consells per destetar

[ter10]

Bona tarda noies;

Sé que pel Socpetit hi ha moltes expertes en temes relacionats amb la lactància materna i de ben segur em podreu ajudar. El meu fill petit farà la setmana vinent 1 any i ja m'estic plantejant deixar la LM. Mai ha volgut bibis ni xumet i clar el pit ha estat la seva font d'alimentació, el seu xumet..... Actualment està moooooolt enganxat, des de les 3 de la tarde que arribo a casa fins que va a dormir pot mamar cada 30 minuts i a la nit es desperta uns 4-5 cops ( quan la nit és bona) per xupar una mica i tornar a dormir. Jo ja començo a anar bastant cansada i de vegades tinc la sensació que no puc fer res més que estar amb el pit a fora asseguda al sofa.

Algun consell per començar el destete?

Moltes gràcies

[EMAMI]

Sembla que ho hagi escrit jo això!
També m'agradaria destetar-la però només de pensar-ho tremolo perquè està molt enganxada...
A mi també m'aniran bé aquests consells!

[helljedi]

Complicada resposta, jo vaig tenir les circumstàncies que em van ajudar. Quan va fer l'any, vaig tenir una infecció que no vaig poder solventar amb antibiòtics i analgèsics compatibles amb la lactància, així que ho vaig haver de deixar de cop per no fer-li mal. Així que vam patir els dos, però en menys d'una setmana ho va deixar i no va poder tornar per què en intentar-ho em mossegava.

No sé si passa per anar-ho fent a poc a poc.

Ànims noies, és un moment complicat i rebreu consells diferents i contradictoris. Si ho veieu clar, endavant, som mares, però també persones i també tenim necessitat de descans i hem de fer compatible la maternitat amb el descans.

[Julyet]

"no oferir, no negar". Quilos d'empatia i paciència: quan la decisió està presa per una sola part de vegades la reacció de l'altre no és "la desitjada", no sé si m'explico... (i ho dic per experiència...).
Caldrà també molta col·laboració de terceres persones (principalment i si el vincle és bo, el pare) i imaginació i creativitat per demostrar a una criatura molt petita però que ja comença a saber (sobretot a saber demostrar) què vol que encara que no hi hagi pit segueix havent amor, aliment, braços...

Una opinió personal, si m'ho permets: si ara mateix la demanda és tan alta potser és que no és "el moment". Em refereixo a que igual esperant a que es calmi una mica la cosa després tot és una mica més fluït (no parlo d'anys, parlo de deixar passar uns dies/setmanes). De vegades algunes situacions (encara que no les identifiquem) dificulten aquests canvis. Però com deia és una opinió personal basada en les meves experiències.

[Aellitta]

Hola Ter10!

Jo tinc una peque de 18 mesos. Quan va fer l'any vam estar tal i com estas tú ara mateix. Nomes volia pit. Es passava el dia demanant pit i a la nit semblava una paparra. Si es desenganxava de la teta plorava com una desesperada. Vaig desesperar-me. Anava cansada, tenia mal d'esquena, malhumorada de dormir poc i malament... doncs res, va ser qüestió de paciència i poc a poc la cosa va anar millorant. Als 15 mesos vaig començar el sistema que et comenta la Juliet "no oferir, no negar". De moment encara no hem destetat (de fet no tinc intenció de fer-ho encara) però la situació ha millorat molt: hem passat a mamar entre tres i quatre cops al dia, fins i tot, hi ha dies que ja ni demana. A les nits segueix mamant pero de tres o quatre vegades que solia fer-ho (en una nit bona)només ho fa una o dues. Clar que nits d' enganxamenta total també en tenim, eh? Pero son molt de tant en tant i normalment van acompanyades d'una sortida de dent o un inici d' encostipat... A mi així em funciona molt bé. No em sento com si no pugues fer res més que donar el pit però en canvi puc seguir compartint aquest moment tant especial amb la meva petita.

Espero que la meva experiència t'hagi servit d'ajuda. Un petó molt fort i ànims.

[bertian]

Aelitta, comparteixo totalment el què has explicat!!! Amb la Berta anem pel mateix procés, tot i que ella ja té 22 mesos.
Jo la veritat és que no em sento gens esclava de la "teta" tal i com anem ara. Només un cop després de la migdiada (perquè és quan ens retrobem després del matí que jo treballo), i llavors barra lliure a la nit (que sol fer un parell de cops).
Si continua així, que ja fa un parell de mesos o més que estem així, perfecte!!!

[ter10]

Moltes gràcies per les respostes!!!

julyet aixó de no oferir, no negar ja ho vaig provar i no em va funcionar ( o potser no ho vaig fer bé, no sé) perquè quan l'apartava del pit es tornava a enganxar deseguida....
No sé suposo que com dieu ara no és un bon moment si està tan enganxat però em fa por que cada vegada vagi a més i potser tallar-ho ara. Portem una setmana que es desperta cada 20 min i només vol dormir amb el pit a la boca i jo estic esgotadíiiiissima...... no sé noies...

i si em pren les pastilles per retirar la llet?? potser si veu que no surt res....
Alguna coneix com funcionen??, m' han dit que si el nen continua xumant la llet no es talla

[SandraUA]

En el moment en que et prens les pastilles per retirar la llet no pots oferir-li el pit perquè no poden pendre aquesta llet.

[misspegotty]

Jo, per espaiar les tomes, el que vaig fer era la tècnica del despiste. No li deia que no, però li oferia fer alguna altra cosa, fer arri arri tatanet, i mica en mica la cosa es va anar allargant, fins q vaig aconseguir només donar-li abans de la migdiada i de la nit. A vegades sí que directament li deia, ara no, quan hagim fet no sé que, o 'abans de no sé quantos'.

Sön idees, tot depèn de si el que vols és espaiar, o deixar-ho definitivament.

Apali, molt sort i paciència!