Mares i Pares agost 2017

[Inda]

Trasto benvinguda!!! Com diu la Marinettis informa't de tot el que pots demanar per tal que la cessàrea sigui respectada, tranquila i tant de bo pugui entrar la teva parella. Per a mi va ser molt important que tots deixessin de parlar. Ho vaig demanar i van callar, només parlaven quan necessitaven alguna cosa...que es van posar allà com si anèssin a arreglar un cotxe, parlant del temps i tal...i no és gens agradable. També tema de cordó, pell amb pell, on i quan inociar la LM (si és el que vols). Ains!!! Que vagi genial!!!

Gatx.xan què tal? Si estàs més tranquila ja és molt! I el gine t'ha pogut mirar? A veure si t'ha dit que tot està bé i pots esperar a iniciar el part. Ja ens dius!!

Marinettis, una bata blanca imposa molt! Les que ho tenim molt clar podem baixar la guàrdia, no m'imagino el que arriben a dir o fer...Segur que t'has ben espantat amb el sagnat i no és per a menys! La llàstima és que no saps si sense tacte també haguèssis sagnat, per la previsó de la pelvis. Com podria passar, intenta pensar que potser forma part del procés.
Jo ahir també vaig tenir monitors "uix quina nena més adormida i cap contracció" em deien. És el segon embaràs i ja sé per on van algun/es i li vaig dir "si vols vinc a les 12 de la nit que això és una festa!" I ja no em va dir res. De fet, no tindria cap problema en anar a la nit a fer monitors i també m'agradaria saber com reacciona la nena amb les contraccions, però mira...al matí dorm. Ahir a la nit vaig estar 2 hores amb contraccions indolores i la nena era un no parar (entre contraccions). Vaig aixecar-me a recollir taula i em va donar una fiblada a la "ingle" que sort que tenia la taula i vaig poder posar les mans per no caure. Un mal horrible que em va fer somriure...a l'hospital no es veu res, però nosaltres sabem que això tira endavant

Jo he demanat a la parella que m'acompanyi a tots els monitors que demanin. Per si baixo la guardia (que és molt normal! Estem en un punt ben sensible), doncs que ell pugui reaccionar. Ahir em van dir "et donem una setmana més" i jo li vaig dir que fins i tot dos si tot va bé. No li va caure gens bé el meu comentari, però mira...a mi el seu tampoc i com bé dius, la setmana vinent a veure si hi ha una altra!

Ains...de moment un altre dia que aquí estem! I vaig fent les recomanacions eh? Avui per esmorzar xocolata calenta!!

La resta d'agosteres com aneu? Suposo que el wasapp és més pràctic, però passeu a dir com esteu i com ho porteu, a veure si ens anem animant!!

[Gat.xan]

Vaja Marinettis quin mal tràngol... però ara ja està fet i a lo "hecho pecho". Entenc perfectament que davant les bates ens tornem petites petites...

Ahir vaig anar a fer una eco per veure si podia evitar una inducció innecessària i resulta que al nen li queda poc líquid... així que no tinc gaire marge pq es desencadeni un part natural... un rotllo pq no hi ha cap mena de senyal que aquest noi vulgui sortir d'aquí dins... així que... si no es decideix en un parell de dies... malament! Això em fa sentir molt frustrada la veritat...

Estem a dia 15! Ha passat mig mes i aquestes agosteros no s'animen... a veure si avui que és festiu comença el babyboom! Perquè tard o dhora això s'ha d'animar eh???

Vinga noies! Ja queda poquet!!!! Ànims!!!

[Marinettis]

Bon dia!

Inda, a mi tb em van fer beure un suc i posar-me de costat perquè el roc dormia. I tb els vaig fer el comentari que si els monitors fossin a la nit veurien el moviment que té i les contraccions que em pillen! En fi...
Avui ja estic més tranqui, ja no sagno i intentaré un posar modo més zen. Amb tot això. Sinó és el que dius, cada cop q toqui monitors haurem d'estar en guàrdia i no mola. Jo també li vaig dir a la comadrona del tacte 'suau' que fins les 42+1, si tots estavem bé no calia atabalar-se.
Ànim i a veure si aviat s'activen els dormilegues i ens ajuden a callar boques de personal mèdic impacient jeje.

