Inversió ordre de cognoms per als fills

[between]

Hola!

Ja fa temps li vaig plantejar al meu marit que quan tinguéssim un fill m'agradaria invertir l'ordre tradicional dels cognoms, per tant posar el meu cognom primer i després el seu.
El motiu principal és fer prevaler el cognom del meu pare, que va morir, i tenint en compte que sóc filla única i que el meu cosí germà també ho és, al final només quedem 4 persones amb aquest cognom.
Al final el que pretenc també és fer com una mena d'homenatge perquè jo no he tingut pare i el nostre fill, no tindrà avi.
Un altre motiu, no ho negaré, és que m'agrada més el meu cognom, que és d'origen català. El del meu marit és castellà, però curt, senzill i sense ñ o -ez.

Però no puc evitar tenir dubtes pel fet de contradir "la norma" i el que això pugui comportar. D'altra banda, explotant el meu cantó més feminista, cada vegada ho veig més com una "tradició" masclista vinguda d'altres segles en què realment la dona poca cosa tenia a fer o a dir.

En fi, que m'agradaria saber si algú de vosaltres ha optat per invertir els cognoms i, sobretot, quines conseqüències o experiències heu viscut? Constantment us trobeu que heu d'aclarir que el primer cognom és de la mare i el segon del pare? Ha tingut algun impacte que només heu vist un cop "ja està fet"? Com va reaccionar la família política?
En el meu cas la família del meu marit son castellans, castellanoparlants com a llengua vehicular familiar. El meu marit no em va posar cap pega i de vegades quan pensem en noms de nen o nena, ell directament hi posa el meu cognom primer.

Gràcies, espero resposteeeesss

[capseta]

Bones,

M'agrada molt que obris aquest fil, ja que estem esperant una nena i la intenció és posar-li primer el meu cognom i segon el del pare.

En el nosatre cas el meu cognom és molt original, som ben pocs tot i que el que és la meva família som molts, però dóna la casualitat que totes les qui el portem de primer cognom som noies, així que seguint la tradició d'aquí dues generacions no hi haurà cap descendent amb aquest cognom.
I el cognom del meu company és dels típics que acaben en -ez, del top 5 de cognoms més habituals a Espanya.

Des de molt al principi de la relació que li he fet entendre la meva visió respecte al meu cognom, que per mi tenir un cognom original és com un símbol de distinció, ho tinc bé perquè em recorden a molts llocs on a ell no el recordarien a menys que hi anes cada setmana (metges, centres esportius, a feines...).

I al principi va fer un Seguit de acceptació, o això pensava jo. Fa poc parlant del tema va fer un comentari tipus "jo no he acceptat que això sigui així" i li vaig sortir amb un "mira... no entenc a que ve aquest comentari ara ja que sempre t'havies mostrat obert en aquest sentit i això m'agradava molt de tu, no sé perquè hem de seguir amb una merda de tradició masclista de posar primer el cognom patern com si fos més important, si seguissim la llei que al final no es va implementar de fer-ho per ordre alfabètic aniria primer amb el meu, et semblaria bé que fos només per un motiu tant aleatori? Doncs pensa-hi, però és molt millor tenir un cognom especial".
El vaig deixar sense saber que dir i no hem tornat a parlar del tema. Llegit pot semblar que fos un discurset agressiu pero en el seu moment no ho va ser, eh? I tampoc estic segura de que ho digués en serio, sinó com per veure com reaccionava jo, però vaig voler dir igualment la meva i que vegi que per mi és molt important.
No només pel cognom en sí, sino per la unió familiar diferent que hi ha en una i altra família, uns molt més de trobar-se i fer pinya que els altres, i també vull inculcar aquest sentiment de pertanyença familiar a la meva filla.

I com tu dius, que surt la feminista que porto dins, quins picarols els homes... sempre ald avant de tot, ho trobo tant innecessari!! Crec que cada parella hauria de valorar-ho i buscar-hi els pros i els contres.


En fi, que tu tampoc obries el debat per això, sinó per escoltar les vivències dels qui ja han fet el pas. A veure si algú s'anima a explicar pros i contres, si és que n'hi ha.

[VespresVerds]

Que bé aquest fil, m'encanta!!!!
El meu primer cognom no m'agrada, però el segon, molt (a més, la meva família de debò és la part materna)! I sempre li he dit que quan tinguem un fill m'agradaria que portés el meu segon cognom primer. Ell diu que no, que vol que porti el seu (el seu és maco, també) però per mi és un tema més feminista i antitradicionalisme que altra cosa...

