Dormir fora de casa

[lavidaesbonica]

Hola mares,

Avui porto un disgust... i és que teníem una reunió familiar a la qual teníem moltes ganes d'assitir ja que és tradició i ens veiem molt poc, etc.. ens hem desplaçat 2 hores en cotxe per assistir-hi! El fet és que aquest any és el primer que anem tres en comptes de dos! Aquest any tenim la nostra petita de 5 mesets i mig. El fet és que l'hora de la reunió era força tard pel nostre gust (19.30h) ja que coincidia just amb l'hora que la nena va a dormir, ho vam comentar però van treure-li importància tot dient que segur que s'acabaria adormint... total, que ha arribat l'hora i quan feia 1/2 hora que hi erem la nena s'ha començat a posar nerviosa de tanta gent i de son (tot just avui no havia fet massa migdiada..), l'hem posat al cotxet en una habitació a part, però no hi ha hagut manera, ha començat a plorar moltíssim, tota nerviosa i suada, i vinga a plorar.. finalment hem hagut de marxar! El fet és que no és la primera vegada que ens passa, ella no vol dormir si no és al seu llit o passejant amb el cotxet, quan anem en cotxe... i mira que d'aquestes maneres és molt fàcil de dormir eh!però si és en una altra casa quieta dins del cotxet impossible. Es posa molt nerviosa! i també hem provat de fer-la dormir en un llit gran però encara ha estat pitjor... Bé, us ho comento perquè, a part de voler desfogar-me del disgust d'haver hagut de marxar tan precipitadament.. també per saber si es pot fer alguna cosa per acostumar-la a dormir fora de casa! I és que ens fa patir que si no és al seu bressol no vulgui dormir enlloc!

[charito]

Doncs cuca ho sento pero temps al temps... hi ha nens que dormen arreu i altres que s'esveren i necessiten la seva rutina i entorn per relaxarse... no crec q hi hagi gran cosa a fer de moment....

[Aquitania]

Hola, doncs el meu fill igual... Explico: mai ha volgut ni pogut en cotxet (parlo de nit no de becaines), i hacia d'estar a casa vora les 7 - 7:30 per banyar, teta/bibi i a dormir. Si era a casa aliena cap problema, pero sempre rutina seva, no de sopar amb amics (no se si m'explico gaire). Nai ha tingut problemes de dormir a casa dels avis sense nosaltres. Pero de juerga mai d ela vida. I ara ja ni ho intentem (a part que tornem a tenir un bebe a casa). I quan anem fora de cap de setmana, la primera nit li costa molt perque ho troba estrany, i l'hem d'acompanyar fins que esta molt dormit i estem molt atents perque es desperta de seguida.
He de dir que al meu germa i a mi em passa, la primera nit ens costa dormir fora dle nostre llit. I quan hi ha juerga jo soc tambe de les q em costa. Es a dir, q al meu fill li ve de familia. A banda de que sempre li ha agradat molt la rutina (o pot ser q li hem acostumat. Va be per unes coses pero per d'altres...).
El neu consell, per l'experiencia que tinc, es que quan aneu fora heu de portar el seu pijama i alla on esteu feu la rutina i probeu de ficarla a un llit amb vosaltres. Un cop dormida doncs ja la passeu al cotxet o la deixeu al llit fins q marxeu. I acomoanyeu-la molt.
(Peroneu faltes, escric des del mobil)

[novella]

Lavidaesbonica, jo penso com la charito en què cada nen és diferent. Hi ha nens que dormen a qualsevol lloc i altres que no. I no hi ha massa res a fer. Jo us diria que us ho preneu amb calma i temps al temps. No vulgueu forçar les coses perquè llavors tots ho passeu malament. D'altra banda, penso també que l'Aquitania té raó, i si heu de ser fóra de casa intenteu respectar al màxim seves rutines i costums: respectar hora de dormir, lo del seu pijama també és bona idea, buscar un entorn tranquil i acompanyar-la amb paciència fins que s'adormi. I plantejar -vos que potser aconseguireu que dormi i deixar-la mentre dorm o no, no us genereu expectatives. Ànims! Un nadó ho canvia tot...
També podeu intentar que les trobades familiars o d'amics es facin per dinar. Per nosaltres ha estat una gran opció.

[jllt]

Molt d'acord amb la Charito i la Novella. Cada criatura és un món i n'hi ha que quan se'ls destoroten els horaris o es veuen en un altre ambient es posen nerviosos i t'ho fan passar malament. Per tant, temps al temps i intentar adaptar-nos una mica a la seva manera de ser, que no té per què ser la nostra o la que a nosaltres ens agradaria que fos... Nosaltres vam ser durant molt temps la riota de la família, sobretot de la del meu home, perquè hem tingut dos fills molt seguits (es porten 16 mesos) i fins que el gran no va tindre tres anys llargs no vam participar en moltes trobades familiars, ni dinars ni encara menys sopars, perquè tant l'un com l'altre, al trobar-se fora del seu entorn, no tan sols no feien migdiada sinó que ens feien impossible tindre una trobada mínimament agradable. Per tant, aviat vam decidir que ens "reincorporaríem" a la vida social quan els nostres fills estiguessin a punt. A vegades, veient mares del meu entorn, tinc la sensació que malgrat tindre fills volem seguir fent la mateixa vida que quan no els teníem pensant que és bo que es vagin adaptant ells al nostre mode de viure. I potser no pensem prou vegades que potser els nostres fills seran diferents de nosaltres i no disfrutaran tant del que a nosaltres ens agrada i que tampoc cal córrer perquè nens de tres, quatre i cinc anys voltin fins a les quatre de la matinada per la plaça quan és festa major, només perquè nosaltres volem seguir gaudint de la festa o de la barra com quan teníem 25 anys.

