membre des de: dt. març 07, 2006 7:24 pm
Ubicació: provincia girona

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: edae » dc. juny 01, 2016 5:06 pm

carpe diem ha escrit:Hola merimeto, sento la teva pèrdua!
Suposo jo que el raonament deu ser diferent en 4 anys i mig i en els meus de 7 i 8 cap a 9. No ho se...
Uff a mi ni se m'ha passat pel cap d'anar al funeral i menys al cementiri! Crec que els pot marcar molt i que paririen no? Tinc molts dubtes.
Tot i ser imminent el desenllaç i que ja ens ho esperem costa de creure sent qui es per nosaltres i sera un drama tot plegat. Per aixo no se fins a quin punt implicar els nens...


La meva cosina, quan tenia 6 o 7 anys se li va morir l'avi. Els seus pares no la van voler portar al funeral, i ella encara ara (31 anys) els hi retreu. Sempre li va semblar que no li havien deixat despedir-se.
Quan es va morir el meu avi, el meu germà tenia 8 anys, i va venir al funeral (al cementiri no, que és bastant desagradable) i va plorar tot el funeral (com jo), però mai s'ha traumat ni ho recorda com algo dolent.

Ara, el meu fill tenia 3 anys i mig quan va morir la meva àvia, i li vaig explicar jo, ell hi tenia molta relació, i no té cap sentit amagar-los la mort. Ara, amb 3 anys no el vam portar al funeral. No crec que ho hagués entès. És una cosa que s'hi ha de conviure, i per desgràcia moltes vegades sense tenir temps per "preparar-se" com un accident...

Hi ha molts llibres que en parlen, fins i tot alguna obra de teatre infantil.
Imatge
Imatge
rundi
:: gosset
:: gosset
Entrades: 450
Membre des de: dc. ago. 19, 2009 10:04 am

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: rundi » dc. juny 01, 2016 5:24 pm

Crec que per un nen és mes dur de viure la malaltia en sí, els estralls de la malaltia, que el desenllaç. La mort també, clar,especialment d'un familiar pròxim. En aquest sentit crec que no s'ha de mentir mai. Un fill et creu infinit i si li dius que l'avi està malalt però que no es morirà, per exemple,per ell és veritat absoluta. Si després era mentida, es pot sentir perdut, i tenir pors.
No sé com de pròxima és la relació, però parla'n. Adapta-ho a l'edat, endolceix una mica la realitat si vols, però no menteixis ni callis perqué el buit teu l'hauran d'omplir ells, i això pot ser pitjor.
Molts ànims i sentó molt la situació.
neuetes
:: dinosaure
Entrades: 5526
Membre des de: dj. oct. 09, 2008 5:54 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: neuetes » dc. juny 01, 2016 5:30 pm

Hola carpe diem, com ja saps, jo també m'hi vaig trobar fa uns anys quan va morir el meu pare i la nena tenia 4 anys. No li podia amagar pas, s'estimava molt el padrí (com diem per a Lleida). Després de llegir molt i parlar amb algunes amistats psicòlogues vaig optar per ser el mes sincera possible i no amargar-li res. Li vaig explicar què li passava a l'avi d'una manera que ho pogues entendre, el vam visitar al hospital perquè el vegues i ell estava prou content de veure-la!! i quan va morir la nena ens va acompanyar una estona al tanatori i al enterrament. No li vam explicar res de que l'avi era al cel o havia marxat, o barbaritats semblants.Ho vam tractar de la forma més natural possible: l'avi estava malalt i el seu cos va parar de funcionar.
La veritat és que no ens arrepentim. En tot moment vam respectar els seus limits.
En quant a les edats, és cert que cada edad te la seva manera de entendre el concepte de la mort. Als 4 anys la mort no es reversible, però als vuit si. Ja entenen que quan algu es mort és per sempre.
Jo ho tractaria de la forma més natural possible i donar-li la oportunitat de despedir-se amb tots vosaltres, que no se senti exclòs. Un enterrament es un ritual per despedir-se del difunt i tenir un dol sa, siguin grans o petits. I moltes vegades subvestimem el que poden sentir els nens. Tots els nens poden anar a un enterrament o al tanatori, explicant les coses prèviament perquè vagin preparats depenent de la edat que tinguin. Nosaltres vam fer molta pedagogia!!
Quan jo tenia 8 anys el meu avi es va suïcidar i em van apartar a mi i al meu germa literalment (ens van deixar amb uns familiars) durant tres dies sense donar-nos mes explicacio. Jo recordo ser plenament conscient del que passava i vaig ser jo qui li va explicar al meu germà de 5 anys el que mes o menys passava. Sempre els hi retret als meus pares.
En la nostra societat la mort és un tabu, però forma part de la vida, com un naixement.

