Llarg camí cap a la maternitat / fills unics

[Peixins]

Llarg camí cap a la maternitat / fills unics

Bones,

Soc unes de les dones q ha recorregut un llarg camí fins aconseguir ser mare. Tinc una filla que aviat farà 3 anys, es alegre i carinyosa, un sol!!

Vaig patir dos abortaments amb 6 i 7 setmanes, i el tercer embaras finalment va anar bè, aquestes lineas resumeixen 2 anys i mig de les nostres vides, entre legrats, temps a la banqueta, proves, etc.... Les que heu viscut una experencia similar sabran de q parlo.

Quan la nena va fer un any i mig vem decidir intentar ampliar la familia i al cap de 8 mesos vaig quedar embarassada però tampoc va anar bè, es va aturar a la setmana 9 (tercer legrat) .

Vem anar a consultar per fer RA i ens diuem de fer FIV amb DPG ja q els abortaments son per fallos cromosomics dels embrions, posiblement per la qualitat dels meus ovuls ja q totes les proves estan Ok. No veig clar fer RA, tampoc  ens donen moltes garanties,  son molts diners i molta medicació en el nostre cas. Per un altre banda els metges ens diuen que si ho intentem de nou de forma natural tambè pot anar bè....

Aquesta historia comença als 32 anys i ara en tinc 38,  al setembre m'ha de treure per histeroscopia unes adherencies al uter del tercer legrat, sino un proper embaras acabaria malament segur, amb el que fins novembre ens toca esperar q tot estigui correcte.

Tot aquesta historia es per fer una pregunta a les que sou mares o sereu en un futur fent un llarg camí sigui RA, aborts de repetició, mares de mes de 40 anys per diferents circuntancies, etc...

Crec q es probable quedar-nos nomes amb una filla per l'historial i la meva edat. Sempre m'havia fet il.lusio q la nena tingues algun germà, com ho porteu això de q sigui fill o filla unica?

Recordo que quan no tenia cap fill, era una tema que no em preocupava,que no el veia important mentres arrives 1 ja era feliç, no volia viure la angoxia que vaig tenir buscant el primer fill i aqui estic un altre cop inmersa en el mon de la infertilitat.

Gracies

[harcamo]

hola wapa.
doncs jo mes o menys com tu. ara la nena te 5 anys, pero jo mes de 40, aixi que ja tinc clar que no tindra un germa, i la veritat es que no em queda mes remei, pero no ho porto be, pq no tenim familia a barna, que es d'on som, ni amics amb fills, nomes els del cole, pero estem a una clase que sempre surten els caps de setmana casi tots o be, les circunstancies son que esta a un entorn on no te molts amics aprop. ara he pensat que puc buscar gent que estigui com jo per poder sortir amb ella. i per aixo t,he vist.
aixi que ho podem seguir parlant per donar nos recolçament o inclus per mira de trobarnos.


una abraçada

[PetitPrincep79]

Tot i que tinc 36, és un tema que de vegades em plantejo...
La meva filla és de RA, amb un avortament espontani 1 any abans de quedar-me embarassada i un altre abort espontani ara fa 1 mes. I en espera novament de RA, amb la incertesa de restes placentaries tot i 2 legrats post-part, que ja em van dir que dificultaria (més), quedar-me embarassada i dur-lo a terme.
Penso molt en el nou procés de RA, si em veuré amb cor tirar-ho endavant, però em resisteixo a que sigui filla única. Tinc moltes ganes però estic "cagada" que no vagi bé, que hagi de renunciar a tornar a viure l'embaràs.

[Peixins]

Gràcies per les respostes.

Quan em preocupo per si no tindra germans penso més en un futur, quan la meva filla sigui adulta, que en ara que es nena, tenim la sort de tenir un bon grapat de cosins/cosines i amics amb fills d edats similars amb els que tenim una relació força propera.Es més un sentiment estrany de buidor, no se com explicar-ho.

Farem un intent més... no se si RA o natural amb acupuntura, amb l'actitut positiva.Si no funciona, creiem com a parella que serà el moment de plantar-se.

He llegit posts de FIV i hem anat a una clinica a demanar informació, sembla força estressant que si creixen els folicles, com evolucionen els embrions, hormones revolucionades... S'ha de ser fort per gestionar-ho però un fill o filla s'ho val.

Si finalment es queda com a filla unica no serà per no haber-ho intentat!

[almon]

Bones,
Jo et diria que no tiris la tovallola encara...
En el meu cas, tinc un petit de 5 anys i ara amb 41 anys estic embarassada. Esperem el petit pel gener.
Ens ha costat...temps, un abortament fa un any, daltsibaixos. No hem fet cap tractament, vam acordar que ho aniríem intentant i si sortia bé i sinó doncs ja érem pares D un nen que ens omplia molt.
També et dic que el primer embaràs va ser a la primera.
Del tema fills únics, dir te que el meu entorn n hi ha molts i que no són una excepció com quan nosaltres érem petites. Crec que a vegades ens posem una pressió condicionat per la família ideal que ens venen i que tenir germans ( que en la majoria de vegades es un) tampoc és garantia de quedar millor acompanyat...
Ànims!

[eli75]

No et desanimis encara tens temps, amb 38 anys. Aneu-ho provant i arribarà, n'estic segura.

[Peixins]

Gràcies noies!

Estem animats amb tornar-ho intentar, tambè hem après molt de les experències viscudes i ens ha enfortit molt com a parella. Tots dos estem d'acord.

Sobre el tema de afegir pressió i "necessitats" a la vida com el tema de si esta bè o no tenir ub fill unic, estic totalment d'acord amb tu ( el 95% del temps el 5% restant es quan m'ofuscu i em venen pensaments comecocos com aquest) :)

GRACIES!!

[llumer]

Noies, jo soc filla unica i sempre havia dit que a no set que em passes alguna cosa, no tindria mai un fill unic, però perque de petita sempre volia sortir a jugar al carrer, o feia guerres amb el meu pare... ara de gran "em toquen" totes les histories dels meus pares.... però. ... NO PATIU!!!!!! Tampoc tinc cap trauma!!!!!!! He tingut cosins que han estat i son comels meus getmans. Els seus fills me'ls he fet nebots, i soc la mar de feliç! !!!!
Us podreu dedicar a ells, us estalviareu el factor gelos de germans.... pero... no els sobremimeu i els feu fills unics consentits eh!!!! Jeje.
Res, que no he patit lo vostre, (tinc 3 nenes, amb moltrs proves i un legrat entremig), pero he viscut l'experiència de ser filla unica i tampoc passa res!!!

[lautoncar]

pEIXINS: jo també tinc una filla, vaig estar un temps pensant en que es quedés filla única, però cuan va començar p3 vaig tenir la necessitat de tenir-ne un altre, tenia moltes ganes d'un altre fill i vam decidir buscar-lo, em vaig quedar embarassada de seguida però vaig tenir un abort, i després un altre, i en total, durant un any van ser 3. Vam fer proves i tot estava correcte, de fet la meva primera filla n'és un exemple de que no hi ha cap problema, igual que la teva.
El gine també em va dir lo de RA, però el meu home no ho volia (jo hagués fet el que calgués). I a principis d'aquest any vaig començar a fer acupuntura i com tu dius, pensament positiu.. i aquí estic embarassada de 33 setmanes de la meva segona filla.
EN el teu cas, encara teniu un temps per pensar-ho i veure que feu, però decidiu el que decidiu feu-ho només per vosaltres, no perquè la nena el dia de demà tingui un germà. Nosaltres no vam visitar cap clínica de RA però això és un negoci i segur que si hi haguessim anat ens haguessin venut un " pack".
Molta sort, i cualsevol cosa aquí estem!!

AAHH!!!, ara he llegit que esteu disposats a tirar endevant!!, que bé!! m'alegro!!

