...:: Mamis Setembre 2017 ::...

gener, febrer, març...
Avatar de l’usuari
Trasto77
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 83
Membre des de: dj. set. 01, 2016 8:40 pm

Re: ...:: Mamis Setembre 2017 ::...

EntradaAutor: Trasto77 » dj. ago. 24, 2017 10:13 am

38


holaaa!!!

tenim això hiper abandonat però avui he aprofitat que tenim novetats per posar-lo una mica al dia!

El grup de whatsapp treu fum i és que dues de les del principi de les setembreres han estat ja mames :p-) :b-))) :p-) :b-))) :content: :lfantrose:

La Marina2502 va tenir la Lidia el dimarts 22, una nena preciossissima, com la mare. Vam plorar totes com bledes i en veure fotos més... una jabata, la Marina, ho va fer super bé.

La Vannion ha tingut avui 24 d'agost el seu nadó. Com ells no volien saber el sexe fins els naixement, no em veig en cor de trencar la màgia per a quan estigui ella millor ho pugui dir. És una passada, una criatura tb preciossissima i la Vannion ha aguantat un part durillo però també ho ha fet fantàsticament bé!!!!

Felicitats a totes dues i als papis que han estat acompanyant les seves parelles en aquests moments tan màgics.


mode ego: nosaltres vam tenir l'última visita abans del part dimarts i ja pim pam, no queda res fins la cesaria de la setmana que ve. No hi penso gaire però el trasto està suuuuuper nerviós... sobretot des que vam muntar la cadireta del cotxe "per si de cas" (hem comprat la britax dualfix 0-18 kg, wenu, regal dels meus pares) i tenir ja les coses a casa acollona... jejeje Però crec qe encara no en som conscients del tot...

una abraçada!!!
Feb 2016 visita gine i uròleg. Teratozoospermia i astenoteratozoospermia.

Agost 2016 Dp de androferti, normozoospermia però sense resultats.

Octubre 2016. Obrim expedient a la SS... apuntats a les llargues llistes... visitem la privada

Nov 2016 comencem tractament FIV a la privada.
Avatar de l’usuari
Vannion
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 334
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: ...:: Mamis Setembre 2017 ::...

EntradaAutor: Vannion » dg. set. 03, 2017 2:54 am

Aprofitant aquestes hores nocturnes que ens brinda la lactància... Ta-tchan! Aquí estic!

Noies primer de tot dir-vos que les setembreres treiem fum de veritat. Gairebé la meitat hem estat manis a l'agost! I de la primera quinzena de setembre tansols queda la gironina (ànims campiona!)

Avui fa 10 dies (falten aprox 30 Min)) que néixer... El Dante! Es un nen! Us explicaré una miqueta com va anar tot, ja que a mi m'encanta llegir cròniques de part.

Per situar-nos, jo ja feia un parell de dies que estava extranya, anava tenint contraccions molestes , però irregurals. Tenia (teníem amb el Vannionet) sentiments contradictoris, per una banda desitjàvem que el petit esperes a que ens entreguessin el pis i el poguessin tenir arreglat (no oblidem que estàvem d'obres!) I per l'altra volíem que s'avancés per a que la mare del Vannionet tingués una oportunitat de conèixer el bebè (estava molt malalta)

Divendres 18, ens van entregar el pis, amb les meves germanes i el Vannionet vam fer esquadrons de neteja tot el cap de setmana. I va quedar higiènica ment habitable, però amb tots els mobles pendents de muntar i emplenar.
Dilluns 21 era el dia de l'eclipse, ja em vaig començar a notar que la panxa m'havia baixat bastant, tenia molèsties a la pelvis, sobretot al sacre. També vaig començar amb les contraccions molestes, però irregulars
Dimarts 22 ens vam despertar amb la notícia de que la mare del Vannionet havia mort. Cotxe, baixar a Barcelona i tanatori...
Dimecres (jo estava de 38+1) era la misa, però com aquestes coses són així i Murphy sempre ens la juga, a les 9 del Mati vaig trencar aigües. No va ser com a les películes, pero si va ser bastant evident. Com que les aigües eren clares, vam dutxar-nos, empaquetar i ale, camí cap a Andorra.
Va ser un viatge llarg. Jo anava tenint contraccions molestes, però totalment irregulars. Molt suportable. Vam haver de parar a una benzinera perquè la única compresa que duia estava xopa... I allí en vaig comprar més.
Quan vam arribar a Andorra vam trucar a les llevadores, ja que aquí, les indicacions diuen que a les 2h de trencar aigües ingressis, i nosaltres portàvem ja unes 5h, i sabíem que un cop entressim a l'hospital no podria ni beure aigua.
Ens van donar permís per anar a dinar, i vam fer una cita romàntica a l'udon.
A les 6 hores d'haver trencar aigües, mi'ngressaven, i iniciaven inducció amb misofar, que són unes pastilles intravaginal.
El protocol deia 1 pastilla cada 4 h, i anar valorant. L'inconvenient més gran és que havia d'estar amb els monitors durant 40 Min abans de la pastilla, i 60 minuts després. A l'ingrés, vaig entrar estant a 2 cm de dilatació i coll bastant esborrat. A les 4h de la primera pastilla, amb unes contraccions molestes però totalment suportables, ja estava a tres, amb el coll més esborrat. A les 8 hores de l'inici de la inducció, seguia a 3cm.. em va caure com una gerra d'aigua freda, ja que tot i que el dolor era suportable, pensava que havia fet més feina.
Em van posar la 3a dosis. Feia més de 12 h que havia trencat bossa i la Dra volia una anàlisis per comprovar que no hi havia infecció. Com els valors van sortir un xic alterats , vam iniciar antibiòtic.
Quan només feia una hora de la 3a pastilla. Unes 9-10h de la inducció, les contraccions van canviar. Ja no eren molestes, es tractava d'una pressió forta, no se dirne la regularitat, però cada vegada es feia menys suportable. Vaig parlar amb la llevadora sobre la possibilitat de l'epidural, i ella em va dir que fins els 6 cm no me la posarien. Vaig demanar-li que em fes un tacte, però ella em va insistir que feia tansols una hora que me n'havien fet un, i que segurament les condicions no devien haver canviat gaire. Vam pactar que em tactaria a la 1 del Mati. Jo gairebé plorava.
Al cap de dos minuts. Va entrar a mirar el monitor del bebé, i em va veure molt angoixada. Tal com deia el Vannionet, em va dir que em deixes emportar per les contraccions, i que intentes tornar a fer les respiracions com abans. Li vaig dir que em semblava impossible, ja que quan tenia la contraccio el meu cos per si mateix m'obligava a empènyer. Em va tactar en aquell moment, i sorpresa! De 3 cm, en una hora estava a 9! Això em va Fer dubtar molt sobre si volia O no l'epidural. Em va convèncer demanar-la, que la llevadora em va dir que la situació és podia allargar ja que el bebè estava bastant a munt encara, i jo en aquell moment no estava disfrutant gens el part.
L'anestèsista va trigar 30 Min a arribar. No recordo gaire d'aquell període, estava com posseida, no sé gaire que vaig dir/fer... Jo estava de "cluquillas" agafada al llit de la sala de parts, i la meva gine, que és molt respectuosa, em va tactar en aquella mateixa posició. Ella també em va dir que en penses lo de l'epidural. Però no la volia, crec que en aquell moment li tenia pànic a mes contracciones. El Vannionet ja no sabía que Fer amb mi
Una vegada posada l'epidural, el 90% del lmdolir va desaparéixer, tansols notava una llacuna a l'engonal Dreta, però manava molt bé per poder notar les contraccions.
Una vegada posada l'epidural ja estava en completa. Però el bebè bastant amunt encara.
Em van deixar una estona per a que reposes, i van iniciar oxitocina, ja que amb l'epidural es van frenar les contraccions.
La gine, ens va felicitar pels massatges perineal +només els havien fet uns 5 O 6 vegades)
Quan va arribar el moment d'empènyer, van posar un mirall per a que jo pogués veure com anava avançant tot. Era ideal, amb el Vannionet,, sensee dolor (només la llacuna), amb el mirall, ... Peeeeero.... Cada vegada que empenyia, tot i que el bebè coronava.. pop! Tornava a pujar. A aixo se li va sumar que de cop va començar a baixsi la freqüència cardíaca al petit, i tots vam començar a preocuparno, la gine tenía por qué portes alguna volta de cordo) Em van explicar que em farien la maniobra de kristeller per ajudar a manntenir el bebé a Baix, que seguramente m'haurien de fer episio, i potser fins i tot instrumentar.
En dos empeses, i una episio (que malauradament es va esquinçar vagina endins, fins gairebé el coll de l'úter) el Dante va sortir!
Me'l van fer acabar de treure a mi. El Vannionet plorava (i si ho recorda encara plora) i jo en canvi estava en shock. Veia el bebè, i era com que no em quadrava (vaig trigar dos dies a donarmen compte de la magnitud de tot plegat!)
Finalment el que havia passat amb el petit, és que tenia el cordó umbilical curtiiiiiissim, i aquest Nobel deixava acabar de baixar. Quan es va situar baix, és va desprendre la placenta, i per aquesta raó li van començar a baixar les pulsacions.
Jo amb el desgarro, vaig sagnar bastant, van estar una hora i picó fent patchwork amb els meus baixos (arribats a aquest punt em sembla que vaig fer perfecte demanar l'epidural
El petit Dante va néixer amb 2 830kg i 50.5cm. I ben sanote!

