JUNY 23

[Marmotes]

Hola a tothom!

Encara no ens ho creiem, però fa uns dies ens van fer una anàlisi de sang i.. sopresa! la Beta va donar positiu.
Enceto aquest grup, tot i que encara és molt recent.

Tècnicament estic de 5 setmanes i un dia.. encara és molt d'hora. Tinc la panxa com un globus i em moro de ganes d'explicar-ho a tothom!

apa, ens anem llegint!

[monmach]

Bon dia Marmotes!

Com estàs? Ara anava a encetar un grup també

Què et sembla si posem les setmanes i els dies com a signatura, tal com han fet en algun altre grup, així estem sempre situades .

Jo estic de 6 setmanes i 4 dies. Dilluns em van fer una eco i ja es veia el saquet, l'embrió de 5 mm i el cor bategar. Per tant, sembla que de moment tot bé

Ara, em trobo bastant malament i això fa que no estigui gaudint gens aquests primers dies... En fi... Tu com et trobes?

6 setmanes + 4 dies

[leialeia89]

Hola noies, felicitats a les dues! :)

Jo estic en el grup de maig pq sembla que la cosa pot anar d'entre finals de maig i principis de juny. Fins la setmana que ve que no faig les 8 no tinc eco (i pq vaig pagant!) i s'està fent etern pq vaig saber molt d'hora q estava embarassada. Entre això, els símptomes, el secretisme (q no saps fina on fer-lo durar) i tot plegat, és feixuc... de moment no li trobo la gràcia a tot plegat, sap greu dir-ho.

A veure si aviat avancem una micona i suposo q el segon trimestre ja serà una altra cosa :)

[monmach]

Ai, com t'entenc leialeia89... Jo no ho estic gaudint gens de moment. Em trobo força malament tot el dia, és bastant dur... Ahir tothom em deia que feia mala cara I és que estic feta una coca.

Ara, si el 2n trimestre et trobes bé, ja és una altra història. Jo em vaig trobar molt bé el 1r embaràs, i en tinc molt bon record.

Pel tema de dir-ho, és veritat que és un pal no poder-ne parlar obertament, però sí que ho pots dir a la gent que voldries que ho sapigués si la cosa no anés bé, no?

Ànims, noies! I moltes felicitats, també, leialeia89!

[Marmotes]

Hola noies!

Em vaig equivocar amb les setmanes, i anava avançada. És una mica complicat calcular-ho.. De moment em trobo molt bé, no tinc gairebé cap símptoma, de fet me'n estic fent a la idea perquè ja tenia coll avall que no sortiria positiu.
Nosaltres hem optat per explicar-ho, ja que quan comences a dir-ho la cosa ja corre, i si va malament així el nostre entorn ens pot acompanyar una mica.. també és el primer embaràs i ens fa molta ilu dir-ho.

Tot just enceto la cinquena setmana i faig mooolta panxa, tinc la panxa molt sortida i inflada, a vosaltres us passa?
La setmana que ve tenim la primera eco

Una abraçada i ànims! Aviam si poc a poc us aneu trobant millor. Seguim!

5 setmanes

[leialeia89]

Marmotes, per mi tb és el primer i tb tinc la panxa infladeta, com si m'hagués clavat un dinar de campionat m'incomoda per la roba, només porto coses que no em marquin i buf, duret. L'altre dia pensava: i si és pq venen bessons? Moro...

Q d'hora aquesta primera eco no? Jo vaig per S.S i quan vaig trucar al gine privat per fer-ne una prèvia (12 setmanes és horrorós esperar) em van dir que mínim calia que esperés a les 8. Quins nervis! Així la que ve la tenim les dues!

Vinga noies, ànim! Jo realment espero que aquest primer trimestre ens passi ràpid, i ja puguem després gaudir de panxolí i trobar-nos bé!

[oreneta86]

Bon dia noies!!

Jo vaig donar positiu dilluns de la setmana passada, i com que no m'estava prenent l'àcid fòlic em vaig demanar el mateix dilluns a la tarda visita al primer ginecòleg que em va poder rebre per a la recepta. Ja em va voler fer una eco, i no s'hi va veure res, però ens va reprogramar per ahir... I ara ja sí! No recordo bé si va dir 4 mm o 5mm. La data de l'ovulació va ser el 4/10, però amb el càlcul estàndard a partir de la data de la darrera regla ara estaria a les 5 setmanes i 5 dies.

Entenc el que comenteu dels nervis de l'espera... Jo en aquest cas tinc mútua i pel tema de la suplementació ja hi vaig anar de seguida, però sincerament tampoc avances gaire pq encara no es pot veure res O gaire res: de moment sembla que hi ha bossa O "cos luti" (algo així) però vaja de tan petit també s'haurà de corroborar i en tot cas veure com avança, de manera que em sembla q no ens queda més que tenir paciència i una mica de confiança i esperança :) ànims a totes!!!

Pels símptomes jo com de costum somatitzo poc però tot em va per dins: estic xafada, capficada, sensible, intransigent... Bé, com per no estar-ne!!!

Físicament només em noto cansada, i les popes :D

Bé, encantada de compartir inquietuds, notícies i dubtes amb vosaltres!

Abraçades

5s 5d

[oreneta86]

Per cert, marmotes, Leia, per a mi també és el primer (tinc 36 anys i el meu company 43 ). O sigui que monmach tu ets la nostra experta si no m'equivoco??

[monmach]

Hola noies!

Vaja, aquest matí havia escrit un missatge i veig que no l'he enviat bé...

Així que soc l'experta, hahahaha! Doncs pel que sigui, ja ho sabeu . Tot i que amb un embaràs, aprens que cada embaràs és diferent i que tot és normal

Pel tema de l'espera de la primera eco, si no recordo malament a la vistia amb la llevadora ja s'escolta el cor, no? És un senyal que tot va endavant. I llavors clar, amb la primera analítica i la primera eco ja és un altre pas molt important. Jo tinc hora amb la llevadora divendres, que faré 8 setmanes. I vosaltres? Ja teniu hora?

[Paldepluja]

Hola noies, jo estic de 8+2.
De moment no estic gaudint gaire de l'embaràs, tot és patir...avui he anat per 3a vegada a urgències per pèrdues.
No han estat mai pèrdues grans però veig la sang i òbviament m'espanto. M'han tornat a fer eco, està tot bé, hi ha batec, va creixent, la placenta està bé, no es veu cap hematoma, tot ben col.locat,... En fi que m'han tornat a dir que és normal. Que hi ha embarassos en els que hi ha sagnats però van endavant amb normalitat. La veritat és que és molt angoixant.
Vosaltres com ho porteu? Espero que millor q jo.

[oreneta86]

Benvinguda paldepluja!

Quin patir, ja m'ho imagino.... Ànims!!! Que tot va bé!! Al cap i a la fi si et diuen que és habitual... Quin remei. Ha de ser molt dur, d'entrada ja la incomoditat mateixa de les visites a urgències... Però quin patiment, sobretot!.. Jo ja mig pateixo "sense tenir-ne motiu" (si no noto dolor al pit, si tinc alguna petita punxada)... Ens hi haurem d'acostumar! Al cap i a la fi aquestes primeres setmanes representa que són així, no? ... Com ho feien abans les dones? Potser pràcticament ni ho deien fins que no hi havia com a mínim un parell de faltes? Però ei, paldepluja, que tot seguirà endavant bé, ja veuràs que sí!!! Es tracta de mantenir a ratlla l'angoixa, que no s'endugui l'esperança! ;)

La meva mare és una persona amb molta angoixa i ansietat, coses que jo òbviament he heretat, i encara que segur que en part no hi podré fer res (sent mare sobretot, vull dir), ni que sigui la intenció seria poder estar una mica més relaxada... Espero que el fet que el meu home sigui d'una nova generació d'homes m'ajudarà, també, perquè en el cas de la mare part gran del problema era que estava sola en tot, pobreta...

En aquest sentit he tingut dies molt dolents, amb els pocs que en porto! Com ja us vaig dir, vaig deixar la medicació psiquiàtrica quan vam començar a buscar, i ara la trobo a faltar... Estic molt molt ansiosa i a estones directament angoixada, amb moments depressius... Estic preocupada per tot, donant-hi voltes a tot, repensant-ho tot... Bé, són un tipus de pensaments circulars que em fan patir molt i l'únic bo és que ara me'ls conec (tinc una personalitat obsessiva) i com a mínim sé que no cal que en faci cas (però et fan patir i no els controles).

En això s'agraeix moltíssims aquest fòrum. Jo estic encantada d'haver-vos trobat... I sobretot sense haver de renunciar a la meva llengua, com tan sovint se'ns exigeix

Ara estic mirant activitats per a embarassades aquí a Sabadell. Hi ha diversos llocs, però un que m'ha agradat especialment es diu Moviment Nat. Encara no hi he anat, però he estat mirant oferta i horaris i passat el pont m'hi acostaré per veure si m'acabo d'animar. Jo al llarg de la vida he sigut força esportista, però d'ençà de la pandèmia he perdut bastant bastant la forma i m'agradaria abans de fer més panxu tonificar-me una mica, de cara al part i post-part...

Bé, m'avanço una mica suposo. Ja en parlarem, segur! ;)

Com aneu la resta?
Abraçades i bona Castanyada a totes!

[monmach]

Bon dia noies!

Benvinguda paldepluja, i moltes felicitats!

Vaja, sí que ha de ser un pal això que expliques... però suposo que t'ha animat veure que tot està bé i que t'hagin dit que hi ha embarassos així, almenys no et menges el coco pensant si és normal, si no... molts ànims, espero que les pèrdues vagin a menys. És el primer embaràs que passes?

La veritat és que el primer trimestre, per mi, és el més dur: et trobes malament, encara no ho sap gaire ningú, pateixes més perquè tot vagi bé... Crec que més endavant es gaudeix molt més. Almenys aquesta va ser la meva experiència del primer embaràs .

Oreneta86, doncs et recomano molt que facis alguna activitat amb altres embarassades, a mi em va anar molt bé abans del part, i després, encara més! És un moment molt especial, amb molts de dubtes i s'agraeix molt poder compartir les coses amb altres dones que estan passant pel mateix. De fet, amb el primer part em vaig endur una colla d'amigues amb qui encara seguim en contacte, i els nostres fills són amics . Molts ànims també amb l'ansietat, m'imagino que també és molt positiu que puguis explicar-ho tal qual i desfogar-te. Així que aquí estem!!!

8 setmanes+3 dies

[leialeia89]

Bon dia!!!

Com aneu? Ara us llegia...

Paldepluja, t'envio força! Esperem que tot vagi bé, cal confiar! Ja ens diràs com estàs ara que han passat uns dies.

La resta com aneu de símtpomes? Jo no remunto... Vaig com una muntanya russa, dies que bé, dies que fatal... En general el cansament m'enfonsa els dies, perquè m'aixeco ja cansada i tot el dia m'arrossego. Em forço a fer coses (a banda de treballar, que ja em xupa el 90% de la poca energia que tinc) i intento mantenir el gym i plans amb amistats. Però aquella sensació d'estar en un dinar o un sopar i adormir-te... És molt incòmode! Passaria el dia al llit. I el malestar estomacal també cada dia apareix en algun moment. Cuinar em fa un fàstic increíble, tan bon punt em ve de gust una cosa i quan la veig davant cuinada no puc amb ella... Em passa sobretot amb la verdura, m'agafen uns fàstics... I bé, que tot això condiciona una mica com es viuen també aquests primers mesos, perquè ho veus tot una mica negre: ara estic així, després serà la panxa i després un bebè que ja no em deixarà dormir. Però suposo que aquests pensaments amb les setmanes canviaran.

Tema feina com ho porteu? Ho heu dit? A mi és el que em porta més de cap... Encara no ho he dit. Per una banda ho diria avui mateix i per l'altra penso, espera a que la eco de les 12 hagi sortit bé. Sé que si ho comento a direcció i companya més directa que és molt xafardera s'esbombarà ràpid i si després no anés bé seria un pal dir a tanta gent (com més de 100) que no ha anat bé.

Oreneta, el que dius de la medicació psiquiàtrica, ànim! Les hormones no ajuden. Parla amb els teus metges, valoreu què és millor, entenc que retirar la medicació és una necessitat, però potser et va bé tenir un suport psicològic, per desfer una mica la motxilla que sense voler s'ompla de males sensacions.

Som-hi, seguim!

[oreneta86]

Hola a totes!

Espero que estigueu bé... Leialeia, m'alegro de llegir-te, sembla que tot va bé i potser arriba la setmana 12 ;) tu de quan estaves? Pel que dius sembla que siguis profe, com jo

Paldepluja, jo us escric de camí a urgències per sagnat. Avui faig 7 setmanes. No es molt abundant, però estic espantada i ja he passat mala nit, de manera que he optat per plantar els meus adolescents i anar a l'hospital... Creuem els dits. Toquem fusta.

Ja us contaré...
Ànims i abraçades

7 setmanes

[oreneta86]

Doncs bé, què hi farem... Hem perdut el cigronet

M'han dit que no em caldrà el raspat uterí (legrado) perquè no havia crescut des de la darrera eco, quan feia 4mm (ara a la eco en feia 5mm, després de 10 dies). Això en tot cas seria lo previsible ara per ara, tot i que s'ha d'anar veient evolució.

Aquí estem tristos però bé. I per la propera doncs estarem més preparats ;)
Abraçades a totes! I a cuidar-se boniques ;)

[leialeia89]

Oreneta, em sap molt de greu!

Doneu-vos dies per tot plegat, són situacions complicades que cal processar amb pau.

Una forta abraçada!

[monmach]

Hola noies,

Oreneta86, ho sento molt... Per més que pensis que pot passar ha de ser molt dur trobar-s'hi. Molt ànims i pel que puguem ajudar-te, som aquí.

Una abraçada molt gran i cuideu-vos!

[sandretaa]

Hola noies!!!
No sabia molt bé si escriure o no per les pors.... tampc seria de juny si no del 9 de juliol pero amb 2 cesáreas previes segurament no pasarem de la setmana 39 així que llavors segurament si será de juny.
Al juny vam partir una perdua estant de 13 setmanes i clar ara fa que tot hem faci por que si no noto dolor de pits, que no se qui ho ha dit pero a mi tmb he pasa que si una punxada.... A part he estat amb gastroenteritis han sigut 12 hores que no deixaba d'anar i 12 més que semblava que m'havia pasat un camió per sobre.... ara ja estic millor pero encara no me aixecat del llit.....
A mi tmb hem pasa voler dir-ho a tothom, pero tmb fa por el que si va malament estan recolçante així que als amics més propers ho saben.... i a la feina tmb perque he agafat la baixa.... total la vegada anterior quan el vaig perdre ho sabia tothom....
Abraçades per totes!
Per cert ara mateix estic de 5+3

[Marmotes]

Bones,
ostres Oreneta86, quin greu :( molta força i una forta abraçada virtual.

No he estat gaire activa aquests dies, estic sense energia i m'he de forçar una mica a menjar perquè gairebé no tinc gana. No sé si és normal...

Una abraçada a totes

[leialeia89]

Hola noies, va, que segur que aquest primer trimestre acaba passant ràpid. Jo ahir vaig fer les 10 i si més no toco fusta de que crec que tema nàusees ja quasi ha marxat. Continuo amb el cansament, i estic amb molt mal d'esquena. El que més molesta és que has d'anar tirant com si res, fins i tot la meva parella tampoc sento que ho acabi de comprendre. Entenc que per ells també tot és diferent, i al final sentir-ho tot en primera persona no té res a veure.

Sento a més una miqueta com a que no tinc massa integrat que estic embarassada. És com si estigués veient una peli d'una tercera persona, no us passa? Encara no ho tinc massa interioritzat.

Molts ànims i que milloreu aviat :)