Mares i Pares agost 2017

gener, febrer, març...
Marinettis
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 52
Membre des de: dl. gen. 23, 2017 11:56 am

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Marinettis » ds. ago. 26, 2017 5:27 pm

Hola reboniques!

El Roc ja ha arribat també! Ja som tres! Feliços a més no poder!
També va arribar el 24 d'agost! Pero a les 21:07. Em vaig posar de part a les 2:30 de la matinada. Part molt llarg però molt respectat i tal i com volia. Estic molt contenta. El dimecres 23 havia fet una sessió d'acupuntura per activar el part! O sigui que a mi em va funcionar!! Per les que us estigueu retrassant... no perdeu l'esperança!

Quina passada tot plegat! Estic molt contenta! Esperant que pugi la llet i el mal de mugrons no vagi a més... avui vespre ja cap a casa!

Jo tb us faré la crònica quan trobi una estona de qualitat!
Muaaaaa
Petons a totes!!
crunchi
:: pantera
:: pantera
Entrades: 865
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: crunchi » ds. ago. 26, 2017 10:26 pm

Enhorabona boniques!!! Benvinguts Roc i Laia >.-<: ara a cuidar-se i a gaudir d'aquestes preciositats!!! :love:
Imatge
Avatar de l’usuari
Trasto77
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 83
Membre des de: dj. set. 01, 2016 8:40 pm

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Trasto77 » dg. ago. 27, 2017 11:24 am

Quina il·lusió, agosteres!!!!

em conmou llegir les vostres entrades i tot i que coincidiu en l'esgotament, irradieu en els vostres missatges una felicitaaaaat!!!!

enhorabona a totes!!!

:ou:

nosaltres estem en mode espera per a la cesaria programada de dimarts... d'aqui a dos dies! sort que és al vespre i, sóc una mica inconscient, però encara no m'ho veig a sobre. El trasto està suuuuper emocionat... nerviós, i per fi ja no treballarà tant com aquest estiu i es podrà relaxar, pq hem anat tots dos força nerviosos (les hormones, la calor...).

ell podrà ser a la cesaria, i podrà fer el pell amb pell en el cas en que jo no el pugui fer perq m'hagin de remenar més o el que sigui, dp quan em cusin ell anirà a la sala de reanimació del costat amb la nena a esperar-me i allà estarem tots tres fins que se'm despertin les cames i estigui més espavilada.

La familia la veurem poca estona pq en ser tan tard, tanquen horari de visita, però estan suuuuper contents i millor conèixer-la mitja horeta que esperar l'endemà. Per part de la seva familia és la primera néta i estan molt contents i expectants, respectant en tot moment el que volem. A la meva fa 11 anys que no arriba cap net, ma mare en té unes ganes boges...

moltes moltes felicitats un altre cop, a gaudir d'aquests moments nous, inexperts per moltes però sobretot, màgics!!!!
Feb 2016 visita gine i uròleg. Teratozoospermia i astenoteratozoospermia.

Agost 2016 Dp de androferti, normozoospermia però sense resultats.

Octubre 2016. Obrim expedient a la SS... apuntats a les llargues llistes... visitem la privada

Nov 2016 comencem tractament FIV a la privada.
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Laure » dg. ago. 27, 2017 7:52 pm

Moltes felicitats !!!!! Benvinguts Laia i Roc!! :b-))) :b-))) :b-)))

Felicitats també Madame i Gatxan !! que ara ja no sé si us vaig felicitar!

Trastu que vagi súper bé dimarts !!! :-()-) :-()-)

En Quim ja té 17 dies, encara no li ha caigut el melic, el meu fill està esperant-ho perquè vol banyar-lo ja :-D

petons a totes !!!!
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 544
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Inda » dt. ago. 29, 2017 10:19 am

Marinettis!! El mateix dia el Roc i la Laia!! Es van fer esperar, però ja estan aquí!! Felicitats!! Ja ens explicaràs quan puguis >.-<:

Trasto!! Avui és el gran dia!! Ja veureu que tot anirà molt bé! I el Trasto pugui estar és una gran noticia!! Ja ens diràs què tal!! Potser ja ets mare a hores d'ara!!