Ara però tot està correcte!
Disculpeu el monòleg. I segurament que estigui tot molt desordenat, però començo s tenir molta son!

El Dante és un bitxets preciós!
Aviam si algú més s'anima!
Beren, què tal? Que tu no estàs al Whatsapp!
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1011
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: ...:: Mamis Setembre 2017 ::...

EntradaAutor: crunchi » dt. set. 05, 2017 2:55 pm

Vannion enhorabona per aquest nen tan maco!!!! I merci per la crònica!!! A mi tb em va fer maniobra kristeller pq tb el nen s'amagava.... en fi...."corramos un tupido velo" jeje lo important és que al final tot va sortir perfecte i teniu un nen sa >.-<:
Em sap greu lo de la teva sogre, la vida a vegades té aquestes coses... et dona i et treu. Anims.

:-()-)
Imatge
beren
:: papallona
:: papallona
Entrades: 120
Membre des de: dv. març 10, 2017 1:31 pm

Re: ...:: Mamis Setembre 2017 ::...

EntradaAutor: beren » dv. set. 08, 2017 10:25 am

38 + 2

Enhorabona a les que ja teniu els vostres nadons amb vosaltres !!!!! :-)(-: Ara, tranquilitat i paciència que sobretot el primer mes és durillo però val la pena.

Algunes continuem aquí aguantant, amb una panxa inmensa que un dia d'aquests explotarà. Ja anirem informant de novetats a mida que vagin arribant tots els bebés.

Molt petons
Nio
:: puça
:: puça
Entrades: 37
Membre des de: dj. feb. 05, 2015 6:16 pm

Re: ...:: Mamis Setembre 2017 ::...

EntradaAutor: Nio » dg. set. 10, 2017 2:50 pm

Holaaa!!

Solo paso por aquí para daros muchos ánimos a las que estáis en la recta final y felicitar a las recientes mamis!!

Justo me han dado el alta ahora del citomegalovirus y comienzo de nuevo a buscar.

Un abrazo a todas!

Nio :p-)
Avatar de l’usuari
Vannion
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 334
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: ...:: Mamis Setembre 2017 ::...

EntradaAutor: Vannion » dl. set. 11, 2017 8:02 am

Molt bones noies!

Ànims Beren en aquesta recta final! Vas notant símptomes de que s'acosta el part? Suposo que ja no treballes!

NIO! Mil gracias preciosa! Me alegro mucho que de haya solucionado el asunto del citomegalovirus y que podáis empezar de nuevo! Mucha fuerza y ánimos! Está vez tiene que ir bien!

Aquí una intenta viure el postpart amb calma i tranquilitat! Anem fent i sembla que sobrevivim!

Un petó boniques!

Torna a “Per mesos”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: crisp26 i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: