Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

Teòricament poden menjar de tot.

tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 239
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: tineta14 » dc. oct. 05, 2016 9:40 pm

Hola, la nostra filla que va cap als 2 anys i 1/2, menja moolt lenta i ha arribat a un punt que em desespero (sobretot jo perquè sóc qui li dona esmorzar i dinar, el berenar és més "fàcil" i el sopar el fem entre el meu marit i jo). Ella mai ha estat una nena menjadora,va fent, sí que menja molt variat però no és d'aquells nens "tragons" (en el bon sentit), que mengen amb molta gana i que quan arriba l'hora de menjar no perdonen. Us poso exemples perquè potser sóc jo que m'equivoco amb alguna/es cosa/es...: per esmorzar sempre menja un got de llet amb 3 o 4 galetes Maria o dinosaures. Li trenco les galetes i li vaig donant amb cullera, la llet se la va bebent amb una palleta. L'esmorzar, si no li dono jo,fem tard a l'escola... i haig d'insistir sempre que s'acabi la llet. Com veieu la quantitat? A mig matí sempre menja algo de fruita. Caps de setmana varia i menja pa amb embotit. El dinar si li agrada (quan no és verdura), comença molt bé ella sola, però de seguida afluixa el ritme i l'haig d'anar ajudant molt fins al final que ja li dono directament jo. Amb 28 mesos hauria de menjar tota sola fins al final? O necessiten molta ajuda encara..? El petit suisse o iogurt que són fàcils també li costen, però no perquè no li agradin, sinó que em fa l'efecte que és per comoditat... i m'hi enfado perquè vull que s'impliqui més en la seva alimentació, que no sigui tan passiva. Ella menja a la taula, amb la trona, i jo estic allí al seu costat. Malhauradament entre setmana només podem menjar junts a l'hora de sopar, els caps de setmana sí que mengem junts sempre, i sí que veiem que li agrada, però el ritme és el mateix, l'únic que canvia és que està una mica més motivada perquè a vegades veu altres alimemts que mengem i que ella també vol, i li donem, clar.
Fins ara sempre acabavem recorrent a contes, i li anaven molt bé per menjar, però vaig llegir que no era adequat ja que el nen ha de fixar l'atenció en l'àpat i no em joguines. Mai li posem la tv, però ara li expliquem algun conte de manera oral,i ella ho espera, de fet quan veiem que li costa i li diem que li expliquem un conte, ella es posa contenta i torna a agafar bon ritme...però és molt pesat que depengui d'això!! El berenar li dona el pare i sovint li donem la fruita a casa i el pa amb tomàquet pel carrer en un tupper mentre va al cotxet (ella mateixa se'l va menjant) o quan anem al parc. I sopar també costa força perquè sovint coincideix que hi ha amanida o verdura i com que no li agrada és una eternitat. Sempre procurem combinar-li amb algo que li agradi com ara croquetes, pollastre, peix, pizza casolana...però la verdura sempre li hem de donar nosaltres, sinó no se la menjaria!!
Doneu-me consells siusplauuuu!!! :-:) fins a quin punt és habitual que l'haguem d'ajudar, quanta estona triguen aprox a dinar a aquestes edats...? És que a vegades penso que potser exigim massa i que és normal el seu ritme... Pel que fa a les quantitats, penso que són normals, perquè us feu una idea, omplim un plat d'aquells d'Ikea...no sé...
iole
:: rateta
:: rateta
Entrades: 169
Membre des de: dj. set. 11, 2014 1:47 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: iole » dj. oct. 06, 2016 5:47 am

Nomes te dos anys!!! Jo crec q ho fa super be!! El meu te 4 anys, esmorza sol a ritme caribenyo...dina a escola i per sopar si esta molt cansat l'has d ajudar si vols que s ho acabi ...
Avatar de l’usuari
charito
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2409
Membre des de: dv. jul. 03, 2009 10:11 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: charito » dj. oct. 06, 2016 9:57 am

Doncs et diria que aixo va a caracters... si et dic que a casa meva li haig de donar al meu fill de 6 anys el sopar i la de 2 i mig se'l menja sola a bon ritme :-o00m.... em veig i es surrealista. Pero es que per ell menjar es la ultima de les prioritats i s'aburreix moltissim. La pediatra em diu que no li doni, i te rao pero no me'n puc estar quan el veig alla eternitzat. L'esmorzar no hi soc pero menja dos galetes amb prou feines crec... Molta paciencia.....
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: Maria V. » dj. oct. 06, 2016 12:36 pm

iole ha escrit:Nomes te dos anys!!! Jo crec q ho fa super be!! El meu te 4 anys, esmorza sol a ritme caribenyo...dina a escola i per sopar si esta molt cansat l'has d ajudar si vols que s ho acabi ...

