MADRES ADOLESCENTES EN CUATRO

[Pukeko]

1er : lactancia a demanda no quiere decir que sea siempre que el bebe tenga hambre.... tienes que esperar una hora o hora i media...

És que em sembla que no li van dir exactament això: li van dir que no sempre que la nena rondini se l'ha de posar a la teta, que potser no té gana.
A mi, en aquest cas em va semblar un molt bon consell, EN AQUEST CAS repeteixo. Penseu que aquesta noia li enxufava el pit cada vegada que la nena feia un sorollet o rondinava una mica, sempre tenia la nena a la teta. I clar, portava un empatx que va fotre una vomitada que li va sortir llet hasta pel nas. Quin susto!!
A mi em va passar un dia, menys mal que tenia la nena en braços, però em fa pànic que li pugui passar al llit.... Novatada vaja....

Per cert, jo també vaig trobar a faltar els papes: vaig pensar que si m'ho proposessin a mi, hi aniríem tots 3.

[creueta]

jo en vaig veure un tros i el vaig trobar tremendista per la manera d'enfocar el tema, repetint 30 cops la imatge de la pobra criatura aquella vomitant... Feia massa pena, tot plegat...

I el tonillo gran hermano, terrible!!! la manera de tractar les imatges, la veu en off... era ben bé buscant la llagrimeta, l'estupefacció o l'horror de l'espectador... comparat amb altres docus de Cuatro, com el Callejeros, fatal, en aquest sentit!!!

[creueta]

Per cert, jo també vaig trobar a faltar els papes: vaig pensar que si m'ho proposessin a mi, hi aniríem tots 3.[/color]

Puke, tu hi aniries??? No m'ho perdria, eh,
però és que jo no hi aniria per res del món... Prou dur o confós és acostumar-te als principis d'una criatura, com per a sobre fer-ne un xou televisiu!!!

[molly]

jo en vaig veure un tros i el vaig trobar tremendista per la manera d'enfocar el tema, repetint 30 cops la imatge de la pobra criatura aquella vomitant... Feia massa pena, tot plegat...

I el tonillo gran hermano, terrible!!! la manera de tractar les imatges, la veu en off... era ben bé buscant la llagrimeta, l'estupefacció o l'horror de l'espectador... comparat amb altres docus de Cuatro, com el Callejeros, fatal, en aquest sentit!!!

Completament d'acord.

Jo ho vaig trobar espantós... i el fet que de qualsevol cosa en facin un show!

Si realment l'objectiu és educar o ensenyar (que ho dubto), no caldria pas que les mares fossin adolescents (qualsevol mare primerenca serviria), ni caldria tancar-les totes juntes en una casa, etc, etc....

Estan fent un xou amb menors d'edat, amb els seus fills nadons, i amb les seves circumstàncies... per mi, lamentable...

[Pukeko]

Per cert, jo també vaig trobar a faltar els papes: vaig pensar que si m'ho proposessin a mi, hi aniríem tots 3.[/color]

Puke, tu hi aniries??? No m'ho perdria, eh,
però és que jo no hi aniria per res del món... Prou dur o confós és acostumar-te als principis d'una criatura, com per a sobre fer-ne un xou televisiu!!!

Què dius??? Amb la vergonya que tinc.....
I menys a 15 dies de parir, com la nena aquella, amb lo feta pols que estava.....

Però mira és un pensament que vaig tenir: no seria capaç de deixar el meu home sense veure la nena no sé quan temps, ni la nena sense el seu pare.

[Susanna]

a mi em va semblar una autèntica aberració, aquelles pobres nenes allà tancades com micos de laboratori

[heaven25baby]

A MI TAMBÉ M'AGRADAVA MOLT AQUESTA SÈRIE DE TV3 "MARES"!!!

[Beatrizgm]

Hola noies!!!
Jo tambe el vaig veure i crec (que com heu dit moltes de vosaltres) que alguns trossos de la gravacio se'ls podien haver estalviat. Pero que educatiu es un estona, eh???????? A mi em fa repensar el voler ser mare, perque la veritat, es molt dur i crec que potser (en algun moment) et pot sobrepassar la situació. A vosaltres tambe us passava????? Pensar que potser no serieu suficientment pacients o fortes (que despres sempre treus forçes de qualsevol lloc pel teu petit) per poder aguantar la situacio???????? O son pors que jo soleta em faig??????

Sempre es tenen dubtes, jo tinc "por," potser mes ara que ja s'acosta el moment que quan vm decir ser pares. Por entre cometes perquè se que faré tot el possible per sortir-me i reforçada per un amor que encara no puc imaginar i no estaré sola.
Ánims!

[Pukeko]

Jo no crec que sigui educatiu de cap de les maneres: és sensacionalista. Fixeu-vos com les que ho porten més bé no les enfoquen tant.
A ser mare se'n aprèn a partir del moment en que tens la criatura a sobre, sobre la marxa i segons el que et vas trobant!!! I te'n surts, i tant que te'n surts, i no és mirant la tele. Hi ha canalla que ho posa més fàcil i d'altres més difícil, i si, en general és bastant dur. Però per això sabem que això de tenir fills no és una decisió fàcil.

[Lyly]

Jo també el vaig veure i va ser una barreja de sensacions: per un costat pena per les noies i pensar "que no tenen mare??? que ningú els hi pot donar un cop de mà??" i per l'altre rabia de que en facin un realiti-show!


En algun moment pot ser educatiu, però ...no se que dir-vos...

No se si ho tornaré a veure

[heaven25baby]

HOLA A TOTES!!!

AVUI FAN EL 2on CAPÍTUL... A VEURE COM VA!!!

http://www.cuatro.com/microsites/madres-adolescentes/

[entrerius]

Jo vaig veure el primer programa. Vaig plorar i patir. No es un reportatge tipus callejeros, és un programa en capítols que ha d’enganxar per tornar-lo a veure.

A part d’algú que ha escrit aquí que va ser mare amb 16 anys, totes les demés penso que ja hem passat l’adolescència. Hi haurà de tot, està clar, però en aquesta edat encara no hem madurat (ni la dona ni molt menys l’home).
La meva particularment va ser terrible, i per suposat que no estava preparada per ser mare. No era responsable ni de jo mateixa. Per molt que la meva mare m’hagués ajudat en la criança, si hagués tingut un fill aleshores estic segura que l’hauria transmès moltes de les meves inseguretats, frustracions......Ara tinc 40 anys i la meva ment no te res a veure amb aquella de l’adolescència. Ara soc mes pacient, serena, calmada...

El fet que sols hi hagi les mares, sense família i sense pares, penso que els ajuda a centrar-se en el seu nou estat, i sobre tot a ser elles mateixes qui es responsabilitzin del seu fill sense interferències externes.
A part d’un pare que va sortir que també el volia tenir i el que estava contínuament parlant pel telèfon, els altres no els vaig veure....això vol dir que no n’hi havia??

Quantes vegades heu vist una família pel carrer i heu pensat: pobre nen/a....no m’estranya que estigui així, amb els pares que té.......es veritat o no? I és que els nens reben totalment els estats d’ànim dels pares i així evoluciones. I el que em sembla més positiu d’aquest programa, és que intenta estabilitzar psíquicament les mares, al mateix temps que les hi ensenyen a com tenir cura dels petits.

[tolinso]

Hola noies!!! jo no he pogut veure el programa perquè estic a l'estranger!! però pel que us he anat llegint, déu ni do el panorama!!!!!!

al començar a llegir el post pensava que era tipo "mares", el de TV3... però ja veig que n'han fet un reality A mi això em sembla fatal!!!!! A part d'això, i de que NO faria falta ensenyar repetidament imatges que fan mal...

vull donar suport a les moltíssimes noies adolescents/joves.... que tenen fills sense haver-ho desitjat i són unes mares excel.lents!!!!! La meva mare ho era quan jo vaig néixer! i estic molt orgullosa de com em va cuidar i educar!!!! vull dir que no pel fet de tenir 16 anys quan s'és mare no es pot fer bé!! depèn molt de la família i l'entorn que t'envolta!!!!! de com has estat educat tu, del que et veus capaç de fer i de l'ajuda que pots demanar i tens a l'abast!!!! Evidentment que als 16 anys segurament es té molta més por que als 30 (tot i que a mi m'invadeixen un munt de dubtes cada dia....), però el que realment és important és fer-se càrrec de la situació i intentar superar-la el millor que es pugui!!!!! I és cert que pel carrer veus mares amb els nens i dius... mare meva com pot ser???? i et fa ràbia no poder fer res veient-los com els tracten o els cuiden.... però no sabria dir-te si quan veig casos d'aquests són mares adolescents... o mares de 30 anys.... hi ha de tot!

Aquí als EEUU hi ha un munt d'embarassos d'adolescents!!! i aquí és realment perquè no s'ensenya gens d'educació sexual ni a les escoles ni a casa.... és un tema tabú!!!! i llavors quan s'hi queden correm-hi tots!!!!! Una bona part acaven en abortament, però també n'hi ha moltes que ho tiren endavant, ja sigui donant el nen en adopció o criant-lo! però lo important és ser conscient de la decisió que es pren!!!

ai no sé.... sento el rotllo que us estic fotent!!! Només volia dir que com a programa hagués pogut estar molt educatiu... i pel que dieu és un show que fa quedar malament a les mares adolescents!!! posant-les totes en un sac!! i em sembla molt trist!!!

Ja anireu informant com va el programa i què se'n diu per allà!!!!!

[galarina]

A mi tb m'agradava molt "Mares", i aquest de la Cuatro... no hi penso mai a mirar-ho!!!!

[MamadeEmma]

Estan aplicant el métode estivill i ni tan sols li han donat altre opció a la mare per escollir...que fort!!!

[Pukeko]

Ai, si, quina angoixa li han fet passar a la pobra noia!! I a sobre no la deixaven entrar a tocar la nena...
Quin fart de bramar m'he fet......

[xaturrina]

Ai noies m'he fet un fart de patir!

L'altre dia no el vaig poder veure sencer i avui quant s'ha adormit l'Oriol m'he plantat davant la TV.
Ho he passat fatal veient aquella neneta que reclamava a sa mare a totes hores; era evident que tenen un problema però quan he vist que aplicaven l'Estivill, francament no m'ha agradat gens.
No sé si la propera setmana m'ho miraré, he acabat angoixada.

[Buh!]

Hola noies

perdoneu la meva ignòracia. Encara no soc mare i no coneg gaire ni el mètode Estivill ni sé gaire de que van les teories de'n carlos gonxales però en un cas com el d'aquella noia, en el que no pot deixar MAI a la nena sola, ni amb els avis ni a la guarderia, sense que la nena es passi hores plorant i cridant a la mare, Què farieu, vosaltres? A mi la sol·lució que li van donar al programa em va semblar dura, però efectiva, el que passa és que tampoc sé si hi han altres alternatives per sol·lucionar un problema com aquell.

[PRUNAENSUCRADA]

Jo també em vaig perdre el primer capítol, i només he pogut veure el segon, però realment no feia més que posar-me les mans al cap....quin fart de patir amb la nena més gran que només reclamava a la mare, i li foten el mètode Estivill...

Crec que està molt bé que vulguin ajudar a aquestes noies, i a totes les que es trobin en la mateixa situació, però crec que un format diferent tambe vendria sense haver d'ensenyar les misèries d'aquestes pobres noies....
Amb un format tipus mares, on les càmeres acompanyèssin a aquestes noies a les revisions, i també una mica en el dia a dia, on s'hagués vist el procés de l'embaràs, del part i després de la criança, on les noies haguèssin rebut ajuda de professionals juntament amb els seus companys,... no se, un format més humanitzat...

Crec que si l'objectiu final de la sèrie és sensibilitzar a la població més jove dels riscos de no prendre les precaucions necessàries en les seves relacions, el que realment es pot arribar a conseguir amb aquest format de reality és tot el contrari, que moltes noies vegin que no és tan difícil i que una noia per tenir 16 anys s'en pot sortir perfectament. Que és veritat, però que no és el que hem de vendre a les generacions futures, pq amb 16 anys encara has de viure un munt de coses...

No se, perdó pel rotllo, però és que anava veient la sèrie i m'anava posant negre...

[Gus-gus]

Atención, os pedimos máxima atención y ayuda.

Las Asociaciones Criar con Apego y Criar con el Corazón han redactado una carta de protesta sobre el programa de 4 "Madres Adolescentes". Ambas Asociaciones desean que este comunicado cuente con la adhesion de todas cuantas asociaciones asi lo deseen, a fin de realizar una campaña sobre este tema con el mayor respaldo asociativo posible.

Por tanto, a todas, os pedimos que transmitais este documento a las Asociaciones a las que pertenezcais y nso ayudeis para lograr el mayor apoyo y difusion posible.

En unos dias comenzaremos una campaña de prensa y tambien será posible adherirse a titulo personal. Hoy os avisamos para lograr que otras asociaciones se unan a la iniciativa.

Un abrazo y mil gracias de parte de Criar con Apego y Criar con el Corazón.


texto del comunicado:




Las asociaciones arriba mencionadas deseamos expresar el malestar y preocupación que sentimos tras la emisión el pasado Viernes 26 de Septiembre del programa "Madres Adolescentes" en la cadena de televisión Cuatro.

Respetamos la libertad de cada madre de tomar las decisiones que crea adecuadas en relación con la crianza de sus hijos, pero lo ideal sería que esas decisiones fueran tomadas en base a una información adecuada, completa y veraz.

En el citado programa se ha dado información incorrecta o incompleta sobre diversos aspectos de la crianza.

La lactancia materna a demanda nunca se podría realizar con un reloj en la mano, pues consiste exactamente en que la madre amamante a su bebé cuando él quiera y las tomas durarán lo que él necesite. Y por supuesto, no hay un periodo mínimo de tiempo entre toma y toma.

Controlar la duración y frecuencia de las tomas contraviene las recomendaciones de la Asociación Española de Pediatría (AEPED), que indica, expresamente:

El tiempo que cada bebé necesita para completar una toma es diferente para cada bebé y cada madre y también varía según la edad del bebé y de una toma a otra. Además, la composición de la leche no es igual al principio y al final de la toma, ni en los primeros días de vida o cuando el bebé tiene 6 meses. La leche del principio es más aguada pero contiene la mayor parte de las proteínas y azúcares; la leche del final de la toma es menos abundante pero tiene más calorías (el contenido en grasa y vitaminas es mayor). Tanto el número de tomas que el niño realiza al día, como el tiempo que invierte en cada una, es muy variable por tanto y no hay que establecer reglas fijas. Es mejor ofrecer el pecho “a demanda”. Un niño puede desear mamar a los 15 minutos de haber realizado una toma o por el contrario tardar más de4 horas en pedir la siguiente, aunque al principio, durante los primeros 15 ó 20 días de vida, es conveniente intentar que el niño haga al menos unas 8 tomas en 24 horas. Tampoco es aconsejable que la madre o quienes la acompañan limiten la duración de cada toma, el bebé es el único que sabe cuándo se ha quedado satisfecho y para ello es importante que haya tomado la leche del final de la toma. Lo ideal es que la toma dure hasta que sea el niño quien se suelte espontáneamente del pecho.(...). Aunque el niño tome el pecho muy a menudo o permanezca mucho tiempo agarrado en cada toma, ello no tiene porqué facilitar la aparición de grietas en el pezón si la posición y el agarre del niño son correctos


La afirmación que se hizo en el programa de que "es bueno que se oiga llorar al bebé porque así reconoce su voz y aprende antes a hablar" no está basada en ninguna evidencia científica conocida. Sin embargo numerosos estudios como los de Margot Sunderland (Directora de Educación y Entrenamiento del centro de salud Mental Infantil en Londres) demuestran que dejar llorar a los niños durante periodos prolongados tiene consecuencias negativas que quizás no se manifiesten a corto plazo pero puede dejar secuelas como depresión, violencia, baja autoestima, síndrome de estrés postraumático, indefensión aprendida y necesidad de auto consolarse con drogas, alcohol u otras sustancias.


En cuanto a las madres, se merecen el mismo respeto que los niños. Creemos que el lugar donde debe estar una madre puérpera y su bebé es en su entorno familiar. Y el trabajo de apoyo que pretende realizar el programa, podría hacerlo mucho mejor ayudando y trabajando con la familia al mismo tiempo que con la madre y su bebé, ya que al terminar el programa, las madres deberán volver a sus casas donde ellas y sus bebés volverán a sufrir un proceso de adaptación al entorno.

El puerperio es el período que inmediatamente sigue al parto, usualmente 6-8 semanas, para que el cuerpo materno -incluyendo las hormonas y el aparato reproductor femenino- vuelvan a las condiciones pre-gestacionales, aminorando las características adquiridas durante el embarazo. En el puerperio también se incluye el período de las primeras 2 horas después del parto, que recibe el nombre de postparto.

Durante este período de transición biológica, el recién nacido pasa a su vez por un estadio de adaptación extrauterina, una de las transiciones fisiológicas de mayor repercusión hasta la muerte, por ello es muy importante el contacto con la madre, mejor si es piel con piel, después de nueve meses en su interior el bebé sale a un ambiente hostil y su mayor consuelo es el calor y el olor que le proporciona su madre.

Según Laura Gutman (Psicóloga y Terapeuta familiar) los primeros días de la mamá con su bebé son especiales, se mezclan sentimientos de intensa alegría y gozo, con total desosiego, agotamiento y angustia.

Una mujer puérpera no debería estar mucho tiempo sola. Necesita asistencia, compañía y disponibilidad de otra persona que no interfiera ni haga abuso de autoridad, que no juzgue ni se entrometa, pero que esté presente.


Por último, quisiéramos recalcar que estas chicas, por ser adolescentes, no son menos madres ni peores madres que otras de más edad. Lo único que cambian son sus circunstancias personales: la pareja, la vivienda, los estudios, etc. Están siendo sometidas al prejuicio de que por ser jóvenes no son capaces de ocuparse de sus hijos, cuando, en lo fundamental, tienen los mismos problemas, dudas y miedos que cualquier otra madre primeriza.


Por todos estos motivos, exigimos a la cadena Cuatro que revise los contenidos de este programa, consulte con verdaderos expertos en los temas tratados y se plantee seriamente la retirada del mismo.


Para mas información:

Mireia Martin Diaz, Presidenta de Criar con el Corazón

mireialong@yahoo.fr