Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

[capseta]

illeta!!! doncs m'acabes de donar molta força per voler anar a l'endocrí JA. Tinc hora dimarts al de capçalera, divendres vinent a l'endocrí i el dimarts següent al ginecòleg (només a presentar-li les analitiques i prou).

Són massa coincidències tot plegat, i si es pot intentar evitar doncs molt millor!

Sento molt el que vas haver de passar :(


Manyaga, a veure si per la SS et poden ajudar, no sé pas com funciona el tema, havia sentit que són una mica restrictius amb els casos que atenen per fertilitat, però ojalà entris en els seus paràmetres, ja que és molt car fer-ho per la via privada.

[blanca81]

Hola noies,

Perdoneu la desconnexió he estat un dies amb molt embolic a la feina...

Com esteu? Què tal Nurieta81? Gràcies per preguntar, jo vaig fent, amb ganes de veure el meu ++ però amb relativa calma, ja se que em costarà i a més, cada vegada soc més gran jo i els meu òvuls també. Però espero que com a mínim un aguanti..

Poliester tens molta raó, es molt dur però no ens podem desesperar, jo a vegades faig de la infertilitat/aborts el centre de la meva vida i no pot ser, l'altre dia, passejant amb el meu fill pel poble, ell m'explicava que tal li havien anat les colònies i que content estava i jo no podia deixar de mirar una colla de mares de les que n'hi havia dues que estaven embarassades!!

Pobre, es va posar a plorar i tot!! Diu: "fa dos dies que no ens veiem i et parlo i no m'escoltes"... pobret, tenia tota la raó del món.

Desitjo un fill amb totes les meves forces i ja en tinc un!! Un que veu que jo no estic massa bé i això em fa estar trista però també em fa posar les piles i em fa donar compte que haig de gaudir de la vida, de les coses que tinc i d'ell i si tinc sort i en vé un altre també el podré disfrutar.

manyaga t'envio un abraçada gegant i moltes forces!! Es una putada molt gran, però mentre hi hàgi possibilitats hem de seguir lluitant.

Una abraçada enorme a totes les altres

Moltes gràcies a totes per llegir-me.

Una abraçada enorme

[Nurieta81]

Bufff jo també amb moltíssima feina últimament!! En quina fase estàs ara Blanca?? Desespero?? A veure si ben aviat tens el teu +!! Pobret el teu fillet plorant i tot... Però és que totalment d'acord que ens ocupa molts pensaments, a mi em costa també quan veig o parlo amb mamis...

Jo aquí amb la primera regla, mare meua que forta m'ha vingut!! És el cinquè dia i encara la tinc (habitualment tindria algun tacadet ja...) i els primers dies exagerat!! En fin, a veure si tot va bé i la setmana vinent em poso en mode sw jejeeje.

La resta què tal?? Ànims per totes i molts petons!!!

[Elantris]

Hola!
Fa dies que no entrava! Com esteu totes plegades?

Nurieta, deu ni do quina regla! a mi ja em fa por, però està tardant tant que vull que vingui ja mateix! jeje1

Ànims a totes!

[blanca81]

Bon dia a totes!!

Jo Nurieta estic en fase desespero total!! Després de dos anys ja tenim llum verda per buscar embaràs i ara el desespero es perquè no arriva. Em donen OMIFIN per facilitar la ovulació, però només el puc prendre durant 5 mesos i ja en porto 4.

A part del baixón que em dona cada més quan em ve la regla, s'hi suma a que la tinc super forta, estic uns quants dies feta caldo...

Es normal que la regla després del que ha passat et vingui tan forta, paciència que segur que aviat es normalitza.

Una abraçada i bon cap de setmana a totes!!

[lanina1981]

Hola boniques!!! Vinc del post de Cercadores d'Abril amb les meves històries que em sembla que comparteixo amb vàries de vosaltres.

Us explico "ràpidament" el meu cas...

Al maig/juny de l'any passat vam començar amb la cerca i per sorpresa nostra a la 2a ja em vaig quedar.
Em va sortir el TE+ i a les 6 setmanes, a l'agost, vaig començar a tacar i aquí es va acabar el meu primer embaraç.
Vaig anar al gine i "res, tranquil.la que és molt normal", revisió al cap d'una setmana i a tornar-ho a intentar.

Fins al Desembre no ens hi vam tornar a posar, jo no estava molt d'humor (ja m'enteneu) i quan vaig estar una mica més animada hi vam tornar.
El dissabte passat (02/04) em vaig fer el TE i +, però dimarts vaig tornar a començar amb tacadets i exactament el mateix, el dimecres ja tenia la W del tot. El meu gine (el Carreras) em va tornar a dir altra vegada que no em preocupés i que quan estigués neta que m'hi tornés a posar.

