Tartamudeja? L'haig de dur al logopeda?

[Immami]

L'Aina té 2 anys i tres mesos i des de Sant Esteve que ha coemnçat a parlar malament. Li costa molt arrencar quan va a dir algunes paraules que abans deia bé "u-u-u-unconte" o ma-ma-ma-ma-maduixa. He mirat per Intenret i sembla que encara és petita, però no em sembla alguna cosa puntual, quan canta no ho fa, quan parla sola jugant tampoc, però quan vol demanar alguna cosa o li preguntes què veu si mirem un conte, porta tres dies que s'enganxa i no va ni a més ni a menys.

Avui mateix estàvem mirant un conte i sortien uns nens menjant-se un gelat (evidentment té claríssim què és i mai havia fallat dient aquesta paraula), doncs s'ha enganxat en "u-u-u-u-u-u-u-" i picava de peus tota nerviosa; i agafa i llença el llibre i comença "no-no-no-no-no" i jo li pregunto "no et surt?" I ella "no", "vols que t'ajudi?" li pregunto, i em diu que sí i quan ho hem pogut dir s'ha posat a riure...

Potser en faig un ra massa, però el meu home i jo estem una mica preocupats, més que res és que fa molta peneta.

Aquí corre bastanta logopeda, s'accepten idees, suggeriments, anem a la pediatra? I els logopedes quan s'han d'anar a veure? Merci!

[meló]

Hola,
jo no sóc cap experta, però pel què sé el tartamudeig més que un problema en ell mateix també pot ser el símptoma d'un altra problema. Per exemple, me germana va començar a tartamudejar quan va néixer mon germà, perquè tenia gelos. i al cap d'un temps li va passar.
penseu si heu fet algun canvi important, si ha canviat de mestre, si ha canviat alguna rutina... en tot cas, jo aniria al pediatre.
a veure què et diuen els experts...

[immi]

Doncs a un familiar meu li va passar i el metge li va dir que era normal , ho va fer desde els 2 anys i mig fins als tres mes o menys, però digue-li al pediatra per si de cas, però es veu que es normal que alguns nens ho facin.

[Mònika]

al meu fill li va passar igual que a la teva filla una temporadeta, quan cantava no s'encallava mai, però al parlar a vegades era una passada! Vaig consultar-li a una noia del foro logopeda i em va tranquilitzar molt, i de fet va anar deixant de fer-ho sense que ens adonéssim.

[jorlu]

A nosaltres també ens va passar. Va començar a parlar bé i als 2 anys i mig va començar a tartamudejar una mica, però només quan parlava. A l'hora de cantar ho feia bé. Al cap de tres mesos ja no ho feia. Ara farà tres anys i parla molt bé sense tartamudejar. Jo estaria tranquil.la. De totes maneres li pots preguntar al pediatre.

[Immami]

Crec que se li ha ajuntat tot una mica: el seu germà (que cada dia fa més gràcia), hem provat de treure el bolquer (i no li acaba de sortir), les festes boges de Nadal (que s'ho està passant pipa, però són moltes emocions...). En fi, esperarem una miqueta i ho comentarem amb la pediatra.

Fa pena, però quan vol dir alguna cosa i no li surt... fins i tot alguna vegada deixa de dir-ho...

[Patumaire]

Hola, jo sóc logopeda, a veure si et puc ajudar. Segurament es tracta d'un caqueig puntual fruit de diverses coses o potser de l'anomenat caquieg evolutiu, que es presenta abans dels 4 anys i que amb el temps desapareix. El que és molt important és l'actitud que es té davant d'aquest fet, més que no pas el caqueig en si. Per tant, el treball ha de ser vostre, de familiars i de persones properes al nen. La nena està en una edat que vol fer tot el que fan els adults, i això passa per parlar com ells. Us heu parat mai a pensar com parlem?? Us heu escoltat mai?? Doncs parlem molt ràpid, ens tallem contínuament, no deixen acabar el que se'ns explica, etc....
És molt important tenir una comunicació pausada, clara, amb torns de paraula definits, deixant temps per parlar. No feu cap comentari sobre el seu "caqueig", actueu amb normalitat ja que així ella se sentirà escoltada, valorada i tindrà una actitud positiva vers la comunicació. En cas contrari (riure-se'n, recalcar-ho contínuament, etc...) pot provocar un bloqueig més gran i por a la comunicació.
O sigui, normalitat. Si veieu que això perdura en el temps i diferents situacions (escola, casa, amics....) consulteu al logopeda.
Espero haver ajudat!!

