Hi ha gent que es sorprèn quan dic que faig LME !!!

[Jomateixa82]

Hola!!

Enceto aquest post perquè em sorprèn que hi hagi gent que se sorprengui que tingui una filla sana (i preciosa, tot s'ha de dir ) que porti més de 5 mesos amb LME. Trobo que socialment és molt greu que es consideri que donar pit exclusivament als bebès és un fet gairebé extraordinari, almenys això és el que semblen transmetre certes persones del meu entorn. El més trist és que són persones de la generació de la meva mare qui fa aquests comentaris i suposo que van ser victimes de la "moda" dels biberons i les llets artificials, grans revolucions de l'època (al mateix nivell que els bolquers d'usar i tirar, en contra dels de tela,... però aquest és un altre tema). Jo vaig ser criada amb llet artifical i papilles, només vaig fer LM duran 6 setmanes, perquè segons la meva mare no tenia prou llet. Parlant amb amigues llevadores aquestes m'han dit que és molt difícil que una dona es quedi sense llet perquè no sigui capaç de produir-ne, que el problema és una mala instauració de la lactància per no rebre suport o assessorament adequat, que sí pot derivar en disminució de la producció de llet i per tant problemes.

Com deia, les dones de la generació de la meva mare es sorprenen que sigui capaç de donar el pit en exclusiva tan de temps (la meva sogra ho explica a les amigues com si jo fos una super mare; em fa quedar super bé! ), i altres noies de la meva edat que han parit recentment "m'envejen" perquè els seus nens van necessitar suplements i finalment no van poder seguir donant pit (mal assessorades?). És molt trist que aquesta sigui la realitat. Just saber que estava embarassada vaig comprar biberons, caixes dosificadores de llet artifical, etc aprofitant una gran oferta i ara em sento ben estúpida, abans d'informar-me sobre l'embaràs i la lactància donava per suposat que tots els bebès prenien llet artificial en un moment o altre... Ves com s'ho devien fer segles enrerre per alimentar als fills...

No jutjo a les dones que decideixen donar biberó per decisió pròpia (cadascú és lliure de fer el que cregui convenient) i molt menys a les que han tingut algun problema i finalment s'han vist obligades a fer lactància mixte o LA (jo mateixa vaig estar a punt de tirar la tovallola degut a alguns problemes com per exemple clivelles enormes als mugrons...); el que vull expressar és la meva indignació perquè s'hagi convertit un fet natural en una cosa rara, envejable i difícil d'aconseguir. És un tema que m'indigna perquè crec que són els professionals sanitaris (col·lectiu del que formo part) els responsables d'això en gran part; ja que no han sabut (és la seva obligació formar-se) o no han volgut (els interessos econòmics a la sanitat sempre estan a l'ordre del dia) que la LME es mantingui com el que és, un fet vital i natural com a mamífers que som. Tradicionalment era una cosa que es transmetia de mares a filles, i quan els metges i les innovacions tecnològiques s'hi van posar pel mig tot se'n va anar a la kk,

Personalment reconec que vaig tenir molta sort de tenir la meva amiga llevadora a prop qui em va aconsellar, assessorar i animar a seguir amb la lactància tot i els problemes. Li agrairé sempre perquè actualment els millors moments de la meva vida són quan la meva filla em mira mentre mama i somriu sense deixar el pit o bé quan el deixa anar, adormilada i amb cara de satisfacció plena. Per sort els temps canvien i ara està "de moda" la lactància materna i cada vegada més professionals es formen per ajudar a les dones a tenir éxit amb la lactància.

[maig13]

Me n'alegro molt que hagis pogut portar a terme la teva decisió de fer llet materna exclusiva i que, a més, t'hagi sortit bé. Així és com hauria de ser en tots els casos. Però jo que he fet llet artificial exclusiva des que va néixer la meva filla i també tinc una filla saníssima i preciosa, no em sento ni mal aconsellada, ni segueixo cap moda, ni sento que la meva realitat sigui més trista que les dones que han donat pit. I igual que tu t'indignes quan la gent es sorprèn de la teva decisió, jo també m'indigno quan això encara és un tema de debat. Perquè que jo doni biberó i altres mares donin pit, és una decisió personal meva i de la meva parella, que no implica, en cap cas, que altres mares hagin de fer el mateix, ni molt menys afavoreix o perjudica la salut d'altres nens i nenes que no sigui la de la meva pròpia filla.
El que vull dir, és que tant injust és que tu t'hagis de sentir jutjada perquè fas llet LME, com que jo hagi d'aguantar mirades de desaprovació i mil consells sobre la millor manera de criar la meva filla. Crec que hauríem de superar aquests debats i començar a centrar-nos en ajudar-nos en les decisions que prenem, que ja és tot prou complicat!

