*Mares Octubre 2017*

[crunchi]

Enhorabona Guirit!!!!!! me n'alegro que tot hagi anat bé!!!!
El meu nene ahir va fer els 3 mesos, és d'un dia 13 també jejejje Cuida't molt i a gaudir d'aquesta nova etapa!!!
Com aneu ls altres octubreres???

[Arya82]

Oh GuiRit, me n’alegro moltíssim!!!! Enhorabona!!! Gaudeix de la teva petita!!! I ja ens explicaràs com va anar tot quan tinguis temps!

Arrpi, tu ja ho tens aquí també!!! Espero que vagi molt i molt bé!

Quina enveja em feu! Em moro de ganes de tenir ja a la Bruna! Ha estat un embaràs dur emocionalment, ple de pors i necessito poder veure-la i abraçar-la i comprovar que tot està bé. Sé que quan neixi apareixeran noves preocupacions, però ara que ho tinc tan a prop, ho vull ja! Demà torno a tenir eco per controlar el creixement i suposo que ja serà l’últim control!

Una abraçada ben forta!

[Lanana]

Enhorabona Guirit!!!
Entro i surto només per dir que L'Arlet va nèixer el 10 d'octubre. Va ser cesària. Ja explicaré que ara em falta temps. Avui hem sortit de l'hospital. Ara toca adaptar-nos.
Un petó a totes i ànims a totes amb l'espera.

[crunchi]

Oh enhorabona Lanana!!!, a gaudir-la molt!!!! Que tinguis una bona i rapida recuperació

Arya molts anims i molta força per aquesta recta final. Per experiència sé que es fa dificil els ultims dies d'embaras, pero pensa que ho tens a tocar això!!! Et desitjo moltissima sort!!!

[Arya82]

Lanana, enhorabona per tu també!!! Gaudeix molt de la teva nena!!

Jo taaaan patir per un part prematur i ara resultarà que seré l’última a tenir-la!!

Ahir vaig anar a fer eco i tot continua perfecte. La Bruna fa 2.820. i encara que ells diguin que és petitona, a mi em sembla la mar de normal. Em van fer tacte i em van dir que tinc el coll curt i que estic dilatada mig ditet. També em va dir que la Bruna té el cap mirant cap a l’esquerre (durant el part ha de sortir mirant cap avall) i que si no es gira durant el part, l’hauran d’ajudar a girar-se, o sigui que a veure si es gira sola!
Ara hi he de tornar la setmana que ve, però ja m’han dit que no em deixaran passar del dia 30, que estaria de 40+3. Per antecedents, prefereixen no allargar-ho i a mi ja m’està bé.

Una abraçada ben forta!

[Arya82]

Entro ràpid per dir-vos que la Bruna també ha nascut! Va nèixer el dimecres a la tarda i va anar tot molt bé i molt ràpid. Arribavem a la Dexeus a les 6 i la Bruna sortia a les 7:21!

Ja us explicaré tot quan pugui!

[Joyce]

Faltava jo també! En Boi va néixer el 17 d'octubre, a les 6 del matí, després d'un part llarg, dolorós i força difícil que va acabar amb cessària. De fet, me'l van haver d'induïr després de veure alteracions a les corretges. Vaig passar por i dolor com mai i l'experiència d'aquest part em quedarà sempre gravada però ei, el resultat és tan estrepitosament magnífic que ho esborra gairebé tot. Tenim un nen sa, boníssim, guapíssim i espaviladíssim. De moment, zero problemes amb la lactància. El més pal de tot és la recuperació emocional i física de la cessària, però a poc a poc i bona lletra. Estic tocada però feliçment enamorada.

Enhorabona a totes les octubreres que ja tenen els seus petits i petites, ànims a les que falten i a viure-ho tot tant intensament com poguem!!

Abraçades,

Joyce.

[Arya82]

Us explico una mica el part, ara que tinc temps.

El dimecres a la matinada vaig començar amb contraccions. Eren cada 7 min o sigui que estava convençuda que eren de part però a les 5 de la matinada van parar de sobte i vaig pensar que era una falsa alarma... a les 8 del matí van tornar però no eren regulars i vaig estar controlant-les. Al final com que no ho tenia clar i veia que hi havia alguna estoneta que eren cada 5 min li vaig dir al meu home d'anar a la Dexeus, per quedar-me tranquil.la. El meu home tenia tan clar que allò no era un part que, tot i dir-li que s'emportés el raspall de dents i el pijama i tal, no va agafar res convençut que ens farien tornar a casa.

Vam arribar a la Dexeus a les 6 de la tarda i quan explico a la infermera què em passa, la dona em va venir a dir que allò segurament no era part i que si hi era n'hi havia per estona. Em va caure malament la dona, la veritat. Però la ginecòloga em va fer un tacte i em fa dir: estàs dilatada de 4 cm, estàs de part! En aquell moment em va oferir trencar la bossa per anar més ràpid però li vaig dir que no pq em semblava una tonteria voler-ho accelerar tot tant quan acabava d'entrar per la porta. Tot i així, al cap de mitja hora, li vaig dir que sí pq vaig començar a pensar si el liquid de la bossa estaria net o no i a entrar-me les pors. Al final no havia de preocupar-me pq les aigües van sortir netes.

I a partir d'aquí tot es va accelerar. La primera contracció despres de trencar la bossa va ser molt i molt forta i jo aquí ja vaig dir: epidural sisplau! La segona contracció pitjor i amb la tercera vaig sentir que el meu cos empenyia però vaig pensar que no era possible... van venir a posar-me l'epidural i em van dir que seiés però em costava la vida el simple fet de seure. Al veure'm, van avisar corrent la ginecòloga, que em va tornar a fer un tacte i em diu: però si ja estàs completa! I jo aquí em vaig agobiar pq jo volia l'epidural, de sobte haver de parir amb aquell dolor em va fer pànic. Però em van tranquil.litzar i em van dir que em posarien una altra cosa, anestesia intradural, que no sé ben bé què és. I encara que el baix ventre encara em feia mal i notava les contraccions, era tolerable. I res, tres empentes i va sortir la Bruna! Preciosa la meva nena! Tot plegat va ser una mica xoc pq tot va anar tan ràpid que no vaig tenir temps d'assumir res però mai m'hagués imaginat que tindria un part tan bo! I el personal (excepte la infermera) de 10!

I sort que vam anar a l'hospital pq sinó l'hauria tingut a casa! O al cotxe!

Ara ens està costant una mica la lactància, però bé, n'anem aprenent!

Una abraçada!

[crunchi]

Enhorabona noies!!!!! me n'alegro que ja tingueu els vostres bebitos!!!

Arya, he anat seguint les teves vivències pel forum i me n'alegro moltissim especialment per a tu. Acabo de llegir a l'altre post que duieu 6 anys en la cerca, però et contesto per aqui aprofitant per donar l'enhorabona a les octubreres. Me n'alegro molt que la teva història finalment tingui un final feliç. Ara per fi podreu gaudir i viure la vida amb les mans plenes

Joyce que maco el nom de Boi!!!! Jo sóc de St.Boi i sempre m'ha fet curiositat aquest nom!!! A disfrutar-lo molt!!!

Ara a recuperar-vos noies!!! Anims amb la lactancia Arya, jo et recomano si pots, anar a un grup d lactancia, t'ajudaran molt i fas xarxa amb altres mamis, q en aquests moments va molt be.

Ens llegim!!!:ok:

[GuiRit]

Hola, noies!

En primer lloc, enhorabona a les que encara no us havia felicitat!

Després d'haver llegit les vostres experiències de part us porto la meva. M'encanta llegir-ne, els dies abans de parir me'n vaig fer un fart i amb les vostres un cop més es confirma que per moltes idees que et facis, després tot va com va!). Arya, per cert, jo que em pensava que havia sigut ràpida, carai quina sort de part!!!). Aquí va la meva:

Ja sabeu que jo anava mig preocupada perquè ja havia passat la setmana 40 i em plantejava que a la propera visita em plantejarien la inducció i em feia bastanta por. Finalment la nit del 12 (40+2) vam anar a veure un documental a un lloc a prop de casa i en acabar vaig anar al lavabo i vaig expulsar el tap mucós. Jo em vaig posar contenta perquè per fi el meu cos donava la primera senyal que s'estava posant en marxa però el que no m'imaginava és que tot aniria tan de pressa després! Li vaig dir al meu company, vam anar a casa amb la idea de descansar perquè potser quedaven hores per posar-me de part però la sorpresa va ser que de camí a casa ja vaig començar a tenir contraccions i a saco: cada 7, cada 5, i al final, a casa, cada 3 minuts!

Com que em pensava que havia trencat bossa de camí a casa, vam trucar a l'hospital i contràriament al que jo volia, ens hi van fer anar per confirmar-ho. A les 23h hi arribàvem, ens visitaven a urgències ens van dir que no l'havia trencat, que devien ser restes de tap mucós i que estava d'1cm així que vam tornar a casa a esperar "al màxim de temps possible" en paraules de la llevadora d'urgències.

Així que vam tornar a casa i vinga, a aguantar contraccions tota la nit. Jo estava molt conscienciada i les aguantava amb calma. Preferia estar al llit estirada perquè em feien més mal però podia intentar dormir entre contracció i contracció. Eren doloroses i a més em venien al davant i no de ronyons però les vaig anar aguantant, també em va anar bé la pilota. Finalment a les 6h tornàvem a ser a l'hospital i després d'un "ja torneu a ser aquí?" (i jo pensant: ja??????????) però aquest cop sí, estava de 4cm i se'm quedaven. A partir d'aquí sí que va anar tot de pressa. Això sí, finalment vaig demanar epidural.
Vaig dilatar rapidíssim i la nena baixava bé. Tot anava bé i ràpid fins que van venir els dos problemilles del part: el primer, que quan se'm va passar l'efecte de la primera epidural, vaig començar a notar unes contraccions dolorosíssimes (ja estava dilatada completa) van veure que el catèter estava mal posat i les dosis de recordatori no em feien efecte. Després d'un hora de dolors inaguantables, me la van haver de tornar a punxar...

A banda d'això, tot seguia bé però semblava que la nena venia amb volta de cordó i van decidir afanyar-se i usar fòrceps quan ja pràcticament sortia perquè les constants no eren gaire bones. Amb tres pujos, l'últim ja el cap sortint i amb fòrceps, va néixer a les 10:55 la petita Elna amb 3,180kg a alegrar-nos els dies!!!

I ara tot és xulo (tot i que dur)! Els punts (al ser amb fórceps no hi havia opció) m'han molestat un pèl uns quants dies però tot sigui això. Ella va tenir el problema amb la lactància pel frenillo però li van veure de seguida al mateix hospital, li van tallar i ara és glòria: s'enganxa i menja bé, tot i que va guanyant pes poqueet a poquet però no en perd. Avui la tornen a pesar al pediatra. Jo diria que de moment la lactància és el més difícil i sacrificat, perquè la resta va rodat: dorm bé, no té mals de panxa, li agrada el bany...!

Com van els vostres petits?!

[xikaaa]

Noies felicitats a totes pels vostres petits/es!!!!
La Jana va nèixer el 22/10, un part molt bó. Quan tingui una estoneta us explico bé.
Més que res entrava per veure Ayra com havia anat el teu part, per que gairebé a quasi tota la resta les tinc al grup de washap i he anat sabent d’elles. M’alegro moltísim per totes. Ara a començar una nova etapa amb els nostres babies.
Petonetssss

[Xia]

Hola!


Primer de tot enhorabona a totes!!!

Jo també ja sóc mare des de fa una setmaneta!!! Tot va anar bé... Quan pugui ja entraré per explicar com va anar.

Ara... una feinada...

Com porteu la lactancia?
I la son?


Moltes felicitats a totes! I a gaudir d'aquesta nova etapa!

[Arya82]

Moltes felicitats a totes!!! Com van els vostres petits i petites?

Nosaltres molt bé! La meva recuperació ha estat molt ràpida! Al ser un part tan bo, només vaig necessitar un punt interior i ni l’he notat, així que molèsties 0. I 3 setmanes després de parir ja pràcticament no tinc panxa. Algun kg em deu quedar, però la veritat es que mai hagués imaginat que recuperaria el meu cos tan ràpidament. Ara m’agradaria veure al ginecòleg que em renyava pel pes per dir-li quatre coses...

I la Bruna és molt bona. Per dormir hem descobert que si dorm al nostre llit al meu costat, dorm moltíssim! De fet, l’he de despertar per menjar. Això sí, com la deixi en el bressol, aguanta 5 minuts. I mira que tenim un bressol de collit pq jo no volia que dormís al nostre llit (em feia por fer-li mal)... Doncs res, al final amb nosaltres!

Pel que fa al menjar, menja bé, però la lactància se’ns ha complicat! Va néixer molt petita (2.700) i a sobre amb icterícia, i a l’hospital volien que guanyés pes ràpid i li van donar suplement. I clar, ara, encara que li doni el pit, no hi ha manera de treure-li el suplement. I hi ha vegades que amb el pit es frustra i s’enfada pq el biberó és més fàcil. I llavors he d’utilitzar el tirallets per continuar produint llet... Així que aquest aspecte una mica malament pq voldria poder donar-li només el pit i quan li he d’acabar donant un suplement em sento fatal.

Però bé, que tota la resta genial! De moment la maternitat no em sembla tan dura, però ja us ho diré quan el meu marit torni a la feina!

Petons!!

[GuiRit]

Hola noies!

Jo estic bastant com l'Arya! De moment visquent la maternitat no tan difícil com m'esperava! Ella continua sent bona, també fem collit i per tant excepte dos dies comptats dorm bastant i la desperto per menjar (això sí... arrapaaaada a mi que dóna gust... no em puc ni moure!) i durant el dia no la deixis en hamaca ni bressolet perquè no aguanta ni 2 minuts! Li va el contacte a la noia, i nosaltres encantats.

També ja recuperada dels punts. A mi m'ha costat una mica més però per fi he vist la llum! Portant la son bastant bé per això que us deia que dorm prou i perquè hi ha dies que inclús coincidim en la migdiada encara que sigui poqueta estona però ja pots "reiniciar" la màquina.

I el que sí que trobo més dur per absorvent 100% i pels dubtes i problemilles que m'està portant és la lactància. Tot i que ella us vaig dir que s'enganxava bé, etc., i jo no he tingut problemes al pit, li ha costat moltíssim recuperar el pes de naixement, fins al punt que fins ara no l'havia guanyat... això m'ha angoixat bastant i hem hagut de fer un seguiment bastant intens del pes amb la infermera del CAP, que ha sigut respectuosa amb la LM i com que l'ha vist tan bé malgrat guanyar tan poc a poc i haver baixat del seu percentil, que no ens ha colat cap suplement. El que sí que fem és donar-li un extra de llet que jo m'extrec amb tirallets després de les seves tomes ("després" per dir algo, perquè no em dóna ni 5 minuts de treva i tinc la sensació d'estar tooooot el sant dia amb ella enganxada...!) Bastant durillo però molt gratificant al cap i a la fi. Però sí que tinc ganes, la veritat, que comenci a espaiar una mica les tomes i a fer-les més curtes perquè això és un sinvivir! I així podré gaudir més de la lactància, segur!

Una abraçada!

[Xia]

Hola noies!!!

Com esteu? Ja esteu recuperades del tot?

Ara que tinc una estona entro per explicar com va anar el part i com va anant tot.

El part va començar bé però al final va acabar en cessària... No m'imaginava pas que les contraccions fossin tan doloroses... jeje però al final la cessària bé, vaig passar molta por però amb 15 min aprox. ja vaig poder veure'l La llàstima és que fins que no em van portar a l'habitació no vaig poder tornar a estar amb ell, i a més vaig estar un dia una mica grogui...
La lactancia no va començar amb bon peu, entre que jo estava supercansada i no em podia moure massa i que ell no s'agafava... vam haver de donar-li algun biberó.
Ha costat però ara ja s'agafa bé sembla, i ja no em fa mal ( els primers dies tenia ferides i tot... ) però de moment continuem donant-li algun suplement perquè guanyi més pes (està percentil baix)... A veure si el podem eliminar aviat!!!

I ara doncs anar fent, la veritat no he recuperat encara el pes ( vaig perdre uns 9kg i encara n'hauria de perdre uns 6kg per tornar estar com abans...), i la panxa encara és d'uns 4 mesos... Estic una mica trista en aquest sentit.
Estic pensant en apuntar-me a hipopressius o alguna cosa ja que el metge m'ha dit que res d'esport d'impacte.
Feu alguna cosa vosaltres?

El nen és maquíssim (que he de dir jo... jeje) però és molt ploraner. Està tot el dia demanant braços, amb "mals de panxa", o no sé jo. Nosaltres a les nits el fem dormir al seu bressol i dorm força bé, l'hem de despertar per menjar perquè dormiria tota la nit seguida.

I ara... el primer Nadal sent 3! jeje Llàstima que encara és molt petit i no s'entererà de res, però a mi em fa moltíssima il·lusió!

Vosaltres què expliqueu?


Petons!

[Zebra]

Hola!
Sóc Octubrera 2017! Us he anat seguint però mai m'he atrevit a participar.
Ara us trobo a faltar..... M'agradaria saber si teniu grup de whatsap al qual em pugui apuntar
Merci!!!

[Joyce]

Ostres, jo no el sé, Zebra, no m'hi vaig arribar a apuntar!!

Espero que estigueu totes molt bé, i els petits i petites també! El meu petit acaba de fer 4 mesos i està més maco que mai Llàstima que comenci a acostar-se la tornada a la feina...que visc amb una mica d'angoixa. Vosaltres ja us heu reincorporat? Com ho viviu?

Abraçades!

[Arya82]

Zebra, jo tampoc em vaig arribar a apuntar al grup de whatsapp, i crec que les que hi eren no passaven gaire per aquí.

Xia, ara veig que vas escriure fa temps. Al final t’has apuntat a hipopressius? Jo he tingut sort i de seguida he recuperat el cos d’abans d’estar embarassada, però estic pensant en apuntar-m’hi pq em sembla que també va bé pel solc pelvià, oi? Es que jo ja he passat per dos parts i si em quedo embarassada un altre cop, em fa por tenir pèrdues d’orina i voldria treballar la zona.

Joyce, jo ja em vaig reincorporar a la feina fa un parell de setmanes, però jo ho tinc prou fàcil, crec. Sóc autònoma i m’he adaptat els horaris. Als matins ara no treballo i puc estar amb ella, després la deixo amb ma mare i allà s’hi està unes 3-4 hores fins que arriba el meu marit i se l’emporta ell. Econòmicament no es que sigui molt viable, però aquest any ja em vaig plantejar fer-ho així. Evidentment m’encantaria poder estar tot el dia amb ella i a vegades es dur deixar-la, però sé que està bé i d’aquesta manera m’estalvio la guarderia. Vosaltres com ho fareu?

Pel que fa a la meva petita, és una preciositat molt tranquil•la i molt bona nena. Des dels 2 mesos que dorm tota la nit la molt dormilega, no ha tingut còlics i es porta genial. Ahir li van posar les vacunes dels 4 mesos i per la nit va tenir una mica de febre, així que avui estic una mica histèrica tocant-li el front cada 2 segons.

La resta com esteu?

Una abraçada

[Xia]

Bona nit!!

Zebra, jo tampoc estic al grup de whatsapp, però crec que si envies un missatge privat a la Janbruna ella ho portava.

Joyce, que tinguis una bona tornada a la feina!! Jo encara no m'he reincorporat... I encara no tinc clar què faré... Encara no té els 4 mesos però ja li queda poquet...

Arya82, tema hipopressius encara no m'he apuntat... però ja he trobat un lloc on fer-los. Vaig a anar un dia a provar i ho vaig trobar interessant. Diuen que va molt bé pel sol pelvià, reduir cintura...etc. Però no ho sé.. ho he provar de manera constant per poder opinar... jeje. Que bé que la teva nena es porti tan bé!!! i que hagis pogut combinar bé el tema de tornar a la feina!!!
El meu demana molta atenció durant el dia, gairebé no dorm i em deixa cansada cansada... Tot i que les nits van força bé... 5h-6h seguides les dorm.

Els vostres què tal? Comencen a aixecar el cap o inclús assentar-se? Comencen a agafar coses? Quins jocs els hi feu?
El meu li agrada molt l'hamaca, però en canvi al gimnàs poca estona...(moooolt poca estona...).


Una abraçada!!!

[Joyce]

Hola noies, que bé llegir-vos i veure com van creixent els vostres petits.

El meu té 4 mesos i una setmana i cada vegada és més i més divertit. Des de ben petit estava molt atent i despert, però ara la interacció és una passada. Fa poc hem començat a 'llegir' llibres i veure'l com s'emociona amb cada pàgina és genial. Per la resta, no s'aguanta assegut, però sí que ho agafa tot (i ho llepa tot!). El dormir és força 'normal', tot lo normal que és el dels nadons d'aquests mesos. Hi ha setmanes que fa tirades llargues de 4-5 hores, i setmanes més dolentes. Però vaja, parlant amb d'altres mares aquests mesos, veig que, excepte alguns casos de nadons molt dormilegues, el meu és força normal. Hem aconseguit que s'adormi 'sol' al seu bressol (sense pit i sense braços) però amb mi al seu costat, això sí! I les migdiades durant el dia les tenim força controlades, sempre i quan l'ajudem a dormir, ell ho fa. El que porto 'pitjor' és el tema lactància. Després de 3 mesos de lactància exitosa, súper agradable i sense cap problema, tot es va començar a torçar. No sé si per alguna crisi seva o què, però hem acabat fent mixta, i de vegades crec que prefereix el bibe al pit. Ha sigut una mica durillo, però vaja, ara ho porto més o menys bé. Segueix fent pit a la nit i en certs moments del dia, però en molts d'altres, bibe o plora com un boig. És ben bé que no pots dir res.... jo que em pensava que la lactància no em preocuparia...

I per la resta bé, ja estem mirant escoles bressols, però serà per al setembre. Fins aleshores, ens ho muntarem amb la família.

Una abraçada a totes!

Joyce