Gatxan! T'envio un munt d'energia positiva i ànims per activar el part! Encara no està tot perdut! I bé, sempre pots rapinyar alguns dies més... fent els monitors. Tot i així entenc el neguit i el tema del líquid crec q es regenera però jo també estaria inquieta. Al final, haurem de prendre una decisió si no volen sortir i confiar que algunes induccións acaben millor que altres! I bueno... que sigui com sigui, ens queda res per veure els nostres tresorets!

[Laure]

Hola noies!

Aquí una que ha fet POP!

Finalment em van fer una cessàrea programada el dijous 10. Tot ha anat molt bé, m'estic recuperant molt millor que amb la primera.

En Quim és preciós, i de moment tranquilet com el seu germà. Ja som a casa des d'ahir i em sento molt feliç. El seu germà, l'Adrià, està entusiasmat, sempre el vol a la falda , canviar-lo, passejar-lo...

Us desitjo molta sort a totes, no idealitzeu gaire com serà el gran moment, perquè el que està clar és que serà GRAN, sigui com sigui.

Jo vaig parlar molt de com volia que fós la cessària, volia fer el pell a pell, donar el pit de seguida,hi havia insistit molt, i no va poder ser tan ràpid com volíem, perquè en Quim tenia molts mocs i vomitava , va haver d'estar en observació, li aspiraven els mocs etc. Ens el van retornar més tard del que haguéssim volgut però tot i així, la lactància ha funcionat, me'l vaig posar molt al pit un cop amb mi i vaig tenir la pujada de la llet força ràpida (3 dies)

una abraçáda noies, molta calma!

[Marinettis]

Oleeeee!

Enhorabona lauree! I benvingut al món Quim!
Quina alegria! Un agoster més! M'alegro que estiguis feliç i disfrutant del moment! Tens raó que al final totes les expectatives i la 'idea de part inicial' pot acabar molt diferent al que una s'esperava o tenia en ment. Però l'important ja sabem el que és... tenir els petitons sans i estalvis amb nosaltres!

Gaudeix del Quim junt amb tots els teus! Quina enveja sana feu que ja no heu d'esperar més!!!

Petonàs!

[Gat.xan]

Enhorabona Lauree!!! Que bé que ja es va animant la cosa!!!

Jo al final part induït per demà... quan et palntegen si vols córrer el risc que al nen li passi alguna cosa ... poca cosa pots dir... em sento una mica estranya i és cert que no és com m'imaginava ni de bon tros... em sento força malament i no em deixa ni pensar que això em portarà una gran recompensa, ara per ara només penso en què no ho volia i d'aquí no surto... en fi, espero que no es compliquin gaire més les coses i d'aquí un temps tot passi a ser un bon record del dia que va néixer el meu fill! Les mamis del whatsapp mhan ajudat molt són un solet, però ara a mi se'm fa complicat... quan creus que a tu això no et pot passar i passa...

En fi! Suposo que aviat entraré per escriure que ja tenim un altre agoster!

Muaks!

[Marinettis]

Ànims Gatxan!

Quan es juga ja amb la carta de la por i la responsabilitat que passi res dolent al nen... és molt difícil negar-se a res. I més si hem decidit parir a un hospital i no a casa, on segurament ens trobariem amb unes condicions diferents i sense tan de protocol ni presió.

Ara relaxa't i despedeix-te de la panxulina que demà (o passat) serà un gran dia! Demana sobretot que t'informin en tot momemt de tot el que vagi passant i puguis anar decidint sobre la marxa. El problema a vegades és més de com ens sentim davant de com ens tracten o com ens informen. Estem susceptibles i és un moment molt important de les nostres vides, per això ens posem tan exigents. Tu molts ànims i força!
Anirà bé i coneixeràs l'amor de la teva vida. Això està per sobre de tot!!