Molts anims a tota la família.
Avatar de l’usuari
Alehop
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1165
Membre des de: dl. oct. 18, 2010 12:23 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: Alehop » dc. juny 01, 2016 6:23 pm

El meu pare va morir l'any passat després d'un deteriorament que va durar dorça temps i la meva filla gran tenia 5 anys i era molt conscient que estava malalt. Es una nena molt madura i molt racional, i jo també vaig voler ser molt clara. Li vaig dir com la neuetes que el cos de l'avi havia deixat de funcionar i que ell ja no hi era però sí els seus records. El vam incinerar i les seves cendres les vam enterrar a un pi que vam plantar al cementiri (era una opcio que ens donaven) i ella ens va voler acompanyar per enterrar els records de l'avi (era una urna biodegradable) i deixar-li una flor i unes pedres que havia pintat ella.
Si hi ha manera, crec que se'ls ha de dir la veritat de manera que sigui comprensible per ells.
Nosaltres no som creients i ho vam fer d'aquesta manera.
Avatar de l’usuari
Terrallum
:: rateta
:: rateta
Entrades: 160
Membre des de: dc. oct. 28, 2015 1:27 pm
Ubicació: Girona

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: Terrallum » dc. juny 01, 2016 6:55 pm

Hola Carpe diem,

Nosaltres vam fer tot una assignatura a la universitat del dol amb nens. Teniem un home que ens feia la classe que portava més de 20 anys d'experiència en tractar el dol amb els nens. Ell ens explicava que el millor que pots fer és dir-li la veritat sense amagar-li res, però sense massa explicació, fer-ho breu i sincer de manera que el teu fill/a segons l'edat que tingui ho pugui entendre.

Si després els teus fills et pregunten un cop has acabat l'explicació els hi has de respondre, no amagar-los res. És important que sàpiguen tot allò que necessiten saber. També és important que no els hi amaguis si estàs trista, doncs és normal i ells es sentiran acompanyats.

l'explicació ha de ser segons les vostres creences, ja sigui el cel, o simplement que ha mort.

Pel que fa al tema del tanatori i cementiri, sempre ens deia que lo important és preguntar-li als nens si hi volen anar, tant sencill com això. També val a dir, que els hem de explicar el que és, han de saber que és un lloc trist i que hi ha gent que plora, és a dir, que hi vagin sabent el que hi ha i que siguin lliures de triar si hi volen anar.hi o no, cada un de forma independent. Jo recordo quan va morir el meu avi a me germana que llavors en tenia 10 li van preguntar i ella va decidir no anar-hi lliurament i no se n'arrepenteix perquè ho va decidir ella.

Una altra bona idea és que puguis fer una mena de acomiadament amb ells, preneu-vos un moment per mirar una foto o dir unes paraules, tambe podeu anar a plantar un arbre en record seu, algun acte que els serveixi als teus fills per posar un final i poder-se acomiadar.
Imatge
Amb la teva presencia omples el cor dels qui t'envoltem.
Avatar de l’usuari
carpe diem
:: dinosaure
Entrades: 14540
Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
Contacta:

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: carpe diem » dc. juny 01, 2016 9:33 pm

Moltes gracies a totes per deixar consells i experiències....

