Gelos nena 8 anys

[julieta12]

Hola a tothom!
Tinc un problema que ultimament em treu molt el son i estic ben amoinada.
Resulta que surto amb un noi desde fa uns 8 mesos, ell te una filla de 8 anys i jo una de 15 mesos. Ell em va presentar la seva filla desde ben aviat i semblava que tot anava molt be. Desde fa com uns 4 mesos va comemçar agafar-me gelos, nomes a mi a la meva filla no, nomes a mi. Ell te la custodia compartida i la te una setmana si una no, la setmana que li toca a ell dormen a casa seva menys els caps de setmana que dormen a casa meva, pero ara el tema se m'ha complicat perque no vol dormir aqui a casa meva, el perque no ho sap ningu, la nena va a una psicopedagoga i aquesta li ha recomenat que no dormin a casa meva.
Jo no estic d'acord amb la psico, si ara no es queden i abans si, ella pot veure-ho com que fem el que ella vol, i que cedim a les seves peticions, no creieu? Quepuc fer?
Gracies!

[cross_13]

En general és una situació de mal aconsellar, però pot ser que no dormi a casa teva nop sigui tan "cedir al que demana" si no més be que pot ser per la nena li crea una mica d'inestabilitat 1 set amb la mare, 5 dies amb el pare i 2 dies a casa teva... intenta mirar-lo des de fora e imagina que tu hagis d'anar cosntantment canviant de llit... ja no deu saber on viu.
Només et dono el meu parer, de la resta no sé que dir-te, els meus pares es van separar quan era petita però no van tornar a tenir parella estable, així que no puc parlar gaire del tema.

[helljedi]

Hola,

fa de mal aconsellar, com diu julieta12. Ha tingut mai parella ell? Si al principi no era problema, potser ara veu que va seriosament la cosa. Sense més dades... també entenc que per la nena ha de ser raro anar i venir, necessiten tenir el seu espai, i l'edat també hi fa. Jo no m'ho prendria com una rebequeria qualsevol, és que tot depèn de molts factors, si ells es van separar fa poc o molt, si ella està molt consentida, si ella té altres temes (dius que visita una psicopedagoga), la seva mare, si us ha passat alguna cosa entre tu i ella,... el tema parelles i fills dels altres i els propis i les ex-parelles són temes complicats i mereixen atenció i paciència, parleu-ho entre els dos i si ell t'interessa i us va bé junts, busqueu la fórmula per què tots estigueu a gust.

[Robin]

Hola,

Dels consells agafa't el que te sembli bé amb la tema manera de ser. Jo sens dubte crec que lo millor és una setmana amb la mare i una setmana amb el pare (a casa teva els 7 dies). Si ho feu així al principi li costarà però després tindrà més estabilitat i d'aquesta manera continuarà essentdues cases, per així dir-ho. Al principi que el pare estigui molt per ella, un conte abans de dormir i aquestes coses. I crec que tu hauries de ser cordial però sense ser pesada per no invair el seu espai. També estaria bé que ella tingués el seu espai, llit nou, habitació ben xula, si ella participa en decorar-la millor. Bueno això és el que jo faria i la opinió de la psico és una simple opinió poder vas a una altra i et diu una altra cosa. El que creieu els dos de fer serà lo correcte no lo que digui una psico que no són Déu.

[rundi]

Hola Julieta,
És un tema molt complicat aquest. Aquí sou quatre potes, dos adults que teniu molt clar que voleu tenir un projecte de vida en comú, i dues nenes que han d'encaixar el nou panorama. La petita ho és tant que no és gaire problema. La gran té una edat de per sí difícil, i poden ser mil coses: que necessiti temps, que vegi que tu li agrades i això la fa sentir malament (per alguns nens, és com trair la mare), que nota el pare menys "seu" (sobretot si fa temps que els pares estan separats i s'havia acostumal a la dinàmica d'ella sola amb el pare), que no li acabi d'agradar imaginar que quan ella no hi és el seu pare està amb la teva nena... mil coses. Aquí tots poden dir la seva (psicopedagoga inclosa), però dependrà de la vostra voluntat i les vostres necessitats.
Si teniu molt clar que voleu estar junts i que això va endavant, la nena s'haurà d'acostumar tard o d'hora. Potser el pare podria intentar tenir moments a soles amb ella el cap de setmana que ella passa a casa teva. Parlo d'anar els dos sols al parc, o al cine, o al teatre, o a fer el vermut o a donar un volt. Que tot i que estigueu a casa teva, ells puguin conservar moments per a ells, igual que tu els voldràs tenir amb la teva filla, moments "vostres".
Molta sort i molts ànims, Julieta!

[MarionCole]

Hola Julieta,

fa temps que vas exposar el teu problema però he vingut a petar aquí per altres qüestions i no me'n puc estar per dir-te el meu punt de vista. Sobretot, agafa-t'ho com una opinió que t'escric des del respecte màxim, perquè és un tema delicat.

Sóc filla de pares divorciats. El meu pare va refer la seva vida de seguida i se'm va presentar exactament la mateixa situació que se li ha presentat a la filla de la teva parella, a la mateixa edat. "Per sort", aleshores no es donaven custòdies compartides, i dic "per sort", perquè almenys aquest ball de llits jo no el vaig patir. Jo vivia amb la meva mare, però recordo la tristor que tenia quan anava a veure el meu pare, ubicat en una altra casa i fent de pare d'una altra nena (això darrer dolorosíssim, tan dolorós que jo mai faré passar els meus fills per això). En principi m'hagués tocat dormir allà cada 15 dies. Al principi hi anava, però se'm feia tan dolorós, tot era tan estrany, trobava a faltar tant l'estabilitat de casa meva amb la meva mare, que vaig demanar de no anar-hi més a passar cap nit. En el meu cas ningú va pensar que calia fer-me passar per l'aro perquè no semblés que cedien. Crec que qui havia de passar per l'aro eren els adults, que son qui prenen les decisions i havien de fer-se càrrec de les conseqüencies.

El resultat va ser que hi anava però a passar el dia i jo contenta i ells, de retruc, també. Amb la meva madrastra tinc molt bona relació, inclús de vegades millor que amb el meu pare. Amb això et vull dir que segurament tu ets la que menys pinta en les reaccions de la nena. Segurament troba a faltar el pare que tenia abans, dedicat a ella, i tampoc crec que li agradi anar amunt i avall dormint en 3 llits diferents cada setmana.

Jo, per la meva experiència i els records que en tinc com a nena, et recomanaria el mateix que la psicopedagoga: que respectessiu al màxim els temps i els sentiments de la nena. Que visqui amb el seu pare a casa seva totes les nits fins que ella estigui preparada per fer un canvi. Serà als 12 anys? Als 15? No s'hi voldrà amotllar mai? No ho sabem. Però penso que són els adults qui s'han d'amotllar. Ella no ha triat estar emmig d'aquesta situació.

Això sí: agafa't tot això per on et convingui eh? Ja ens diràs com ha acabat la història!