::: Ballant embarassada

[Gisela010]

Mary Helen Bowers, una entrenadora professional de ballet de Nova York, va voler fotografiar-se ballant a les 39 setmanes d'embaràs.

Ella assegura que les seves rutines han millorat el seu embaràs i fins i tot l'han inspirat a crear un entrenament exclusiu pre-natal basat en el ballet.
A més, diu que la dansa l'ha ajudat a mantenir fort el seu cos i que s'ha sentit alleujada d'alguns dels efectes secundaris desagradables de l'embaràs.

Com a curiositat us direm que ella és coneguda per haver preparat l'actriu Natalie Portman pel seu paper a Black Swan (Cisne Negro).

I vosaltres, ho faríeu? Seguiríeu fent ballet o ho hauríeu deixat unes setmanes abans?

[shila]

Òstres, quina sort poder estar practicant l'esport o afició que t'agrada fins a l'últim moment, oi?

Practicar esport i mantenir-se forta durant l'embaràs va ser recomanat per la meva ginecòloga. Però, és clar, vigilant quin tipus d'esport es faci, oi?

Jo, abans de tenir el meu Patufet, sortia a fer foofting un parell de cops per setmana. Naturalment, ho vaig haver de deixar.

Però segurament recordareu una notícia de la tele d'una noia que seguia corrent mentres estava embarassada, fins-i-tot va córrer una semi-marató estan força avançada.... això ja és un cas a part.

Però en el cas del balet... doncs ho trobo molt bé.

[ginebra]

Jo sóc ballarina de dansa contemporània i amb el primer embaràs vaig passar una mica de neguit, especialment al primer trimestre. Hi ha certes situacions com inversions o acrobàcies q tenen risc de caigudes i no vaig trobar cap professional q m'orientés adequadament. Vaig fer servir com a referència les limitacions del ioga en cas d'embaràs, feia anys q el practicava. Vaig procurar escoltar el meu cos i evitant les situacions de dolor o impacte. D'altra banda, el primer q vaig perdre va ser l'equilibri, va ser durillo adaptar-me a aquesta limitació, hehehe...
El segon trimestre va ser molt plaent, fins cap al final, q vaig patir molt de l'esquena i vaig haver de parar.

Després de parir vaig tornar a ballar amb cura, però recordo q el primer estirament de psoas q vaig fer va ser massa intens i em va provocar contraccions. Vaig trigar un any i mig a tornar a sentir-me 100% en forma.

Posteriorment em vaig formar com a profe de ioga per l'embaràs i la criança. Ara, amb més informació puc viure el meu embaràs amb més confiança però tb amb més respecte.

En la dansa i el ioga cal anar amb compte amb els estiraments extrems. És molt temptador deixar-se dur per l'emoció d'un cos més flexible gràcies a la relaxina, però no podem obviar q els músculs estan connectats per fascies o teixits connectius, no només amb altres músculs sinó també amb òrgans. Un estirament extrem a les cames o una extensió extrema de l'esquena (cambré) podria estirar l'úter, q ja s'està estirant pel propi embaràs, cosa q podria provocar una contracció de úter. Això no seria el més recomanable durant el primer trimestre.
Amb això no vull dir q no es puguin fer estiraments sinó q, si es volen fer, caldria fer-los amb consciència i cura, escoltant les sensacions corporals i evitant d'anar als límits.

Pel q fa a les fotografies, jo hi veig posicions de ballet, no moviment, no sé pas com han pogut afectar-li al moviment les transformacions de l'embaràs, en un vídeo es podria valorar, en fotos, no.

Q en penseu?