Petites coses GRANS

[rundi]

Quin post més maco!! :)
Aquí va la meva: cada tarda, esperar que la gran (3 anys) surti del cole, veure-la a la fila buscant-me amb la mirada i quan per fi em troba fer-nos llengots a la distància fins que li toca el torn a la fila i ver corrents cap a mi amb un somriure d'orella a orella. I el que encara m'agrada més és just després, quan comença a explicar-me com ha sigut el seu dia. Hi ha moments amb els peques que no tenen preu i aturaries el temps...

[nessy]

Fins ara al peque quan es feia mal li deies allò de: vine que la mama et fa un petò (vas i li fas un MUA ben gros a la part lesionada).

Ahir, jugant el peque amb son germà, aquest li va donar un cop sense voler (son un parell de brutos), així que el peque, en lloc de plorar, s'apropa al seu germà, es senyala el cap i li diu: tete MUA.

Traducció: tete, m'has fet mal al cap, fes-me un petó perquè se'm curi.

Resposta de son germà: omplir-li el cap a petons

Jo: desfeta de tanta tendresa, se'm van passar les ganes de renyar-los per ceballots

[entrerius]

nessy tens un parell de destralers molt amorosos

Avui el meu fill em demana coll (3,5 anys passats i prop de 20k) i li pregunto que com és que vol coll mentre l'agafo i me'l pujo a coll. I tal com arriba davant la meva cara em diu: "perquè t'estimo" i em comença a fer carantoines amb el seu nas al meu i a fer-me petons.
Ja podeu imaginar que l'he portat a coll fins a casa (sort que estava a prop) desprès d'haver-me estovat de manera semblant!!!

[MARUXA]

Nessy, Entrerius, Guineu, Rundi, què bonic!!!
Curiós el ser mama, vull dir que moltes vegades quan os llegeixo em veig reflectida en les coses que expliqueu. Ser mama és el més meravellós que m´ha pogut passar a la vida, és com estar enamorat però més, és més intens fins i tot ayy!!!!

[kabbisa]

Quin post més maco!! M'heu entendrit!!

De moment, la meva petita cosa gran va passar l'altre nit fent collit: el Marcel de cop, adormit, es va girar, em va buscar la ma i em va fer abraçar-lo!
Ja podeu imaginar que és el meu moment tendre per excel·lència

[Guineu]

Que bonic kabbisa!!!!! Si es que és com un enamorament correspost quan et demostren que t'estimen!
Maruxa!!!sí que és veritat que les mares ens entenem.Jo des de que ho sóc encara valoro més les dones,les mares...i penso que qui decideix no ser-ho , tot i que respecto plenament a tothom,es perd l'experiéncia més increible de la vida.Jajaja jo penso que venim al món per ser mares,sens dubte per mi està sent el millor moment de la meva vida tot i estar vivint alhora familiarment coses molt molt dures(q res tenen a veure amb la petita)

[Aellitta]

Quin post més bonic!!
Comparteixo el que dieu que ser mare es una experiència fantàstica, que et canvia completament i sens dubte estic absolutament d´acord que es el millor que m´ha passat a la vida.
Els meus petits grans moments: el dia que l´Ona va despertar-me tot dient: "mamamamamama" i quan vaig mirar-la va fer-me un somriure d´orella a orella...
I el dia que feia un any. Vaig cantar-li el "Zum Geburstag viel Glück" quan va despertar-se (sense poder evitar emocionar-me... si, sòc una figa i vaig plorar com una bleda mentre cantava. Je,je... Doncs bé, al entrar al menjador i descobrir tota la decoració i la pila de globus aquells ais i uis d´emoció i el seu somriure... No hi ha paraules per descriure el que vaig viure.

[laurita6]

el meu petit gran moment es cuan es lleva Blanca, dormint tots tres junts al mateix llit i cuan es desperta diu : mama i em va un petó i despres diu papa i l'hi fa un petó, es el millor despertar del món.

[Lluna_petita]

Doncs jo us en diré dos, us de cadascun dels meus petits:
De la Judit, l'altre dia, després d'una enrabiada que va agafar a la banyera, m'hi acosto per ajudar-la a sortir i a secar-la i em va abraçar i em va dir: ets la meva millor amiga, ets una amiga molt xula!!!

I del petit Unai, quan es desperta cada matí amb un somriure als llavis, fa que el dia començi d'una manera que no es pot explicar amb paraules. És que me'l menjaria a petonets!!!

[petitaemma]

Feia dies que no escrivia per aquí...
Jo en tinc unes quantes de petites coses grans!
Ahir, al matí, li dic a l'Edu que em possi un batut de xocolate a la nevera i sento que l'Ariadna remena portes d'armari de la cuina i entra al lavabo, que jo estava vestint a l'Abril, i em diu "té, mama", i em portava un batut dels seus de brik
Una altra quan al matí agafo a cadascuna i els hi pregunto si m'estimen i diuen que sí i em fan una abraçada
I quan l'Abril em fa "besitos de gnomo" amb el nas
I quan l'Abril, que encara no camina sola, vol pujar els 5 esglaons que hi ha per arribar a casa i l'Ariadna des de dalt la va animant: "va Abril!", "molt bé, Abril!", "t'ajudo, a mà". Això sí, tarden tant que a mi em dóna temps de treure'm les sabates, encendre el foc...

[kabbisa]

això sí que és una petita gran cosa! l'Ariadna animant a Abril!!!

[bertian]

Ai nenes!!! llegir-vos m'emociona!!! mira que jo sóc un pèl esquerpa i no sóc massa de petons, cosa que la Berta ha heretat, però des que sóc mare m'he tornat més bleda!!!!!!!! jijijijijiji

[jpc]

La meva és molt típica, ja ho sé però per mi és el millor moment del dia quan arribo a casa al vespre i el peque vé corrents tot el passadís i em fa una abraçada, em tira a terra i em comença a fer petons. M'enamora cada dia més!!!

[nessy]

El meu fill gran (6 anys) és un enamorat (per no dir fanàtic, hooligan, friki, etc) dels trens.
Doncs aquest cap de setmana l'hem dut de sorpresa a Zaragoza en AVE. EL que no te preu és que se li desencaixi la mandíbula, quedi en estat de xoc al veure que pujem al tren i que el primer que es capaç de dir és: US ESTIMO MOLT (a son pare i a mi).

[Raqueleta]

El meu fill gran (6 anys) és un enamorat (per no dir fanàtic, hooligan, friki, etc) dels trens.
Doncs aquest cap de setmana l'hem dut de sorpresa a Zaragoza en AVE. EL que no te preu és que se li desencaixi la mandíbula, quedi en estat de xoc al veure que pujem al tren i que el primer que es capaç de dir és: US ESTIMO MOLT (a son pare i a mi).

[vicky1983]

El meu fill gran (6 anys) és un enamorat (per no dir fanàtic, hooligan, friki, etc) dels trens.
Doncs aquest cap de setmana l'hem dut de sorpresa a Zaragoza en AVE. EL que no te preu és que se li desencaixi la mandíbula, quedi en estat de xoc al veure que pujem al tren i que el primer que es capaç de dir és: US ESTIMO MOLT (a son pare i a mi).

ooo se m'ha possat la pell de gallina!!! sense paraules!!!!

[[Marieta]]

Noies, aquest deu ser un clàssic dels clàssics típic i tòpic, però... fa quatre dies em vaig sentir dir "mamma" per primera vegada a la vida.

Fli-po (estic en estat semi gelatinós tota jo) :D

[Mara17]

Una de les coses que més m'emociona és veure els meus fills "explicant-se" les batalletes típiques dels tres-quatre mesos. El primer cop que es van veure, somriure i adreçar-se uns "agús"... uf, em va caure una llagrimeta (força grossa ). I afortunadament ho vaig poder gravar.

[Ponioleta]

Mara que xulo deu ser que els teus fills "xerrin"


Nessy, brutal el que expliques, ja me l'imagino al teu fill


Marieta, el primer "Ma-ma" és molt emocionant, i tant!!

[charito]

Doncs ahir dinant amb els meus pares em van donar un disgust i vaig començar a plorar, el peque em va dir mama, que et passa, res carinyo que m'he donat un cop al peu. I em diu, vina mama que jo t'estimo molt, em fa una abraçada que val un imperi i diu "avi, que deixes seure la mama al meu costat?" No us podeu imaginar el que va ser en aquell moment dificil per mi....