Ganes de rebre notícies en les pròximes hores!
Molta molta sort guapa!

Del whats no ha parit ningú més? Sabem algo de la Mamaloba que era la primera?

Muaaaaaa

[Inda]

Laure felicitats!!! I benvingut al Quim!! Ja sabem que no tot ho podem controlar i hem de poder acceptar el que sobrevingui. Lo important és que vas poder demanar i ells van respectat el que van poder i ara ja teniu al Quim amb vosaltres!! El germà "gran" deu estar super feliç també, oi? Ahir el meu es mirava a una bebe de potser un mes i no podia deixar de mirar-la i dir "així serà la Laia, oi? Així de petita, mama?" Ains que m'enamoro d'ell cada dia més!!

Gatx.xan, com bé diu la Marinettis, quan ens fiquen la por al cos hi ha poc a fer. Entenc aquesta sensació!! I jo vaig "signar" directament cessàrea perquè de natges no es podia provocar. Una inducció us dona la oportunitat que potser el cos està a punt i us dona una empenta i tot desencadena millor del que puguis imaginar!! Jo et puc dir que des del dia que vaig programar vaig plorar molt, no m'ho podia creure, però no podia soportar més la pressió i em van ficar la por al cos. Cessàrea a la 41+5. Saps com em vaig aixecar aquell matí? (Després de pensar tota la nit "si us plau digues de sortir i com a mínim segreguem hormones que ens preparin") doncs em vaig aixecar amb un somriure increíble. No era el que volia, estava cagadeta de por...però aquell dia veuria els ulls del meu petit per primera vegada. I em vaig enamorar! I després vaig haver de sanar aquell no-part, però amb ell a la teta i mirant-me tant enamorat com jo, ho vam anar fent!! Molta llum bonica, pensament positiu! Canta i riu tant com puguis, perquè cada pas que donis et portarà més a prop del teu petit!! I que t'informin de tot, que puguis anar sabent què passa i aviat ens diguis que ja el teniu amb vosaltres!!

Marinettis que bé que estiguis més tranquila!! Jo vaig a estones i com de moment fins dilluns no haig de tornar, vaig fent! Diuen que les gestacions d'una mateixa mare són semblants o potser el segon s'avança al primer. El problema és que jo no sé fins on hauria arribat el primer Així que si tenim en compte que el vaig deixar (pobret) fins la 41+5, potser la nena rondi per aquests dies o una mica abans...així que paciència!!

Com li dic al pare, segur que quan estigui amb dolors horribles em diràs, però tu no volies posar-te de part?? I és ben bé així, tinc tantes ganes de que comenci el ball d'hormones que estic com esperant la nit de reis. I sé que en algun moment voldré que pari allò, però com no hi ha més opció que passar per aquí...vull que passi jaaaa!!

Bé!! Ja ens anem llegint! I sí!! Les primeres primeres ja deuen haver fet POP? A veure si poden passar i explicar!

[cristina_82]

Hola noies!!

Aquesta vegada al entrar és diferent, em sento i sóc diferent.
La primera vegada que vaig conèixer aquest foro no sé ni com estava: neguitosa, morta de por, perduda ....
i ara entro per dir que el dimarts 15 d'agost va néixer el nostre Arnau, el petit de la casa, lo més bonic del món, un sol .... va ser per cesarià i tot va anar molt bé, estem molt contents. Demà ens donaran l'alta si tot va bé.

En quant estiguem més situats entraré de nou per explicar la nostre experiència.
Esperem novetats, que aquests agosters es fan de pregar!

Gràcies per tot!

[Marinettis]

Enhorabona Cristina!!!!

Qué bé tenir bones notícies!!!
Porto tot el dia plorant com una bleda amb tot el que està passant... poso les notícies i no guanyo per kleenex. Colocón d'hormones, nervis i emocions oposades.
Benvingut Arnau! L'alegria de la casa! Que vagi genial l'arribada a casa i la nova aventura!
Jo Sin noticias de Roc encara... a veure si s'anima aviat! Que només porto 3 dies de retard i ja estic cansada de respondre el mateix a tothom jajaja cada dia tinc molts whatsapps d'amics i familiars preguntant... i ho entenc eh... pero vamos, si mai tinc un segon mentiré amb la dpp! És un horror! I tothom diu la seva: 'ui, està molt amunt aquesta panxa encara' o 'ui, ja tens llavis inflats de parir' entrr d'altres clàssics...

