Petites coses GRANS

[glorieta]

Ja em perdonareu pero la meva gran cosa d'avui es egocentrica o no fa referencia als nens.... Aconseguir dedicar-me un mati per que m'el mereixo. Dissabte em vaig anar a fer una neteja de cutis (regal de ma germana de reis) i vaig aprofitar per depilar-me i ja que hi era em vaig fer els peus. Quin gustassu!!!!

[yuyu]

glorieta jo em dedico 1 divendres cada 15 dies perfer-me un massatget i pendre un TE en el centre!!!
POrque nosostras lo valemos!!!

[alfonsoicecilia]

Sé que ja ho han dit moltes noies, però petitaemma, gràcies per obrir un post tan preciós. Llàgrimes avall i pell de gallina des de la primera línia fins a la pàgina 10.
El petit gran moment d'avui ha estat tot passejant, mentre la nena dormia al cotxet, li deia al meu home que fa dies que he descobert què volien dir les mares quan deien allò de que quan tens un fill saps el què és sentir un amor incondicional, únic i diferent. Ell m'ha abraçat i m'ha dit que és tant feliç de tenir-nos. Emocionant, ha estat molt emocionant.
I llegir-vos, trobar avui aquest post, un altre petit gran moment.

gràcies!

[petitaemma]

Gràcies!

[entrerius]

arribar a casa i a l'obrir la porta sentir pare i fill rient a tot drap i passant-s'ho d'allò més bé

[Guineu]

Buff quin fart de plorar....només he pogut llegir el 1r,2n i 3r post jajaja
Petitaemma,Currita i potrita!!!!!!!que bonic el que escribiuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!i que bonic és sentir-ho!

[gloria*]

M'encanta aquest post i llegir les vostres petites grans coses!!!

Aqui va l ameva... Demanar un petonet al meu tresor, posar-li la galta i que em giri la cara, me'l planti a la boca i després em somrigui amb cara dolça....no té preu.

[Endora]

Ahir a la feina vaig descobrir aquest post i vaig haver de parar de llegir al tercer full perquè no podia aguantar-me les ganes de plorar! És ben cert que aquestes petites coses GRANS són les que ens fan realment feliços, i sembla mentida que el ritme que portem a vegades ens faci oblidar-les... Per això, i perquè m'heu ajudat a recordar aquests petits grans moments que passo amb el meu golfet, aquí va la meva primera aportació:

- Un bon dia, el Xaquín em va tocar el nas com qui no vol la cosa i jo li vaig fer "MEEEEEC"! A partir de llavors, sempre que em veu o vol la meva atenció, em toca el nas perquè jo li faci MEC! Només ho fa amb mí, així que ha acabat sent la nostra salutació especial.

- Quan està adormit i li acarono lo cara i somriu... Aturaria el món en aquell mateix moment!

- Quan el seu pare li mossega la panxeta i es posa a riure com un boig! És el so més maco del món!

- Quan ballem tots tres plegats i donem voltes sense parar.

Us vaig llegint perquè aquest també ha passat a ser el meu petit gran moment de cada dia!

[nessy]

FIns ahir el peque li deies: fes un petó, venia posaves la galta i ell arrepenjava la cara contra la teva.

Ahir no, ahir va ser el primer cop, que va tirar una cosa al cap de son germà, aquest va plorar i va anar ell solet, va apropar els llavis a la galt i va soltar MUAC.

Per fondre's.

(això va ser un segon, al segon segon ja li havia fotut una plantofada amb un tren al cap .( Déu, dona'm paciència ja que no m'has donat nenes )

[Raqueleta]

Déu, dona'm paciència ja que no m'has donat nenes )

Ja estàs retirant aquest comentari perquè fereix la meva sensibilitat. Perdona? Dóna'm paciència ja que no m'has donat nenes!? Saps que tinc una nena i que em treu de polleguera pràcticament a diari... qui ha dit que les nenes són dòcils? Algú que tenia només nens, segur!

[nessy]

Déu, dona'm paciència ja que no m'has donat nenes )

Ja estàs retirant aquest comentari perquè fereix la meva sensibilitat. Perdona? Dóna'm paciència ja que no m'has donat nenes!? Saps que tinc una nena i que em treu de polleguera pràcticament a diari... qui ha dit que les nenes són dòcils? Algú que tenia només nens, segur!

Va Raqueleta, un dia d'aquests fem un canvi, la peque pels peques (crec que amb un parell d'hores en tenim prou) (a part, la teva peque és un amor, li dones 2 guixos i no hi ha nena, que ho sé del cert).

[Raqueleta]

Déu, dona'm paciència ja que no m'has donat nenes )

Ja estàs retirant aquest comentari perquè fereix la meva sensibilitat. Perdona? Dóna'm paciència ja que no m'has donat nenes!? Saps que tinc una nena i que em treu de polleguera pràcticament a diari... qui ha dit que les nenes són dòcils? Algú que tenia només nens, segur!

Va Raqueleta, un dia d'aquests fem un canvi, la peque pels peques (crec que amb un parell d'hores en tenim prou) (a part, la teva peque és un amor, li dones 2 guixos i no hi ha nena, que ho sé del cert).

No firmo, aquest 2 x 1 no m'agrada!!!
Va, seré bona i em quedo el Biel a dormir (podria haver triat el Liam, que dorm d'una tirada!) i tu lluites per portar la Clara a domir a una hora prudent i t'esperes al seu costat parant la panxa (sí, ara no s'adorm si no s'estira sobre la meva panxa, o en seu defecte la de son pare). Estic segura que amb tu es portaria de conya... i el Biel amb mi possiblement també!

[Ponioleta]

Ahir a la nit quan estava adormint al meu fill (els dos estirats al llit) es va posar a fer-me abraçades i petons! És el primer cop que ho fa sense que jo li demani. A mi em queia la baba, evidentment

[entrerius]

Fa uns dies vam veure un episodi del Caillou on anava a dormir sol, la mama li deia bona nit, li feia un petó i marxava. Jo, amb tota la mala fe, vaig dir-li "mira el Caillou, se'n va a dormir tot sol eh!!! que gran ja!!!... i tu que ho voldràs fer un dia..." ( a veure si colava....o al menys si servia d'empenteta...).
Aquella mateixa nit li vaig proposar si volia fer com el Caillou. Ell desprès de pensar-ho va dir que sí, sentint-se fort i valent. Vam anar cap a l'habitació, es va posar dins el llit, vaig fer-li el petó, dir-li bona nit i vaig sortir de l'habitació. Encara no havia creuat el llindar de la porta i es va posar a plorar. Vaig tornar a demanar-li si encara no estava preparar i em va dir que no. El vaig agafar al coll i el vaig calmar dient-li que ho faríem com cada dia i que ell ja decidiria quan ho voldria tornar a provar.
Ahir a la nit, el papa tenia son i volia anar a dormir, però el petit encara tenia corda... Li va dir que anés a l'habitació a dormir, que s'havia de començar a acostumar a fer-ho així. Ell s'hi va negar i ho va voler fer a la meva falda i al sofà com cada dia. Mentre agafava el son li vaig dir a cau d'orella que estaria molt bé saber anar a dormir solet, que algun dia ho havíem de provar. Ell va assentir, però com dient... un dia... no cal avui....
Per la nit s'ha despertat sobre les 5. Ha vingut al nostre llit i s'ha tornat a adormir. Sobre les 7 del matí s'ha començat a despertar i ha saltat del llit com una fletxa i ha anat corrent al seu llit. Allí ha estat una estoneta callat i desprès m'ha cridat: "mama, mama..."
El pare, com és habitual, no entenia res de res... que fa al seu llit ara? Si ha dormit amb nosaltres?? Què passa? Què vol??
Jo he anat allí i li he dit: "quin nen més gran!!! has dormit sol al teu llit!!!" . La seva cara de felicitat no tenia preu, la meva tampoc... el meu petit volia ser gran

Aleshores te n’adones de la importància de la complicitat i el nivell de connexió (bastant superior a la del pare que quan li he explicat s’ha quedat amb cara de no entendre res )

[Ponioleta]

Entrerius, genial!!

Al meu fill li deu haver picat algun bitxo de la cursileria perquè ahir a la nit quan l'estava posant a dormir em va dir "t'estimo molt" (que jo li dic moltes vegades però ell MAI). I avui quan l'he deixat a l'escoleta li he demanat si li podia fer un petó i me n'ha fet ell com 4 o 5!! No crec que li duri massa però m'encanta!!

[entrerius]

Ponioleta, aprofita perquè segur que es passarà l'etapa mimosin son tant macos quan tenen aquets punts ....

[Raqueleta]

En relació al que dius, Ponioleta, tinc un gran moment amb la Clara. Ella és força mimosona i carinyosa, però li ha de venir de gust a ella, com si fos un gatet.
Al principi la duia a una llar aprop del despatx on jo treballava llavors i havíem d'anar en metro cada dia, anada i tornada. La portava en portabebès, perquè ens agradava més i perquè el cotxet al metro és una tortura. Doncs un dia (devia tenir un any-any i mig), assegudes al metro, em va agafar la cara amb les mans i em va plantar mil petons, per tot arreu, li va agafar un atac d'amor total, jo crec que les persones del voltant tenien la llagrimeta als ulls i tot, una dona fins i tot li va dir alguna cosa com que gastaria a la mare, jejeje.

Entrerius, com fas això de pressionar el teu fill amb l'exemple del Caillou? Dolenta!! Ahir precisament vam veure un capítol que el Caillou va per primer cop a la guarde, plora, s'abraça a les cames de sa mare, li diu que vol tornar a casa amb ella, etc. La Clara callada i jo també. Al final, el Caillou s'ho passa genial, fa amics nous i quan arriben els pares està tan entretingut que ni s'adona. I clar, amb tota la intenció jo també li vaig comentar que ostres, fixa't, el Caillou al principi no li agradava el cole, plorava i després no vol tornar a casa... jejeje.

[Ponioleta]

ja ja, manipulant els vostres fills amb els dibuixos animats!!! Ara busco un capítol dels teletubbies que se'n vagin a dormir sense mama i sense teta, a veure si cola

Raqueleta, quin amor de nena Jo sóc de les que m'hagués posat a plorar si ho veig

[entrerius]

quina colla de manipuladoreeeeees

[Guineu]

Els seus mini peus, la seva mini maneta!el seu somriure desdentat!!!aix deu meu que maca és!
Quan li canto el BONANIT i només sent que començo la canço, para,calla de cop,em mira súper atenta i....somriu!!!
Cada vegada que riu a "carcajada" amb el seu pare em fa plorar d'alegria!.
El millor de la meva vida:la meva "GRAN" petita.Ho ilumina tot!