[Rossinyola]

hola! Jo no vaig invertir els cognoms dels nostres fills, però he de dir que vam jugar l'ordre a cara o creu. No va sortir el meu jejeje, però per mi el més important no era l'ordre sinó el fet de que algun dia li pogués explicar a la meva filla que no vam posar l'ordre que tocava per tradició sinó que ho vam jugar a cara o creu per tal que qualsevol tingués 50% de probabilitats, vaja, que estem al segle xxi i per llei l'ordre dels cognoms és el que decideixin els pares, i si els pares no es posen d'acord llavors l'ordre és alfabètic (això jo vaig llegir en el seu moment, no sé si encara és així).

Jo conec varies families que han optat pel primer cognom matern, i fins i tot conec una família que van optar pels dos segons cognoms dels pares, és a dir, que els fills porten el cognom de l'avia materna primer i el de l'avia paterna el segon. Suposo que aquests sí que van haver de donar moltes explicacions! En fi, que opcions hi ha les que volgueu i per sort, cada vegada més hi ha més famílies que normalitzen la tria de cognoms

[magrana]

Hola,

doncs nosaltres ho vam fer! Les meves filles porten primer el meu cognom i després el del meu marit. Els motius per fer-ho són els mateixos que dieu: cognom matern poc freqüent i original, cognom patern molt freqüent i no especialment bonic... Conec una altra família que també ho van fer. I ni ells ni nosaltres hem tingut mai cap problema i a tot arreu s'ha acceptat la mar de bé. La llei ho permet i tothom ho ha vist bé, De debò, cap problema.

Si en teniu ganes i tots dos n'esteu convençuts, endavant! Nosaltres no ens n'hem penedit mai.

[Petxineta]

Hola noies!!!
Molt interessant el tema! Jo tinc una nena de 6 anys i m'estic plantejant de invertir els cognoms (ara porta primer el del pare) el meu motiu principal és que estem separats i jo en tinc la custòdia i sóc jo que crio a la nena i fem el dia a dia, però suposo que per canviar-ho cal la autorització del pare malgrat jo en tingui la custòdia.
Per altre banda igual que moltes de vosaltres el cognom del pare es acabat en Z i comú i el meu és molt poc comú, de fet només som 180 persones que el portem!!!!

Us vaig seguint!!!!

[usuabc]

Els meus fills també duen primer el cognom de la mare. En aquest cas els dos cognoms són molt pocs sentits i igualment "bonics", però jo tenia clar des que era petita que volia mirar de fer prevaldre el meu cognom a pesar de la tradició de posar el del pare, i al pare li va semblar bé. Sinó, com ha dit algú altre, ho hauríem fet a cara o creu.
Sobre les preguntes inicials, en 5 anys només ens han demanat pel tema 4 o 5 vegades, i més aviat per curiositat, perquè un dels cognoms és molt evidentment estranger i un de nosaltres també, i no quadra amb l'ordre tradicional. Sinó la gent no se n'adonaria. A l'hora d'inscriure el nadó cal signar un paper addicional, i crec que l'han de signar pare i mare (hi vam anat els dos igualment perquè no estàvem casats). I la família política no ha dit res, només faltaria!

[jellwill2]

Hola,

els meus fills porten primer el meu cognom, i a dia d'avui, cap problema. El gran té sis anys. Quan ho vam dir a la família del meu home, el seu pare va preguntar si tindrien problemes d'herència. I la seva mare li va respondre: "que no poden heredar de la mare i està al segon cognom???".

En el nostre cas, jo li vaig proposar al meu home per què sí, per què em semblava tant vàlid el seu com el meu, i no presuposava que el seu per què sempre es fa. I a ell li va semblar bé. I a dia d'avui, no entenc per què hi ha gent que demana justificació.

Ah, el que sí que et dic és que al poble, em va tocar anar al registre civil a ratificar que volia el meu cognom primer!!!! Impressionant, estem casats, i per què no hauria de voler? Em va desconcertar molt, per què ningú demana que vagi la mare a dir si vol primer el cognom del pare :O

I dos cops m'han dit sra xxxx, on xxxx és el cognom del meu home, donant per suposat que el segon cognom dels meus fills és el meu. Per mi, cap problema fins avui. I dubto que n'hi hagi cap.

Si et ve de gust, no veig per què no li has de poder posar, per què nosaltres parim, no som pas de segona categoria. Tant val un com l'altre.

[between]

Ei, que bé que això s'ha animat!

Capseta, i al final que fareu? Quant us queda perquè neixi?

A les altres que heu invertit el cognom, llavors cap problema amb les famílies polítiques a part d'alguna pregunta sense sentit :P ? Em sembla que quan entre les dues famílies hi ha diferències culturals pot ser més difícil d'acceptar... Potser els meus sogres i companyia pensarien que els motius són polítics secessionistes jajaja

Una altra pregunta que em ve ara... Si els dos progenitors han de firmar un paper extra al registre civil, llavors hi haurem d'anar els dos, amb el bebè acabat de néixer! Perdoneu la meva ignorància, es pot sortir al carrer amb un nadó tan recent?