Petonets a totes les new mums! I molts ànims a les que quedem 'en cola de reproducción'... això està al caure!

Muaaaaa

[Laure]

Moltes felicitats, Cristina!!
Benvingut, Arnau !!!


Quan estiguis més situada ja ens explicaràs tot!!


Marinettis, tens raó, al final es fa molt pesat quan tothom et pregunta, nosaltres com som veterans , tot i tenir la data programada de la cessària no ho vam dir a ningú, només als pares i l'hora en comptes de dir que la teníem a les 5 vem dir a les 7

Nosaltres super bé, en Quim ja té una setmaneta de vida i és un amor. Tot es fa fàcil, de moment menja i dorm tirades llarguetes. I sort del germanet, l'Adrià, que m'ajuda moltíssim , me'l vigila, està encantat amb ell.

Una abraçada, vinga, que ja us queda menys !!!!

[madame3]

Hola bonesss!!!

Ara que en Max dorm aprofito per escriure… Això vol dir que sí, que també vaig donar a llum al preciós Max. He volgut llegir en diagonal a totes vosaltres i em reconfirmo en la fortuna que he tingut d'anar a l'hospital que he anat.

La nit del divendres 11 al 12 vaig tenir una pèrdua força mullada a la matinada, quan em vaig aixecar a fer pipí. Em vaig alarmar per un possible trencament d'aigües i vam decidir trucar a l'hospital i preguntar què fer. Ens van dir d'anar al matí a fer corretges i mirar si era líquid amniòtic o no. Hi vam anar i tenia petites contraccions. Van fer-me eco i en Max tenia líquid, així que de moment no estàvem segurs si havia tingut una pèrdua de líquid o no (jo estava segura que sí però no me'n sortia sempre). A la nit següent em va tornar a passar el mateix però aquesta vegada tenia una tira d'anàlisi de PH que em van donar i em van dir que si sortia verd-blau era líquid amniòtic. Ho vaig posar i voilà. Vam anar pel matí també a l'hospital, i vam confirmar que havia tingut una petita trencada de bossa. A partir d'aleshores cada 12h m'hauria de fer anàlisi de sang per confirmar que no hi ha infecció, i a esperar que el part s'iniciés per sí sol. La meva doula em va dir que a Espanya a les 12h de no iniciar-se sol m'haurien induït part.

Aquella nit tocava analítica i per qüestions logístiques vam demanar si podia passar la nit a l'hospital ja que al dia següent també havia de fer una analítica. Em van dir que sí així que vam anar al vespre a fer analítica. Em van dir que seguia sense infecció, així que a esperar. Em tombo al llit, em mig adormo però progressivament vaig notant un dolor de regla que em desperta. Fins que ja és intens i no hi ha qui dormi. Aviso a la matrona, fa corretges i diu que allò s'ha iniciat. Em cago en tot pequè no he dormit res, només una becaina aquella tarda. Aviso marit, doula, que vinguin quan puguin.