Laure, 17 dies!!! Buenu, ara ja més :r) Com passa el temps, oi? Que maco el germà gran!! Aviat el podrà banyar

Gràcies Crunchi!! Són tot un regal aquests petits!!

CRÒNICA

Bé boniques!!

M'agrada molt llegir relats de parts, així que ara col-laboro jo amb el meu. Potser una mica llarg :r) Però crec que també a nosaltres mateixes ens va bé escriure'l i anar paint tantes emocions!

Doncs us vaig dir que dilluns a la nit estava amb contraccions doloroses i dimarts al matí també....Doncs dimarts a la nit també i dimecres vam fer acupuntura per ajudar que això avancés. A les 7 de la tarda, per fi van començar les contraccions regulars. Quan portàvem 2 hores amb contraccions intenses cada 5 minuts, vam trucar a la llevadora amb qui faríem dilatació a casa. Quan va arribar a les 22 ens va confirmar que, ara sí!! Estàvem de part!! Uns 3-4 centímetres i coll esborrant!!

Vam anar fent a casa pilota, dutxes, petons...era tot tant íntim i alhora teníem tot el temps per nosaltres. La llevadora anava observant, controlant a la nena, preparant infusions, amb respecte i dolçor deixant-nos fer i recordant que el treball era nostre i ella vetllava perquè tot estigués bé.

Després de 3 nits amb contraccions, i sense descansar més de 40 minuts seguits en tres dies, el treball de part es feia dur. Però el fresquet que entrava per la finestra feia que tot anés fluint. En un moment, en una contracció, vaig dir (cosa que no recordo) "no puc". La llevadora va venir per dir-me que havia notat un canvi en les meves respiracions i sons guturals per alleugerar el dolor i que aquest "no puc" volia dir que havíem avançat un nou escaló. Vam fer un tacte i sí, a les 1:30 del matí estàvem d'uns 7 cm de dilatació. Em va dir que, si volia, era un bon moment per anar fent via a l'hospital. Era la meva decisió. Per una banda volia continuar a casa, no sabia què passaria a l'hospital. L'imaginava amb tanta llum, sense saber amb qui estaria, amb l'ombra de la cesàrea...Però per altra banda, estava tant cansada, tant adolorida dels dies que portàva de pròdoms, que vaig decidir marxar. Però el treball de part no parava i esperant l'ascensor va venir una, al carrer una altra (eren les 2:30 de la nit i jo agafada al meu Indo acompanyant la contracció amb el so que sortia de la meva boca), una altra va ser al cotxe i per fi vam arribar a l'hospital. Realment, més temps a casa hagués fet aquell trajecte més llarg i dolorós. Conduia l'Indo i la llevadora anava amb mi al darrera escoltant a la nena i dient que tot anava genial!!

Ens va acompanyar i va donar la info de tot el que havia passat a casa a la llevadora de l'hospital. I li vaig fer una abraçada amb tot el meu cor per haver fet que hagués pogut arribar allà tal i com ho havia pensat. A partir d'aleshores entràvem al món hospital i la cosa podia canviar.
Com la llevadora va passar el "parte", a l'hospital em van dir que aleshores no calia que em mirés tothom, que ens canviàvem de roba i passàvem directament a la sala de parts. Ostres!! Em van portar a la sala de parts natural, amb la seva banyera i tot. Però jo ja sabia que, per protocol, amb cessàrea prèvia no em deixarien. I efectivament, va ser així. Lo dolent és que no tenia dutxa!! I això sí que em va deixar ko, perquè l'aigua calenteta m'aliviava molt, sobretot ara que les contraccions eren de ronyons.
Vaig acceptar la via, però no el cateter per controlar la cicatriu de la cessàrea, perquè amb ell no em podria moure. Em vam respectar i em van deixar dues hores més per veure com avançava tot (encara no vaig demanar la peridural).
A les 2 hores allò, per mi, ja era insoportable. Tenia l'òxid nitrós però no em calmava el dolor, només em deixava en un estat d'embriaguessa que l'Indo m'havia d'agafar més fort per no caure de la pilota. Vam fer un tacte i continuava de 7cm. Eren les 5:30 i havia arribat al meu límit. L'anestessista va arriba en un parell de minuts.