[Jomateixa82]

Bon dia!!

Ja vaig comentar que no jutjo a les persones que decideixen fer LA des del principi o perquè pel motiu que sigui no poden fer LM, crec que com tu dius son decisions personals i s'han de respectar.

Únicament volia reflectir que un fet natural com es la lactància sembla que s'hagi convertit en una cosa complicada (i ho és, sobretot quan has de tornar a treballar a les 16 setmanes) i que es culpa de tots plegats que sigui així perquè no ens ajudem a superar les dificultats (les meva mare no sabia aconsellar-me sobre lactància, per exemple) i anem a la via fàcil (per mals consells, pressions, desconeixensa o el motiu que sigui) i no només en aquest tema, sino en moltes altres àrees de la vida.

Espero que els meus dos missatges no ofenguin a ningú doncs no era la intenció!

[marta9]

Jo també he observat que hi ha una generació sencera que no va poder donar pit als seus fills, la de les nostes mares, tot per culpa de males instruccions per part de les llevadores. És realment "sospitós" que pràcticament totes la mares d,aquella època es quedessin sense llet al cap d,unes setmanes o un mes a tot estirar... El fet és que el pit perquè funcioni ha de ser a demanda, quan el nadó necessita més llet demana més i augmenta la producció, ja que l,edtimulació del mugró augmenta els nivells de prolactina i aquesta fa fer llet. Però les llevadores d,aquella generació tenien una sèrie d,absurdes normes tretes de la màniga, com que mai havies de donar el pit al nen fins que no feia 3 hores de la darrera presa. I per assegurar que això era així i que el nen no molestava a la mare, mentre eren a l,hospital se l,enduien a la "nursery" i només el duien amb sa mare cada tres hores exactes. Així realment la producció de llet era sempre escassa, i quan el nen plorava, tot era atribuit sempre a que la mare no tenia llet o era "dolenta" (això té gràcia també), i donaven suplements, que acabaven d,enfonsar la producció de llet en la misèria i conduia tot a lactància artificial en poques setmanes. Les poques mares que van alletar de manera natural devien ser les més revolucionàries o passotes, les que no feien cas dels metges i feien la seva...

Jo encara m'he trobat amb llevadores a l,hospital, les més velles, que em renyaven per donar el pit a demanda, i em deien coses com "no li facis cas si plora, que et pren el pèl, fins a les tres hores no li has de donar pit que s,avicien"... Per sort, després venia l,altre torn d,infermeria i em deia el contrari, i a internet hi ha informació per donar i per vendre, les nostres mares no van tenir aquesta sort.

Això no té res a veure amb el fet de decidir lliurement no donar pit, que és ben respectable, era una mala praxi per part del personal mèdic.

[maig13]

Jomateixa82 t'entenc. I no, no m'he ofès, al contrari. Però en el meu cas no vaig optar per la via fàcil, simplement tenia dos opcions i vaig optar per la que em convenia més en aquell moment. I no, mai me n'he arrepentit, tot i que la pressió de l'entorn casi ho aconsegueix alguna que altra vegada. He hagut d'aguantar gent que venia a veure la meva filla recent nascuda i que, amb tota naturalitat m'ha dit: "així, no la cries tu? " o els "oh, quina llàstima, pobreta". I t'asseguro que he gaudit totalment de la meva maternitat, que la meva filla de tres anys encara no coneix què és tenir febra, i que l'afecte i "apego" que tenim entre nosaltres és màxim.
El problema real, i en això et dóno la raó, és que en molts casos hi ha mares (i pares) que han de donar el biberó a contracor. I he vist mares molt i molt decebudes amb elles mateixes perquè no poden donar el pit. I això tampoc hauria de ser així. La meva llevadora és molt, molt, molt pro llet materna, i una gran professional que es presenta a casa teva a l'hora que sigui per ajudar-te amb el pit. Però quan no es pot, pel que sigui, crea molta (i massa) frustració a moltes mares. I és aquí on discrepo. Per a mi la maternitat va moooolt més enllà de pit si o pit no, i "el normal" seria que cadascú pogués triar el que li sembli, sense aquesta pressió al damunt.
Per altra banda, me n'alegro molt que a tu t'hagi anat bé! ;)

I marta9 jo el que sempre he sentit de ma mare (que em va donar el pit uns 4 o 5 mesos), és que "la moda" del biberó venia perquè com que la llet era més cara que donar el pit (per descomptat), quedava més modern i et donava més estatus optar pel biberó. Però el que tu dius té també molta lògica i pot ser que la versió de ma mare sigui només coses "de pobles", que és d'on vinc jo.