El resum és que vaig estar des de les 12 de la nit fins les 17.30 en el procés de parir. Vaig viure de tot. Però a les 15h jo ja estic al límit de les forces, em diuen que ja estic dilatada però que en Max no acaba de baixar, i em diuen que si vull epidural és ara o mai, que l'anestesista se'n va a una cessària i no hi serà durant 3h. Dic que sí, epidural. El meu esperit ja estava fora del meu cos, em parlen i no contesto, només vull descansar, i no puc. Em posen epidural i revisc una estona. La matrona em diu que em posi estirada d'una manera determinada per a afavorir que en Max baixi, i en aquella posició veig les estrelles en les contraccions. Em van posar una epidural homeopàtica????? La matrona em diu "et prometo que en 4 contraccions tens en Max col·locat". Quatre eternes i dolorosíssimes contraccions, i sí, va tenir raó, ja començo a tenir el dolor més al sacre. Arriba el moment de l'expulsiu i dic que tombada no puc, que no vull. Dic de posar-me a cuclilles i em diuen que vale, que si puc… (epidural homeopàtica…!!!!!), ho intento, funciona. M'ajudo de l'anella que hi havia penjada del sostre i comença el final, un final on veig les estrelles. És tan dolorós el que sento que m'aixeco, i això fa que en Max no baixi. Em diuen que no em contragui, que no m'aixequi, que apreti, apreto en la contracció i demano que em diguin per on estic, que si falta molt perquè allò és massa. Em diuen que falta poc però no concreten (estava de cuclilles, imagino que no en tenien ni idea…!). La noció del temps se'n va, no sé ni quant vaig empènyer. Les cames em flaquejaven de l'esforç. I ja sento un dolor intensíssim a la zona anal, empenyo i pof! En Max surt aquell dilluns 14 a les 17.30h. Jo em quedo xocada, el meu marit també. La gine i la matrona fan no sé què al Max i jo segueixo atònita, immòbil, extenuada. I en Max comença a perdre aquell color morat i va agafant color normal, i obre els ulls, i no plora, i jo estic que flipo. Aconsegueixo tumbar-me, me'l posen al pit, sense tallar cordó. Diu la gine que haig d'expulsar la placenta. Com? Més esforç???? No puc més… Em diu que si en una hora no he expulsat haurem de prendre mesures. Torna en una hora i no he expulsat res. Em volen mirar, i estic tan adolorida i extenuada que demano si us plau que no. Em proposen anestesiar-me sencera per treure-me-la a ma sense dolors i dic que facin amb mi el que vulguin. I en Max es queda fent fell amb pell amb son pare.

Vaig perdre 800 cl de sang. Es veu que si no expulses la placenta hi ha hemorràgia. Em vaig quedar feta un cromo. Aquella nit, malgrat l'alegria, estava molt alterada. Només adormir-me vaig tenir somnis del dolor del part, i em vaig despertar. En Max és un sol, super tranquil, dormia, però jo no. Ha estat un postpart dur pel tema debilitat però el dimecres em van infusionar ferro per vena i des d'aquell dia que torno a ser jo. He tingut molèsties dels dos punts superficials d'un petit desgarro que vaig tenir i ja està.

Dono gràcies al cel d'haver caigut en aquell hospital i no en un altre. Han estat els meus àngels. M'he sentit super cuidada i respectada. Em sento afortunada i agraïda per tot.

Però de moment em sembla que passo d'anar a pel segon… jaja

Petons precioses! Que tingueu uns parts inoblidables!

[Inda]

Avui 41

Cristina_82 felicitats i benvinguts Arnau!! Segur que ara ja esteu a casa i gaudint de la nova etapa! Fa tanta il-lusió, oi?? Ains...ja ens explicaràs com va tot, que segur que molt bé amb l'alegria de tenir-ho ja amb vosaltres!!

Marinettis...nosaltres com és el segon, ja vam patir la pressió de la gent amb el primer i aquesta vegada vam actuar en conseqüència De la familia, només els meus pares saben les setmanes reals, i com ja saben com vaig "patir" els últims dies amb el Miquel, ells no em diuen res i a tota la resta els hi vam dir que l'esperàvem per finals de mes. Ja veieu, ja m'ho veia a venir...així que estem més tranquils! I quan comencin a preguntar, d'aquí a una setmana, espero poder dir ja que ja ha nascut, clar!!!

Ains!! A veure si es decideixen, perquè tot i que hi ha marge, demà tornem a monitors i depèn qui ens toqui parlaran d'inducció i ja començo a patir com quan em parlàvem de cessàrea amb el Miquel. Disculpeu, sé que cadasqú ho viu d'una manera...i jo, si tot està bé, no porto gens bé el no deixar fer!! No som rellotges ...ains...

Laure! Qué bé vau fer lo del dia i fins i tot l'hora per als més propers. Com la meva també va ser programada, recordo pujar a l'habitació i estar plena de gent!! I tot i que agraeixes que es preocupin i que et volguin veure...en aquells moments el que jo necessitava era estar sola amb el pare i el petit. Així que genial que segur vau tenir la vostra estona tranquila Què bé que la primera setmana vagi tant bé i tranquila. I el germà gran és tot un homenet Segur que us heu tornat a enamorar del gran, oi? Quina sensació més maca deu ser poder estimar dos fills a l'hora!! Clar que a la Laia ja l'estimo!! Però no m'imagino com podré estimar-la tant com al Miquel quan els tingui als dos davant dela meus ulls??? Quines ganes!!

Bé boniques, aquí seguim!! Esperem que la propera entrada sigui per dir que els de mitjans d'agost ja comencen a sortir

[crunchi]

Agosteres quina il.lusió ja tenim als primers bebitos per aquiiiii!!

Cristina enhorabona!!!! Me n'alegro molt que al final tot hagi anat bé!!!!! Gaudeix de cada moment del petit Arnau

Madame enhorabonaaaa!!! Merci per la crònica també! Ja teniu al Max amb vosaltres, i com se sol dir al final t'oblides del mal rato i és amb el que et quedes, amb lo bonic q és el teu nen. Ara a disfrutar-lo moltissim

Laure felicitats!!!!! Que be que el gran hagi acollit tan be al petit!!!! disfruteu molts d'aquests primers dies en familia!!! Me n'alegro que anés bé la lactancia també.

Gatxan dono per fet que ja teniu el vostre bebe amb vsaltres... enhorabona també!!!!!

Us desitjo una rapida recuperació a totes les mamis!!!
I INDA, TRASTO i totes les q quedeu encara.... molts anims!!!!! Com diu Marinettis , tota la raó, es fa molt pesat, per la panxa en si, els simptomes, la calor... i la gent!!!! Tots estan nerviosos i et posen mes nervis a tu encara.... crec que és algo q es repeteix en totes les embarassades, no sé pq no aprenen/-em la llicó. Anims a totes nenes!!

[Marinettis]

41

Hola guapetones!

Primer de tot enhorabona Madame! Qué bé!!!! Ja tens en Max amb tu! Déu ni do el part! Pero nena! Molt respectat en tot moment! Me n'alegro!

Nosaltres just hem arribat a casa després de la visita de la setmana 41 a Sjdd. Monitors han sortit molt bé. El Roc està molt actiu i el amb ritme cardíac perfecte. Jo he tingut contraccions cada 10 mintus així que algo se cuece, pero bueno, porto dos dies que em passo gran part del dia amb contraccions indolores i panxa dura. La comadrona m'ha vist la panxa molt baixa i el cap del nen molt avall ja pero tot això tocant per fora. Després hem anat a la visita amb l'altre comadrona i hem decidit no fer mes tactes. Ara tenim visita cada dos dies (la pròxima dimecres) i em faran monitors i ecografia. Conclusió, dimecres i divendres visites i si el Roc es fa el remolón... dilluns 28 hauria d'ingressar per induir el part. Ja estaria de 42. A veure a veure! Ara intentar relaxar-me, confiar i seguir caminant, gatejant, prenent infus de gerds amb canyella i molta pilota i orgasmes. La comadrona tb m'ha recomanat fer acupuntura si puc.

Aquesta nit parlaré seriosament amb mon fill a veure si el convenço jaja!

Inda, tu com jo més o menys no? Com vas? Any news?
Gatxan! Ja deus ser mami tu! espero que tot bé!

Petons a totes i sort a les que ens endarreim i a les que us toca aviat! I les new mums a disfrutar-ho molt!

[Gat.xan]

Holaaaa per fi shan animat aquests agosteros eh??? Entro ràpid ler confirmar que sí! Que ja sóc mami! I ara qe ja sóc a casa confio en poder entrar um moment i explicar-vos la meva experiència d'inducció!