[Immami]

Hola Patumaire,

Sí que has ajudat, però no va gens a menys, ahir li va costar dir fins i tot mama i ella se n'adona que no ho pot dir i s'enfada i es llença al terra. Llavors jo li dic si vol que l¡ajudi a dir-ho i ella sempre em diu que sí i ho diem a poc a poc, però no sé si faig bé de dir-li si vol que l'ajudi, però la veig tant frustrada! Ahir no li sortia tauró i quan ho va poder dir potser ho va dir deu cops, tota contenta...

És que parla molt (bé, parlava, ara està més callada) i ho fa molt bé (utiliza els futurs, diu "hi havia el cavall" enlloc de "el cavall hi era", utilitza el jo enlloc d'Aina (tot i que no sé si ho fa perquè li és més fàcil...).

Quan de temps creus que pot necessitar per tornar a la "normalitat?"

Ai gràcies, però estic molt engoixada, no pel quequeig en sí, però quan la veus tant enrabiada... té tantes coses a dir, pobreta!

[Patumaire]

Temps per parlar, això és el que necessita. No li acabis les frases ni les paraules. És important que vegi que l'escoltes i que tens tot el temps del món per escoltar-la. És complicat perquè quan veus que s'enganxen la primera reacció, i la més fàcil, és dir el què volen dir tu. S'ha d'intentar fer el contrari. Si saps que es vol referir a un animal en concret, per exemple, i que aquest no li surt, digues coses sobre aquest animal com (vols dir aquell animal que viu al mar, oi, aquell que té unes dents tant grosses, oi? ara no sé gaire com es diu però ja sé quin és, em sembla....) fer-ho com un joc.
Molta paciència i si patiu, no dubteu a fer una consulta logopèdica professional ja que us podran si més no , orientar sobre actituds a tenir en compte, ja que un tractament dirigit a ella seria contraproduent perquè és molt petita i pot tractar-se d'una cosa passatgera.
Ànims!!!

[Immami]

Moltes gràcies pels consells. Avui hem anat a la pediatra pel petit i he aprofitat per comentar-li (l'Aina no hi era). M'ha dit que era normal, que li passa a molts nens i ha vingut a dir que se li han ajuntat moltes coses (germà, bolquer, nadal...). Que esperi a tornar a la rutina del cole i que no en faci cas, encara que sigui difícil, que parli molr amb ella amb calma (més??' no us podeu imaginar la mà de contes que arribo a explicar al llarg del dia i les xerreres que hem tingut sempre) i poc a poc (jo parlo molt ràpid).

Si quan la rutina torna a estar instaurada no millora, m'ha dit que tornem. En fi, que ens dono unes setmanetes més de marge per veure què fa la petitona (jo diria que avui ha afluixat una mica... almenys no hi ha hagut cap paraula que s'hagi quedat per dir, almenys a mi, que al matí he tornat a treballar, snif!).

Gràcies, de veritat.

[mamlaboni]

Jo m'esperaria una mica. Encara és petita...quan vagis al pediatre li demanes i et quedes tranquila.

[sol]

INMAMI CARIÑETE!!!!!!!!!!!!!!
CUANDO ME HA AVISADO INES MI HERMANA DEL POST HE VENIDO CORRIENDISIMO!!!!!!!!!!
A VER A SOL TAMBIEN LE HA PASADO Y YO COMO TU LO PASE FATAL NO POR EL TARTAMUDEO EN SI SI NO POR ELLA QUE LA VEIA SUPER FRUSTRADA INCLUSO LLEGO A NO HABLAR TANTO Y SE LA VEIA TRISTE, EMPEZO UN DIA DE REPENTE CON EL VUI UNA PALABRA QUE DOMINABA A LA PERFECCION, VUI AGUA, VUI AIXO, VUI ALLO, Y DE REPENTE VUUUUUUUU-VUUUUU Y QUE NO LE SALIA NI A TIROS YO ME EXTRAÑE PERO PENSE QUE HABIA SIDO PUNTUAL Y NO, DURANTE 2 SEMANAS LA COSA FUE A PEOR Y SOL QUE ES UNA NIÑA QUE HABLA MUCHO Y BASTANTE BIEN(UTILIZA TIEMPOPS VERBALES COMO AINA), ERA UNA PENITA VER COMO SE ESFORZABA Y COMO SUFRIA, SE DABA PERFECTAMENTE CUENTA, ES MAS EMPEZO A BUSCARSE SUS PROPIOS RECURSOS PARA NO ENCALLARSE COMO HABLAR MUY BAJITO, COMO EN SUSURROS(ENTONCES NO LO HACIA) O CANTANDO QUE TAMPOCO.
AL FINAL DECIDI CONSULTAR CON SU PEDIATRA QUE LE RESTO IMPORTANCIA HABIA QUE ESPERAR POR QUE PODIA SER DE TIPO EVOLUTIVO ALGUNOS NIÑOS LO HACEN, Y CON UN PSICOLOGO QUE ME DIJO DE VERLA, FUIMOS Y ME DIJERON QUE PODIA TRATARSE DE UNA MANERA DE LIBERAR STRESS, YO FLIPE CON 2 AÑOS Y 3 MESES???????????? NO ES UN ESTRESS COMO EL NUESTTRO EVIDENTE PERO SI, UNA SERIE DE CAMBIOS QUE LE CUESTA GESTIONAR EN MI CASO ERA LA VUELTA DE LAS VACACIONES(HABIAMOS PASADO 2 MESES JUNTOS LOS 3), EL CAMBIO DE HABITACION, DEJAR LOS PAÑALES UN PAR DE MESES ANTES Y ETC ETC......
CON PACIENCIA, AMOR,ABRAZOS Y BESOS SE LE HA IDO PASANDO BASTANTE PERO AUN HAY DIAS SI ESTA MUY CANSADA O NERVIOSA QUE A VECES LE PASA, ALOMEJOR ESTA UN PAR DE DIAS REGULAR Y LUEGO TIRA VARIAS SEMANAS MEJOR, SU PEDIATRA ME HA VUELTO A DECIR QUE TRANQUILA QUE LAS COSAS DEL LENGUAJE NO SE CORRIJEN DE HOY PARA MAÑANA QUE DEJE A LA NIÑA IR A SU RITMO Y YO ME ADAPTE CON NATURALIDAD Y ASI TRATO DE HACER.
NO SUFRAS REINA YA SE QUE DA MUCHISIMA PENITA VER LA FRUSTRACION QUE TIENEN POR QUE ELLAS SABEN DECIRLO PERFECTAMENTE ESO Y MUCHO MAS Y CUANDO NO LES SALE DA TANTA RABIA LO SE, CARIÑO POR QUE LO HE PASDO CON SOL ASI QUE TE ENTIENDO PERFECTISIMAMENTE PERO TRATA DE RELAJARTE Y NO PREOCUPARTE ES PASAJERO TE LO PROMETO IRA A MEJOR YA VERAS, AHORA POQUITO A POCO VALE!!!!!!!!!!
MIL BESOS Y CUALQQUIER DUDA , AQUI ESTOY HACE MUY POQUITO FUE EN SEPTIEBRE-OCTUBRE ASI QUE LO TENGO MUY RECIENTE
TRANQUILA DE VERDAD TE LO DIGO!!!!!!!!!!!!!!! UN BESAZO A LAS DOS, MUAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!

[Guita]

ai a l'Octavi també li ha passat això durant aquestes vacances, Quin patir!!!! ara ja està!!!! suposo que estar els 4 a casa i amb el gran que va molt accelerat parlant, corrent..... doncs ell volia estar al "ritme" de tots i no li sortia. A vegades ni començar la frase i rient deia: ai no surt! però mira a base de fer com diu la patumaire se li ha passat! (la meva cunyada ens ho va dir i aixi vam fer)

[Immami]

Noies, no sabeu com m'ajudeu.

Sol, no sabía que también te había pasado. És duro, eh? Però poco a poco nos vamos acostumbrando: hay días mejores i otros peores. Són muy listas, para disimular, cuando no sabe decir algo dice: "aquest" o "això". También es verdad que habla más bajito i se nota que habla menos....

En fin, me esperaré un par de semanas (que me dijo la pediatra) i la llevaremos otra vez si no se le ha pasado! A ver si nos sugiere un psicólogo o logopeda o lo que sea.

Petons a totes, guapes, ens esteu ajudant molt!

[sol]

como va la aineta??????
espero que mejor!!!!!!!

[Immami]

Hola Sol,

Gràcies per preguntar. Ahir no ho va fer en tot el dia (potser alguna paraula, però diferent). Sembla que instal·lar-nos de nou en la rutina li està anant bé (i això que la rutina és nova! es queda a dinar i dormir al cole). Han parat molts plors, al cole va demanar tots els pipis i caques (a casa no hem tret el bolquer, encara) i va estar contenta i tranquil·la.

Sol, ets un sol, gràcies per cuidar-nos tant.

[xuxu]

Ostres Immami, ja sé que fa molt de temps d'això però a mi, a setembre de 2009, quan el meu nen va començar a cole amb 2 anys i 10 mesos també ho va fer i em va fer patir molt (vaig plorar molt, m'engoixava que fos així tota la vida...). ara està perfecte pero a vegades encara penso que l'hi pot tornar a passar o que no sigui un cosa recurrent...

En fi, segur que no serà així!

Una abraçada

[Immami]

Doncs l'Aineta té dies més bons i més dolents. La veritat es que ara portem uns dies bastant dolents, quan sembla que millora, patam, ja hi tornem a ser. Fa molta pena veure que no pot dir el que vol dir, tot i que ara això no li passa gairebé mai, abaixa la veu i ho diu fluixet, gairebé sense tartamudejar, però jo veig que li costa, i sovint s'enganxa.

La pediatra em diu que no en faci ni cas, però hi ha dies que és molt fort, i sí, a mi també m'ha fet plorar molt. Segur que se'n sortirà! És molt sensible i espantadissa, viu les emocions de manera molt intensa i això no ajuda... però poc a poc aprendrà a controlar les seves emocions i se'n sortirà, oh i tant! I nosaltres l'ajudarem amb això i amb el què faci falta!!!

[xuxu]

ànims segur que anirà a millor! l'aniol també és un nen molt sensible i de ben petit sempre ha xerrat molt bé, per això potser també l'hi hem exgit més...

Una abraçada

[marta_mum]

Hola,

com està l'Aina després de tant de temps des de que vas obrir el post?

És que la marta fa tot just una setmaneta que ho fa, i buscava per aquí algú que li hagués passat, sobretot per saber què fer nosaltres just quan s'encalla. La idea de dir-li si vol que l'ajudem m'ha encantat.

Pel que dieu, el més segur és que sigui una cosa passatgera, però en el cas de la Marta, no hem fet cap canvi, si que d'aquí poc li traurem els panyals, ja que l'any passat no hi va haber manera, i li estem preparant l'habitació per canviar-la en uns mesos...