El part a casa, un luxe?

[minsa]

Jo tb us vull treure aquesta por al expulsiu! Fa mal, si, però és tan ràpid tot.. ja us vaig dir q vaig visualitzar animals parint...elefants, girafes...ni idea perquè em va venir aquesta imatge però va ser així. Em vaig inspirar. També em va passar que ja estava dilatadíssima i em vaig estancar...tb vaig com tancar les cames...no volia apretar. La llevadora, em va mirar seria i em va dir, has de començar a empènyer, sembla q el bebe està patint..
I vaig fer aquest click i vaig començar a empènyer com mai a la vida, vaig trencar aigües i parir en un minut de diferència. Quin gust!.
Això que diu la crissie d'adrenalina, recuperació...és cert!! Jo vaig parir a les 12 del migdia, a les 13 ja dinava, havia fet un pipí i la nena havia mamat. Hem vaig trobar tan bé durant tant de temps..i molt bon humor!
Jo repeteixo que vaig tenir mooolta sort amb les llevadores, q ens van tractar tan bé...vaig parir quasi a les fosques (elles fent un esforç per veure-hi)...callaven quan em venia una contracció, em preguntaven si estava bé, si volia pilota, cadira de parts...Quina meravella! No va entrar ningú més q elles dues en tota la dilatació, i durant l'expulsiu va entrar un ginecòleg (jo no li vaig veure ni la cara) però va marxar de seguida quan va veure que tot anava bé.
O sigui que va ser tot molt intim, no va ser un atabalament de gent...i això és sort.
Una altra cosa que va ser crucial perquè anés tot tan bé, va ser que ni jo ni el meu company teníem por. Al contrari, jo estava molt segura de mi mateixa i del meu cos.
Bé, us he fotut un rotllo...però m'encanta animar a la gent que té intenció de fer part natural, val molt la pena, molt. Endavant, noies!
Ah, i a mi em van fer un punt de res pq vaig tenir una nena grosseta (3,725kg) que a sobre va néixer mirant al cel...tot perfecte. (per cert, durant l'embaràs, la ginecòloga em van diagnosticar embaràs de risc per baix pes de la nena) jajaja no en tenen ni idea!!

[Londonbaby]

Aquest part, per exemple, m'encanta... No sé, el trobo molt "terrenal" i alhora tranquil.

http://inmamarcos.blogspot.com/2011/05/ ... -2011.html

Aquest part és el de la Transi, la noia surt en la foto que heu posat al post d'Assessores, és la 2a de l'esquerra al costat d'una noia de lila ( la Maria que va parir amb la Mireia Marcos).

Es preciós, i quan ho expliquen elles se't posa la pell de gallina!


Noies, m'agrada molt llegir-vos...estem en la mateixa sintonia...llàstima no tenir més temps.

Això que en parleu de les fisures o trencar la bossa, fa poc una noia de la Lista de AC va estar crec 5-6 dies amb la bossa trencada amb "podromos" de part, vigilada això si per la Inma Marcos...Crec que és el record del que jo he llegit.


Julyet, jo crec, sense coneixe't que tindràs un part fantàstic com la Crissie, si ja estàs ficada totalment en el "monotema" com diu el Londono

Jo em plantejo el part a casa com a únic mitjà per aconseguir un PVDC, crec que per mi la por d'estar a l'hospital, d'estar venuda, de no saber imposar-me tot i saber que me la estaven jugant com al primer "part", em faria bloquejar-me totalment.
Però ara només estem buscant, a veure que tal se'ns dona, portem un cicle, jo no vaig decidir començar fins que el Londono no va accedir almenys a parlar amb la Llevadora i venir alguna xerrada ( pobre que ja s'ha xuclat 2).

Hèlia com t'ho estàs fent tu?

[Julyet]

Cada dia m'agrada més aquest post :)))).

Londonbaby: Un cop vaig llegit a bebesymas una entrevista a la Transi, quan estava embarassada (li va fer l'Armando, un altre dels meus "ídols" :P) i quan vaig veure el seu part encara em vaig emocinar més.
I la noia de lila la vaig veure en un reportatge del Criatures (quan feien aquell programa) que paria a casa, i després la vaig "reconèixer" a la taula rodona de DonaLlum del maig i al Lipdub de kangura (jo no hi vaig anar, però l'he vist forces vegades :P). I m'hi vaig fixar quan vaig veure la foto (el que fa sortir a la tele!).

On vas parir? Jo tinc "l'esperança" que no a tot arreu siguin igual... però per exemple aquest estiu una coneguda va parir a Sant Joan de Déu i res a veure amb el que explica la Crissie... el seu primer part va ser "accidentalment" sense anestèsia i n'estava contenta, i el segon anava amb la mateixa idea i ho va passar molt malament. Al no haver "triat" el part natural ja que ella, tot i la intenció de no posar-se epidural no estava ficada en protocols ni res va seguir el procediment normal: trasllats de sala a últim moment corrents, sense aigua durant la dilatació, parir estirada, personal poc empàtic... Em va dir que li va fer molt de mal, quan amb el primer part em recomanava totalment aguantar sense epidural. I en el postpart també força malament, però suposo que també va influir que es va trobar l'hospital força saturat.
I sobre el PVDC en els últims mesos TOTS els que he llegit/sentit a casa han sigut un èxit, tant en cesàries anteriors programades com urgències. Així que cada cop crec més en que la confiança d'una mateixa (MOLT influenciada per la confiança del professional que t'acompanya).

I tornant a la confiança, no sabeu la que em dóna tot el que em dieu... sou la millor epidural!!!!

Doncs la meva fisura a la bossa es va convertir en bossa trencada gràcies a un tacte... Jo portava des de les 13h-14h que perdia una mica de líquid, i no em semblava que se m'escapés el pipi ni res, però com em trobava tan bé... A la tarda tenia visita al gine i em va dir (també després d'un tacte...) que no li semblava que hagués trencat res (però no ho descartava), tot i que havia començat a borrar el coll. Però a casa allò seguia, i després de fer la cerca d'internet em vaig ratllar i vaig trucar a l'hospital per preguntar si calia que hi anés o no, i em van dir que sí, que era important fer monitors (me'ls acabaven de fer...). I res, allà vaig fer "xof" amb el tacte i apa, els meus esquemes es trenquen.
Gràcies al que dieu no penso córrer aquest cop... (bé, jo quan vaig trucar vaig "insistir" en que jo preferia passar la nit a casa si no hi havia risc... però res, "necessitava" antibiòtics).

minsa, quin part més bo que vas tenir també! És curiós la de coses que ens passen pel cap... Jo amb les contraccions només feia que comptar... tot eren comptes enrere, endavant... i recordo que de dolor fort, fort mai passa vaig passar dels 10 segons. De fet jo comparo les contraccions amb les rampes a les cames, i penso que n'he tingut de més llargues (clar que en tens una i prou... però m'han arribat a quedar adolorides durant dies!).

Per cert, flipo amb els pesos de la teva nena i la de la crissie i com "d'il·leses" n'heu sortit... A mi em deien que el meu part havia sigut "tan meravellós" (que com dic sempre no em queixo i en tinc un record fantàstic) perquè la meva nena va pesar 2'5kg (38 setmanes i 5 dies). Em deien (i fa unes setmanes m'ho va dir la llevadora del CAP) que si fan 3 kilos o més ja és difícil prescindir de l'episiotomia (!!!).

Helia, per a mi la Inma Marcos també es mereix tota la meva confiança amb els temes relacionats amb el part. M'encanta llegir-la i sentir-la. Estic desitjant que arribi dissabte i sentir-la un altre cop :)))).
A mi a les classes prepart em van dir que si trencava aigües netes no calia córrer, però si eren brutes pitant a l'hospital.
El que hi ha coses que em sobten: quan tens una infecció, no miren de què ve?

crissie, mil gràcies per les teves paraules. Ara mateix ets una de les meves heroïnes, i llegir-te em dóna un "subidón" brutal. És altament provable que et tingui de "mussa" durant el meu part (si estic "lúcida" :P).

Per a mi la recuperació és un factor motivacional molt gran, perquè jo vull parir i marxar a casa ASAP. I amb dos babies em farà falta estar el més "il·lesa" possible :P.

Ah, i aquí va una altra cosa que no sé si em bloquejarà o m'animarà. No porto bé la "separació" amb l'Emma durant el part. No és que no "pugui estar sense ella", jo treballo i moltes vegades faig coses sola... (curs de lactància inclòs, i em fa molta ilu i cap pena :P), però en el part, algo tan important... la vull amb mi. Bé, en realitat no allà al meu costat perquè ambn 25-26-27 mesos que tindrà pobreta no crec que ho passés bé veient-me amb dolor i jo sense poder-li fer cas... però tinc una mena "d'incertesa" cap a com em sentiré en aquell moment. No ho sé explicar... A mi m'agradaria que estigués allà a l'hospital mateix, i un cop tingués a la Ivet entrés amb mi a conèixer-la ben ràpid. Si el part és de dia, com la meva mare viu al costat de l'Hospital, això pot ser factible. Si es de nit... doncs no sé com anirà...
Conclusió: que una de les coses que m'animen intervencions 0 és pensar en que podré marxar ràpid de l'hospital i estar-me al meu llit amb les meves nenes i el papa (i limitar MOLT les visites, que amb això no em tallaré un pèl).
Ahhh, i menjar després del part, perquè quan vaig tenir a l'Emma em trobava molt i molt bé i no em van deixar menjar fins passades... unes 4 hores o així, i jo em pujava per les parets de gana!!! (sóc una golafre!).

sandrajuli, una passada de vídeo, no l'havia vist aquest!

[Julyet]

Per cert, probablement ja el coneixeu, però fa poc vaig descobrir aquest bloc i m'hi he enganxat molt: http://www.ladyvaga.es/

[su392]

ostres noies.. quin fil més interessant! Us llegeixo des de l'anonimat i m'encanta...
Jo encara no estic embarassada ( estem en caça i captura...), però m'interessa molt el tema part, i m'agradaria tenir un part a casa però em sembla que aquesta opció està descartada ja que la meva parella no en vol sentir ni a parlar i crec que la parella ha d'estar totalment d'acord en això.. però si que m'agradaria canviar algunes coses del meu primer part.

el meu part, el recordo sense dolor, sense "complicacions", però em vaig endur el pack complert: oxitocina/medicament/ insulina / epidural / episotomia / fòrceps... i tot això arribant dilatada de 6cm a l'hospital. La recuperació va ser esplèndida, els punts sense cap dolor ( i això que no em van voler dir quants en portava), vaig parir a 1'15 de la matinada i a les 8 ja em dutxava... PERO, sempre he cregut que podria haver set diferent, MOLT DIFERENT!
Com vaig poder aguantar a casa, amb contraccions cada 3 minuts , tranquila, fent feina... i arribar a l'hospital i parar.se tot??? monitoritzada, que no em podia/deixaven moure , jo que no tenia cap informació i no vaig llegir res sobre el part, em vaig deixar endur per la por, i pel que fa tothom.. acceptar l'epidural i a veure que passava.
Doncs va passar que vaig parar de fer feina ( quan amb 4 hores havia dilatat fins a 6!!! ), no dilatava, les contraccions anaven a menys, doncs au! xute d'oxitocina... vaig fer febre ( però jo ni me'n vaig adonar... estava perfecte!)... amb l'epidural no notava quan havia d'empènyer i per tant, ho feia fatal!! és que no podia.... per tant, fòrceps al canto!...

en el moment del part no em vaig plantejar res de res. em vaig deixar portar pels "profesionals" i no vaig confiar amb mi... aquesta va ser el meu gran error.

Sempre he dit que el meu part i post part, va ser de "manual". No dolor, recuperació super ràpida... però ara veig que això no va ser així i m'agradaria que el proxim fós una mica diferent!!

Bé.. tot aquest rotllo només per dir-vos que us llegeixo i estic aprenent molttt !!

[su392]

Per cert, probablement ja el coneixeu, però fa poc vaig descobrir aquest bloc i m'hi he enganxat molt: http://www.ladyvaga.es/

jo també la segueixo... aquesta i la lady rabbit !! enganxen eh!!

[Ponioleta]

nenes, m'encanta aquest fil!!!

El tema els hospitals, per desgràcia, crec que hi ha una part de loteria. Com ja he explicat a vegades, en el mateix grup de preparació a la maternitat de Titània on jo estava, dues mames van parir a St Pau i van tenir un part natural fantàstic. I jo, pocs dies abans, vaig tenir la desastrosa experiència que us explico per totes bandes (sou la meva teràpia ) De St Joan de Déu, les meves llevadores en parlaven bastant malament (cosa que no vaig voler dir a la Crissie quan va dir que finalment pariria allà, per raons obvies ) però allò era al 2010, potser s'han posat les piles, i en tot cas queda clar que el seu part va ser MOLT respectat

Tema trencaments d'aigües etc, altra vegada els maleïts protocols!!! Jo vaig trencar aigües un dimarts cap a les 6 del matí, i el Bernat va néixer un dijous cap a les 4 de la matinada, és a dir, unes 48 hores després. En tot moment vaig estar control.lada per llevadores, i sí que al final de tot les aigües van començar a sortir una mica brutes. Va ser en aquest moment que les llevadores es van plantar i em van donar un ratet curt més (ja estàvem a l'expulsiu) i com que no naixia, de pet a l'hospital. Si hagués tingut el mateix part a St Pau, segurament a les poques hores ja m'haguessin posat oxitocina sintètica perquè vaig dil.latar molt a poc a poc, i això hagués fet que no pogués suportar el dolor, hagués hagut de demanar epidural, i segurament hagués acabat amb una cessàrea...
Ahir a la nit llegia el dossier del curs de lactància i parlava per exemple que hi ha alguns estudis que vincul.len la suplementació de ferro amb algunes malalties (fins i tot càncer) i que consideraven que suplementar sistemàticament ferro a les embarassades pot portar més problemes que beneficis. Però en canvi molts gines suplementen ferro per sistema quan et quedes embarassada, sense fer cap analítica ni res.
El tema dels tactes, és un altre dels maleïts protocols. A mi durant tota la llarga dil.latació, em van fer crec que 3 tactes, i sospito que algun va ser només per poder-me dir a mi quan havia dil.latat i animar-me una mica, ja que la cosa estava anant tant lenta. Les llevadores que fan parts a casa acostumen a guiar-se per altres símptomes i saben aproximadament de quan estem dil.latades per com ens comportem. A part, de què serveix saber si estàs de 4 o de 5 centímetres? Perquè cal fer tactes cada hora?


Julyet, no coneixia el blog, després me'l miro


Su, comparteixo que si la parella no hi està d'acord (o té por o el que sigui) és millor descartar l'opció de parir a casa. Però pots mirar hospitals amb protocols de part natural...No sé perquè em sona que ets d'Osona i diria que l'hospital de Vic té bona fama... (ara no sé si m'equivoco, amb la teva comarca o amb la fama )
El meu part, amb episio i espàtules, em va deixar molt aixafada, em feia mal tot... quina sort que com a mínim tinguessis una recuperació ràpida.
Per cert, sort amb la cerca (et llegeixo a vegades al Post del Segon )

[Ponioleta]

Hola una altra vegada!

he estat una estoneta curiosejant pel blog de la LedayVaga que ens ha passat la Julyet i he trobat una entrada on parla del seu part NO respectat (llegiu-la aquí si voleu, a poder ser NO a la feina perquè a mi se m'escapava el riure
Doncs això, que a l'entrada hi ha aquesta foto que he trobat tant il.lustrativa


traducció patillera: "com a mínim has tingut un nen sa"

[su392]

Su, comparteixo que si la parella no hi està d'acord (o té por o el que sigui) és millor descartar l'opció de parir a casa. Però pots mirar hospitals amb protocols de part natural...No sé perquè em sona que ets d'Osona i diria que l'hospital de Vic té bona fama... (ara no sé si m'equivoco, amb la teva comarca o amb la fama )
El meu part, amb episio i espàtules, em va deixar molt aixafada, em feia mal tot... quina sort que com a mínim tinguessis una recuperació ràpida.
Per cert, sort amb la cerca (et llegeixo a vegades al Post del Segon )

Gràcies bonica!! .. ara ja no volto tant pel post del Segon.. massa temps buscant ..

I si.. sóc d'Osona, i vaig parir a l'Hospital de Vic. No crec que el problema fós l'hospital sino jo que no anava gens informada i vaig deixar fer.
Per cert... que m'he descuidat que també em van trencar aigües ja que no les vaig trencar per mi mateixa... res, pack complert complert!

[Ponioleta]

Per cert... que m'he descuidat que també em van trencar aigües ja que no les vaig trencar per mi mateixa... res, pack complert complert!

Ostres, fa una ràbia llegir aquestes coses... un altre cop, els maleïts protocols!!! Perquè trenquen la bossa?
Jo he vist algun video de nadons que neixen encara DINS la bossa, o parts en que la bossa es trenca en el moment de l'expulsiu. Tot per la pressa! Que prohibeixin els rellotges als hospitals!!!

[Helia]

Nenes, quin post més xulo que estem fent!!!

A més, ara vinc de la visita amb la llevadora (i amiga!), i de subidón total!! m'encanta, m'encanta!

London, doncs la meva intenció és parir a Migjorn, cada dia ho tinc més clar... Els hi vaig enviar un mail, i ara haig de trucar un dia per quedar: ens ensenyaran les instal·lacions i tindré una hora de visita gratuïta amb una llevadora per resoldre dubtes, i que expliquin el funcionament!
Les que tenim cessària prèvia tenim molts més números d'acabar amb una altra cessària, o amb un part intervingudíssim, i també em sento molt més segura començant tranquilament... No puc parir a casa perquè no estaria tranquila: tinc l'hospital a 30-40 minuts... Però Migjorn està a 10 minuts de la porta de l'hospital!
I si acabo a l'hospital, doncs serà que és necessari, i no em cauran els anells per demanar l'epidural o el que faci falta, però vull tenir la oportunitat de "començar bé", si es donen les condicions necessàries! I a l'hospital, és difícil "començar bé".

Julyet, no és gens estrany el que sents pel fet de separar-te de l'Emma durant el part... a mi també és una cosa que em neguiteja! No pel part en sí, perquè crec que no estaria concentrada parint si tingués la nena voltant per allà (a més, que trobo que és molt petita, i no seria el seu lloc, també tindrà 25 mesos!), sinó pels dies d'ingrés... això també em fa valorar molt més migjorn, on es poden quedar a dormir tranquilament els germans grans si així ho desitges... sembla una tonteria, però no ho és, i que això sigui així em treu un pes de sobre!
Pel tema de la infecció, intuïen que hi havia infecció no per les aigües brutes (que no indiquen infecció, "només" indiquen patiment fetal en un moment determinat... pot ser que la criatura estigui perfecte!), sinó perquè a mi em va pujar la febre de manera alarmant... Un cop va haver nascut, van fer proves a la placenta per veure quina era la infecció, i va resultar ser l'estreptococ dels pebrots. Van fer proves a la nena, i ella també estava infectada.
Ah, i el mes probable (també m'ho han mig confirmat) és que la infecció fos deguda a una fisura de la bossa provocada per un tacte que una gine malparida va fer amb tota la mala llet el dia que complia les 40s, i que em va fer veure les estrelles. Des d'aquell moment no em vaig trobar del tot bé (jo pensant que eren pròdroms de part...), i al cap de 4 dies trencava aigües i la infecció ja hi era de feia dies... És a dir... no us deixeu fer tactes abans que comenci el part!!!

Ponioleta, boníssima la il·lustració de la poma! ara em llegiré el relat! He llegit alguna cosa de ladyvaga, però no la segueixo normalment...


Em sembla que som unes quantes, fent teràpia!!

[Ponioleta]

ostres, us vaig llegint i vaig recordant més cosetes del meu part. Jo quan vaig arribar a l'hospital estava a 37 de febre... A veure, feia moltíssima calor (ple juliol, a més el juliol del 2010 va ser MOOOOOOLT calurós), portava moltes hores sense dormir, amb contraccions... Doncs entre això i que havia donat positiu al cultiu de "l'estreptococs dels pebrots" anal ja es van posar totes nervioses, que no estàvem a temps de posar-me l'antibiòtic... Totes renyant-me, cridant, en fi... Jo només els vaig dir que ja ho sabia i que si hagués parit "del tot" a casa tampoc me l'hauria posat, així que assumia plenament els suposats riscos (si hagués donat positiu vaginal hagués fet un tractament però al ser anal amb les llevadores vam valorar que no passava res). Quan va néixer el Bernat tenia allà una pediatra preparada amb un carro de parades i van arrencar (literal) el Bernat (tant fort que es va trencar el cordó, suposo perquè amb les pales l'havien mig fisurat). Van agafar el Bernat, va mig volar cap a la pediatra, i ell va obrir els ulls, va fer "gué" i tan tranquil. I llavors totes van com sospirar... L'única satisfacció que em queda es que al trencar-se el cordó, com que encara bategava, van quedar totes esquitxades de sang rollo Matanza de texas, je je

Per cert Helia, per fer-te un tacte i esquinçar-te la bossa ja han de ser bèsties, eh?!!! Jo vaig notar una diferència tan gran de tractament quan em feien els tactes les meves llevadores o els que em van fer a l'hospital... en fi...

[Ponioleta]

Ah, Helia, me n'alegro molt que hagi anat tant bé la visita amb la llevadora. Ja aniràs explicant.
I jo penso com tu. Si al final s'ha d'anar a l'hospital doncs s'hi va, però tot el que puguis estalviar-te, i més tenint els teus antecedents, que molts gines ja t'envien a la cessàrea directa, millor. A part que no és igual posar-se de part, i en cert moment fer una cessàrea respectada que programar un dia de cessàrea sense tenir en compte si el bebé ja està a punt per néixer.

[Londonbaby]

Ostres noies m'encanta aquest post.us estic llegint dsdl movil a l'escola(perdoneu accents)...no em puc esperar a la nit x llegir ls vostres repostes.
.Julyiet jo tb surto en lip dub...aqui ens vam coneixer wmb la Maria despres em fet molta amistat a partir dls assajos d la flash mob.

Ais no em puc allargar amb el movil pero parlant de bossa intacta o trencada,dissabte van posar un video de la noia q us dic de PVD2C parint amb la bossa sencera! El volen penjar a youtube ja us ho posare.
La ladyvaga m ncanta,va estar tb dissabte!penso q amb ironis i hu.or esta fent moltes cosesmheu vis la carta model per demanar el noatre historial d part?be us deixo,fins dspres

[Londonbaby]

Ostres i sabeu que es la prostanglantina o com s'escrigui que es posa x provocar el part? Semen de porc!!!!!em vaig enterar dissabt,quin fastic!

[Ponioleta]

London, de moment m'he llegit el pla de part i em partia! (que en el fons té tanta raó que si t'hi pares a pensar fan ganes de plorar )

[tolinso]

Ostres i sabeu que es la prostanglantina o com s'escrigui que es posa x provocar el part? Semen de porc!!!!!em vaig enterar dissabt,quin fastic!

no et posen semen de porc! la PROSTAGLANDINA es purificada de semen de porc, que es molt diferent! Es com la INSULINA, que tambe la purifiquen de serum de porc, i com aixo molts altres medicaments, sobretot hormones. El porc es un dels animals amb mes semblances als humans, i per tant es mes natural que sintetitzar les hormones de forma sintetica.

jo continuo esperant (o desesperant millor dit). I m'estic comencant a desmoralitzar! perque veig que passen els dies i res de res, i com dieu... una cosa es acabar a l'hospital i amb intervencio, cesarea, etc... havent-te posat de part sola, i l'altra es que t'"obliguin" a desallotjar el bebe. Per sort el meu metge es molt de la meva opinio... pero esta clar que els protocols no se'ls saltara (de fet ja se'ls esta saltant... perque venint amb una cesarea previa, a hores d'ara ja m'haurien insistit a treure'm la nena)...

en fi, que d'aqui uns dies ja us explicare com ha anat tot. Jo un part a casa el descarto perque no estariem tranquils ni el meu home ni jo, pero aquest cop si que m'agradaria poder acabar el que vaig comencar fa 3 anys que em sento una mica com la Ponioleta, que vaig mig-parir a la Julia en un part natural que vaig "disfrutar" molt, pero al final la van haver de treure per cesarea... i encara no ho he superat

anims guapes!

[Julyet]

Sort que estic de baixa... perquè aquests dies "m'esteu girant" una feinada (a més a més, el curs de lactància...) .

Doncs jo vaig trobar aquest bloc no sé com... algú enllaçaria algo al FB potser... i em va encantar l'estil. Això del "plan de parto subversivo" és brutal. Per exemple:
- No se le ocurra cortarme: vine con mis genitales intactos y es mi intención llevármelos
en el mismo buen estado de revista. Si usted quiere usar la tijera, puede cortar unas
guirnaldas o farolillos con los que decorar el paritorio para dar la bienvenida a mi hijo És que m'encanta...

I sí, Ponioleta, el que diu es fa i encara és el més normal del món en alguns casos (i en la gran majoria de casos tristament).

Londonbaby, jo havia sentit parlar de la cosa aquesta que dius per induir el part, però no sabia el que era... Va, que encara ens diran que és "natural" i que ja va amb nosaltres i el rotllo "ecomadres".
Per cert, ja et buscaré al Lipdub!! Però m'hauràs de donar alguna pista perquè et trobi...
El part de la Transi també era amb bossa, una passada. I per això no entenc encara per què es trenca (especifico: per què la trenquen??).

Ponioleta, encara em faig creus amb el cordó del teu nen. Justament ahir llegia al bloc de la LadyVaga que el cordó no és fàcil de tallar... o sigui que quines bèsties et van tocar!

Tema tactes haig de dir que a mi no em van fer mal, o sigui que encara estava de sort que van tenir "tacte amb els tactes". I tampoc me'n van fer gaires: un a l'arribar (el que em va fer "petar", però no recordo cap tipus de dolor, només la meva cara de "buf, ara sí que he trencat aigües...").

Hèlia, què guai que tinguis feeling amb la llevadora!! Aquesta confiança jugarà un paper molt important. Suposo que has llegit la crònica d'una noia que també està a DonaLlum que va parir a casa després de... 3 cesàries!!!
Igualment no trobo motiu (dins la meva ignorància) pel qual hagis de repetir cesària si et posen les coses de cara (suposo que ho has parlat amb la llevadora i ella t'ho explicarà de manera rigorosa, no com jo...). I ara em queda més clar que aquesta infecció sembla que va ser provocada per un excés d'intervencionisme (que ara no tindràs).

Igualment penso que quan és necessària una cesària hauria de ser igualment respectada. Jo penso que tenim molta sort de saber que sortirem "tots en vida" d'un part, però "el fin NO justifica los medios". O sigui, és com si vas al dentista perquè tens una càries i primer t'humilia per no rentar-te les dents de la manera adequada, et té passant fred, et lliga, no t'explica què et farà... però mil vegades més bèstia perquè no estem parlant del dia més important de la teva vida!!!

Ah, jo a la Crissie també li vaig "advertir" quan valorava al quedar-se embarassada on parir que no n'havia sentit parlar gaire bé de Sant Joan de Déu (degut al cas que explicava). Però ella ha fet molt bé les coses, va informar-se molt i va anar al protocol de part natural (que aquí també hi ha una loteria, ja que tenen 1 sala i si està plena et fots).
I allà Sant Boi, on aniré jo, també crec que hi ha bones intencions però tot dependrà de la persona... La setmana que ve vaig al gine d'allà amb el pla de part i a veure què passa...

Ponioleta, el tema del ferro: durant l'adolescència vaig tenir anèmia i en vaig prendre. Cap problema a part que estava fastigós (ara, una caixa i prou). Durant l'embaràs de l'Emma (2n trimestre) el gine em va dir que estava bé però baixant, i que per prevenir me'l prengués. Vaig fer una caixa (bé, no la vaig acabar...) i vaig fer canvis en la dieta. Ell va suposar que me l'havia de prendre TOT l'embaràs, però jo ho vaig interpretar així. A l'analítica del 3r trimestre estava estupenda de ferro i em va dir "ves, què bien que tomas suplementos!" i la meva parella em va mirar amb cara de "suplequèèèèèè???". Simplement vaig canviar d'hàbits alimentaris, procurant menjar llegum (que no ho feia perquè no m'agrada gaire...) i convinant-la amb vitamina C. I bé, el ferro "psicològicament" no et puja...

sue392, doncs quina sort que estiguessis tan bé després de tanta intervenció! Perquè quin pack... Jo, tot i ja tenir "nocions" del part (tot va començar preguntant-me per què hi havia dones que no volien epidural, de fet el post inicial encara corre per aquí...) vaig despertar una mica tard i no em sentia amb eines per contradir/qüestionar/demanar alternatives a un metge, i a sobre a les prepart ens van fer el gran anunci: "NO HAGÁIS PLANES DE PARTO".
En el fons penso que era el camí que havia de fer fins aquí, i me'n porto un aprenentatge de tot. I encara sort que em va venir en general tot de cara...

I a totes les que esteu en "búsqueda i captura" dels germanets: mooooolts ànims. No puc dir que la meva segona cerca fos llarga però se'm va fer... i penso que em vaig quedar embarassada en el moment adequat. Ah, i vaig quedar un dia amb unes noies del SP que estaven embarassades (la crissie i la tombarella, i un altre dia amb la violeta) i m'ho van enganxar segur!!! (al cap d'uns 10 dies de veure'ns ja tenia el positiu!).
Però vaig començar amb pèrdues... i atenció al que em va dir la gine: "no es veu cap hematoma ni cap problema, però jo el primer que faria es deixar la lactància". Jo em vaig posar una mica xula a la consulta... (sabia que m'estava mentint, i enlloc de mirar de què venien les pèrdues o donar-me alguna explicació, doncs no, deixa el pit perquè les contraccions et provocaran un abort).
Vam acabar deixant la lactància... al cap de 20 i pico setmanes... però no per això ni molt menys (el primer que vaig fer va ser enviar un mail a l'Alba Padró).

Sobre l'ingrés, no sé quin és el "mínim" per estar-m'hi abans de l'alta voluntària. Sé que hi ha hospitals que ja contempla això com a algo normal, i et ve una llevadora a casa a fer el seguiment. Però només a Barcelona ciutat (o a altres ciutats que no m'entren). Amb la llevadora (cap de llevadores) que he tingut contacte (per cert, va parir a Migjorn i va estar formant-se a Anglaterra, el que em dóna molt d'optimisme...) he intercanviat algun mail (principalment pel tema que sóc de Muface i fins ara només tenia mútua i no podia seguir els "protocols burocràtics" convencionals) i li vaig explicar les meves intencions de, si tot anava bé, tornar cap a casa ben ràpid, i em va dir que ok, però que aleshores no li farien cap prova de diagnòstic precoç (o sigui, ni que torni jo amb la criatura, ja no demano que vinguin a casa). I això més que les "molèsties" que jo pugui tenir (ja m'espavilaré a veure com li fan, demà vaig a una xerrada a l'hospital i a veure si ho pactem) em fa patir que després no em comencin a omplir el cap perquè no marxi... Espero que no!
Ah, i si haig de passar-hi alguna nit, l'Emma es quedarà amb nosaltres. Són habitacions privades i no demanaré permís. Dubto que vingui algú a la nit a fer-la fora... i bé, no la penso tenir corretejant pels passadissos, dormirà amb el seu pare al llit d'acompanyants que ja sabem que hi ha i punt. I si la fan fora, doncs res, la Ivet i jo hi anem al darrera.

[Julyet]

tolinso, ara t'he llegit quan ja havia enviat, però com tenia un missatge gegantí he pensat millor enviar i respondre't en un altre.

Ja m'imagino que deus estar que t'enfiles per les parets... Va, anem a provocar oxitocina natural!! http://inmamarcos.blogspot.com/2011/01/ ... cidad.html

I no sé si heu vist aquell vídeo de la parella que ballen "Let's get started" http://www.youtube.com/watch?v=GoHrAKC-hYk

[tolinso]

molt bo el video Julyet a veure si aquest vespre m'hi poso jejejeje! em sembla increible amb 40 setmanes, bessonada, i aquesta mobilitat quina enveja