[crunchi]

Jo també sóc filla única (30 anys) i us volia dir que no tinc cap trauma i no passa res.
No us preocupeu per si teniu fills unics, no tenen pq tenir traumes, de debó.
Anims noies

[Cayena]

Peixins, jo t'entenc perfectament....
En el nostre cas, vam patir 3 avortaments, molts tractaments d'RA (3 inseminacions i dues FIV completes amb 3 transfers d'embrions) i moltissimes proves durant cinc llarguissims i angoixants anys abans de ser pares, de manera inesperada, del nostre únic fill, que ja té 2 anys. Em vaig quedar embarassada després d'una segona FIV sense èxit, quan ja haviem llençat la tovallola i haviem decidit que aniriem a ovodonació, amb 41 anys.
Als 16 mesos de néixer el nostre nen em vaig tornar a quedar embarassada, però el vaig tornar a perdre. En total porto 4 avortaments i acabo de fer els 44 anys...
Durant els 5 anys que vam trigar a tenir el nostre fill, pensava que si aconseguiem en algún moment tenir un fill, em donaria per satisfeta. De fet em molestava, i molt, quan alguna dona amb un fill es queixava de que no podia tenir-ne un segon, pensava, tonta de mi: "ja tens un, de què et queixes..."
Què equivocada estava!!!!
Quan el teu instint et demana un altre fill, és igual si ja tens un o tres, el dessitges, el vols i et fa mal igualment no aconseguir-lo.
Sóc molt feliç amb el meu fill, és el centre del nostre univers, val la pena haver passat aquests 5 anys de patiment per tenir-lo ara amb nosaltres, però enyoro un segon fill.
De vegades parlem de tornar a fer un tractament, però després ho avaluem fredament i no ens veiem amb cor. Sabem, perquè ho hem passat, que és dur, molt dur, a nivel físic i emocional, i jo ja tinc 44 anys amb la qual cosa seria anar a ovodonació o a adopció d'embrions. Tot i que tothom em diu que ni de conya els aparento, que és veritat (fa lleig dir-ho, però és així, hehehe) però la realitat és la que és: 44 anys i 4 avortaments a les meves esquenes...
I tot i que cada nit, quan tinc al meu peque dormidet al meu costat, em repeteixo que tinc moltissima sort, aquesta espina la porto a dins.. Jo no penso en si tindrà o no germans. Té cosins, tindrà amics, parella, la seva vida... els germans són importants però no essencials. Penso egoistament en mi, en que vull un altre fill i ja està.
En fi, només volia que sabessis que t'entenc.
Ets jove, amb 38 anys ni molt menys has de llençar la tovallola (ni jo, tot i que sé que és irracional, la llenço del tot....). Ànims i a per totes

[arwen81]

Entenc molt bé el que dius. Jo només tinc 34 anys però porto al darrere un avortament,una interrupció per alteració cromosòmica,una filla de 20 mesos fruit de FIV i mooolts mesos de cerca natural sense èxit i veient passar bombos aliens ja que tinc fallada ovàrica prematura i l'embaràs espontani és realment complicat que es doni.
Ara ens embarquem en una altra FiV,hi ha qui pensa que ens equivoquem, que ja hem patit prou. Peró jo vull donar un germanet a la meva filla,ja sigui amb òvuls propis o no. Sóc una lluitadora i tirarem endavant.

[mestral]

Hola a totes!

feia molt, moltíssim, que no escrivia cap missatge! (veig noms coneguts... hola Cayena, maca! m'alegra saber de tu) però he llegit aquest fil i m'hi reconec en moltes coses.

Nosaltres vam trigar 3 anys i mig fins que vam anar a RA, després vam passar per dos IA's fallides i per una FIV positiva amb resultat del dos nostres fills, amb la desgràcia que un d'ells va morir poc abans de néixer.

Això va ser un daltabaix amb moltes emocions contradictòries i molt dur també a nivell de parella. D'això fa 3 anys i mig i fins fa poc no m'he vist amb cor de tornar-ho a intentar. Al desembre em va fer una transfer d'un embrió congelat, però el resultat va ser negatiu. I amb el que em va costar prendre la decisió de tornar a intentar-ho, ara estic més segura que mai que voldria tornar a ser a mare. Però ja no ens queden embrions, i tinc 39 anys.

Teòricament per nosaltres no és impossible de manera aconseguir-ho de manera natural.... però sí molt improbable, és algo que no ha passat mai! però tot i així amb la meva parella hem dit de provar-ho un temps naturalment per si ens toqués la loteria, però ell ja em va dient que si no ho aconseguim en breu podríem passar un altre cop per RA, però UFF, ara mateix no em veig amb cor, i fins i tot ara mateix evito parlar d'aquesta possibilitat i, com diu la Cayena, tampoc llenço la tovallola, i vull creure en el MIRACLE.

En resum... que jo també us entenc!! però sabeu què? que farem el que podrem, crec que no ens hem de presionar més del que ens ha presionat la vida!! i sé que serem les millors mares pels nostres petits passi el que passi.

Una abraçada a totes.

[Tànit]

Hola. Nomes entro xq soc filla única. I tot i q en alguna ocasió he trobat a faltar tenir germans per sort la vida m ha donat amics d alt valor que han estat amb mi en els bons i els mals moments. La meva parella té dos germans... No dic q no s estimin però no tenen la relació de germans q jo sempre havia envejat.... Amb tot això vull dir q si tens dos fills genial! Però si no, només cal transmetre a la teva filla suficient maduresa per a saber triar de qui es rodeja.

[Tura]

Hola a totes! Aquí una altra mare amb una petita de 8 mesos que estic a res de fer els 42. I sí, la meva baldufa serà filla única... em sap greu però no vull passar per un altre procés de perdua... abans d'ella vaig tenir tres avortaments i ha estat un procés molt llarc i dur per poder tenir la petita entre nosaltres. En principi avortaments de repetició sense causa coneguda... tot i que només em quedava fer RA amb diagnòstic pre implantacional jo no ho veia clar ja que no era garantia de res... Per tirar endavant amb l'embaràs m'he hagut de punxar molts medicaments que no vull saber ni què són, així que quan veig a la petita em sento molt i molt agraïda que estigui aquí entre nosaltres i ara estic acceptant la situació que serà filla única però no vull patir més, no vull més tristesa, més frustació, més llàgrimes.... vull que la meva filla em vegi feliç i donar-li el millor de mi. Ella tindrà tres estrelletes que sempre l'acompanyaran i no es sentirà mai sola.

[Peixins]

Hola a totes,

Doncs finalment al novembre, despres de la histeroscopia, vaig quedar embarassada per cinquè cop i tot ha anat bè, al agost va neixer el meu segon fill.

Vaig triar l' opció de la acupuntura i sense RA.

Ha estat un cami llarg pero ha valgut la pena.

Molta sort a totes i anims, hi ha moments dificils i tristos que nomes entenem les parelles que hem patit l' infertlitat.

Sort

[between]

Enhorabona peixins!

Jo també entro perquè sóc filla única i moltes vegades se'n tracta de "pobret/a, no tens germans".

Endavant amb un segon fill, si es pot, si es desitja. Però que el motiu no sigui pensar que pobret, estarà sol, no tindrà amb qui jugar, es convertirà en un consentit, no sabrà compartir i tota la resta de tòpics sobre fills únics :)

Per cert, que el meu marit i el seu germà pràcticament ni es miren quan es veuen i de petits es feien la vida impossible, o sigui que ja veieu, ni tenir germans té perquè ser l'ideal de família ni ser fill únic és cap cosa a lamentar!

[Bacilos]

Hola,

fa anys que no entro al SP i en tenia ganes.

Vull donar-te ànims (i a mi també, perquè no?) i sàpigues que som molta gent les que passem per situacions semblants.

La meva història és: 3 IA negatives, 1 accident greu del meu marit on gairebé no sobreviu, 1 FIV positiva i que acaba amb el nostre primer fill de 3 anys i 3 FIVs més negatives (2 aturades del batec a la setmana 10 i 1 FIV amb beta negativa, informada avui mateix). Així que estic en procés de dol.

He entrat buscant l'apartat de "Quan les coses no van bé" per explicar la meva història i he trobat el teu escrit.
Vull parlar amb noies o famílies que no poden aconseguir el seu objectiu i que costa acceptar-ho.
Ell serà fill únic i no ho volíem.

Bé, no m'allargo més.
Anem parlant.