L'Indo va haver de sortir i van ser els 5 minuts més llargs de tot el part. La llevadora em va ajudar a pujar al llit, però cada moviment que feia era una contracció, eren uns sons guturals que sortien de la meva boca que eren els únics que s'escoltaven. Fins a 3 contraccions vaig suportar en aquella postura tant incòmoda, mentre la llevadora m'agafava les espatlles i em deia que ho estava fent molt bé. Després va venir la calma...em vaig estirar al llit i ja van posar el catèter per controlar l'úter. Podia sentir i moure les cames, però ja no em podria aixecar. I vaig plorar...l'Indo ja estava amb mi i em deia que havia arribat molt lluny, com jo volia i que ara havíem de confiar que aquesta feina l'aprofités la nena i anés fent via. Les llevadores també em van dir que havia d'estar contenta. Si ja no podia més, el meu cos necessitava descansar i per això el procés del part s'havia parat. Ara havia de visualitzar el meu PVDC i aquest era l'objectiu i elles farien tot lo possible per ajudar-nos.

Em vaig quedar adormida uns 20 minuts. Quan em vaig despertar allà era la llevadora dient que augmentàvem l'oxitocina i l'ombra de la cessàrea tornava. Tranquila, em deia, és una dosi petita i tot anirà bé.

A les 8, amb el canvi de llevadores, la cosa va millorar. La nova estava disposada a participar en el meu part i ja em preguntava si voldria deixar bategar el cordó, si faríem pit, etc. Ella estava convençuda que ho aconseguiríem. A les 8:30 va fer un tacte i estava de 9cm. Em va dir que, per arribar a completa i la nena baixar els 4 escalons em donavem temps fins a les 15:00h.

A les 10:30 va voler mirar a veure com anava i em va dir...a veure apreta una mica amb aquesta contracció? D'acord, vaig a buscar al ginecòleg. Què passa??? Va malament??? No no!! Per protocol de cessàrea prèvia hi ha d'haver un ginecòleg al part i el vaig a buscar perquè la Laia ja està aquí. De veritat???? Feia 2 hores que ens havíen dit que podíen quedar ben bé 7 més!! Però no!! La petita havia fet una bona feina, després de deixar d'acompanyar-la activament, i ja sortia!!!

A la segona contracció empenyent ja em van treure el catéter. El ginecòleg va disipar l'ombra de la cesàrea, la Laia neixeria en aquesta sala de parts. A la quarta contracció d'empènyer la Laia va sortir soleta, sense patir, petitona, olorant com recordava que olorava el seu germà en nèixer...i el món es va aturar!! I ja no sé gairebé el que va anar passant, només podia plorar i donar-li petons. I mirar a l'Indo i donar-li les gràcies pel seu suport, pel seu amor...

Gràcies per llegir-nos!! :love:
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
madame3
:: papallona
:: papallona
Entrades: 112
Membre des de: dt. set. 22, 2015 3:35 pm

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: madame3 » dt. ago. 29, 2017 11:20 am

Felicitats Marinettis, Inda, tothommm…! Amb el nen adormit un moment no puc deleitar-me mirant tots els posts i fent-vos dedicatòries, ho sento… Però les que ja heu estat mamis: felicitats i les que encara es fa d'esperar… consell: a cada moment que tingueu descanseu, dormiu, perquè no sabeu quan vindrà el vostre angelet i us pot pillar desprevingudes…

M'ha commogut molt la teva crònica, Inda. M'ha recordat tant al meu part per allò del cansament… Jo és que no ho vaig poder disfrutar al màxim perquè en les últimes 4 hores la meva ànima va abandonar el meu cos i jo ja no era jo. Em parlaven i no contestava, només volia descansar però les contraccions no em deixaven… Quan va néixer en Max no vaig poder ni canviar la posició que tenia i em vaig quedar petrificada mirant el nen, com si no anés amb mi… ara m'arrepenteixo una mica però què hi farem, jo no podia més…

No us espanteu pas, amigues, eh? Parir pot ser més o menys fàcil però el que no ajudarà gens és tenir por. Jo mai vaig tenir por, mai… I confesso que també vaig fantasiar amb la cesària…

A una amiga del meu marit que ha parit també ara fa pocs dies la van estar matxacant amb que el nen era molt gran, més de 4 kg, que amb bossa trencada i sense iniciar-se el part, havien de fer cesària, i ja venia d'una prèvia. I la van fer, i el nen va pesar 3,5kg i ella estava que els volia matar a tots perquè li havien induït tanta por pel tema tamany que ella va renunciar al somni de tenir el seu segon el més natural possible. Tot s'ha de dir que no va parir al mateix hospital que jo i que ella mateixa és ginecòloga i allò de que els metges pròpiament són uns hipocondríacs perquè saben els problemes que hi poden haver, que no es relaxen i no confien en sí mateixos. Per tant, no deixeu que us transmetin por, és el primordial…!

Vinga, esperem més bones notícies! Fins aviat!

Tiroiditis de Hashimoto 2011. Reviseu TSH <2, no tothom ho sap
Febr'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Nov'16 - Cicle natural. Punció sense èxit
Des'16 - Cicle natural amb clomifeno. Punció a les 37,5h. En surten 2. ICSI. Transfer el 3/12; 13/12 POSITIU! N'és un, és un nen!

Agost 17. Ja et tinc en els meus braços… =0-0-)
Avatar de l’usuari
Laure
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3416
Membre des de: dv. març 07, 2008 12:35 pm
Ubicació: El Maresme

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Laure » dv. set. 01, 2017 1:15 am

Uau Inda quina crónica més bonica!

:love: :love: :love:

M'alegro que hagis aconseguit aquest PVDC tan desitjat!!!! Moltes felicitats , el final m'ha emocionat ;-)
Gat.xan
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 62
Membre des de: dt. gen. 31, 2017 11:06 am

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Gat.xan » dg. set. 03, 2017 8:45 am

Entro un moment per xafardejar! Crec que ja estem totes amb els petiton@s oi??? Enhorabona!!!! >.-<: (us dec la meva experiència amb la inducció per alguna navegant que busqui sobre el tema i com van els primers dies) :-()-)
Pucca
Entrades: 4
Membre des de: dc. juny 21, 2017 1:56 pm

Re: Mares i Pares agost 2017

EntradaAutor: Pucca » ds. set. 09, 2017 4:53 pm

Hola!! Moltes felicitats a totes!! Finalment Laia també va voler ser Agostera i va nèixer a la matinada del 31 d'Agost. Tot va anar bé tot i que vaig estar 7 hores amb contraccions cada 2 minuts i no vaig dilatar gens :( , al final em van posar epidural i una mica d'oxitocina i a partir d'allà en 2 horetes ja la teníem amb nosaltres.
Vam haver d'estar més dies a l'hospital perquè la van ingressar per icterícia, però ara ja estem a casa intentant adaptar-nos, per la nit es fa dur perquè ens ha sortit nocturna i no hi ha manera que s'adormi, però imagino que ens anirem adaptant :).

De nou felicitats a totes les mares i a tots els pares agosters!
irene.guim
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dg. oct. 15, 2017 12:12 pm

Enquesta per a mares i pares!

EntradaAutor: irene.guim » dg. oct. 15, 2017 12:16 pm

Hola! Estic fent un treball per la unverisitat i necessitaria que embarassades o mares de nadons de 0 a 12 mesos responguéssin a aquesta enquesta. És súper ràpida i em faríeu un favor enorme! És sobre els productes d'higiene.

Aquí està el link: https://goo.gl/forms/ZhYhreqSmfGHbuij2

Moltíssimes gràcies!!!

Torna a “Per mesos”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: