Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

Problemes durant l'embaràs.
lluitadora
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. set. 10, 2013 1:02 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: lluitadora » dv. des. 16, 2016 1:15 am

Noies entro per comunicar-vos que el 7-10 vaig tornar a tenir el meu positiu. Alegria controlada i un cague que us podeu imaginar!! Ja estic de casi 14 setmanes i m'han confirmat (em vaig fer biopsia de corion) que és una nena i que està sana!!!

Fins ara no he començat a respirar i reconec que encara miro si taco cada cop que vaig al bany, però aquest cop tot indica que va bé!!

Serà el meu ultim embaras i vull gaudir-lo al màxim. Espero poder-ho aconseguir a partir d'ara!

Molts ànims i forces a totes!
11/5/11: TE positiu
18-1-12: Neix el meu 1er fill.
octubre'12: TE positiu
23-12-12: Primer legrat per virus infantil
abril'13: TE positiu
03-06-13: 2on legrat per ou buit
Agost'13: TE positiu-Avortament Bioquímic
15-10-13: TE positiu
16-6-14: Neix la meva filla
23-4-16: TE positiu
24-5-16: Avortament natural l'embrió s'atura després de tenir batec
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Raqueleta » dv. des. 16, 2016 11:54 am

Em remou tantes coses llegir-vos i empatitzo tant amb vosaltres encara que no us conegui.
Us deixo una abraçada enorme. Espero que algun dia pogueu estar en la meva situació, de qui no oblida, de qui encara sent una punxadeta, però de qui té a la vegada un meravellós bebè arcoiris a qui omplir de petons.
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Gemmam » dl. des. 19, 2016 10:59 pm

Hola,

Amanda2016 una abraçada molt forta com diu en Benettallaferro va bé fer un ritual, alguna cosa per recordar-los. Jo vaig fer una petita caixa amb tots els records que tenia i quan ho necessito l'obro. Mai els oblidarem.

Ally83 espero que aquest Nadal us porti un regal molt especial!

Lluitadora moltes felicitats! Segur que anirà tot bé!

Jo avui he anat a la llevadora per la visita de després d'un mes. M'ha programat una eco de revisió, ha mirat si havien fet algun estudi del petit i de moment res... El que em mosqueja és que li fa mala espina que no hi hagi res encara que ens diguessin que farien estudi sembla que algú no va fer els tràmits...

A part d'això avui m'ha vingut la regla, vol dir que segons el meu ginecòleg després ja puc buscar... No sé si em sento capaç, tothom em tracta com si amb un mes ja estigués tot oblidat i ja hagués de ser feliç... En puc parlar amb molt poca gent i em sento molt sola perquè sento que incòmode a la gent si en parlo... I jo em vaig tancant més i guardant la pena per mi tot i que sé que no és bo. En això no em sento ni acompanyada per la meva parella....

Per sumar a tot això no paro de pujar pes, en lloc de perdre el que havia agafat o parar, encara n'hi he sumat 2 més... La llevadora no hi ha donat importància però no ajuda perquè no entro a la roba, em veig malament i tot m'ho recorda.

Perdoneu-me per tota la parrafada, necessitava buidar el pap
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Vannion
:: gosset
:: gosset
Entrades: 407
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Vannion » ds. des. 31, 2016 5:08 pm

Per desgràcia, quan vaig conèixer el fòrum, el meu primer post el vaig escriure aquí.

Avui per fi sembla que vinc amb bones notícies, aquesta vegada anirà Bé! Espero valents i valentes que pugueu venir a escriure bones notícies també, ben aviat!

En el meu cas ja pensava que anàvem a RA. Després de quedar-me a la primera el juny del 2015, tenia un avortament per ou buit, hem seguit cercant i just en el 4t cicle i últim d'omifin... I tot i que ja donava el cicle per perdut... ++++!

No ens ho creiem!

De veritat, entenc el vostre dolor, preneu el temps que necessiteu per recuperar vos, recolzeu se l'un en l'altre, i espero que aviat tingueu molta molta sort!
Creuo els dits per cada un i una de vosaltres!

Molts ànims a tots! La gent important a vegades es fa esperar, i les panxes van planetes de gent important!

Molt bon any 2017!
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: emfer » dl. gen. 02, 2017 1:10 pm

Vannion ha escrit:Per desgràcia, quan vaig conèixer el fòrum, el meu primer post el vaig escriure aquí.

Avui per fi sembla que vinc amb bones notícies, aquesta vegada anirà Bé! Espero valents i valentes que pugueu venir a escriure bones notícies també, ben aviat!

En el meu cas ja pensava que anàvem a RA. Després de quedar-me a la primera el juny del 2015, tenia un avortament per ou buit, hem seguit cercant i just en el 4t cicle i últim d'omifin... I tot i que ja donava el cicle per perdut... ++++!

No ens ho creiem!

De veritat, entenc el vostre dolor, preneu el temps que necessiteu per recuperar vos, recolzeu se l'un en l'altre, i espero que aviat tingueu molta molta sort!
Creuo els dits per cada un i una de vosaltres!

Molts ànims a tots! La gent important a vegades es fa esperar, i les panxes van planetes de gent important!

Molt bon any 2017!


Enhorabona Vannion!!
jo també vaig escriure el meu primer post per aquí i també sóc una de les afortunades que, si tot va bé, tindré un bebè aquest 2017.
Espero que ben aviat tinguem moooooltes bones notícies ;-)
nomelopuedocreer
Entrades: 3
Membre des de: dl. des. 07, 2015 8:16 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: nomelopuedocreer » dc. gen. 04, 2017 9:25 am

Bon dia noies,

Fa temps que segueixo el foro però no havia escrit mai.

Avui ho faig per desfogar-me una mica... estic feta una merda! I compartir això amb les que heu patit per el mateix... suposo que t'anima una mica.

Us explico una mica el meu cas.

Tinc 39 anys i cap fill. Sempre he tingut molta por al tema embaràs, part... però una por irracional. He estat durant dos anys amb teràpies, psicòlegs... en fin.... finalment a finals de l'any passat em llenço a la piscina i..... a la primera!!!
Estava cagada però amb una il·lusió tan gran.... Per desgràcia l'alegria va durar poquet, doncs a les 8 setmanes es va parar. Vam anar al ginecòleg i ens va fer eco i va dir que el bateg era molt lleu i em va donar Adiro per prendre. A la setmana tenia eco de nou i ja em va dir que s'havia parat.
Em van recomanar avortament natural, així que tres setmanes d'angoixa esperant el moment... Van ser tres dies de molt dolor i moltes hemorràgies... vaig anar al cap de dos setmanes i em van dir que havia fet net... que esperes 2-3 cicles i ho tornés a intentar... així va ser.

Però aquesta vegada ens va costar una mica més.... al final a l'octubre vaig quedar-me de nou. Estavem tan feliços.... em van fer 4 ecos abans de la eco de les 12 setmanes. Vaig per mutua i com estava amb molta por, volien fer un control.

En fin.... arribo a la eco de les 12 setmanes i sorpresa.... el feto no està be! Paraules textuals... és una eco molt lletja.
El mon se'm va caure per terra.

Pliegue nucal de 5mm, ausencia hueso nasal, hidropsia fetal (hidrotorax + ascitis fetal + edema nucal). ALGO MAS?? :ufs:

Aixi que ja us podeu imaginar al sortir d'allà... em volia morir. A l'analítica del triple screening em surt 1/10.

Per més inri... a les dues hores de sortir del ginecòleg, començo amb unes petites perdues... i haig d'anar a urgències. (porto 5 dies amb petites, petites perdues de color marró). Allà tornen a fer eco i em diuen el mateix,, que no té bona pinta. que podria ser SDown.

Em recomanen urgentment una biòpsia corial, així que dilluns me la vaig fer. Tinc els resultats el dilluns que vé dia 09.
La gine que me la fa, li pregunto i em diu el mateix.... q està molt complicat que això sorti bé.

Avui tinc mutua amb dos gines que em tornaràn a mirar i em diràn el que.

I a esperar el dilluns amb resultats de la biopsia.

Porto 6 dies intentant païrlo, però em costa molt. El meu marit està molt fotut, i més per veure'm tant trista. Tant es aixi que diu que no vol tornar a passar per això... que es molt dur.
Encara que em faig a la idea que haure d'avortar... però estic ja de 13 i la panxa va creixent, i ser que està la meva boleta allà dins malaltonet... i sapiguer que ho tens a la panxa viu, encara es fa més dur. No vull ni tocarme-la pq em vinc abaix.

Sento la meva parrafada... però se que hi haurà algu que em llegirà i es posarà a la meva pell.

No sé si algun ha passat per un cas similar.....

Els amics i familia estàn al meu costat, però no el vull preocupar més.

Gràcies de tot cor!

Un peto enorme.
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: emfer » dc. gen. 04, 2017 12:14 pm

nomelopuedocreer ha escrit:Bon dia noies,

Fa temps que segueixo el foro però no havia escrit mai.

Avui ho faig per desfogar-me una mica... estic feta una merda! I compartir això amb les que heu patit per el mateix... suposo que t'anima una mica.

Us explico una mica el meu cas.

Tinc 39 anys i cap fill. Sempre he tingut molta por al tema embaràs, part... però una por irracional. He estat durant dos anys amb teràpies, psicòlegs... en fin.... finalment a finals de l'any passat em llenço a la piscina i..... a la primera!!!
Estava cagada però amb una il·lusió tan gran.... Per desgràcia l'alegria va durar poquet, doncs a les 8 setmanes es va parar. Vam anar al ginecòleg i ens va fer eco i va dir que el bateg era molt lleu i em va donar Adiro per prendre. A la setmana tenia eco de nou i ja em va dir que s'havia parat.
Em van recomanar avortament natural, així que tres setmanes d'angoixa esperant el moment... Van ser tres dies de molt dolor i moltes hemorràgies... vaig anar al cap de dos setmanes i em van dir que havia fet net... que esperes 2-3 cicles i ho tornés a intentar... així va ser.

Però aquesta vegada ens va costar una mica més.... al final a l'octubre vaig quedar-me de nou. Estavem tan feliços.... em van fer 4 ecos abans de la eco de les 12 setmanes. Vaig per mutua i com estava amb molta por, volien fer un control.

En fin.... arribo a la eco de les 12 setmanes i sorpresa.... el feto no està be! Paraules textuals... és una eco molt lletja.
El mon se'm va caure per terra.

Pliegue nucal de 5mm, ausencia hueso nasal, hidropsia fetal (hidrotorax + ascitis fetal + edema nucal). ALGO MAS?? :ufs:

Aixi que ja us podeu imaginar al sortir d'allà... em volia morir. A l'analítica del triple screening em surt 1/10.

Per més inri... a les dues hores de sortir del ginecòleg, començo amb unes petites perdues... i haig d'anar a urgències. (porto 5 dies amb petites, petites perdues de color marró). Allà tornen a fer eco i em diuen el mateix,, que no té bona pinta. que podria ser SDown.

Em recomanen urgentment una biòpsia corial, així que dilluns me la vaig fer. Tinc els resultats el dilluns que vé dia 09.
La gine que me la fa, li pregunto i em diu el mateix.... q està molt complicat que això sorti bé.

Avui tinc mutua amb dos gines que em tornaràn a mirar i em diràn el que.

I a esperar el dilluns amb resultats de la biopsia.

Porto 6 dies intentant païrlo, però em costa molt. El meu marit està molt fotut, i més per veure'm tant trista. Tant es aixi que diu que no vol tornar a passar per això... que es molt dur.
Encara que em faig a la idea que haure d'avortar... però estic ja de 13 i la panxa va creixent, i ser que està la meva boleta allà dins malaltonet... i sapiguer que ho tens a la panxa viu, encara es fa més dur. No vull ni tocarme-la pq em vinc abaix.

Sento la meva parrafada... però se que hi haurà algu que em llegirà i es posarà a la meva pell.

No sé si algun ha passat per un cas similar.....

Els amics i familia estàn al meu costat, però no el vull preocupar més.

Gràcies de tot cor!

Un peto enorme.


Hola bonica,
no sé què dir-te que pugui consolar-te perquè crec que ara mateix no hi ha consol possible... jo no he passat ben bé per la teva mateixa experiència però vaja, vaig tenir un embaràs anembrionari amb raspat a la setmana 7 i al cap de 2 mesos em vaig tornar a quedar embarassada de bessons idèntics i vaig tenir un embaràs molt complicat fins a haver d'interrompre'l a la setmana 22. Els bebès van fer transfusió feto fetal, em van haver d'operar i vam estar 5 setmanes anant cada setmana al ginecòleg per rebre cada cop més males notícies... Així que si que t'entenc amb això de tenir un bebè a la panxa que saps que està malaltó i que potser no tirarà endavant. A mi em va costar molt pair-ho, durant les 5 setmanes no em volia creure que això em passés a mi i als meus nens i que no es posessin bé, però al final crec que vam prendre la millor decisió. Ha estat un procés molt dur, ho està sent encara i ja fa 10 mesos que els vam perdre, però no hi ha més opció que mirar endavant.
Ara torno a estar embarassada, estic cagada, perquè enganyar-nos, encara que tot està anant bé.
Parleu-ho molt amb el teu home, feu-vos costat i si teniu algú a prop que us entén de veritat parleu-ne i desfogueu-vos, i la decisió que prengueu serà la millor segur.
Molts ànims!
lluitadora
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. set. 10, 2013 1:02 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: lluitadora » dv. gen. 06, 2017 10:06 pm

nomelopuedocreer ha escrit:Bon dia noies,

Fa temps que segueixo el foro però no havia escrit mai.

Avui ho faig per desfogar-me una mica... estic feta una merda! I compartir això amb les que heu patit per el mateix... suposo que t'anima una mica.

Us explico una mica el meu cas.

Tinc 39 anys i cap fill. Sempre he tingut molta por al tema embaràs, part... però una por irracional. He estat durant dos anys amb teràpies, psicòlegs... en fin.... finalment a finals de l'any passat em llenço a la piscina i..... a la primera!!!
Estava cagada però amb una il·lusió tan gran.... Per desgràcia l'alegria va durar poquet, doncs a les 8 setmanes es va parar. Vam anar al ginecòleg i ens va fer eco i va dir que el bateg era molt lleu i em va donar Adiro per prendre. A la setmana tenia eco de nou i ja em va dir que s'havia parat.
Em van recomanar avortament natural, així que tres setmanes d'angoixa esperant el moment... Van ser tres dies de molt dolor i moltes hemorràgies... vaig anar al cap de dos setmanes i em van dir que havia fet net... que esperes 2-3 cicles i ho tornés a intentar... així va ser.

Però aquesta vegada ens va costar una mica més.... al final a l'octubre vaig quedar-me de nou. Estavem tan feliços.... em van fer 4 ecos abans de la eco de les 12 setmanes. Vaig per mutua i com estava amb molta por, volien fer un control.

En fin.... arribo a la eco de les 12 setmanes i sorpresa.... el feto no està be! Paraules textuals... és una eco molt lletja.
El mon se'm va caure per terra.

Pliegue nucal de 5mm, ausencia hueso nasal, hidropsia fetal (hidrotorax + ascitis fetal + edema nucal). ALGO MAS?? :ufs:

Aixi que ja us podeu imaginar al sortir d'allà... em volia morir. A l'analítica del triple screening em surt 1/10.

Per més inri... a les dues hores de sortir del ginecòleg, començo amb unes petites perdues... i haig d'anar a urgències. (porto 5 dies amb petites, petites perdues de color marró). Allà tornen a fer eco i em diuen el mateix,, que no té bona pinta. que podria ser SDown.

Em recomanen urgentment una biòpsia corial, així que dilluns me la vaig fer. Tinc els resultats el dilluns que vé dia 09.
La gine que me la fa, li pregunto i em diu el mateix.... q està molt complicat que això sorti bé.

Avui tinc mutua amb dos gines que em tornaràn a mirar i em diràn el que.

I a esperar el dilluns amb resultats de la biopsia.

Porto 6 dies intentant païrlo, però em costa molt. El meu marit està molt fotut, i més per veure'm tant trista. Tant es aixi que diu que no vol tornar a passar per això... que es molt dur.
Encara que em faig a la idea que haure d'avortar... però estic ja de 13 i la panxa va creixent, i ser que està la meva boleta allà dins malaltonet... i sapiguer que ho tens a la panxa viu, encara es fa més dur. No vull ni tocarme-la pq em vinc abaix.

Sento la meva parrafada... però se que hi haurà algu que em llegirà i es posarà a la meva pell.

No sé si algun ha passat per un cas similar.....

Els amics i familia estàn al meu costat, però no el vull preocupar més.

Gràcies de tot cor!

Un peto enorme.


Noia deveu estar passant un calvari, jo no he passat pel mateix que tu, he tingut 4 avorts, tots diferents i sempre he tingut molta por a que em diguessin que no venia bé. M'he fet biopsia de corion en els 3 embarassos viables que he tingut (actualment de 17 setmanes), sempre en contra de la recomanacio del meu gine, però tenia panic a que pogues estar malalto...

Anims wapi, ha de ser dificil de pair però heu de mirar endavant i sobretot donar-vos suport amb la teva parella.
11/5/11: TE positiu
18-1-12: Neix el meu 1er fill.
octubre'12: TE positiu
23-12-12: Primer legrat per virus infantil
abril'13: TE positiu
03-06-13: 2on legrat per ou buit
Agost'13: TE positiu-Avortament Bioquímic
15-10-13: TE positiu
16-6-14: Neix la meva filla
23-4-16: TE positiu
24-5-16: Avortament natural l'embrió s'atura després de tenir batec
Avatar de l’usuari
Elantris
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. oct. 05, 2015 9:38 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Elantris » dc. gen. 11, 2017 9:05 pm

Hola noies,

Ja torno a ser per aquí.
Acabo d'arribar del ginecòleg i estava parat un altre cop.
No ha sapigut dir-me si es va parar ahir o avui.

No sé ni com estic, si ve, indiferent, trista, enfadada...
Quina merda!

Ara un altre cop legrat, un altre cop esperar la regla, un altre cop buscar i buscar i més buscar....buf!
Tot plegat és tant difícil :(

I llavors llegeixo els vostres casos i són tant diferents que em sap greu inclús queixar-me!
Heu passat per molt i sou unes grans valentes!
Milions d'ànims a totes!
28/9/15 Inici
18/1/16 TE+ 12DPO-8/2/16 Cor a 118 bpm, 5'1 mm, 6+5set. 2/3/16 Retingut de 9+4 al dia 10+1
1/12/16 TE+ 19/12/16 2mm a 105bpm .14/1/17 Retingut de 9+3 al dia 9+6
14/5/17 TE+ 9DPO
24/1/18 :love:
1/6/20 nova cerca!
03/01/2021- TE+ a 12DPO. 4/01/2021-8+1 Retingut de 7+2, avort 16/02 a les 10setm
07/21 FIV -
4/11/21 FIV + blasto 5dies
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dc. gen. 11, 2017 10:09 pm

ELANTRIS bonica!!!!!
Una llastima veure'ns a aquest costat del forum....
Se que no hi ha paraules suficients per consolar.... nomes donar-te tot el meu recolzament... plora, crida, pataleja.... fes el que creus que necessitis. Tens dret a estat enfadada!

Jo aquesta vegada em sento una mica com tu... indiferent i no se si aixo es bo o dolent....

Em van fer legrat el 16/12 per abort diferit....
el primer abortament va ser espontani i no va fer falta legrat
lluitadora
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. set. 10, 2013 1:02 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: lluitadora » dc. gen. 11, 2017 10:23 pm

Elantris i Amanda, molts ànims. He passat pel mateix que vosaltres i és molt dur. Passeu el dol com creieu que sentiu fer-ho, doneu-vos el temps que necessiteu, però en el meu cas l'unic que em treia aquesta tristor, buidor, frustracio... Era tornar-ho a intentar. És dur i es viu molt diferent a cada nou intent, les pors s'acumulen, l'esgotament també, però quan ho aconsegueixes.... Tot queda molt lluny i més difus.

Estic de casi 18 setmanes, i encara no la noto, i pateixo horrors fins que no veig la eco, i miro si taco cada vegada que vaig al bany,... És dificil oblidar el que hem passat, però en el fons sé que ho he tornat a aconseguir. I tot el què ha costat queda cada vegada més enrere.

Molts ànims i molta força!
11/5/11: TE positiu
18-1-12: Neix el meu 1er fill.
octubre'12: TE positiu
23-12-12: Primer legrat per virus infantil
abril'13: TE positiu
03-06-13: 2on legrat per ou buit
Agost'13: TE positiu-Avortament Bioquímic
15-10-13: TE positiu
16-6-14: Neix la meva filla
23-4-16: TE positiu
24-5-16: Avortament natural l'embrió s'atura després de tenir batec
Avatar de l’usuari
Elantris
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. oct. 05, 2015 9:38 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Elantris » dj. gen. 12, 2017 9:09 pm

Ostres Amanda quina merda tia! Em sap molt greu, no sé perque però o no me'n havia enterat o no sé, pero ara m'he quedat a quadres.
Que dur tot això noies, és fa molt molt dolorós.

Però sabeu què, que al final tot surt bé.
com a la lluitadora, que ja estàs de 18 setmanes i viento en popa! :)
M'encanten les bones noticies! vinga, endavant!!
28/9/15 Inici
18/1/16 TE+ 12DPO-8/2/16 Cor a 118 bpm, 5'1 mm, 6+5set. 2/3/16 Retingut de 9+4 al dia 10+1
1/12/16 TE+ 19/12/16 2mm a 105bpm .14/1/17 Retingut de 9+3 al dia 9+6
14/5/17 TE+ 9DPO
24/1/18 :love:
1/6/20 nova cerca!
03/01/2021- TE+ a 12DPO. 4/01/2021-8+1 Retingut de 7+2, avort 16/02 a les 10setm
07/21 FIV -
4/11/21 FIV + blasto 5dies
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dj. gen. 12, 2017 10:04 pm

ELANTRIS crec que hi vaig explicar a cercadores de desembre i tu ja no hi erets.... i a mares de juliol.

Ara estem amb el tema tiroides. Analitiques i possible medicacio. A veure que.....

Hem de ser positives! A la tercera va la vençuda diuen oi???

Anim, molta força i que dissabte passi rapid. "Borron y cuenta nueva" que diuen.

Una abraçada!!!!
nomelopuedocreer
Entrades: 3
Membre des de: dl. des. 07, 2015 8:16 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: nomelopuedocreer » dv. gen. 13, 2017 1:01 pm

Bon dia noies!

Gràcies Emfer pel teu mail.... tela tú tb amb la teva història... pobreta! Ànims q aquest vegada anirà tot bé. De quan estàs?

Lluitadora, tu tb quina historia.... 4 avortaments... que fort! I ara ja de 18.... OLEEEE campiona!!! Imagino l'angoixa constant de cada dia... però ja veuràs com sortirà tot bé.

Elantris i Amanda... molts ànims. Son moments molt durs. Tot passa... es qüestió de temps... Molts ànims boniques!!

Doncs jo us acabo d'explicar la meva història. ja us vaig dir que em van fer la biòpsia... doncs bé, en menys de 48 h ja em trucaven per dir que era S Edwards.... no havia sentit parlar mai. Vaig fer consulta x Internet.... i casi em dona algo... Incompatible totalment amb la vida. Pobret meu! ( x cert em van dir que era un nen).
Així que em vam començar a moure papers x avortar lo abans possible. Era dia 5 de gener... dates molt complicades.
Finalment aquest dilluns dia 9 vaig ingressar al Hospital de Granollers. Just aquell dia estava de 14 + 1.
Estava programat que em posarien Misoprostol. El dolor molt controlat, només vaig demanar una vegada medicació.
No se si us ho han fet mai d'aquesta manera... però son dosis que te les posen cada 2 o 3 hores. Em va donar febre i diarrees.... imagineu quin panorama. A la 3 dosis, la gine em va tocar i va dir que semblava que ja s'estava despenjant. Jo tremolava de por i no podia parar de plorar. Al final em van ajudar pq jo sola no podia. Però la placenta estava molt enganxada i no sortia. Em van donar una 4 dosis i res... a les 21 entrava a quiròfan,... Quina por nenes...quins mals records.
Em van posar anestesia total, i en 15 min ja tornava a estar a la habitació amb el meu marit. No em vaig enterar de res...vaig estar casi dues hores mig adormida i van pujar a planta. L'endemà al migdia ja em donaven l'alta.
Estava molt trista pq el meu peque ja no estava amb nosaltres.... però feliç pq ja havia acabat tot... ara tocava recuperar-se.
Estic de baixa pq encara tinc perdues, i tinc la tensió super baixa.
A veure el dilluns que tal, i començaré a mitja setmana a treballar, pq a casa estic molt trista i només faig que plorar. Estar entretinguda m'anirà molt bé!

La meva ginecòloga em diu que això del S.Edwards és una loteria.... que ara faci net, esperi tres regles... i a començar de nou!

Alguna de vosaltres li han detectat en algun abortament S.Edwars? Que us han recomenat?

Jo estic a la espera del resultats del fetus.... i depen del que surti, la meva gine em va dir que potser fariem alguna prova....

Molts petons i ànims a totes! Som unes campiones!! >.-<: >.-<: >.-<:

MUAAAAAAAA
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: emfer » dt. gen. 17, 2017 8:56 am

nomelopuedocreer ha escrit:Bon dia noies!

Gràcies Emfer pel teu mail.... tela tú tb amb la teva història... pobreta! Ànims q aquest vegada anirà tot bé. De quan estàs?

Lluitadora, tu tb quina historia.... 4 avortaments... que fort! I ara ja de 18.... OLEEEE campiona!!! Imagino l'angoixa constant de cada dia... però ja veuràs com sortirà tot bé.

Elantris i Amanda... molts ànims. Son moments molt durs. Tot passa... es qüestió de temps... Molts ànims boniques!!

Doncs jo us acabo d'explicar la meva història. ja us vaig dir que em van fer la biòpsia... doncs bé, en menys de 48 h ja em trucaven per dir que era S Edwards.... no havia sentit parlar mai. Vaig fer consulta x Internet.... i casi em dona algo... Incompatible totalment amb la vida. Pobret meu! ( x cert em van dir que era un nen).
Així que em vam començar a moure papers x avortar lo abans possible. Era dia 5 de gener... dates molt complicades.
Finalment aquest dilluns dia 9 vaig ingressar al Hospital de Granollers. Just aquell dia estava de 14 + 1.
Estava programat que em posarien Misoprostol. El dolor molt controlat, només vaig demanar una vegada medicació.
No se si us ho han fet mai d'aquesta manera... però son dosis que te les posen cada 2 o 3 hores. Em va donar febre i diarrees.... imagineu quin panorama. A la 3 dosis, la gine em va tocar i va dir que semblava que ja s'estava despenjant. Jo tremolava de por i no podia parar de plorar. Al final em van ajudar pq jo sola no podia. Però la placenta estava molt enganxada i no sortia. Em van donar una 4 dosis i res... a les 21 entrava a quiròfan,... Quina por nenes...quins mals records.
Em van posar anestesia total, i en 15 min ja tornava a estar a la habitació amb el meu marit. No em vaig enterar de res...vaig estar casi dues hores mig adormida i van pujar a planta. L'endemà al migdia ja em donaven l'alta.
Estava molt trista pq el meu peque ja no estava amb nosaltres.... però feliç pq ja havia acabat tot... ara tocava recuperar-se.
Estic de baixa pq encara tinc perdues, i tinc la tensió super baixa.
A veure el dilluns que tal, i començaré a mitja setmana a treballar, pq a casa estic molt trista i només faig que plorar. Estar entretinguda m'anirà molt bé!

La meva ginecòloga em diu que això del S.Edwards és una loteria.... que ara faci net, esperi tres regles... i a començar de nou!

Alguna de vosaltres li han detectat en algun abortament S.Edwars? Que us han recomenat?

Jo estic a la espera del resultats del fetus.... i depen del que surti, la meva gine em va dir que potser fariem alguna prova....

Molts petons i ànims a totes! Som unes campiones!! >.-<: >.-<: >.-<:

MUAAAAAAAA


Buf quina història, em sap molt greu que hagis hagut de passar per algo així, però espero que totes les proves et surtin bé i ben aviat estigueu amb ànims de tornar-ho a provar!!