I per què vols que s'ho acabi? Si està molt cansat, és que el cos li demana no menjar sinó descansar.
Tant els meus fills com els meus néts menjaven i mengen al seu ritme, però sense ajudar-los ni distreure'ls amb contes o jocs; si se'ls ha d'empapussar vol dir que ja no tenen gana. Als meus fills els donava l'esmorzar si es feia tard per anar a l'escola, però a tota velocitat, i els ho explicava. Sempre que podia els deixava al seu ritme, però si començaven a entretenir-se jugant, els treia el plat del davant. La meva sogra, en canvi, els feia acabar el plat amb jocs, cançons i contes: el resultat és que perdien la gana i quan se'n tornava al poble, durant uns dies la feina era meva perquè mengessin una mica.
La meva néta més petita, de 16 mesos, ahir em rebutjava el menjar si l'hi volia posar a la boca (des de principi d'estiu que no l'hi donava jo i no li sabia els progressos). Ho vaig deixar córrer per veure què feia i es va posar a menjar sola provant de punxar cada mos amb la forquilleta i, si no podia, el posava a la cullera (de fet, jo l'ajudava a omplir-la si veia que li costava). S'ho va acabar tot: patata i mongeta bullides, vedella a la planxa (que li vaig tallar petiteta; no té queixals; s'ho va menjar sola, amb cullera) i un plàtan tallat a rodanxes.
A tots quatre germans se'ls veu primets, però el pediatra diu que estan perfectament de pes i estatura. La menuda és la més grassona.
Maria V. l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. oct. 06, 2016 5:16 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 239
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: tineta14 » dj. oct. 06, 2016 1:23 pm

Maria V. què vols et digui...això de treure'ls-hi el plat quan ja no menjen amb motivació no em convenç gaire.. i mira que no és la primera vegada que ho sento/llegeixo que a la mínima que el nen ja no mostra interès pel menjar doncs vol dir que ja no té més gana... però fins a quin punt podem deixar-los tanta llibertat per escollir en aquest tema? són capaços madurativament de discernir quan no tenen gana o quan estan cansats d'agafar la cullera..? perquè són dues coses diferents. Estic d'acord amb que no cal fer-los acabar els plats, jo mai la forço però sí que insisteixo perquè ja li faig unes quantitats que considero que són adequades per a ella, coneixent-la..menys no li puc fer.. A veure, si jo decidís deixar-la menjar al seu aire, sense intervenir-hi gens, i a la que veiés que no agafa la cullera retirar-li el plat, estic segura que al cap de dues hores ja tindria gana. No sé si amb 2 anys i mig són capaços de discriminar si no tenen gana o que simplement estan mandrosos i necessiten ajuda.. Pffff és un tema que em fa dubtar. Ella és una nena primeta, i penso que si no insistís amb el menjar quedaria com un fideuet!
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: Maria V. » dj. oct. 06, 2016 5:36 pm

Jo no he dit res d'agafar la cullera. Si estaven cansats però tenien gana i volien que els ho donés jo, ho feia. I si no hi havia el problema de les presses per arribar a l'escola a l'hora, els deixava el temps que volien i ara els meus fills també ho fan amb els néts. Ahir, amb la Laia, era ella, la que volia menjar sola i no volia que l'hi donés jo. Però una cosa és deixar-los temps, ajudar-los, deixar-los quedar a la trona i, si reclamen, tornar-los a donar el plat... i una altra cosa molt diferent és explicar-los contes perquè engoleixin de manera mecànica sense adonar-se que mengen.
La meva experiència és que, si se'ls empapussa, perden la gana. Si mengen poc i al cap de dues hores reclamen, jo els donaria una petita cosa (per exemple una galeta o un iogurt) per entretenir la gana fins a la menjada següent. I a la menjada següent, si estan afamats, els augmentaria la ració tant com volguessin.
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: Maria V. » dj. oct. 06, 2016 5:56 pm

tineta14 ha escrit: Ella és una nena primeta, i penso que si no insistís amb el menjar quedaria com un fideuet!

Abans m'he referit al cas dels meus fills amb la meva sogra, que se'm quedaven sense gana i quan ella marxava, havien de passar uns dies a mitja ració per recuperar-la. Això em fa pensar que si no insistissis tant amb el menjar, probablement a la nena li augmentaria la gana, com els augmentava als meus quan se'ls deixava en pau. Ho pots preguntar al pediatra, però no he sentit parlar mai de criatures que, estant sanes i tenint a la seva disposició prou menjar, s'hagin quedat desnodrides per culpa de la inapetència.
(L'anorèxia sí que pot portar a una desnutrició gravíssima, però no es dóna a les edats de què estem parlant.)
Avatar de l’usuari
Socatchick
:: papallona
:: papallona
Entrades: 115
Membre des de: dc. jul. 31, 2013 1:22 am

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: Socatchick » dv. oct. 07, 2016 7:30 am

Totalment d'acord amb la Maria V. Penso que els nens se saben autorregular millor que no pas els adults i que precisament els adults som els qui ens carreguem la seva autorregulació.

