Futurs avis empipadors

[Náyade]

Hola mamis!

Escric per comentar un tema que està molt calentet en el cas d'una amiga que està a punt de parir en aquests dies. Ella no es fica aquí al SP però m'he ofert a obrir-li jo el post i que ella llegeixi les respostes

El tema és la seva sogra. A uns dies de parir li està dient que ella anirá a veure la nena cada dia, peti qui peti, hi hagi qui hi hagi... en fi, que hi anirà tant si com no... Serà la seva primera néta.

La meva amiga està super agobiada i amoinada amb aquest tema, diu que ella no vol allà a la sogra cada dia donant pel sac (amb perdó) Jo li dic que no es preocupi, que ha de fixar uns límits juntament amb el seu marit, i que poc a poc la sogra entrarà en raó i anirà veient que no és benvinguda sempre a totes hores i quan a ella li vagi bé

A vosaltres us va passar? Com vàreu posar límits? Millor "una colorada que ciento amarilla"? Us vàreu sorprendre negativament amb la reacció dels avis?

Jo personalment crec que és qüestió de plantar-se i sobretot tenir el suport del teu marit, que deu ser el més important. Que no s'amoïni massa per algo que encara no pot controlar i que quan arribi, hi posi remei i sanseacabó.

La meva sogra també va ser molt pesada quan va nèixer la meva neboda i després de molt picar al timbre, anar a veure la nena a les 21h... els meus cunyats es van plantar i ja va deixar de ser tan pesada. Ho volia fer de bona fe per ajudar però al final era més pesada que un altre cosa

Opinions, marones, please!

[EMAMI]

Que es planti!! Que no la deixi anar-hi a l'hora que la sogra vulgui.
Penso que és l'home qui hauria de parlar amb sa mare, i tant!
I sinó que tanqui amb clau, jo ho hagués fet!
Vaia sogra... Ja pot deixar les coses molt clares perquè sinó patirà molt!
Ànims

[Niu]

Si té el suport del marit, cap problema! A posar límits. I sinó... doncs a passar-les magres juntament amb el postpart. Però no deixar-se guanyar mai! És normal que les iaies estiguin emocionades, però les hormones de les mares no poden estar per tot i tothom. Un respecte, que el nen hi serà tota la vida més.

[Boniqueta]

Sobretot és molt important que ho parli amb la parella i que aquesta la recolzi. I que si ha de parlar amb els sogres que ho faci abans que neixi la criatura. Jo em vaig sorprendre molt amb la reacció dels meus sogres. Mai sabien ficat en la nostra vida, va ser nèixer la nena i va ser horrible. Al final ho vaig tallar d'arrel, va ser una situació molt tensa però al final, tot i que està costant, no es fiquen tant pel mig i no són tant pesats. També he de dir que la meva parella em va recolzar al 100% i això és bàsic. Ànims!

[Halia]

Hola noies!
Aquí l'amiga!
Merci Náyade per obrir el post!

Suport 100 % del meu marit. El cas és que ell pensa de moment "que digui el que vulgui, dp farem el que ens roti" i si que ahir li va dir algo però sa mare estava MOLT pesada dient això tota l'estona: "yo quiero verla todos los dias. Me da igual cuando, pero todos los días". Al final vaig veure que m'ho deia per picar-me però jo no vaig entrar al seu joc perquè passo.

Ells tampoc ens han molestat mai. De fet, vivim al costat seu i mai hem tingut un problema. Saben com som i no ens han empipat gaire... però després de sentir-la durant gairebé 10 minuts dient "todos los días" vaig acabar pensant que no ens respectaria!

El meu home va venir amb mi a un taller de lactància que van fer al poble (només erem nosaltres i una altre noia) i la infermera deia (sobretot li parlava amb ell, amb el qual va establir-se mooolt de bon rotllo ) que havíem d'estar units i que ells són el pilar fonamental perquè la lactància funcioni, perquè la mare descansi, etc.
Ell va sortir d'allà convençudissim del seu paper!!! I jo també.
Per això va dir ell ahir: "quan ella estigui donant pit i es senti incòmoda, cansada, si haig de dir que marxeu, marxeu i no ho poseu difícil". El seu pare va dir que sí. I sa mare diu: "y que pasa? si está cansada que se acueste y deje la niña" ........... i allà el meu home va dir "si claro, lo que tu quieras. Se va a hacer todo como te parezca a ti, ¿vale?" i ella allà inflada com una gallina clueca!

I just ahir estava amb contraccions i ja començo a veure el tema més inminent.... em ralla molt molt la meva sogra.
Jo em veig com la Boniqueta, dient-li jo algo.... Com la vegi tots els dies li penso dir algo rollo : "No cal que vinguis demà. Necessito descansar i m'agobies una mica"

[Nime]

A més del que ja t'han comentat la resta, jo només et vull explicar la meva experiència: quan va nèixer el meu primer fill la meva sogra just s'acabava de jubil·lar i estava tots els dies dient que vindria a casa a veure el net quasi cada dia i que aniria a passejar amb ell amb el cotxet... Doncs bé, el meu fill gran ja té 30 mesos i saps quantes vegades ha vingut a casa a fer això de veure el nen i sortir a passejar?



(redoble de tambores)


CAP NI UNA i això que ja tenim un segon i amb aquest tampoc res de res. Ella viu una mica més lluny que la teva sogra, però amb això et vull dir que fins que no arribi el moment en realitat no sabràs què faran aquestes dones


Ànims, segur que us ensortiu!

[Náyade]

De res, Halia! Espero que t'hagin servit les respostes de les mamis experimentades :)

Però tenint al teu marit de la teva part ho tens tot guanyat!

Petonets

[DarthVero]

A veure, és dificil amb les sogres... ells estan molt emocionats, i si no tenen res més a fer... Jo et recomano que posis el teu marit de "segurata". Tú estaras molt sensible i pots dir algunes coses que després et pots penedir, o dir-las de mala manera. Millor que sigui éll qui posi " a ratlla" les visites. El meu home ho va fer genial, em va estalviar molts mal de caps en uns moments molt difícils. Igualment son els primers messos, després s'en obliden i ja no venen tant. Com a últim recurs, si no ho entenen o no ho volen entendre: porta tancada i punt. Ànims, no t'agoviïs amb aquestes coses i gaudeix!!

[sasha_vikos]

Ufff quina por! Ojala m'equivoqui pero te pinta de que et donara molts mals de cap aquesta sogra. Pel que expliques es de les que es pensen que poden fer el que els dona la gana. Jo t'aconsello que ho tallis quan abans millor sino acabaras fins als nassos, patiras tu i la teva filla i quan vulguis canviar les coses sera mes dificil. Jo ho vaig passar molt malament amb la meva filla gran (24 mesos) i amb la petita no he volgut visites els primers dies. A la sogra li vaig haver de deixar ben clar i ara es fa la victima dient que no li deixo veure les nenes, que la gran no l'estima perque no la veu prou... Bufff

[la_rodri]

Halia, no et tallis maaaaaaaaiiiiiiiiii, si en algún moment has de fer fora a algú fes-ho o t'en penediràs.

El meu primer fill va neixer a l'Agost i es clar, estava tota la familia de vacances (pares, sogres, germana, cunyats...) de manera que durant els primers 20 dies vaig tenir visita de TOTA la familia CADA TARDA!!! Volien veure al nen cada dia, no tenien res mes a fer i tot i que aprofitaven per rentar-me alguna cosa de roba o planxar (sobre tot ma mare) era bastant incòmode.

El tema lactància em va costar molt, i sincerament, amb allà tots mirant a veure com menjava el nen.... Pues jo per donar de mamar marxava a l'habitació. Després amb les clivelles (que recomanen anar amb els pits a l'aire) doncs no ho podia fer, i allà aguantant....

I després el tema de dormir.... Al final no dorms quan dorm el nen i es de dia, perque et lies a fer coses a casa etc.... Per i si et ve de gust una migdiadeta?

El meu consell com a "mare de Juny" és que tant el teu marit (que ja honha fet) com tu mateixa li deixis clar, peró abans del naixement! Creu-me ho agraïràs a la llarga....

[Náyade]

Espero que em perdoneu la petita "mentirijilla" per encobrir l'Halia

Tot solucionat, vaja Gràcies a totes per la col·laboració!!! Quan jo estigui a la seva mateixa situació, m'ho prendré més malament que ella, que jo tinc una sogra... que tela (amb tota la seva bona intenció, pero es pesada a més no poder!)

Un petonàs a totes

[Halia]

Noies!!!


Doncs us he de dir que tenieu raó!!! La meva sogra no ve cada dia ni molt menys!
Ens trobem molt pel carrer perquè vivim al costat i jo porto la nena a passejar cada matí a les 10 o així... i sinó per la tarda que a les 18.00 nem a fer una volta tmb!
Tot i així els dissabtes dinem amb ells i la veritat és que súper bé.

Avui li ha donat ella el biberó i se l'hem deixada mentre navem nosaltres a comprar al Mercadona. Ells més contents que unes pàsqües, la nena tranquil·la perquè no està amb nosaltres i així explora noves olors, noves veus... i nosaltres gaudint de la parella!

Això sí, continua sent una mica pesada amb algunes coses i el meu sogre també però respecten bastant el que penso i el que faig amb ma filla!

[denali]

Jo buscaria recolzament en la parella iq ue sigui ell qui parli amb la seva mare i li faci entendre la decisió de la parella...
per altra banda sé que és complicat però també és l'àvia... cal fixar uns límits racionals i que tothom se senti estimat una mica... és la mare de la parella i si t'estimés a la parella una mica has de cedir en algunes coses, no?
entenc que és un tema punyent i en epoca d'hormones revoltades es complicat, ho dic per experiencia. pero mireu de ser tolerants que amb el temps us sentireu millor de veritat.
una abraçada ben forta i ànim