2n fill... el "gran" em fa el buit :(

[Nicoleta]

Hola! Tinc una nena de poques setmanes i un nen de 3 anys. El gran amb la nena super bé, tot el dia li vol fer petons. Genial. Però amb mi... em fa uns lletjos! Ara sempre demana el pare, per tot. Diu que no vol jugar amb mi, de vegades ni em diu hola ni em contesta quan li parlo... intento no enfadar-me ni posar-me trista... però em fa molt mal. Jo vaig cansada i faig un esforç perquè em vegi bé i fer coses amb ell, però sembla que no li interessa gens. És com si m'hagués esborrat del seu dia a dia...
Sé que no m'ho hauria de prendre malament i que passarà, però noi, és molt dur :(
Alguna experiència que m'animi sisplau?

Una abraçada

[petipe]

No tinc una experiència semblant però t'escric per donar-te ànims. Segons dius la nena té setmanes així que segurament és molt d'hora encara. Tu també deus estar revolucionada hormonalment i encara es deu fer més feixuga la situació però només pots tenir paciència. No li pots demanar que sigui "raonable" perquè ell només té 3 anys i per ell, també és un canvi molt dràstic que ni tan sols ha demanat.
Mira-t'ho pel cantó bo: a la nena se l'estima i això també és important perquè n'hi ha que "es giren" en contra del nadó i també ha de ser molt dur i difícil de gestionar. En el teu cas, com a mínim, tu ets l'adulta i la que pot fer l'esforç de tenir paciència. També hi ha els que no deixen en pau a la mare i no poden fer-se "càrrec" del nadó, que tampoc deu ser gens fàcil no poder ni alletar ni canviar un bolquer, tranquil·lament.
Així que aprofita per gaudir de la teva nena i (sense forçar-lo) continua mostrant-li al teu nen que estàs allà, al seu costat, per quan et necessiti i que l'estimes molt, però sense agobiar-te ni enfadar-te. Imagino que, poc a poc, anirà canviant.

[rundi]

Hola!
Potser pots buscar un temps en exclusiva per ell, ni que siguin cinc minuts pel conte d'anar a dormir, i els dissabtes anar a esmorzar els dos sols?
Explica-li com et sents, sense culpabilitzar-lo, i repeteix-li sovint que l'estimes. És el que faria jo. Estic segura que passarà aviat, mentrestant, molts ànims!

[Nicoleta]

Sí, suposo que és el dieu. També hi fan les hormones i el cansament... i que aquest estiu he pogut estar molt amb el nen i ara el trobo a faltar. Tot ha canviat de cop i estic molt contenta de com ha anat tot en general però això no ho estic portant gaire bé. Miraré que passem estonetes junts el nen i jo, a veure si ell també em torna a agafar confiança i ens tornem a apropar.
Gràcies per respondre, maques.
Una abraçada

[tineta14]

Hola Nicoleta, penso que el teu fill, mitjançant aquesta actitud de rebuig, esquerpa, distant... envers a tu, està comunicant el seu malestar. Ell ara deu sentir una barreja d'emocions: content per la nova germaneta, però alhora trist o desconcertat pel canvi que ha notat en la mare, ja que inevitablement ara li estàs dedicant menys estones que abans, per dedicar-les a la nena. Ell ho nota i no sap expressar-ho amb paraules, encara és petit per fer-ho, i aleshores ho demostra conductualment. Jo crec que és la seva manera de dir-te "Mama, d'un dia per l'altre he notat que ja no et tinc només per a mi, que moltes vegades que voldria que juguessis amb mi tu no pots, i això em fa posar trist". Evidentment que és un procés que ell ha de passar, com tots els germans grans quan els hi neix un germanet/a, i no t'has de sentir culpable, però entenc que t'entristeixi el seu distanciament. Mira-ho com un missatge que et necessita molt i molt, al contrari del que mostra amb aquesta actitut que està tenint. I ara es refugia amb el pare perquè ara mateix el veu com una figura més "segura" per a ell, en el sentit que ell sent el distanciament sobretot per part teva i no per part del pare... Prova d'implicar-lo en algunes tasques de la nena, busca moments exclusius els dos sols, ... També pots expressar el que tu sents de veritat, i dir-li que tens moltes ganes de tornar a fer allò que vau fer a l'estiu (en plan: "Recordes aquell dia que vam anar a ___ i que vam riure tant...."Per exemple..), que l'estimes, que esculli un moment per estar vosaltres dos sols, etc...
Molts anims!!!!

[Nicoleta]

Gràcies Tineta14, crec que ho has descrit molt bé. Encara em sap més greu perquè ho veig, que no sap expressar bé com se sent o ni ell sap què té. Alguns dies plora i diu que està trist però no sap dir el motiu. Potser m'he centrat massa en com em fa sentir a mi el fet que em rebutgi o estigui enfadat amb mi, i no veia que és ell qui ho passa més malament. Provaré d'explicar-li com em sento jo i posar paraules a com crec que se sent ell... a veure si l'ajudo a treure-ho. I a veure si s'anima a tornar a fer coses junts les estones que puguem. Gràcies per respondre, de veritat, de vegades va molt bé que algú ho vegi des de fora.
Una abraçada!