La meva filla té 2 anys i mig i ni d'aprop menja el que menja la teva filla. Ell molts dies no "esmorza", ni "berena" perquè no té gana. De vegades ni tant sols "dina". Ho poso entre cometes perquè moltes vegades seu a taula amb nosaltres i menja però moltes altres no. Quan ja fa una o dues hores que hem dinat a la millor té gana i em demana, doncs jo li dono. No veig on està el problema. Els horaris els marquem nosaltres però els petits potser en necessiten un altre.

I amb el tema de la velocitat... jo sóc lenta menjant! Fins al punt que els de casa s'han d'esperar a que jo acabi per fer les postres o aixecar-se de la taula. Jo els dic que facin el què vulguin mai m'ha importat al igual que a ells tampoc els ha importat massa que acabi ràpid amb el menjar. De fet és molt més sa menjar a poc a poc que no pas ràpid, el cos sap diferenciar millor la sensació d'estar tip. Una temporada només tenia 1 hora i mitja per dinar i tornar a la feina i en aquella temporada que havia de menjar més ràpid, menjava molt més que no pas ara que puc fer al meu ritme!
En busca de la felicitat complerta!! :D

Imatge

30 Agost -- Avui hem sabut que existeixes!!
9 Desembre -- Ets una nena!!! Et direm ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge :)

Imatge

Un altre membre a la família!!
Imatge
tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 239
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: tineta14 » dv. oct. 07, 2016 8:25 am

Ai noies...agraeixo les vostres aportacions...però no em convencen...Bé, ja ho comentaré a la pediatra a veure. De totes maneres gràcies! :ok:
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 898
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: jaruma » dv. oct. 07, 2016 12:12 pm

Jo també estic d'acord amb les companyes, però admeto que de vegades sí que jugo amb ell mentre menja, i esmorza mirant dibuixos. Ho faig perquè si no no hi ha manera que s'estigui quiet (tinc comprovat que al minut de seure a la trona, encara que tingui gana i li agradi el menjar, demana baixar perquè vol jugar). I també ho faig perquè normalment, encara que jugui, en quant deixa de tenir gana m'ho diu, i ja no li insisteixo més.

De vegades dina o sopa poquíssim. Jo no puc evitar oferir-li postres per "compensar" (i sé que no deuria!) però normalment no en vol. I si després té gana al cap d'una estona el deixo menjar. Faig recompte general, i si al final del dia ha menjat de tots els grups d'aliments, encara que sigui poc, ja n'hi ha prou.

Crec que són més capaços del que ens pensem de regular la gana i de saber el que necessiten, i que aquesta habilitat potser la perden una mica si nosaltres escollim les quantitats i tot allò que han de menjar. I al mateix temps encara són petits i és normal que triguin a menjar.
tineta14
:: granota
:: granota
Entrades: 239
Membre des de: dl. oct. 13, 2014 9:31 am

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: tineta14 » dv. oct. 07, 2016 1:00 pm

Però això d'anar-los oferint menjar al llarg de tot el dia.....aleshores potser mai fan els àpats complerts perquè com que ja van picant entre hores. Penso que no deixen de ser com els adults, en el sentit que si jo menjo dos galetes per esmorzar, i després a les 11h torno a menjar dues galetes més, i a la 13h torno a picar, a l'hora de dinar clar que no tindré prou gana i en comptes de menjar primer i segon només faré 1/2 àpat...i així fins la nit. Jo trobo que està bé que amb 2 anys se'ls faci veure que l'esmorzar, per exemple, és dels àpats més importants del dia, i inclús trobo una irresponsabilitat deixar anar al nen a l'escola sense res a l'estómac..no? Una cosa és que estigui malalt o que en comptes de 4 galetes se'n mengi 3... I una mica d'ordre sí que hi ha d'haver no? Tota la vida hi ha hgut l'hora d'esmorzar, de dinar, berenar i sopar. I per què no li hauries d'oferir postres? Tu mateixa ho dius "li ofereixo", no l'obligues!
Socatchick, són petits però algun dia seran grans (obvi) i aleshores quan els cridis per dinar i et diguin ara no tinc gana i es quedi a l'habitació jugant, i després dini a les 16h et semblarà bé? Ufff no sé...en fi, cada família s'organitza i educa com vol i pot. Sóc partidària de l'educació respectuosa però també d'un ordre i certes rutines que aportin estabilitat, l'educació és un estira i un arronsa! :-o00m
Avatar de l’usuari
PetitPrincep79
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2004
Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: PetitPrincep79 » dv. oct. 07, 2016 7:04 pm

Te 2 anys. Amb aquest tema, qui tenim el problema som els adults, no ells, que es comporten com hi han de fer.