Doncs aquesta tarda,he aprofitat que la mes petita que té 1 any i 8 mesos jugava amb el pare i els ho he explicat.
Bufff me'n penedeixo i sento que m'he precipitat. Els hi he explicat que la tieta esta malalta i que els metges no poden fer res per curar-la... que aviat es morira. S'han quedat parats i han començat a plorar. El nen, el gran no ha fet massa preguntes i aviat s'ha distret,ara la nena fatal... molt trista i angoixada. Em sento super malament, potser era innecessari
Imatge

Imatge

Imatge
iole
:: rateta
:: rateta
Entrades: 167
Membre des de: dj. set. 11, 2014 1:47 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: iole » dc. juny 01, 2016 10:21 pm

Jo també penso que s'ha de ser obert desde petits i potser així després no es sorprenen tant... El meu gran té casi 4 anys i de vegades parla del seu besavi i diu que esta al cel amb un hamster que també es va morir i amb el gatet que teniem a casa. Jo crec que amb 7 i 8 anys ho poden entendre i no els ho amagaria, respondria totes les preguntes. De fet cada dia 1 de novembre anem al cementiri amb el nen, suposo que es cultural, potser no el portaria a un enterrament al cementiri pero el dia de tots sants esta tot guarnit i ell no ho troba raro.
pirene1979
:: rateta
:: rateta
Entrades: 155
Membre des de: dt. feb. 16, 2010 5:58 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: pirene1979 » dj. juny 02, 2016 9:42 am

Us explico la nostra experiència, per si us serveix...
El novembre passat va morir una besàvia de les meves filles de 5 i 3 anys, amb qui teníem molt de contacte. Fins a cinc o sis mesos abans estava molt en forma, tot i tenir 92 anys, i tenia una relació molt maca amb les nenes, l'anàvem a veure sovint o la recollíem per portar-la a dinar a casa.
Quan va començar el deteriorament, les nenes no la veien tant sovint, però sí que vam procurar portar-les a l'hospital i a la residència on va ingressar després en els moments en què estava més estable. De fet, vam passar la tarda amb ella un dia abans que es morís. A més, elles anaven assistint al procés de la malaltia perquè sempre que la meva parella havia d'anar a cuidar-se'n els hi explicàvem: el papa se'n va una estona a cuidar la besàvia. Amb això últim tenen molta experiència, ho han viscut quan els meus pares van tenir un accident de cotxe molt greu fa dos anys, després amb el meu tiet que té un càncer, més tard amb el meu avi ingressat, etc. Saben que hi ha temporades que el papa, la mama o els iaios faltem de casa perquè estem cuidant algú. Trobo que aquest aprenentatge és molt i molt important. La gran em deia un dia: 'és clar, ens hem de cuidar uns als altres'.
La mort de la besàvia ha estat la primera que els ha tocat viure. Vam decidir dir-lis no al matí, que és quan ens en vam assabentar, sinó a la tarda quan van tornar de l'escola. Així tindrien marge per processar-ho, fer preguntes, etc. Els hi vam dir la veritat, que havia deixat de respirar durant la nit.
Aquel mateix vespre, elles van fer un joc simbòlic molt significatiu: jugaven a fer veure que eren velletes i tenien molts mals, i anaven amb bastó (van agafar els paraigües) perquè els hi costava caminar, i quèien, i es morien, però llavors la petita va dir que tenia una pols màgica per fer que es despertéssin de nou. Estava clar que estaven processant-ho!
Per casualitat, la vetlla coincidia amb l'aniversari de la petita. Ja teníem la festa organitzada i vam estar dubtant, però finalment vam decidir ajornar-la i explicar-li tal qual a la nena. La seva reacció va ser fer-li un cop de puny al seu pare... Òbviament no li va agradar. Però la setmana següent, quan per fi vam celebrar l'aniversari, ho va viure amb la mateixa il·lusió. Crec que vam fer bé.
En general, la reacció de la petita a tot plegat va ser com molt més visceral d'entrada, i després semblava que no volia parlar-ne gaire més, a diferència de la gran, que ens va fer preguntes del tipus: 'Però on és ara la besàvia? La vull veure'. Veient això, vam decidir que al dia següent les portaríem una estona a la vetlla. Els hi vam explicar que s'hi reuniria molta gent que havia estimat la besàvia i que ens hi acomiadaríem. Un cop allà, ens vam instal·lar a la mena d'antesala que hi havia, i van estar dibuixant amb les altres dues cosines de 3 i 1 any. Vam procurar que no entressin a la sala pròpiament perquè el taüt era obert i ens va semblar que era una mica massa impressionant.
Al funeral no les vam portar, vam decidir substituïr-ho per una cerimònia més propera, a casa. Al cap d'uns dies, ens vam asseure tots quatre al voltant de la taula i vam proposar que cadascú dibuixés coses que li recordéssin la besàvia. S'hi van engrescar molt. Vam exposar els quatre dibuixos durant uns dies al menjador, i també vam emmarcar una foto molt divertida que la besàvia i les nenes s'havien fet amb els gorros de piscina. La foto encara hi és, i tot sovint ens la mirem, en parlem...
Ara ja fa mig any de tot plegat, i la besàvia surt tot sovint a les converses, per exemple quan fem servir algun objecte que ella ens havia fet o regalat. La gran s'enrecorda molt de qui ens ha regalat què, i li agrada dir-ho. Però és la petita, curiosament, qui esmenta més sovint la besàvia, per exemple quan es mor algú en algun conte o pel·lícula, diu, 's'ha mort com la besàvia'.
També surt tot sovint el tema que tots ens morirem, i és cert que a vegades s'angoixen amb això, tant l'una com l'altra. Diuen que no es volen morir, que no volen que no ens morim el papa i la mama... Llavors mirem de fer-lis costat, els hi diem que falten molts anys per que això passi, i s'acaven tranquilitzant.
Avatar de l’usuari
euterpe
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dv. ago. 10, 2012 3:02 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: euterpe » dj. juny 02, 2016 12:07 pm

