Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

[Mi]

., tens tota la raó, desgràcia per desgràcia és millor lo abans posible. molts petons! pero llevat que perdis molt encara no està perdut, jo no he vist mai hemorràgies més grans que la de la meva tieta i la nena ja té 8 anys. a veure!! sigui el que sigui palante!!
masana ho sento molt, tampoc li tinguis por si t'han de fer un legrat, a mi me'l van fer i em vaig sentir molt agust entre l'equip mèdic, suposo que amb aquestes coses van amb més tacte. tranquila que és normal que tinguis dies fatals, pero inten treure-ho de dins, aqui, amb amigues, familia o el que sigui pq sino, allò peta per una banda o una altra.
molts ànims!! un petò per totes

[formiga]

Jo també em vaig sentir molt a gust. La veritat és que és d'agrair que et tractin bé. Amb carinyo...

[Noe]

Doncs a mi em sap molt greu dir-ho però em van tractar fatal... us ho dic pq si podeu eviteu anar a la Mútua de Terrassa i amb el dr Sants (crec q es deia, era el cap d'obstetrícia allà em sembla).

En cap moment ningú em va demanar com estava o com em sentia, per ells era un úter per buidar. I a sobre, jo tenia molta por de notar alguna cosa (era la meva primera vegada en un quiròfan), i després de dir-me tothom que em sedarien, doncs arriba el super dr jefe del món mundial i em diu q no, q només em posarà un nosequè local i que què picarols m'he pensat, que a veure si quan vaig al dentista també demano que m'adormin... Així que vaig acabar plorant i tremolant com una estúpida!

El pitjor és que al final em van adormir però sense dir-m'ho... total q em desperto i ja havia passat tot, i el cabron del dr no va venir ni per dir-me q tot havia anat bé, va ser l'anestesista el que va haver de donar la cara. Uff, q a gust m'he quedat!! Perdoneu, però ho havia de treure...

Tot i això jo crec q el meu cas és una excepció, estic seguríssima que normalment es té molt tacte en aquestes situacions.

Sorry!

[Mi]

pues menudo capullo, porque eso no se hace. espero que si sea una escepción porque vaya tela. Yo estoy agradecida no solo al doctor, sino al camillero que me dijo: tranquila, a las enfermeras, al anestesista y sobretodo a mi gine. yo fui a la corachan pero eso creo que es cuestion de ser persona no nombre, clínica etc.
bueno esperemos que ni bien ni mal, no nos lo vuelvan a hacer, a nadie!
besos!

[Cristinna]

Desde luego, menudo "doctor" si se le puede llamar.... si es que hay gente así en este mundo porque tiene que haber de todo, que si no....

[marchita]

. NO TE QUIERO ILUSIONAR PQ SERIA PEOR, PARA SERTE SINCERA YO PASE POR LO MISMO HACE UNOS MESES Y LO PERDI, EN CUANTO SALEN COAGULOS MALO!!!! PERO ESTANDO EN EL GINECOLOGO ME DIJO Q ELLA (ES GINECOLOGA) HABIA VISTO LLEGAR A HACER TRASFUSIONES DE SANGRE A UNA MUJER DE TANTA SANGRE Q PERDIA Y NO PERDER EL BEBE ASI Q HASTA Q NO TE LO CONFIRMEN NO SE PUEDE TIRAR LA TOALLA!!!!! ANIMO REINA!!!!

[m&m]

Caram noies, quins dies!! Mafalda, masa i .... molts i molts ànims.
Petons

[masana]

Deu ni do Ninna, amb la teva amiga, quin trauma. Si ja es dur quan ni tan sol li has escoltat el cor, no m'ho imagino de 5 mesos. Si es una molt bona amiga no li deixis de costat ni un sol dia. En el meu cas ningu sabia que estava embarasa, no m'havia donat temps a dir-ho a ningú, ni tan sols als pares, ningú sap que he estat embarasada ni que l'he perdut, només el pare clar.
El pitjor moment, en el que hem vaig sentir pitjor, va ser quan hem van fer la segona eco, dilluns, que van confirmar l'abort. Estava tota la sala d'espera plena de dones amb les seves panxolines, explicant les seves experiències unes a les altres, i quan sortien explican tot el que havien vist a la eco. I jo en un racó asseguda en una cadira de rodes amb només una bata per sobre, hem sentia petita i buida. M'hagues agradat cridar i fer-les callar i quedar-me jo sola amb la meva vergonya. Però no ho podia fer, era normal, eren felices com algún dia ho seré jo...

[Visitant]

clar que si masana!!! d'aqui res estaras tu en una sala d'espera amb una panxassa explicant la teva eco a les altres!! Jo també ho vaig passar malament a la sala d'espera el dilluns... pero el compi em va fer molt de costat, anava fent conyes i em va passar l'estona molt ràpid.

[Noe]

Masana, Mafalda ben aviat estareu amb les vostres panxetes i tot això quedarà enrere!!

[masana]

Hola noies,
Aquest matí m'han fet la beta i la eco. A la eco m'han dit que tot va bé i que es un procés una mica lent. Ara tindré que agafar hora amb el gine, uff aixó es desesperant. Tot i aixó son bones noticies, i si el gine hem dona aviat anirem i hem quedaré .
Avuí també estava tot ple de panxes però me les mirava amb embeja sana. Un petonas.

[Noe]

Me n'alegro molt masana, ja veuràs com passarà més ràpid del que et penses i ja podràs posar-te a buscar de seguida

[creueta]

molt bé, masana! doncs ara a veure el gine, i som-hi, tu, a buscar més il·lusions!!!

[Nira]

Masana, ja veuràs com el gine et dirà que us hi podeu posar abans del que et penses.
Tens raó amb això de que es fa llarg. Tu tens ganes de que s'acabi i tancar el tema i sembla que no arriba mai el moment, però arriba, de veritat.
Molts molts ànims un altre cop

[cuqueta]

Masana es normal que et sentissis així amb aquesta impotència i ganes d'estar sola tu i el teu dolor, pero encara que ara et sembli impossible ho superaras, i la ., i la mafalda, i l'amiga de la ninna i segur segur que tirareu totes endavant pq sou unes dones valentes. Molts ànims a totes i ja sabeu que aqui us podeu desfogar tot el que vulgueu i necessiteu, de "rollos" res de res.

[Cristinna]

Masana, m'alegro que ho portis millor, ja veuràs que dintre de poquet estaras per aqui explicant-nos cosetes del teu !!! Anims neni!!

[Visitant]

Masana!!!! molt bé guapissima!!!!!!! clar que sí, ànims amunt, enveja sana i moltes ganes de tornar-hi!!! així es fa campiona

[cuqueta]

. tu com stas danims reina??ben amunt no??

[m&m]

Vinga noies, us vull ben animades, eh?
Petons

[masana]

Ara que he pogut analitzar tot el que m'ha passat, potser algunes de vosaltres tenia-ho raó, quan hem vau dir d'anar a un metge privat.
Potser en comptes de fer la primera visita amb una llevadora en una consulta amb la minima atenció, hagues anat a un gine privat i m'hagues fet una eco, potser hauria vist alguna cosa que no anava bé. Hem podria haver donat un tractament adecuat, i no un simple repos.
Esta clar que no et pots possar malalt en un dia de festa ni en cap de setmana. Ara un tinc molt clar per la proxima vegada.
No puc evitar sentir-me culpable, potser no hi havia remei, però sempre hem quedarà el dubte.