ENHORABONA a les altres!!!!

[Marinettis]

41+1

Oleeee Gatxan! Enhorabona! Quina il.lusió! Ja aneu caient poc a poc!!! ❤
Esperant amb candeletes la vostra experiència!

Aqui seguim amb l'espera... demà acupuntura i de nou a monitos i eco de control.

Muaaa

[Inda]

41+2

Madame3 Felicitats!!! Ara veig que ens vam creure al fer el missatge!!! Sí que és ben bé un altre món allà on sou!! La manera de tractar el part és com més fisiològic, més natural. És un procés que s'ha d'anar respectant. Llàstima l'ensurt final, oi? Normal que ara pensar en un segon sigui gairabé impensable!! Tot anirà passant!! Gaudiu moltíssim tots tres

Gatx.xan qué bé que ja el teniu també, oi? Ja ens explicaràs com va anar tot!! Felicitats bonica

Gràcies Crunchi per preguntar...ja ho veiem a prop, però queda lo que es fa més llarg!!

Marinettis, jo també continuo esperant. Ahir em van insistir molt en fixar data d'inducció, en fer un tacte, en la possibilitat de separar le membranes per activat el part. No gràcies els hi vaig dir. Ens anem veient cada 48 h i anem fent. De moment ahir la nena estava genial i van sortir unes 4 contraccions (indolores) a monitors. Jo si això no arrenca també provaré l'acupuntura amb la llevadora que tindré a casa....però...

Mare meva quina nit he passat!! Ahir a la tarda vaig començar amb contracciona força molestes cada 20-25 minuts. Al vespre eren cada 10 i més intenses...i a partir de la 1:30 ja no he pogut dormir. Co traccions intenses intenses cada 5, 7 o 9 minuts. Com no seguien un patró, no ha estat fins les 4 que he trucat a la llevadora. M'ha dit que dutxa calenteta a veure si paraven o no. NO han parat, però alguna s'ha espaiat uns 10 minuts. Contracciona irregulars. A les 6 m'ha dit que quan sortís el sol hi hauria un canvi. Això aniria a més o anira parant. Doncs a les 7:30 s'han començat a espaiar tant que he pogut dormir una hora...on crev que hauré tingut només 4 contraccioms, però molt doloroses. Uuuuffff....sembla que estic oficialment de prepart i això no sabem què pot durar De moment, com no he trencat aigues, ni hi ha res de nou...a fer vida normal i esperar que això es torni a activar i amb ritme. De moment, escrivint això he parat 2 cops!! Mare meva...ja m'ho van que amb cessàrea prèvia era possible que l'úter fes un prepart més llarg i intens per acomodar-ho tot. Doncs apa! Aquí el tenim! Només espero que no siguin moltes hores, perquè les contraccions piquen força!! Com seran les de part? Vaig fent feineta...espero entrar per dir-vos aviat que la Laia ja ha està aquí...de moment sembla que avui no serà. I potser la nit ajudi a activatlr altra vegada la màquina!

Ànims que ja ho tenims!!!

[Marinettis]

Uau Inda! Quin envejaaaaaa!
Fot-li fort! Aquest inici de part en streaming pinta molt bé!
La lluna nova ha fet feina! Ànims sort i força!
Laia is coming!

A veure si el Roc pren exemple!

Muaaaaa

[Inda]

Bon dia boniques!!

Entro un momentet per dir que la Laia va nèixer dijous al matí!! (Setmana 41+4) Els pròdoms no es van aturar des de dilluns i vaig arribar al part (que va començar oficialment dimecres a la nit) esgotada però feliç!!

Vaig aconseguir allò pel que m'havia preparat, un PVDC, i lo més important de tot!!! Vaig tenir a la nena més bonica i dolça que ara dorm plàcidament (els nostres petits/es són els més bonics oi? )

Tot va anar tant bé que ahir ja vam sortir de lhospital i ja estem tots 4 a casa.

Quan pugui us faig crònica!!

Ànims a les mamis que esperen, gaudiu molt!!

Marinettis com vas?