SUPERNANNI

[martacm]

Hola Pares i Mares
Espero no haver-me equivocat de lloc al posar aquest post. Volia comentar el programa de SUPERNANNI
- Esteu d'acord amb el tema d'aparcar un nen en un lloc determinat de la casa cada cop que fa rebequeries, plora, crida, trenca alguna cosa...?
- Esteu d'acord en posar-vos a la seva alçada cada cop que li heu de retreure alguna acció ? (es a dir ajupir-vos de manera que la vostra cara quedi a l'alçada de la seva per tal d'eliminar la barrera de la superioritat)
(en aquest punt estic d'acord)

Segons la meva opinio pot ajudar a donar-nos pautes sobre el comportament dels nens, pero ens ho pinten com un conte de fades.
Hi ha un problema, els pares no poden sol.lucionar-ho, la supernanni ho soluciona, torna el caos per moments quan la supernani no hi es, torna la supernanni per corregir els errors que han comès els pares, i al final del programa tot s'ha sol.lucionat.
No crec que el comportament d'un nen que no ha tingut cap mena de límits o pates pugui corregir-se en tan poc temps.

[mussola]

Home, pensa que es un programa de tele i ho condensen tot. No és tot tan ràpid. El que sí és cert és que en aquest programa la que posa les pautes i marca els limits i diu NO és la supernanny. Sembla que no educa els nens, sino als pares, ja que són els que no saben negar res als nens. Per desgràcia, cada cop veig més nens tirans amb els seus pares. Només cal anar a comprar a qualsevol lloc o a algun bar o restaurant per trobar-ne.

[Visitant]

HOLA MARTA!

TEMA SUPERNANI....

BÉ , PER A MI HI HA FORÇA COSES que DEIXEN MOLT que DESITJAR...

CREC que PER EDUCAR UN NEN ES NECESSITEN TRES PARAULES MÀGIKES:


AMOR, PACIÈNCIA I COHERÈNCIA.


UN HA DE SER MÉS TOSSUT que EL NEN, AIXÒ SEGUR!


EN FI...

TEMA PIS...MIRA, JO ALS 14-15 ANYS MEN VAIG FER DURANT UNA TEMPORADA, TEMA MALTRACTAMENTS....
TENIA MOLTA VERGONYA D'EXPLICAR-HO A NINGÚ...SAPS que FEIA?

EM REPETIA , KUAN ESTAVA AL LLIT A PUNT D'ADORMIR-ME, EM REPETIA MENTALMENT:

-AVUI EM DESPERTARÉ PER FER PIPI, AVUI EM DESPERTARÉ...

I EL PRIMER DIA NO, EL SEGON TAMPOC, PERÒ AL CAP DE POC EM DESPERTAVA JUST A TEMPS D'ANAR AL WC!

SI NO ÉS PER UN PROBLEMA FISIOLÒGIC, THAS DE CONVÈNCER que POTS SOLUCIONAR-HO, I SI DECAS, TB ANIRIA A UN PSICÒLEG PER PARLAR-NE.

NORMALMENT AKEST ÉS UN SÍMPTOMA DE MOLT ESTRÉS PSÍKIC, ANGOIXES..!


ENDAVANT VALENTA!!!!!!!!!!!!

[Cabirola]

Marta,

Crec que això que comentes del pipi al llit és reflexe de quelcom més profund. Reconec que m'estic fincant en un tema que no conec, i que costa molt donar consells, però a priori i sense conèixer profundament el teu cas, em fa pensar que tens algun altre poblema, tot i que potser no n'ets del tot conscient.


L'etapa que estàs passant (l'adolescència, vull dir), encara que potser a tu no t'ho sembli, és molt dura. Pensa tranquil.lament, reflexiona,.... com l'estàs vivint : amb els pares, amb els germans si en tens, amb les amigues, amb els amics,... amb tot l'entorn. Tens por de deixar l'infantesa, o de fer-te gran? o tens por que els altres et jutgin per com ets? Dorms bé? tens por d'alguna cosa o d'algú? Algú t'ha fet alguna vegada mal, físcament o emocionalment? Pensa a veure quìn pot ser el problema real, si és que aquest existeix. I si el trobes, busca-li la solució.


En tot cas Marta, estima't tal com ets, valora't, ... i no et preocupis : tots els problemes tenen solució; si no tenen solució ja no son problemes, per tant no t'hi capfiquis.

Un petó molt fort,...... i ENDAVANT!!!!!!!!!

[riglesias]

A mi com a pautes general m'agrada, suposo que es posen mes floretes de la conta pero bè, hi han moltes coses que funcionen i soc fan del programa

[Iris]

Jo només he vist un o dos capítols i trobo que la veritat deixa molt que desitjar. A més a més És una sèrie dels EUA i segurament la manera de fer de les famílies és força peculiar. Crec que no es pot generalitzar en tot a les famílies catalanes. Cal agafar-ho amb pinces!

[yoneni]

Jo opino que el problema no és que els nens siguin rebels, mal educats...
El què veig és a uns pares que no han sabut conduir les situacions i quan es veuen desbordats recorreixen a algú que els ajudi.
Molts dels nens, si s'haguessin marcat des de ben petits, no farien tantes rabaqueries, ni serien tan mal educats...
Han de saber que qui mana són els pares i s'han de treballar molts aspectes.

El meu nen té 2 anys i sap que qui ha de recollir els joguets és ELL, no la mama ni el papa. Al principi, de més petit jo l'ajudava, potser ell en recollia només 3 (anava a poc a poc) i jo 10, però ara els recull tot sol. Li vaig ensenyar com una part més del joc, recollim cantant la típica cançó de les escoles "a recollir, a recollir, que totes les joguines s'en van a dormir".

Sap que a l'hora de dinar-sopar, ho fem tots junts i ens esperem a que tots hagim acabat per aixecar-nos. Ell ara ja menja solet i quan acaba, es va a rentar les mans sense que ningú li digui. També sap que mentres mengem, no hi ha tele.

Quan anem al super, sap que ha d'anar al carret o caminant al costat dels pares i que si li comprem patates, galetes... no s'obren fins que s'hagin pagat. Això ens va costar unes quantes pataletes al mig del super, però ja està superat i s'espera.

Sap donar les gràcies, saluda quan entra als llocs i quan marxa, és força ordenat (per l'edat que té)... són coses que sap fer perquè les veu cada dia.
També sap que si fa alguna cosa que no s'ha de fer, tirar coses per terra expressament, tocar coses que sap que no ha de tocar... s'estarà una estona assegut al sofà sense jugar perquè el papa i la mama s'han enfadat.

Si els pares un dia li recullen els joguets perquè al nen no li ve de gust i l'endemà també, el nen s'acomoda i que ho faci el papa/mama. Si el papa diu que no i la mama després que si (o al revés), ja l'hem cagat perquè l'altre ha perdut autoritat. Si no estem d'acord en que la parella l'hagi renyat per X motiu, li diem quan el nen no hi sigui davant, em d'anar tots a l'una.
Si nosaltres cridem, els nens també. Si hi ha verdura per mejar i al nen no li agrada, no si val que els pares mengin una altre cosa i ell hagi de menjar la verdura (amb les coses que nos els agraden, millor que tots les mengem perquè aprengui que hem de menjar de tot) i així infinitat de coses.
No és que m'hagi empapat els capitol de la supernany, són coses de lògica.

Petons!