I per si un cas, t'explico que no és dolent menjar "a deshores" sempre que no siguin les galetes, com dius (o qualsevol altre "aliment" insà).

Jo tinc una nena, ara té 3 anys, i els àpats sempre solien ser escassos. Però molt escassos. Jo me la mirava i estava bé, ni refredats agafava. Primeta com el pare. Tot i que el voltant (avis etc) deien que menjava poquíssim i vinga a insistir. Així que no menjava en els àpats (pel motiu que fos) i després sempre em demanava menjar entre hores: ara un plàtan, ara uns tomàquets cherri... I vaig fer la consulta a un Diestista Nutricionista (Julio Basulto, que té un llibre genial sobre el tema que es diu "se me hace bola"), i la seva contestació és que no és pas dolent que mengin durant tot el dia si el que se'ls hi ofereix és sa. Que la única persona que sap què necessita és ella mateixa. Que li respectem la gana, oferint-li menjar sa i fugint de productes que no li aporten res (galetes, sucs...).
Ara que ja ha començat el cole, ha cambiat el seu patró d'àpats, menja més al migdia (tampoc gaire més) i tot i així, moltes nits ni sopa perque no li ve de gust.

No li passa res a la teva. Té 2 anys. Tingues menjar sa a casa, que cap infant es desnodreix habent menjar saludable a l'abast. Deixa que tingui el seu ritme, segurament quan sigui gran ja haurà de menjar rapidíssim perque fa tard al cole o a la feina.
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9

http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/

Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
jaruma
:: pantera
:: pantera
Entrades: 898
Membre des de: dt. set. 18, 2012 8:28 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: jaruma » dv. oct. 07, 2016 9:29 pm

Això del postre ho deia perquè, si no ha volgut menjar gairebé ni primer ni segon, doncs donar-li un petit suisse o algo així dolç per "compensar" no em sembla el millor, però no puc evitar el pensament aquest de "com a mínim que tingui alguna cosa a l'estòmac". I li ofereixo un postre així enlloc de fruita, perquè em sembla que li atiparà més. Per això dic que no ho faig massa bé.

Jo penso, tal com diu la PetitPríncep, que tot arriba. Que igual que no sempre dormiran com dormen ara, per exemple, en el tema del menjar també s'aniran regulant. Els horaris d'escola, etc. faran que acabin fent els àpats com tots. Crec que l'important ara és que aprenguin a menjar sa, i així de més grans també tendiran a les coses sanes.

De tota manera entenc el teu punt de vista, i fins que vaig tenir el meu fill també era el meu. Però amb ell he vist les coses diferents, en general (no només en aquest tema).
Avatar de l’usuari
Maria V.
:: conillet
:: conillet
Entrades: 363
Membre des de: dl. des. 05, 2011 12:22 pm

Re: Mooolt lenta i amb mooolta ajuda

EntradaAutor: Maria V. » dg. oct. 09, 2016 5:49 pm

tineta14 ha escrit:Però això d'anar-los oferint menjar al llarg de tot el dia.....aleshores potser mai fan els àpats complerts perquè com que ja van picant entre hores.

Quan vaig dir de donar-los una petita cosa entre menjada i menjada (una galeta o un iogurt), només em referia als primers dies, els dies de canvi de costums, mentre aprèn d'espavilar-se a prendre ella la iniciativa de menjar o de reclamar. Estic convençuda que en qüestió de menys d'una setmana la nena s'haurà habituat a menjar tot el que necessita a cada àpat. A un nen de sis anys que es fa posar el menjar a la boca, se li pot explicar el canvi que introduireu; si menja poc i després demana abans d'hora, se li pot dir que s'ha d'esperar i que ja estava avisat. Però a una criatura de menys de tres anys no li ho pots fer entendre amb una explicació i fer-li patir fam fins a l'hora de l'àpat següent sembla una crueltat inútil, especialment el primer dia. Això sí, es tracta de donar-li ben poca cosa, només per treure-li el desfici; cal que a l'àpat hi arribi amb força gana; se li dóna el iogurt només perquè l'espera no sigui desesperant.

Torna a “Els aliments”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::