Jo ara estic de 28 setmanes, i m'està semblant l'embaràs més llarg de la història, després d'una pèrdua costa agafar confiança però vaja, que està anant tot força bé al marge d'algunes cosestes amb la tiroides, sucre....

Ànims bonica, ja ens expliques que t'han dit i si necessites desfogar-te aqui estem. Una abraçada molt molt forta!!
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: emfer » dt. gen. 17, 2017 8:59 am

Elantris, Amanda 2016... molts ànims també per vosaltres, què malament es passa en aquests moments i com costa trobar el consol. Espero que ben aviat ens doneu una bona notícia, de veritat de tot cor. Una abraçada!

Lluitadora enhorabona!! 18 setmanes ja (bé, ara potser alguna més). T'entenc perfectament amb l'angoixa de no notar-te el bebè, jo vaig anar vàries vegades a la llevadora només a que me l'escoltés per saber si estava viu... i ara que me'l noto em fico nerviosa quan fa estones llargues que no es mou i em vaig burxant la panxa fins que el desperto, ja veuràs després quan neixi no hi haurà qui l'adormi zz:-) zz:-) . Ens toca passar l'embaràs com bonament puguem, però crec que un punt de nervis i angoixa és impossible no tenir-lo, tot i així segur que anirà tot genial i quan no ens n'adonem ja tindrem aquí els nostres bebès!
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dt. gen. 17, 2017 12:48 pm

Ostres NOMELOPUEDOCREER quin patir.... Ets de Granollers? a Granollers hi ha bon equip de ginecolegs...

ELANTRIS, com estas?

Jo de moment esperant la regla... no se quan vindrà despres del raspat així que paciència....
Avatar de l’usuari
Elantris
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. oct. 05, 2015 9:38 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Elantris » ds. gen. 28, 2017 8:38 am

Amanda, doncs mira no sé com estic. He tingut una mica de lio familiar i la veritat és que no he tingut gaire temps per preocupar-me de mi.
Ahir vaig treure un coàgul bastant gran i dilluns tinc revisió. Espero que no m'hagin de fer un altre legrat....

I vosaltres que tal?
28/9/15 Inici
18/1/16 TE+ 12DPO-8/2/16 Cor a 118 bpm, 5'1 mm, 6+5set. 2/3/16 Retingut de 9+4 al dia 10+1
1/12/16 TE+ 19/12/16 2mm a 105bpm .14/1/17 Retingut de 9+3 al dia 9+6
14/5/17 TE+ 9DPO
24/1/18 :love:
1/6/20 nova cerca!
03/01/2021- TE+ a 12DPO. 4/01/2021-8+1 Retingut de 7+2, avort 16/02 a les 10setm
07/21 FIV -
4/11/21 FIV + blasto 5dies
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » ds. gen. 28, 2017 8:55 pm

Veuras que la revisio anira be!!

Us faran proves?

A mi em va venir ja la primera regla postraspat i literalment.... m'he desangrat!!!! 3 dies seguits sense parar... mai havia tingut una regla aixi... les he passat canutes!

Ara refent-me i res... esperar que passin les dos regles i imagino que ho tornarem a intentar. De moment dilluns tinc analitica
Avatar de l’usuari
neith
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 53
Membre des de: ds. oct. 01, 2016 4:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: neith » dg. feb. 05, 2017 6:51 pm

Hola noies,

Em presento en aquesta part del fòrum, el novembre passat em vaig quedar embarassada al segon intent, i ja a la primera visita amb la gine ens va dir q no es veia embrió, ens va donar visita per la setmana següent i res, ou buit i si no ho expulsava per mi mateixa parlaríem a veure què es podria fer. Per sort a principis de desembre ho vaig expulsar tot, les pèrdues em van durar fins nadal. Va ser el meu segon avort, ja que l'any 2015 vaig tenir un altre.

Però cap al 13 de gener ja em va venir la primera regla post avortament i tb vaig tenir visita amb la gine que em va donar llum verda, i ja sóc aquí amb el meu primer cicle de cerca. A veure que passa aquesta vegada. Tinc molta por a que passi el mateix o alguna altra cosa, suposo que com tomes les que hem patit un avortament.

Molta sort a totes! :-()-)

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::