Estava amb la mosca al nas, així que hir vam anar a un altre ginecòleg (Dr. Ribas de Manresa) i al haver tingut un segon avort, ell ho considera "avorts de repetició" i ens ha enviat a fer analítiques de tot i genètiques.
Els resultats dels anàlisis del cariotip dels dos triguen un mes, ens els hem de fer els dos, per tant fins el 13/05 no tornem a tenir visita al gine. Estic ben cagada... entre l'espera i saber que pot haver-hi alguna cosa que no està be...

Si més no, el Dr. Ribas li va fer més cabal al fet d'haver petit aquests avorts, ja que el Carreras em va dir que tranki, que quan vulgués ho tornés a intentar, com si no tingués massa importància la cosa (que potser no la té, clar).
També he de dir que tinc dèficit del factor VII de la sang, però m'han dit que això afectarà al part, no al fet de quedar-me embarassada.

Perdoneu per la parrafada nenes, però estic ben cagada i impacient (un mes... em moriré d'impaciència)

A vosaltres us han fet aquestes proves pel fet d'haver tingut dos avorts?

[manyaga]

Lanina,a mi en el segon embaràs bioquimic em van fer les proves. Jo crec que fas ben fet, si troben alguna causa, pots evitar un tercer avortament. En el meu cas tot va ser correcte, i el 3r embaràs va acabar amb avortament, però almenys estava "tranquila" que havia fet les proves. Si no has pres adiro i progesterona, comenta-li al teu gine, moltes quan tenim avortaments sense trobar la causa, ens ho recepten de forma preventiva per si el problema és de sang o de falta de progesterona. Una abraçada i a veure que tal els resultats.

[lanina1981]

Lanina,a mi en el segon embaràs bioquimic em van fer les proves. Jo crec que fas ben fet, si troben alguna causa, pots evitar un tercer avortament. En el meu cas tot va ser correcte, i el 3r embaràs va acabar amb avortament, però almenys estava "tranquila" que havia fet les proves. Si no has pres adiro i progesterona, comenta-li al teu gine, moltes quan tenim avortaments sense trobar la causa, ens ho recepten de forma preventiva per si el problema és de sang o de falta de progesterona. Una abraçada i a veure que tal els resultats.

Sí que li vaig comentar, però em va dir que abans de receptar res així perque sí, no costa res mirar que tot estigui correcte. He vist que a algunes us han donat progesterona però crec que adiro és heparina, no? Jo d'això no en puc prendre (heparina) perque la meva deficiència del factor VII pot provocar hemorràgies, per tant estariem fent el contrari del què necessito.
Gràcies bonica

[Nurieta81]

Lanina guapa! Ho vaig llegir al cercadores... Quin greu... Vam coincidir al cercadores de febrer que va ser quan jo vaig veure el positiu que va acabar malament. Com et trobes??? Sobre les proves, jo que he patit un bioquímic i un avortament a les 6 setmanes, em va dir la meva ginecòloga que si volia em feia totes les proves però que ella no pensava que fes falta, perquè el bioquímic no l'acostumen a comptar com a avortament i que el de 6 setmanes podria ser mala sort o de les tiroides. Jo he preferit no fer-me proves i donar-me una oportunitat més.

I el que sí m'ha donat és progesterona per aquest cicle, però sí que és veritat que jo tinc la fase lútea justeta, 10 dies i la meva gine ho va consultar amb un especialista en fertilitat i li va dir que millor me´l posés per veure si allarguem una miqueta el cicle i que en cas de tenir TE+ continuï tot el primer trimestre. L'adiro sí que tinc entés que és per temes de coagulació.

I més o menys et coincidirà el mes d'espera de les proves amb el mes que et trigarà més o menys a venir la regla no?? Potser et donen els resultats (segur que tot estarà genial!!) i pots posar-te justament en aquell moment!! Molts ànims bonica!! I si necessites parlar ja saps!!! Un petonàs enorme!!!

Blanca molts ànims per tu també!! Jo quina ràbia que a sobre de passar per tot això ara es faci esperar... Va a veure si aquesta ja és la bona!!!

[manyaga]

Lanina, l'adiro és aspirina, la heparina és el clexane. No sé si aspirina en pots pendre...A moltes encara que les proves ens surtin bé, ens ho recepten de forma preventiva....en tot cas, sort amb les proves!

[blanca81]

Bon dia a totes,

Lanina crec que has fet bé demanant una segona opinió, després del meu segon avort, el meu gine també em va dir que no passava res, que era normal. Jo i el meu home no estavem tranquil·ls i varem volguer demanar una segona opinió i sort que ho vàrem fer.. em van trobar adherències a la matriu.

Ja veuràs que sembla impossible, però un mes passa ràpid...

I has d'estar tranquil·la si et troben alguna cosa, segur que es pot solucionar i així pots evitar un tercer avort.