[jaruma]

Només volia comentar que la meva mare tampoc va donar-me pit tot i voler-ho. Va tenir una infecció o no sé què, diu que la van envenar pels pits, etc. Una cosa molt rara. En canvi la meva àvia sí que va donar pit. És realment tota una generació desinformada en general, la meva mare per exemple sempre patia que el meu fill obtingués prou llet amb el pit "amb el biberó com a mínim saos quant pren!".

Ara és una altra història, perquè hi ha internet, i hi ha llevadores informades, i cadascú decideix si prefereix LM o LA. Però a la generació de les nostres mares sembla que hi havia poca opció!

I bé, encara avui dia hi ha molt pediatre desinformat, però amb internet ja no és tan greu.

[Maria V.]

La moda del biberó, a l'època de les vostres mares, a més de les raons que algunes ja heu esmentat, especialment l'absència total o gairebé total d'assessorament, es va generalitzar també per altres motius:

a) el desig de metges, llevadores i també famílies, desig plenament justificat, d'aconseguir que les mares que no podien fer LME (perquè s'havien de reincorporar al seu lloc de treball, quin remei) no se sentissin culpables;
b) la propaganda de les empreses que fabricaven llets en pols;
c) més important del que sembla: les cremes que donaven per les clivelles de mugró, que tenien un gust amarg i feien que la criatura rebutgés el pit. Jo m'hi vaig trobar amb el primer fill: per més que et rentessis abans de donar el pit, el gust no acabava de marxar i el nen no s'agafava fins que tenia prou fam per contrarestar la repugnància: quan ja feia estona que plorava de gana, s'agafava amb força i en notar el mal gust es deixava anar tot seguit. Les clivelles empitjoraven per tantes mossegades, en lloc de millorar per la suposada capacitat curativa de la crema. Els primers dies se'm va acudir, abans de cada mamada, a més de rentar-me, posar-me uns granets de sucre al mugró i als llavis del nen. Així millorava una mica, però la solució va ser suprimir aquelles pomades.

Voldria afegir que la majoria de les meves amigues van criar els fills amb biberó i ara que són grans tenen tan bona salut física i mental com els meus, criats al pit.

[Maria V.]

De tota manera, se'm fa estrany que la gent es sorprengui quan sap que fas LME. Les persones de la generació de les vostres mares (que és la meva generació) bé havien de saber que nosaltres havíem estat criades amb LME durant molts mesos i sovint fins a l'any! No crec que no s'adonin que elles van créixer bé, amb la LME. I que si la mare no les podia criar, com que els anys quaranta poca gent podia llogar una dida, tenien la supervivència molt compromesa (llet de burra, sopetes de pa amb llet de vaca rebaixada amb aigua, sempre amb les dues amenaces de la malnutrició, que convertia qualsevol infeccioneta en malaltia mortal, i les diarrees mortals per deshidratació), i el cas no era gens freqüent, afortunadament, perquè de mares que no poguessin criar n'hi havia molt poques. A més, actualment dels avantatges de la LM se'n parla molt, és fàcil de trobar consells a Internet sobre alletament a demanda, els metges ho recomanen... A nosaltres ens feien seguir un horari, però avui dia cal estar força despistat per no saber que anava malament, que sovint era per això que no teníem prou llet.

[Jomateixa82]

Hola Maria V., precisament pel que comentes em sobta que es sorprenguin... No se com es devien 'criar' elles si a la seva infancia no hi havia encara biberons. Es just per aquest motiu que vaig escriure el post i dic que m'indigna que s'hagi arribat a aquest punt. Que persones de la generació de la meva mare se sorprengui de que la LME sigui suficient, i/o que no els resulti estrany que hi hagués tantes dones amb dificultats per portar a terme la lactancia indica que a la seva 'època' els hi devien haver 'rentat el cervell' de mala manera.