Bé, encara falta perquè haguem de prendre aquesta decisió, tinc temps per pensar si vull o no "alterar" la saga familiar.
Igualment espero que cada cop més parelles s'obrin a alternatives més enllà de la norma. A Europa també cada vegada hi ha més dones que no renuncien al seu cognom. Suposo que sabeu que a la gran majoria de països europeus (només tenen un cognom), quan et cases agafes el del teu marit i el teu de soltera desapareix. Avui en dia cada cop més parelles conserven els dos cognoms com un cognom compost, amb guió pel mig.

[capseta]

Hola!!

Doncs encara ens queda força ja que ens toca tenir la nena el 6 de juliol!! Imagina't!! Jajaja
Però bé, fa uns dies li vaig treure el tema comentant que havia llegit diferents experiencies de families que havien fet inversio de cognoms, els motius i tot aixo i bé, sembla que està convençut, suposo que d'aquella manera perquè sempre fa cosa canviar "les normes" i a sobre "sortir perdent", però enten que per mi és important i per ell mai ha tingut importància.
De fet n'hi dona poca igual que al seu nom, que s'escriu d'una determinada manera i ell l'escriu en la versió catalanitzada, i la sogra està horroritzada i sempre treu el tema de que el seu nom és així i no aixà.

Mira, jo he volgut mentalitzar-me de que a la meva filla li escollim un nom determinat però que quan sigui gran si pel motiu que sigui el vol canviar o què sé jo, doncs que no ens sàpiga greu. Al final és la seva vida.

Bueno, aquest no era el debat... jo sempre anant-me'n por los cerros de úbeda

[Arigalma]

Hola
Aquí una altre cas d'inversió de cognoms!
Si que és veritat, que nosaltres, tot i estar casats, vem haver d'anar els 2 al registre pel tema del canvi d'ordre dels cognoms, i si, es pot sortir amb el bebé petit al carrer, al final, vas amb cotxe fins al registre, del cotxe va al cotxet i després tornes al cotxe cap a casa (jo he dedir que amb la cessàra estaba una mica incòmoda però weno, tampoc has d'anar el 3 dia després de parir, tens més marge de temps).
Nosaltres només hem tingut un comentari "borde" i en cap moment de la familia política, sinó d'uns amics dels meus pares i jo em vaig quedar "i a vosaltes què us importa??", per la resta, si que hem tingut comentaris tipus de "anda, el teu fill porta el teu congnom primer? I el teu marit què li sembla"? Però gens amb mal to ni res, més per curiositat perquè avui dia encara no es veu gaire això.
Jo estic molt orgullosa, el meu cognom és molt més original que el del meu marit (un -EZ) i es perdia perquè només el tenim nenes, i el meu marit sempre hi ha estat d'acord...
Així que si us ve de gust, feu-ho!
Ah, I a nivell de coses oficials, no he tingut mai cap problema ni he tingut que donar mai explicacions (ara el peque ha fet 3 anys).
Slts

[elbarado]

Hola!

Nosaltres també vam invertir els cognoms i us haig de dir que la idea va ser del pare, jo no m'ho havia plantejat, sincerament. Ell té el típic cognom top 5 com heu dit i el meu és més peculiar (per ara, tots els que conec som família), així que m'ho va proposar i jo encantada.

La seva família no n'ha dit res "obertament", però sé que gaire gràcia no els deuria fer en el seu moment (ara ja està més que assumit), suposo perquè no em varem dir res a ningú i s'ho van trobar.

No hem tingut mai cap problema, només una anècdota amb un pediatra amic del meu germà: quan vam anar a urgències a l'hospital dels nens i va veure el cognom del meu fill gran es va pensar que era fill del meu germà i va decidir atendre'l ell i quan vam entrar nosaltres a la consulta, sorpresa!

Jo t'animo a fer-ho!!

[LauraRincon]

Hola,

Algú ha pogut canviar el ordre dels seus fill@s un cop ja estan registrats? No ho havíem acabat de parlar i a l'hospital ja el van inscriure amb el cognom que van voler.

Gràcies.

[FlorsIVioles]

Molt interessant aquest fil. Nosaltres ens ho estem plantejant però indecisos. Algú sap quins tràmits s'han de fer a l'administració per invertir els cognoms un cop el nen ja està registrat?

[lafadadelbosc]

Hola!

En el meu cas, després de molt parlar-ne, vam decidir que el seu cognom, que és dels que n'hi ha més, aniria el segon. El meu, tot i no ser molt especial, sí que és cert que no està tant utilitzat. Al final, és qüestió de treure el tema amb temps, intentant parlar clar i sempre assertivament!