[Aquitania]

Home, tornar a la vida social d'abans no, jejeje. Però al menys pel sopar del dia 24 desembre (jo si que celebro per exemple) o quan dorms de cap de setmana a la casa del poble dels avis ;) o, en el meu cas, el dia de la boda de mon germa (que el nen es va quedar a casa d'uns amics a on el vam dormir bosaltres i despres vam passar a recollir). En el meu cas, en dies aixi he actuat d'aquessta manera ;)

[charito]

Nosaltres tenim poca familia i amics o sigui que no hi ha ningú que ens retregui res pero ha de ser un pal que no t'entenguin, doncs no, el meu fill es posa histeric i ho passa malament ell i jo i no es que estiguem fent res estrany, es aixi i prou.

Jo soc bastant aixi, no he sortit mai gaire perque a les 12 tinc son i em poso de molt mal humor, de petita algun cop anar a alguna festa amb els meus pares recordo que era una tortura tenir molta son i no poguer dormir... o sigui que entenc perfectament el meu fill.

Altre historia es dormir a casa els avis o el cap de setmana fora, tenim una caseta familiar pel cap de setmana. A casa els avis ell te el seu bressol, el seu nino etc i com l'hem anat deixant sovint i la rutina es la mateixa hi esta molt feliç. A la casa de cap de setmana igual, portavem el nino. Alla que anavem de ben petit es posava molt nervios i el que feiem era nomes arribar portar-lo a la seva habitacio i jugar alla una estona perque s'hi anes acostumant, feia la migdiada relativament be i despres a la nit ja be.

Anims!!! Penseu que passa volant!

[lavidaesbonica]

Hola noies!

Gràcies per les vostres aportacions! El "problema" és quan ha de dormir quieta (sense anar amb el cotxet ni en cotxe) dins del cotxet o en una casa que no coneix! De fet, els caps de setmana els passem a casa dels meus pares o a la casa del poble dels meus sogres, i la nena encantada! o sigui que dormir fora de casa ho fa sovint, això sí, amb el seu bressol... el portem amunt i avall més que res perquè el llit de viatge que tenim encara ens sembla enorme per a ella, i poc pràctic ja que a vegades es vol prendre el biberó mig adormida o vol que li aguantis una mica el xumet per dormir-se i el llit de viatge és molt alt i incòmode per fer-ho... Però si, per exemple, un dia anem a sopar a casa d'uns amics i a ella la volem fer dormir en una habitació dins el cotxet és impossible... a no ser que abans hagis fet mil voltes pel barri perquè s'adormi.. és una nena que nota molt els canvis, sap perfectament quan no està a casa seva, i mira al seu voltant amb uns ulls com dient "però on coi estic?? i aquí voleu que dormi aquesta nit?? NI PARLAR-NE!" . El mateix i encara pitjor passa si tenim un sopar en un restaurant.. aleshores casi que ni ens passa pel cap! però alguna vegada que ho hem intentat, fatal. És a dir, si no dorm al seu bressol (o en un de molt similar) la nena no dorm...

[petitajo]

Hola,
La meva te 5 mesos i mig i normalment a les dues del migdia ja es refrega els ulls pq te son i dorm fins les 4 mes o menys, aixo ho fa tant a casa com a casa els avis. Te aquesta rutina.
El problema es si hi ha juerga. Un dia a casa els sogres vem fer una gran trobada familiar (tiets, cosins...) a les dues la nena estava com una flor, nosaltres per no trencar-li la rutina la vem posar al seu llitet (a casa la iaia paterna ella hi dorm sovint i no hi ha cap problema) pero es va posar amb uns plors descumonals, no hi havia manera q s'adormis, la vem aixecar i la vem tornar a portar al menjador i amb un somriure enorme i unes rises q feia. Va estar desperta gairebe fins a 2/4 de 4 q ja la veiem cansadeta i al posar-la al bressol no va trigar ni dos minuts a adormir-se.
Total, amb tot aixo el q vull dir, es q es cert, q tots els nens tenen rutines pero com nosaltres algún dia se la volen saltar. Aquell dia hi havia jaleo a casa, vida familiar i no s'ho volia perdre.
Potser em d'observar al petit/a i veure si vol dormir o no, están descobrint moltes coses i potser els interesa mantenir-se desperts

[lavidaesbonica]

Petitajo moltes gràcies per l'aportació! Tens raó que a vegades potser ens anticipem i no els observem prou.. Ho tindré en compte! ;)