[Jomateixa82]

Per cert, a la visita al ginecoleg que em va tocar, dos setmanes despres de parir, per un tema que no ve al cas li vaig comentar les grans clivelles que m'havien sortit (tot i que sempre m'han dit que la nena s'agafa perfecte al pit des del primer dia) i al dir-li que feia lactancia a demanda i que a vegades hi estavem mes d'una hora (amb estones d'adormilament pel mig) es va escandalitzar i em va dir que aixi no era estrany que tingués problemes als mugrons. Que la lactancia havia de ser de 20 min cada pit i cada dos-tres hores (mes aviat tres). Que amb això era més que suficient, que si la nena plorava era perqué volia el pit de xumet, i k la deixes plorar, que quan creixes hauria de fer front a moltes frustracions i k si ho aprenia des del principi ja li aniria bé. A més segons ell la saliva dels nadons porta un enzim que 'digereix' el mugrons si xupen molta estona i/o no te'ls asseques be. No cal dir que no vaig fer més comentaris (jo ja m'havia informat x internet sobre lactancia a demanda) i vaig fer el que em va semblar. A banda dels comentaris de la gent que si necessitava menjar tanta estona o tan sovinr era que tenia la llet aigualida potser i un bibero de tan en tan no li aniria malament...


Els comentaris ben intencionats deperòiliars, amics, etc els puc entendre, perquè et diuen els que creuen que es millor pel coneixement que tenen, però la resposta que em va donar el que se suposa que es un professional que hi ha d'entendre es de traca...

[gusiluz]

Si noia, és ben trist que com més natural fem les coses més ens critiquin.
Jo vaig fer LME fins els 6 mesos, i després vam seguir gairebé exclusiva també durant molt temps ja que la meva filla no volia res més. Ara té 2 anys i encara en pren, imagina't la cara de la gent quan ho saben!
No facis cas de comentaris, apart de.dones grans també hi ha gent jove mal informada, que no es documenten i fan simplement el que els aconsellen les mares àvies.
Tu t'has informat com vaig fer jo, i saps.com funciona la LM. Per tant, deixa la gent que vagi cantant i fes el que tu creguis.
Enhorabona i paciència.

[Maria V.]

La meva nora també ha fet LME fins als sis mesos amb tots quatre fills. Després no ha pogut continuar amb cap perquè hauria perdut el lloc de treball. Jo vaig començar a donar als meus fills barreja de fruites i farineta de llet molt abans dels 6 mesos perquè en aquella època els pediatres ens ho feien fer així. Sense prou bons consells, amb el primer em vaig quedar sense llet cap als cinc mesos i mig. Amb la segona no vaig perdre la llet i vaig fer LM fins a l'any, l'experiència ensenya, però no feia LME.

De tota manera, jo no em crec que les besàvies es poguessin permetre de donar el pit una hora seguida. Tal com era la feina de casa, sense aigua ni electricitat ni clavegueram a la majoria de pobles, havent de rentar als safareigs públics (amb penellons tot l'hivern), anar a fer herba per als conills i llenya, fregar els culs d'olla mascarats a cada menjada, cosir, sargir i apedaçar, bugada amb cendra de tant en tant, fer el sabó a casa, cavar l'hort si en tenien, conserves i melmelades etc. etc., fins i tot sense criatures no sé com s'ho feien, i moltes tenien cinc o sis fills en aquella època. S'enduien el lactant si podien, però no es podien estar temps seguit amb la criatura al pit; ho veig impossible.

Una altra cosa. He trobat a Internet que la Nestlé havia començat a comercialitzar la primera llet per a nadons (Pelargon) el 1944. No en devien fer gaire publicitat, perquè jo recordo que les dones de la meva família en parlaven com d'una novetat cap al 1952 (jo vaig néixer el 1943)..

[Maria V.]

Això de les besàvies ho vaig posar perquè es veiés que les coses artificials no tenen per què ser pitjors que les naturals. Una claveguera és una instal·lació artificial. I encara més tenir aigua freda i calenta a les aixetes, frigorífics, gas "natural" (el gas serà natural, però les canonades no) etc. De manera semblant les vacunes són artificials, si tenim una apendicitis aguda la naturalesa ens faria morir amb dolors terribles (les anestèsies i la cirurgia són artificials)...
D'altra banda, tenir feina i no poder dedicar hores a la lactància és prou natural, especialment si el nadó té germanets més grans, perquè la naturalesa no ens dóna les coses que es necessiten per viure si no hi posem treball.

[Clara13]

Jomateixa82, doncs hauries de veure la cara d'algunes persones quan els dic que dono pit a demanda al meu nen de 17 mesos, la d'algunes és un poema...i és ben trist, per que tots els beneficis cap al nen i cap a la mare estan més que descrits i demostrats. L'altre dia vaig anar al ginecòleg a demanar la minipíldora, amb lo qual va deduir que encara donava el pit, i es va quedar al·lucinat, em va felicitar dient-me que era molt poc comú que una noia jove continués donant el pit a un nen de 17 mesos i que era una pena que no fos una línia més generalitzada. De totes maneres soc partidària de que cadascú faci el que cregui més convenient per a ell mateix i la seva criatura. Totes les mares volen el millor per als seus petits tresors.

[Jomateixa82]

Hola Clara13!!

Que bé que segueixis fent pit a demanda!! La meva intenció també és allargar-ho si puc però ho veig difícil per la feina! M'he d'incorporar aviat (quin remei) i tinc pensat treure'm la llet i tal, a veure com va... Ara que el teu fill/a té 17 mesos com feu els àpats? Imagino que ja has introduït fruita, verdura i tal i el pit és a més si es queda amb gana? El pit és per exemple abans d'anar a dormir? I si quan en vol tu no hi ets te la segueixes traient? Com tu dius hi ha tan poca gent que segueixi amb la lactància després dels 12 mesos (fins i tot abans) que no imagino com ho fas jiji

Tristament la gent està mal informada i allargar la lactància sembla una cosa rara... Jo no sé quina és l'edat recomanada per deixar-ho, es podria obrir un nou post (però com de moment no m'ho plantejo...) però sí veig que fer lactància amb nens de 2 anys (o més) està com mal vist No és que ho hagi parlat o vist gaire, però per exemple a les classes pre part (que personalment no em van servir de gaire res) recordo un dia que es parlava de lactància i va sortir el tema de donar pit a nens de 3 anys, la noia que comentava el cas d'una coneguda va dir que li semblava que això era un problema de la mare, que no acceptava que el nen es fes gran i egoistament no volia deixar la lactància, que era un problema d'apego excessiu i que ho feia més per la necessitat d'ella que d'el fill (no recordo les paraules exactes però volia dir més o menys aixó), i la llevadora no va entrar en el tema, però tampoc ho va desmentir. A mi em va fer la sensació que donava com a bona aquesta teoria...

No entenc com hem desnaturalitzat tan una cosa com la lactància i com ens jutgem els uns als altres a la primera de canvi. Jutgem si fem lactància més de "x" temps, jutgem si fem biberó, etc etc etc Amb lo fàcil que és fer les coses que creiem millor per nosaltres i els nostres fills sempre hem de sentir-nos observades.

[bertian]

Si nena!! A mi tant amb la Berta com amb l'Èric m'ha passat el mateix!
Veien a la Berta i em deien "i està així tan maca només prenent pit??????"
Bé, afortunadament ara es dóna la importància es mereix al fet de donar el pit! (que ja sé que si no es pot no es pot eh!!! i que també sé que creixen igual sense pit!!!)

[Marga33]

Hola noies,
El meu bebé acaba de fer 14 mesos i 'encara' fem pit
Dic encara entre cometes pel que dieu.. Jo, encantada, i que duri...
També em trobo molt el q dieu...la gent no només es sorprén sino k jutgen i diuen la seva 'no és molt gran, ja?' en fi... Com si el normal només fos el biberó, i crec q tant una opció com l'altre s'hauria de normalitzar i donar com a bones si és la mare la que ho decideix lliurement.
Nosaltres vam tenir moltes no, moltíssimes dificultats amb la lactància, superades amb molt empeny, suport i paciència.. A l'hora d'incorporarme a la feina, (8m i mig des del naixement gràcies a una petita excedència q vaig poder agafar) tirant de tira-llets i d'un stock q havia anat fent al congelador..
Vam superar una vaga de lactància, q va coincidir amb la tornada a la feina també, q va durar poc per sort..amb molt contacte, pell a pell, estar molt exposada, mimos, amb ell jugant a la dutxa...i deixant ben disponible el pit sempre q fóssim junts, tarda i nit..
Fèiem BLW i he seguit el seu ritme, ara pren menys llet i més aliment, perqué és el q necessita, marca ell el ritme, no l'obliguem a menjar. Sempre abans de l'àpat, dóno el pit i si no hi sóc, doncs no, menja directament.
Ara, fa temps q no em trec a la feina i torno a sortir a fer el tallat!! Abans a l'hora d'esmorzar aprofitava i em treia..era sacrificat..
Però tot i amb les dificultats estic satisfeta, espero poder donar-li si en vol fins als 2anys almenys..
Sobretot ho agraeixo molt quan ha estat algun dia amb dècimes o mocs..q menja molt poc o no menja i estic molt tranquila perquè sé q està ben hidratat i nutrit..
La part bona d'això q la gent s'estranya o es nota q no ho veuen amb bons ulls..és q amb el temps cada cop estàs més segura de tu i de la teva capacitat d'alletar i nodrir el teu fill, i t'en refot el q pensin.. Quan et mira amb els seus ullets..i riu sense deixar anar el pit...aaayy!! És màgic!!