Us passo un llistat de llibres/contes infantils que parlen de la mort:

L’AVI D’EN TOM HA MORT.
Marie-Aline Bawin.
Ed. Combel.
Ha mort l’avi. Al conte queda reflectit quin ambient es viu a casa, com se sent la família.

L’ENTERRAMENT.
Roser Capdevila i Mª Agnès Gaudrat.
Ed. La Galera.
Llibre d’imatges sobre un enterrament. Es poden comentar les expressions, les diferents situacions, espais...

EL DOBLE SECRET DE L’ÀVIA.
Jaume Cela.
Empúries. Col. L’Odissea. Narrativa per a joves.
Una àvia pateix una malaltia molt greu. Com que veu que morirà aviat, pensa en el seu passat, el seu present i el seu futur.

L’HERÈNCIA.
Jaume Cela.
Ed. Cruïlla.
El pare d’en Tolinet i la tolineta és mort, però abans de morir ha deixat una carta per al seu enemic de sempre.

ON ÉS EL IAIO?
Mar Cortina Selva.
Tàndem edicions.
Ha mort l’avi.

L’ÀVIA DE DALT, L’ÀVIA DE BAIX.
Tomie de Paola.
Ed. Cruïlla.
Mor la besàvia.

S’HA MORT L’AVI.
Dominique de Saint Mars.
Ed. La Galera. Col•lecció Així és la vida.
Es mor l’avi de dos nens. Expliquen com reben la notícia, com se senten, com preparen l’enterrament, el comiat, el després... Hi ha preguntes per fer pensar els nens i per a que es puguin expressar.

LA MORT D’EN TIM.
Elzbieta.
Ed. Cruïlla. Col. Els Pirates.
La guineu ha atropellat, sense voler, el conill, que acaba morint.

EL PATO Y LA MUERTE.
Wolf Erlbruch.
Barbara Fiore Editora.
Diàleg entre un ànec i la mort. La mort li diu que ha estat vora seu des que va néixer, i s’adona d’algunes coses importants.

EL JARDÍ DEL MEU AVI.
Mª Àngels Gil Vila.
Ed. Bellaterra.
Un nen explica la seva relació amb l’avi i com cuiden, junts, el jardí. Un dia l’avi mor.

CUANDO ESTOY TRISTE ANTE LA PÉRDIDA DE UN SER QUERIDO.
M. Mundy.
San Pablo.

CUANDO FALLECE UN SER QUERIDO. GUÍA PARA NIÑOS ANTE LA MUERTE DE ALGUIEN.
M. Mundy.
San Pablo.

EN EL ANIVERSARIO DE LA PÉRDIDA DE UN SER QUERIDO.
M. Mundy.
San Pablo.

C DE COMIAT.
Ifeoma Onyefulu.
Intermón Oxfam.
L’Ikenna descriu la cerimònia que es celebra al seu poble, a Nigèria, després de la mort i l’enterrament de la seva besàvia.

TORNA AVIAT, DOLÇOR MEVA.
Michel Piquemal.
Baula. Col. Tres Culturas.
L’àvia d’una nena mor al Marroc. Tenen una relació estreta. La nena viu lluny. Conte en català i en marroquí.

NO ÉS FÀCIL, PETIT ESQUIROL!
Elisa Ramón.
Ed. Kalandraka.
L’esquirolet està trist perquè ha mort la seva mare. El seu pare i un amic l’ajuden a tirar endavant.

EL NEN DELS ESTELS.
Patrik Soners.
ING Edicions.
A una nena se li mor la germana petita, que estava malalta.

CADA TIGRE TÉ UNA JUNGLA.
Emili Teixidor.
Ed. Cruïlla.
L’àvia d’en Janot i la Núria mor. Al conte no es diu en cap moment però es dóna a entendre. Es planteja la mort com l’anada a un lloc bonic, on cadascú porta les coses que més li agraden i on es va a descansar. Llibre molt ric en vocabulari i frases fetes.

ET TROBO A FALTAR.
Paul Verrept.
Ed. Joventut.
L’amiga d’un nen marxa a viure fora. La seva àvia mor. S’enyora de totes dues. Per treballar el “trobar a faltar”.

I JO, QUÈ? EN LLUC I LA SEVA GERMANA MALALTA.
George Vlamakis.
Ed. Sirpus.
La germana d’un nen està malalta i es pot morir. El nen se sent desatès.

NANA VIEJA.
Margaret Wild.
Ed. Ekaré.
La Chanchita i la seva àvia comparteixen el dia a dia. Arriba el dia, però, que la Nana Vieja sent que el final de la seva vida s’acosta.

JO SEMPRE T’ESTIMARÉ.
Hans Wilhelm.
Ed. Joventut
Nen a qui se li mor un gos.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
euterpe
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dv. ago. 10, 2012 3:02 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: euterpe » dj. juny 02, 2016 12:09 pm

Aquests altres llibres són sobre com ajudar els nens i adolescents a entendre la mort:

LA MUERTE Y SU DIDÁCTICA. MANUAL PARA ED. INFANTIL, PRIMARIA Y SECUNDARIA.
A. de la Herrán i Mar Cortina Selva.
Ed. Universitas.

I ARA, ON ÉS? COM AJUDAR ELS NENS I ELS ADOLESCENTS A ENTENDRE LA MORT.
Immaculada Díaz Teba.
Viena edicions. Col. Oxigen.
S’explica quina és la idea de la mort en cada etapa i quines són les reaccions normals dels nens i els adolescents davant d’una pèrdua.

EL NEN I LA MORT. ACOMPANYAR ELS INFANTS I ELS ADOLESCENTS EN LA PÈRDUA D’UNA PERSONA ESTIMADA.
Montse Esquerda i Anna Mª Agustí.
Pagès Editors. L’expert.
Aquest llibre pretén explorar l’univers del nen en relació amb la mort i les seves reaccions davant de la pèrdua d’una persona estimada. Alhora, ofereix eines per poder acompanyar-lo i ajudar-lo a elaborar el dolor i les emocions que està vivint en aquests moments difícils.

ROCK AND DOL.
Biel Garriga.
Moll Editorial.
Mestre de les Illes Balears que explica una experiència escolar sobre la mort.

LOS NIÑOS Y LA MUERTE.
Elisabeth Kübler-Ross.
Ed. Luciérnaga.
Parla de les pors, els dubtes, la confusió, l’angoixa... que senten els pares confrontats amb una malaltia terminal o amb la mort sobtada d’un fill.

DEL VIURE I DEL MORIR. PROPOSTES PER ACOSTAR-NOS A L’EXPERIÈNCIA DE LA FINITUD.
Anna Nollas Casals.
Materials per a l’acció educativa. Dossiers. Rosa Sensat.
Propostes didàctiques per treballar la mort a l’Ed. Infantil, l’Ed. Primària (classificades per cicles) i l’ESO.

LA MUERTE Y EL DUELO EN EL CONTEXTO EDUCATIVO. REFLEXIONES, TESTIMONIOS Y ACTIVIDADES.
Concepció Poch i Olga Herrero.
Paidós. Papeles de Pedagogía.
Recorregut de reflexió i de possibles respostes a interrogants que es tenen entorn el tema de la mort i el dol.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
euterpe
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dv. ago. 10, 2012 3:02 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: euterpe » dj. juny 02, 2016 12:10 pm

A Internet podeu trobar una llibreria online amb contes i llibres especialitzats en el dol.

http://www.alfinlibros.com
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
euterpe
:: granota
:: granota
Entrades: 238
Membre des de: dv. ago. 10, 2012 3:02 pm

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: euterpe » dj. juny 02, 2016 12:54 pm

Fa un temps vaig assistir a un curs que tractava sobre els processos de pèrdua, dol i mort. Ens el va fer una infermera consultora clínica, terapeuta familiar i màster en sofrologia Caycediana.

Us copio aquí algunes frases que vaig anotar als meus apunts i que crec que us poden interessar:

- Hem de deixar clar als nens que la mort no és culpa seva i que se'ls estima i accepta per damunt de totes les coses (estiguin com estiguin emocionalment).

- Des de fa molts anys se sent dir que els nens no ploren (les nenes sí). Això pot fer que molts nens (fins i tot homes!) no puguin expressar-se plorant en el moment del dol, que se sentin obligats a no plorar, que es reprimeixin.

- Amb els nens es treballa molt amb els dibuixos perquè els costa molt parlar de segons quins temes. També es poden utilitzar titelles; els nens fan que els titelles diguin coses que a ells els costa dir.

- Es recomana que els nens que ho vulguin vagin als enterraments. Cal afavorir que hi siguin si és el que desitgen. És bo que vagin al tanatori, que vegin el taüt, que estiguin a la missa, al cementiri... Si no volen ser-hi, podem preguntar-los com es volen acomiadar de la persona que ha mort. Familiars de segona línia o amics íntims de la família s'haurien de fer càrrec dels nens per si volen sortir del tanatori o de la cerimònia. Assistir a aquests actes serà una experiència de vida per als nens i els ajudarà per a les pèrdues posteriors. El que és molt important és no forçar. S'ha de respectar la seva voluntat.

- Als nens als quals se'ls ha amagat informació sobre una mort, després han mostrat ràbia continguda i han culpabilitzar a algú.

- Si mor un nen, s'ha de donar l'oportunitat als seus companys d'escola de poder-se acomiadar fent alguna cosa. S'ha d'explicar i s'han de resoldre dubtes. Es poden fer diferents coses: fer un escrit i fer-lo enlairar amb un globus, fer dibuixos i enterrar-los dins d'una caixa, dedicar un concert al nen que ha mort, formar la inicial del nom del nen entre tots, penjar notes en un arbre... No fa falta treure la cadira i la taula que utilitzava el nen, ni les seves fotos ni treballs. A la cadira se li pot posar el seu nom o una foto o es pot posar un llibre que a ell li agradés damunt de la seva taula. El curs s'ha d'acabar amb ell.

- Hem de contestar les seves preguntes, no amagar informació, però tampoc donar més de la que demanen. Les respostes han de ser simples i hem de dir-los la veritat. Si se'ls diu mentides sobre aquesta qüestió, a més de sentir-se desvalorats i enganyats, poden confondre's, ja que el que se'ls diu no es correspon amb el que ells perceben i senten.

- La persona que explica la mort ho ha de fer segons la seva creença. Si es vol dir que les persones o animals que moren van al cel, s'ha d'explicar que aquest cel no és el mateix cel on hi ha les estrelles, els núvols... No és bo dir que l'estrella que brilla més és una persona que ha mort. I els altres? On són? Que no són importants, també? Totes les estrelles són morts?

- Als nens se'ls ha de dir que no podem estar més amb aquella persona però que sí que la podem recordar.

- Hi ha molts pares que són reticents a que a l'escola es parli de la mort.

- A dia d'avui en alguns tanatoris ja hi ha un espai per als nens, en què s'hi poden trobar alguns contes relacionats amb el tema de la mort.

- Alguns indicadors de complicació del dol en els nens són: tenir molta ràbia, i no voler parlar-ne mai. Segurament als nens els sortirà alguna cosa a cada etapa madurativa perquè el procés del dol és molt llarg. Cal observar, també, com actuen els adults entorn al nen en el moment del dol. No necessàriament els nens necessiten teràpia psicològica o psiquiàtrica per elaborar el procés del dol.

- La mort d'una mascota és molt dolorosa, sobretot en nens i gent gran perquè la seva relació és molt vinculant.

- A "El rey león" i "Bambi" hi apareix el tema de la mort. Van bé per treballar-la amb els nens.

- Durant el procés del dol, l'adolescent tendeix a blindar-se. De vegades no vol ni relacionar-se amb els amics. Cal deixar-lo fer.
euterpe l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. juny 02, 2016 9:34 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
carpe diem
:: dinosaure
Entrades: 14540
Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
Contacta:

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: carpe diem » dj. juny 02, 2016 2:45 pm

Iole, Pirene moltes gràcies!
Euterpe bravo!!! Quanta informació útil!!

Avui de moment no m'han preguntat res més, suposo que en algun moment del dia hi pensen. Ara tenen al cap la malaltia i acceptar que aviat es morirà i que no es pot curar... ha de ser dur per ells també
Imatge

Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
edae
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3848
Membre des de: dt. març 07, 2006 7:24 pm
Ubicació: provincia girona

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: edae » dj. juny 02, 2016 4:56 pm

carpe diem ha escrit:Moltes gracies a totes per deixar consells i experiències....

Doncs aquesta tarda,he aprofitat que la mes petita que té 1 any i 8 mesos jugava amb el pare i els ho he explicat.
Bufff me'n penedeixo i sento que m'he precipitat. Els hi he explicat que la tieta esta malalta i que els metges no poden fer res per curar-la... que aviat es morira. S'han quedat parats i han començat a plorar. El nen, el gran no ha fet massa preguntes i aviat s'ha distret,ara la nena fatal... molt trista i angoixada. Em sento super malament, potser era innecessari


No és innecessari, els hi has posat més fàcil perquè quan arribi el moment no sigui de cop.

Una abraçada, és molt dur. I ara preparat per tot tipus de preguntes sobre el tema (poden tardar un dia, o una setmana, o algun mes, però arribaran) :-()-) :-()-)
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
carpe diem
:: dinosaure
Entrades: 14540
Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
Contacta:

Re: Com afrontar i parlar de la mort als nens

EntradaAutor: carpe diem » dj. juny 02, 2016 9:19 pm

Gracies edae. De moment avui ningu hem parlat del tema a casa i ella segueix igual
Imatge

Imatge

Imatge

Torna a “General”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: