CdL Novembre - Primavera con una esquina rota (M. Benedetti)

[Raqueleta]

Llegit fins a "Beatriz (Los rascacielos)". Atenció spoliers!!

Que estem a dia 10, flors!!
Jo vaig força avançada en la lectura però aquesta setmana estic anant a treballar en cotxe i no he llegit gens…

No sé si havíeu llegit res de Benedetti abans. Jo és la primera novel.la seva que llegeixo però havia llegit poemes i relats curts, i trobo que els presos polítics i la dictadura és un tema molt recurrent en ell, la veritat és que és interessant de llegir però si llegeixes, com vaig fer jo, tots de cop (Cuentos completos, Ed. Alfaguara) es fa una mica pesat.

Us copio el poema que més m’agrada (tot i que en té de genials), li vam demanar a una amiga que ens el llegís al nostre casament:

Hagamos un trato
Cuando sientas tu herida sangrar
cuando sientas tu voz sollozar
cuenta conmigo
(de una canción de Carlos Puebla)


Compañera
usted sabe
que puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo
si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo
si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo
pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted
es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo

I ara anem per feina.

Reconec que al principi em va costar una mica saber qui era qui, en quin moment parlava cadascun d’ells, quins vincles tenien entre si, etc. Ara que escric això porto uns tres quarts de la novel.la i ja m’he ubicat perfectament, però ho comento perquè suposo que seria una de les coses que diria si només hagués llegit els primers capítols. Però vaja, que a dia d’avui encara no he encaixat qui és el protagonista del capítol que es diu “Exilios (Caballo verde)”, el que està al llit amb els ulls embenats i la dona ha de cremar uns llibres. És també Benedetti, que es fa aparèixer en alguns capítols (com “Exilios (Invitación cordial)”?

El Santiago, el que està pres, em sembla un tio molt vital i molt optimista, clar que només llegim el que escriu a la seva dona i se suposa que passa els seus mals moments però que no els escriu per a evitar patiment, però tot i així no em fa l’efecte que “disfressi” les cartes, realment sembla un tio positiu.

La que em fa més gràcia és la Beatriz, les conclusions a les que arriba, el fet que li agraden algunes paraules... I tot el tema dels gratacels, els ascensors amb marejos i tota la gent fent pipi, jijiji

Els altres, Don Rafael, Graciela, Rolando, em cauen bé, en general crec que no hi ha cap personatge que em desagradi, tots han hagut de patir i a tots els entens en com són o en què decideixen fer.

Per cert, ara revisant els capítols de cara a comentar això he llegit en diagonal “Intramuros (El río)” i l’he entès d’una altra manera per una cosa que explica el Santiago més endavant, a veure si quan arribeu enteneu com jo allò de decidir-se per una de les dues riberes del riu i que només pertanyia a una.

[ametista]

no miro no miro!!!

noies, estem a dia 20 i només la Raqueleta ha fet un comentari...ei, que a mi m'encanta la idea de les reunions setmanals però siguem realistes, no estem complint i em sap greu per les que sí ho intenten i després ningú més comenta... potser hauríem de deixar les reunions setmanals durant un temps i tornar a les mensuals, i més endavant quan veiem que podem seguir el ritme ho tornem a intentar
el que podríem fer és un mix: tenim un mes per llegir el llibre però en comptes de comentar-lo tot al final cadascú pot comentar quan li vagi bé, posant un SPOILERS ben claret al principi del missatge, així no se'ns acumulen els comentaris de tot el mes i si algú va més o menys pel mateix lloc pot comentar...no sé, què us sembla?...

és que m'encanta el club de lectura i no m'agradaria que el deixèssim!!

[ametista]

per cert noies, no hauríem de fer ja l'enquesta de desembre?

[ametista]

noies, li estic donant tombs a la idea d'adaptar una mica el club de lectura per veure si així participem més...però aniré al post general, no vull ocupar aquest

per cert, amb les dates que estem i el poc que hem llegit/comentat....allarguem el llibre de novembre també per desembre?

[Momo]

Jo ho sento molt noies, tinc el llibre aparcat. Aquest mes no he tingut temps ni per tirar-me un pet. Ho sento noies.
Demà faré el sorteig pel mes que ve, ja sigui desembre, com gener.
Com porteu la lectura la resta?

[Lalona]

Noies ja he escrit a l'altre post! Jo vaig llegint tot i que encara no he comentat res, perdó perdó perdó sobretot a la Raqueleta que per cert ja m'he llegit el teu comentari i m'ha agradat molt el poema! A veure si demà entro amb més temps i faig el meu comentari del que porto llegit!!

El llibre m'està agradant molt i és molt agradable de llegir, no entenc perquè estic trigant tant. Bé, és que vaig a dormir massa tard i súper cansada... m'adormo amb el llibre a les mans! I per si no tenia prous vicis cibernètics amb el SP, el facebook...ara m'he fet un compte al twitter, quin vici!

Pel que queda de mes potser sí que millor que allarguem aquest fins a desembre però al Gener hem de tornar a tope!!! Va que era súper divertit!

[Raqueleta]

Doncs jo tinc el llibre una mica abandonat, no és cap retret però he de reconèixer que no trobar diàleg al post fa que em faci més mandra, a veure si us poseu les piles i jo també me les poso!

[ametista]

SPOILERS- LLEGIT FINS AL FINAL

noies ja vaig acabar el llibre i sembla que ara tinc un momentet per comentar-lo...
buf, a veure si amb el 2012 ens fem el propòsit de portar el club de lectura més al dia, jo la primera!

a veure, és el primer cop que llegeixo res d'aquest autor i he de dir que m'ha agradat molt
també he de dir que la lectura anterior també hi haurà influit, vinc de llegir un llibre (l'arqueòleg) que tot i tenir una bona idea de base m'ha semblat buit en quant a estil literari, pobre...no em transmetia res, ni pena, ni angoixa, ni curiositat......en fi.
i llavors agafo aquest llibre i en una sola pàgina em trasment tot això i més, m'ha agradat la manera de plasmar els sentiments de cada personatge i com els defineix perfectament a cadascun d'ells...

coincideixo amb tu Raqueleta que la Beatriz fa molta gràcia, em vaig fer un fart de riure amb el capítol de "dijo el tío Rolando que esta ciudad se está poniendo imbancable de tanta polución que tiene" i les conclusions que en treu

jo tampoc sé que a qui es refereix en concret en aquest capítol que dius però com que tots els capítols en cursiva representa que són d'ell mateix (Benedetti en primera persona) i d'aquest en parla en tercera persona simplement entenc que ens explica un exemple més de la repressió i els temps que vivien, així com també hi ha un capítol que parla d'un viatge que va fer a Cuba i explica la història d'un exiliat a Austràlia que decideix quedar-se a l'Habana...

el Santiago... sorprenent com és capaç d'abstraure's de la realitat que està vivint a través dels seus propis records, la veritat és que per estar a la presó manté molt bé la seva fortalesa mental...i ja li va bé, perquè el que li espera quan surt.......!!!
vosaltres com creieu que reacciona? ostres és que aquests llibres de final obert!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! està bé perquè te'l pots imaginar com vols...però és com si no fos del tot real si no ho llegeixes! jo penso que potser al principi se sorprén/enfada però que finalment s'ho pren bé (perquè no recordo ara si en algun moment del llibre també dubta del que sent o són paranoies meves...) i crec que valorarà molt més la seva nova llibertat, poder estar amb la seva filla, el seu pare, els seus amics, que no pas perdre la relació de parella.....

en definitiva, que m'ha agradat molt! no sé si com per llegir més llibres seus (si la temàtica es va repetint) però no diria pas un no d'entrada, qui sap...

[Momo]

Jo estic en ello encara. Espero en un parell de dies liquidar-lo!
De moment he intentat editar l'enquesta però no surt del tot bé. PAssa allò que el Toni ja em va dir que no podia arreglar, així que no hi puc fer res més...

[ametista]

no passa res, queda una enquesta molt original... tot el doble de cops perquè quedi beeeen claret!

[Raqueleta]

SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

Jo ja l’he llegit però no trobo temps per a escriure el comentari. Buf, vaig de cul aquests Reis, he volgut fer massa regals artesans i ara em falta temps, vaig a dormir a les mil, a casa no tinc ni un segon i així no hi ha qui visqui… Ara estic a la feina i si no faig el comentari aquí no sé quan el podré fer, m’hi poso ara i ho aniré escrivint a estonetes, a les 9.37h, espero que a les 16.30h, que és l’hora a la que plego avui, ja hagi acabat!

Bé, del que ja vaig comentar en el seu dia al que comentaré ara no hi ha grans diferències, continuo dient que és un llibre on els personatges tenen un bagatge darrera que fa que entenguis com són i cap d’ells em desagrada, al contrari, tots em produeixen tendresa. Podríem dir que el Rolando és un capullo que li pren la dona a l’amic mentre aquest està a la presó però és que, tot i que d’entrada em va sobtar perquè no n’ho esperava, però en cap moment em vaig sentir traïda en nom del Santiago. Ni tan sols son pare es va sentir traït, la dictadura, la presó, l’exili... són experiències tan dures que no saps en què et canviaran... I segueixo dient que m’encanta la Beatricita! Jo també tenia marcar allò de la polució, quin riure! I també quan parla dels aeroports: “Hay algunos aeropuertos que además de taxis tienen aviones”.

Per cert, què gran que la presó es digui Libertad: “Graciela dice que mi papá está en Libertad, osea está preso, por sus ideas. (...) Por eso no estoy en Libertad, osea que no estoy presa”.

M’han semblat dura la història del cosí al que mata el Santiago. Sé que és un tema recurrent a històries de guerra civil o dictadura, el de familiars a dos bàndols enfrontats, però no deixa de semblar-me tràgic, era aquell nen amb el que jugava al riu als estius i de cop i volta és l’enemic i se l’ha de matar per a sobreviure... Terrible.

I com a emotiva la història de la família exiliada a Alemanya amb el pare pres a Uruguay i com la gent de l’escola dels nens fan tot el que poden per a que el pare sigui alliberat i vagi amb la seva família a Alemanya. És una història que no té res a veure amb la trama, està allà només per a donar-li rellevància, suposo que deu ser certa, i em va ben emocionar.

Copio una frase que em va agradar, és de quan parla el Rafael: “la dictadura decidió abrir, no una puerta, sino una rendija, y una rendija tan pequeña que solo pudiera entrar en ella una sola sílaba, y entonces la gente vio aquella hendedura y, sin pensarlo dos veces, colocó allí la sílaba NO. Es probable que mañana den un portazo, cierren otra vez la fortaleza que habían creído inexpugnable, pero ya será tarde, la rotunda sílaba habrá quedado dentro, les será imposible deshacerse de ella. En esta época de bombas neutrónicas y ojivas nucleares, es increíble cuánto puede hacer todavía una pobre sílaba negadora.”

Coincideixo amb l’Ametista que m’hauria agradat un final més detallat, no és que em desagradin els finals oberts però m’hagués agradat veure com li expliquen la situació, com l’encara, si lluita, si s’enfonsa, si es resigna... però vaja, queda a la imaginació de cadascú. Jo, personalment, crec que d’entrada s’ho pren malament, no enfadat sinó més aviat decebut, traït, però que ho acaba acceptant i, en certa manera, entenent, no perquè ell hagi dubtat de la relació (Ametista, crec que no dubta) sinó perquè sap que ni ell ni els altres dos són els mateixos que eren abans. Què creieu vosaltres?

Ah, deixo algunes paraules del diccionari:

Piba: nena
Clandes: clandestins
Campera: jaqueta
Compas: companyes
Mesita ratona: taula de centre
Doctor: advocat
Rengo: coix
Cana: presó
Proleta: proleari
Petisa: petita

Bé, són les 10.55h, no ha estat tan terrible!

[ametista]

Coincideixo amb l’Ametista que m’hauria agradat un final més detallat, no és que em desagradin els finals oberts però m’hagués agradat veure com li expliquen la situació, com l’encara, si lluita, si s’enfonsa, si es resigna... però vaja, queda a la imaginació de cadascú. Jo, personalment, crec que d’entrada s’ho pren malament, no enfadat sinó més aviat decebut, traït, però que ho acaba acceptant i, en certa manera, entenent, no perquè ell hagi dubtat de la relació (Ametista, crec que no dubta) sinó perquè sap que ni ell ni els altres dos són els mateixos que eren abans. Què creieu vosaltres?

sí, és veritat, jo també crec que no dubta del que sent per ella però no recordo si en algun moment va fer un comentari (o potser no va ser ell, parlo de memòria) sobre si seria el mateix, precisament perquè ell té idealitzat el record d'ella. Quan parlen d'aquell conegut que la seva parella estava empresonada i quan surt li envia una carta amb una foto dient que ja no és la d'abans i sembla que no reemprenen la relació...això ho explica el Rolando? ja no ho recordo...! perquè la cosa anava una mica per aquí, com tu dius, ja cap és el que era abans...
a mi també em sembla que reaccionaria així, primer sorprès, enfadat fins i tot, però després ho entén...

quina gràcia tot aquest vocabulari que has recopilat realment hi ha cada palabreja