El part...quina por!

[irerka]

Merci piruleta, m'aproparé a l'Abacus un dia d'aquests a veure si el trobo.

[piruleta]

Gràcies pel consell Piruleta a mi m'el va deixar una amiga i m'el guardo per llegir quan ja estigui de baixa, ja que no vull estar massa temps pensant en el par, espero que ens vagi bé, la meva amiga diu que li va anar genial

Si, millor així, quan falti un o dos mesos pel part és el moment indicat... també us diré que l'Albert va nèixer 2 dies desprès d'acabar de llegir-me'l i és que el noi va néixer un més abans!!! Resulta que havia de néixer per cap d'any, però ell volia veure el tió i els torrons de Nadal, va néixer el 5 de desembre!

[Ponioleta]

Noies em direu pesadeta, però us aconsello moltíssim aquest llibre (heu de tenir en compte que jo no sóc molt partidària d'aquests tipus de llibres)... però aquest em va ajudar molt, perla del part sense tabus i t'ajuda a preparar-te. A saber que el dolor és normal, que pots sentir-te espantada i que tot i així al final pots tenir el part que desitges i que si no pots pel que sigui, doncs no passa absolutament res de res.
L'he trobat a aquesta web, suposo que a altres llocs també hi serà!!

http://www.crianzanatural.com/prod/prod99.html

Coincideixo 100% amb tu! La lectura d'aquest llibre és el que em va fer perdre la por al part i confiar amb el meu cos

[sandrajuli]

jo també sóc de les que es va llegir el llibre quan faltava uns dos mesos o així i em va ajudar a veure-ho tot tan clar...
em va ser molt útil pel tema de mentalització per al dolor... ja que sóc molt floreta jo amb el mal, la meva mare em va pronosticar que no podria aguantar el part sense epidural ni de conya... però vaig parir a l'aigua amb tot el mal que feia posar-se amb l'expulsiu quan només estava de 6 cm, i vaig aguantar com una campiona (és que o també m'emociono quan penso del que vaig ser capaç...)
també l'aconsello al 100%, és genial!

[Aquari]

Hola noies!

He anat llegint durant temps els vostres comentaris en aquest blog, i realment són de gran ajuda!
No estic embarassada...tot i així, les ganes cada vegada hi són més!! Per altra banda, sóc una persona molt poruca i aprensiva, i això em fa que m'ho replantegi, ja que penso que potser no podré aguantar el moment del part sense marejar-me!. Realment, em costa moltíssim fer-me una analítica, se'm remou l'estomag, em piten les orelles, se'm asseca la gola .. en fi, que haig de fer tota un esforç per controlar-ho quan m'hi trobo. Qui diu fer una analítica, diu anar al dentista etc.
Bé, si algú de vosaltres s'ha sentit identificat amb el què em trobo, agrairia molt si em pogués donar algun consell.

Moltes gràcies!!!!!!!!!!

[musica]

Aquari, ja veus que vaig ser jo la que va obrir el post....així que ja pots intuïr la gran por que em feia el part! però una cosa sí que et vull dir: no et plantegis l'embaràs basant-te en la por! es clar que a mi les punxades no em fan res, en això potser no et puc ajudar, però jo penso que totes les dones quan decidim quedar-nos embarassades ens llencem a la piscina. Si ho penséssim massa no ens hi quedaríem..., i ara que ja he passat un embaràs+part, si hi penso m'hi quedaria avui mateix una altra vegada!!!!! Però ara encara no....jejeje

[neuetes]

Aquari, jo m'he sentit molt identificada amb el que dius: si llegeixes unes pàgines enrera trobaràs el que he explicat del meu part.
Jo també sóc molt cagueta/aprensiva/sensible i un munt de coses més i et possaré un exemple de fa poc més d'un mes: tenia un ull de poll a la planta del peu dret des de feia mesos. El lloc on era (just on acaben els dits, al coixenet on s'apoia el peu quan camina) feia que al final no podia ni caminar, anava coixa. No me l'havia tret abans per mandra, però al final vaig anar per primer cop al callista. Era una dona de mitjana edat, molt simpàtica i xarradora, em recordava a ma mare. Mentre m'assentava a la camilla, em va explicar que l'ull de poll seria fora amb poc més d'un segon, que ni me n'enteraria i em va tranquil.litzar.... només uns intants, perquè quan va acabar de dir aquesta frase, va treure les seves eines, vaig sentir com trencava un bossa de plàstic estirilitzada i vaig veure que tenia un bisturí a la mà dreta. Un bisturí!!!!!!!!!!!! Tonta de mi, em pensava que ho treien amb unes pinçes!!!
I aquesta dona que t'escriu, feta i dreta, de 32 anys, mare d'una criatura... es va marejar. Només de veure el bisturí!!! I ara no recordo si em va treure l'ull de poll abans o després del mareig... potser va ser durant, quan estava grogui. Quina vergonya!!!

Amb això et vull dir que el que diu la musica té raó: no basis l'embaràs amb la por, una dona quan se sent preparada es llança a la piscina quan vol tenir una criatura. I se sent capaç d'afrontar-ho tot pel seu fill. I quan estàs al moment del part, et sorprens de lo valenta que pots arribar a ser!!!.

Molta sort!

[Ítaca]

Aquari, aquí una altra cagueta de "cuidado"... No suporto les agulles, de fet, sols de pensar q m'haig de fer una analítica gairebé no dormo la nit abans, em poso com una moto... Tampoc suporto fer-me un tall i q em surti ni que sigui una goteta de sang pq em marejo... m'haurieu de veure quines li he muntat a l'itaco a casa, quan algun cop m'he tallat... primer em comencen a caure llàgrimes, després m'entra una suor freda, em començo a marejar i em quedo blanca com el paper i amb ganes de vomitar, i haig d'anar fent respiracions per no caure rodona a terra... vaja un xou!
I de fet, un cop, em vaig desmaiar del tot (ni es veia el tallet!)

Però... quan em vaig quedar i la gine em va dir q havíem de començar amb analítiques i això, m'ho vaig prendre amb filosofia... m'agradés o no, havia de passar per allò (i jo em vaig haver la corba llarga del sucre 2 cops, a part les normals).
Vaig intentar no pensar en excès en el part... era una mica, bé, ja m'ho trobaré, tot i q com ja he comentat 1000 cops jo volia un part totalment medicalitzat (em feia "por" l'epidural, però més por em feia tenir dolor). Vaig tenir sort pq l'anestesista q em va posar l'epidural ho va fer de conya, pq ni em vaig enterar de la punxada... després, per altres motius, vaig haver de parir sense, i sí, això fa mal, bastant, no ens enganyem, però bé, en 10-15 minutets d'empènyer va sortir la meva nena, i aleshores tot el mal q notaves feia 2 segons desapareix per art de màgia!

[Aquari]

Noies; música, neuetes, itac@,

Gràcies per ser de seguida aquí!

Curiosament, tot i haver anat llegint-vos, fins ara no m'havia decidit a escriure, potser les ganes d'un embaràs m'ha fet començar a afrontar les meves pors, i crec que és una bona manera rebent consells com els vostres!
M'ha alegrat molt obrir el post i veure les vostres respostes! és com si realment no fos la única poruca i aprensiva que voldria viure l'experiència d'un embaràs i ser mare! jejeje
Penso que si cada cop tinc més ganes de ser mare és perquè l'instint maternal m'està sorgint i no vull renunciar-hi!!
Tot i així, em plantejo quina sensació tindré quan sapiga que estic embarassada!, penso que estaré contentíssima, però em fa por que llavors em comencin a entrar les pors i dubtes, i això és el què no vull, sobretot perquè en cap cas voldria que això afectés l'embaràs!
Per altra banda, penso que potser, un cop sapigués que estic embarassada, la il.lusió serà tan gran que el què passarà és que totes o gairabé totes les meves pors s'esfumaran.
Amb el meu home anem parlant del tema embaràs i ser pares i tots dos en tenim ganes, tot i que ara mateix no, però amb uns mesos començar a buscar-lo! si el desig no fa que la cosa s'avanci!! :-P
Bé, moltes gràcies per els vostres comentaris així com els anteriors que també he anat llegint.
Tot i que hagi passat temps, quan estigui embarassada us ho faré saber! possiblement segueixi necessitant dels vostres consells!! i així d'aquí un temps, tant de bò pugui jo ajudar a d'altres companyes amb qui em senti identificada!

Gràcies de nou! i fins aviat!

[musica]

Aquari, quan arribi el moment estaré encantada de saber del teu embaràs, i de llegir les teves preocupacions i -si puc- ajudar-te, com van fer amb mi, gràcies a aquest post!

[Aquari]

Gràcies música!!
Desitjo que ben aviat ens llancem amb el meu home a la piscina!! i que les pors desapareixin!
Segur que quan arribi el moment m'anirà bé poder continuar parlant amb vosaltres!!

Gràcies!!

[Bryckley]

Júlia,

Ja se que fa temps que vas escriure la narració del teu part però vull que sàpigues com m'ha arribart a agradar i el que m'ha ajudat saber, moment per moment, el que senties i com anava avançant tot.
Estic de 17 setmanes i ja he comentat en un fil de conversa el PÀNIC que li tinc al part. També haig de dir que no se què sentiré d'aquí uns dies però llegir la teva experiència m'ha fet sentir-me més propera al moment i veure que, moltes vegades, tenim por a allò que no coneixem i, de ben segur, un cop passat, veus que gran part de la por era per la muntanya que ens fem dins nostra.

De nou, GRÀCIES!

[musica]

Dius "Julia"...et refereixes a mi? jeje has tingut un lapsus?
M'alegra que llegir la meva experiència et tranquil·litzi una mica. A mi em va anar mooooolt bé també llegir missatges de noies que es trobaven com jo. Les pors tornaran, segurament que sí, però confiar que aquesta por és el camí per un moment meravellós t'ajudarà a portar-ho bé. Ànims, que ho faràs molt bé!!!

[Bryckley]

PERDO!!! ;P

Ja tinc ganes de començar les classes de preparació al part per preguntar dubtes i escoltar altres experiències... Dimarts vaig al ginecòleg i li demanaré quan es comencen.


MERCI DE NOU!

[noyja]

Doncs aquí una altra caguica de marca major!! per res tremolo, sóx molt pava i aixó del part...imagina't! més d'una vegada ja m'han dit: noia, el dia que tinguis un fill...prepara't!! amigues meves m'han dit que no penses molt en aquell moment, que quan ve, arriba i tan sols per les ganes que tens de veure la carona del teu fill és més que suportable, nose...

Jo de momento per aquí em quedo per anar agafant apunts.....

[miansil-27]

Jo ni tant sols estic embarasada, però es pensar en el part i m'entra de tot... en concret en el moment "tijeretazo",,, ainssssssssssss!!

[xivitina]

Hola noies!
Des de que em vaig quedar embarassada (com diuen algunes, em vaig tirar a la piscina sense pensar amb tot el que em vindria a sobre, perquè si ho penses tot potser no t'hi voldries quedar!!) i la veritat és que m'ajuda molt veure tots els vostres comentaris, m'alleuja moltíssim!
Doncs justament ahir va ser el DPP i dinant amb la meva sogra em diu: "tu exagera perquè et posin l'epidural ben ràpid ehh!! que sinó passen i no te la posen! tu no pateixis en cap moment i exagera molt eh!" i jo li vaig respondre: " i si no em fa falta l'epidural perquè puc aguantar el dolor perquè l'haig de demanar?" i només per això ja em va tractar de boja! jajajaj
Jo només penso que quan sigui el moment del part ja ho aniré decidint sobre la marxa, però que de bones a primeres no vull pas pensar en que vull que em posin l'epidural, també he sentit a dir que la dilatació a la banyera ajuda molt, bé, doncs ara a esperar i aveure com anirà...

[miansil-27]

Xivitina pel qeu dius et queda poquet oi?? doncs que vagi molt bé i com diuen... que sigui una horeta curta!!

[xivitina]

Xivitina pel qeu dius et queda poquet oi?? doncs que vagi molt bé i com diuen... que sigui una horeta curta!!

Sisi està al caure!! Ahir vaig sortir de comptes! Moltes gràcies! i això espero.... quins nervis...!!!

[carbasseta]

xavitina! q vagi molt be! com tu dius, escolta el teu cos i deixa'l fer, q encara q no ho hagi fet mai, esta preparat per aixo i sap q ha de fer. jo no volia epidural i d cami a l'hospital em vaig descontrolar força i pensava q no aguantaria. pero quan vaig tornar a agafar el control ja va estar i no em va fer falta epidural!