[Marga33]

Hola noies,
El meu bebé acaba de fer 14 mesos i 'encara' fem pit
Dic encara entre cometes pel que dieu.. Jo, encantada, i que duri...
També em trobo molt el q dieu...la gent no només es sorprén sino k jutgen i diuen la seva 'no és molt gran, ja?' en fi... Com si el normal només fos el biberó, i crec q tant una opció com l'altre s'hauria de normalitzar i donar com a bones si és la mare la que ho decideix lliurement.
Nosaltres vam tenir moltes no, moltíssimes dificultats amb la lactància, superades amb molt empeny, suport i paciència.. A l'hora d'incorporarme a la feina, (8m i mig des del naixement gràcies a una petita excedència q vaig poder agafar) tirant de tira-llets i d'un stock q havia anat fent al congelador..
Vam superar una vaga de lactància, q va coincidir amb la tornada a la feina també, q va durar poc per sort..amb molt contacte, pell a pell, estar molt exposada, mimos, amb ell jugant a la dutxa...i deixant ben disponible el pit sempre q fóssim junts, tarda i nit..
Fèiem BLW i he seguit el seu ritme, ara pren menys llet i més aliment, perqué és el q necessita, marca ell el ritme, no l'obliguem a menjar. Sempre abans de l'àpat, dóno el pit i si no hi sóc, doncs no, menja directament.
Ara, fa temps q no em trec a la feina i torno a sortir a fer el tallat!! Abans a l'hora d'esmorzar aprofitava i em treia..era sacrificat..
Però tot i amb les dificultats estic satisfeta, espero poder donar-li si en vol fins als 2anys almenys..
Sobretot ho agraeixo molt quan ha estat algun dia amb dècimes o mocs..q menja molt poc o no menja i estic molt tranquila perquè sé q està ben hidratat i nutrit..
La part bona d'això q la gent s'estranya o es nota q no ho veuen amb bons ulls..és q amb el temps cada cop estàs més segura de tu i de la teva capacitat d'alletar i nodrir el teu fill, i t'en refot el q pensin.. Quan et mira amb els seus ullets..i riu sense deixar anar el pit...aaayy!! És màgic!!

[mar2012]

Hola!
El meu peque te 20 mesos i seguim amb la lactancia (LME fins als 6 mesos). Hem fet alimentacio a trossets des dels 6 mesos i des de llavors pit a demanda. Treballo pels matims ( de 9 a 15). Faig estar fons a l,any mes o menys treient.me llet i el feia una presa a mig mati que li donava la cangur. Poc a poc ell mateix ha anat espaiant les preses i ara fa 3 al dia ( algun cop 4). Quan vol pit ell mateix diu "mama teta".. Jejjeje... Solamemt fem pit quam estem a casa.. De fet mai ho demana al carrer, ni a altres llocs, i a mes acostuma a demanar sempre a les mateixes hores ( al llevar.se, quan arribem a casa al migdia, i abans d,anar a dormir)... Mes alguna presa que encara fa alguna nit. La veritat es que la gent es sorpren molt que seguim amb pit.. A mes sempre ha estat amb percentil 75.. Fins i tot el pediatra " substitut" es va quedar sorpres.. A mi el que pensi la gent m,importa ben poc. El meu men es feliç i jo tambe, o sigui dd moment anirem fent. Es evident que totes les mares fan el que creuen que es millor pels seus fills... O sigui que fes el que el teu cor et digui.

[mar2012]

Perdoneu les faltes.. Amb el mobil costa molt.