Una abraçada i molts ànims,

[Ir26]

Hola noies,

jo també vaig formar (i formo en certa manera) part d'aquest grup.... Vaig perdre el meu bebè a les 7 setmanes. Va ser dur i vam esperar per tornar a cercar fins que la ment sanés igual que el cos. Ara us puc dir que fa un mes i escaig que va neixer la meva petita bebè arcoiris.

Tot arribarà. A vegades costa més, a vegades menys, a vegades és més dur i, d'altres, es diferent... però tot arriba, de debò.

Un petó gros per totes.

[dama10]

Ara em toca escriure en aquesta banda del fòrum... Fa uns dies que estic païnt el meu avortament però fins ara no m'he vist amb cor d'escriure-ho.
En part ho faig perquè necessito treure-ho tot per escrit, perquè per sort, he tingut molta gent recolzant-me i escoltant-me, però necessito començar a acomiadar-me, a deixar anar tota la tristor que porto a dins...

Després d'un any cercant el nostre segon fill, per fi vam veure el positiu... no ens ho podíem creure, per fi vaig veure una mica la llum després d'un any molt dur. A les 7 setmanes vaig tenir la primera ecografia, tot estava bé, el seu cor bategava però la mida era de menys, just de 5+5... 10 dies de diferència. La ginecòloga no li va donar importància i jo al principi tampoc, i em va citar per dues setmanes més tard.

Als dos dies de la visita, vaig començar a preocupar-me... no vaig sentir físicament res especial, estava més o menys igual que abans, però el meu cap i el meu cor em deien que alguna cosa no anava bé. Després de molts dies donant-li voltes vaig decicidir anar a un altre gine per veure com anava tot i allà es van confirmar les meves sospites, allò que no volia escoltar: el seu cor s'ha parat. Just feia gairebé una setmana, és a dir, que poc després de la primera ecografia es va aturar.

En part ho sabia, no sé com, però ho sabia, ho intuïa, però ja sabeu que fa mal igual.... Em vam proposar avort amb medicació i vaig decidir fer-ho a casa el cap de setmana, dos dies després, ja que necessitava el meu temps per païr la situació. Estava amb progesterona, que vaig deixar aquell dia i el meu cos el mateix divendres que m'havia de posar les pastilles va començar a sagnar.

Ara estic en procés, físic i mental... físicament esta sent més fàcil del que em vaig imaginar... tinc una hemorràgia normal i avui molt més suau, gairebé no fa mal (excepte la primera nit). Dijous tinc revisió amb la meva ginecòloga per veure com va el procés però tinc la sensació que encara no l'he expulsat...

Ànimicament no sé com estic... bueno sí, però és una barreja tant estranya i confusa... Estic trista. sí, ploro quan ho necessito i intento desforgar-me tot el possible. Ara necessito començar a acomiadar-lo, tot i que des de que sé que el seu cor no batega ja no em sento embarassada

Sé que totes aquí m'enteneu i sé que m'anirà bé aquest raconet del foro per superar aquesta pedra del camí, perquè tinc clar que vull tornar a ser mare, tinc clar que ho tornarem a intentar, però pas a pas.

[Nurieta81]

Ostres Dama bonica!! Quin greu que passis a aquest costat del forum... A més amb tu vaig coincidir al grafiqueres i és com més proper. Molts ànims guapa!! Poca cosa es pot dir en aquests casos que ens reconfortin oi?? A veure que et diu el gine dijous, si has fet net ja o no i així podeu començar aviadet a cercar, si és el que voleu i us ve de gust, clar.

T'envio una abraçada molt forta i si necessites desfogar-te o el que sigui aquí estem!!! Ja explicaràs dijous si vols...

[dama10]

Gràcies Nurieta, no saps com vaig pensar en tu i en l'Elantris la setmana passada, vam passar juntes la cerca i ara això... Tu ja has tornat a la cerca??

Tinc ganes d'anar a la gine, bàsicament per veure si he fet net tot i que crec que no... a més avui ja no taco gens i m'estranya molt, però bueno, el fet de començar a tacar sola em fa pensar que el meu cos està fent el que necessita en aquest procés

Cercar un altre tinc clar que si, però també tinc por.... lògicament a que no torni a anar bé, però també a tornar a trigar tants mesos... potser això és el que fa més mal, patir aquesta pèrdua amb el que ens va costar, però en fi, això ja ho veurem.

[Nurieta81]

Jo he començat aquest mes a cercar de nou, esperant la DNW aquesta setmana ;).

A veure que et diuen perquè crec que cada cos és un món, jo vaig estar quasi 2 setmanes tacant i sí que vaig notar quan el vaig expulsar... Però he llegit casos de tot, potser tens "sort" i ja està tot perfecte!!

El tema de les pors ja és més fotudet... A mi també em fa por per una banda que em torni a passar i per una altra, que em costi molt tornar a aconseguir-ho. Tot i que a nosaltres no es va costar tant la primera vegada però em fa por que el meu cos hagi canviat o algo...

En fi, no queda una altra que anar provant i intentar ser positives!! D'ànims vas bé?? És un cop molt dur eh??

[Elantris]

Dama bonica!!
Ho sento moltíssim!!
Em sap molt greu tot plegat!

Espero que ja estiguis un mica millor i els tacadets vagin desapareixent. Les primeres setmanes és molt dur, però si et centres en buscar de nou sembla que despistes el tema una mica. De totes maneres tu ves paseta paset, perquè també has de fer el procés de dol i d'acomiadament.

A mi em va anar molt bé, per a acomiadarme, escriure-li una carta i fer allò que no em deixaven fer quan estava embarassada, i plorar molt i molt , treure-ho tot.
Després vaig intentar agafarm-ho tot de la manera més positiva posible i aquí estem, ovulant un altre cop! jeje!

Molts ànims preciosa! i per el que necessitis aquí estem :)

[Nuriafm]

Ostres Dama, ho sento molt! És dur, però com sempre diem, el temps ho cura.
Aquest divendres farà dos mesos que vam saber que l'embaràs s'havia aturat i encara hi penso i hi ha dies que em costen depèn de quins comentaris... però ja em va venir la w després de l'avort i ja estic cercant de nou, amb el permís de la gine :)
Així que molts ànims a totes!! Som fortes i en sortim de totes!

Una abraçada!

[dama10]

Hola noies, primer de tot gràcies per les vostres paraules, sé que m'enteneu i reconforten molt

Ja estic millor... la veritat és que ahir ja estava bastant bé, he plorat molt i l'he acomiadat com m'ha sortit, he paït tot això amb calma i crec que ja començo a veure la llum... Ahir també vaig anar a la ginecòloga i em va dir que ho he expulsat tot. Això també ajuda molt, ha estat com un pas endavant saber que físicament ja estic gairebé recuperada. Ara només em falta agafar forces que m'he quedat una mica fluixa

Crec que m'ha afectat més el fet que s'he m'ha trencat la ilusió i els plans, bàsicament pel fet de que vam trigar molt en aconseguir l'embaràs , i ara tinc por, tinc por de tornar a trigar i lògicament por de que torni a passar, però la por de tornar a passar molt de temps en la cerca és molt gran. Però bé, això ja ho veurem.

La gine m'ha recomanat esperar una regla més, que en teoria en un mes m'ha de baixar i després si volem començar la cerca un altre cop i així ho farem. Podríem començar ja perquè realment el meu cos m'ho ha posat molt fàcil, la pèrdua ha estat com una regla i sense gairebé dolor, però prefereixo agafar-nos aquest mes de descans i preparació, sobretot emocional

NURIAFM suposo que és una càrrega que portarem a sobre sempre, però el temps ens farà veure-ho d'una altre manera, i espero que el positiu t'arribi molt aviat

ELANTRIS guapa m'alegro molt veure que ja tornes a la carga. Jo també vaig fer una mena d'acomiadament, i aquesta setmana he menjat fuet i sushi, ha sigut com trencar definitivament, fent coses que abans no podia, i m'ha anat molt bé.

NURIETA81 nena que t'he de dir... que acabo de llegir-te al grafiqueres i quina ilusió m'ha fet... m'has donat positivisme al veure el teu positiu, perquè si que es pot i me n'alegro moltíssim!!!!!!! t'ho mereixes!!!!!!!!

[Nurieta81]

Dama bonica! T'anava a preguntar ahir com havia anat el gine però no volia ser pesada ;). M'alegro de que al final ja estigui tot netet, hagis fet punt i a part i estiguis animada a tornar a cercar!!! Sí que és veritat que ho tens molt recent, mica a mica ja tornaràs a estar a tope!!! Nosaltres també vam esperar una regla i així sembla que dona una mica més de temps per assimilar-ho i agafar forces... T'apuntaràs a grafiqueres pròximament??? :).

Nuriafm jo crec que és una cosa que no s'oblida mai... El cap de setmana passat una amiga meva em va dir que estaba embarassada i em va fer una mica de mal, em vaig alegrar moltíssim per ella evidentment i li vaig estar preguntant per les ecos, per com es trobava, tot, però al final em va fer posar una mica tristona. I em fastidien molt les amigues mamis/prenyis que no deixen de queixar-se, quan nosaltres ho dessitgem tant... En fi paciència i molts ànims!!!

Bueno, com deia la Dama10, jo avui he vist el meu positiu, ha sigut el primer cicle després de l'avortament, jo pensava que trigaria més però en això al menys hem tingut "sort". Ara estic cagada de que no vagi bé una altra vegada... No em queda una altra cosa a fer que esperar