Dubtes avortament....raspat i cariotip d'embrió?

[marttape]

Bon dia...us escric plena de pena, de por....i de dubtes.

M'acaben de confirmar que l'embrió s'ha aturat...estic de 9 setmanes. Divendres em van fer una eco i van dir que no tenia bon pronòstic perquè el cor no bategava bé (bradicàrdia).....hem passat un cap de setmana dur. És el meu primer embaràs després de 5 IAs, portem molt cansament i divendres em va sortir tot de cop....la pena, la por, el cansament, la ràbia....

Avui ens han confirmat que s'ha acabat. Jo volia esperar i que el meu cos expulsés sol. Deixar aquesta part a la natura després de tot el que hem fet per aconseguir-ho era com reconciliar-me amb el meu cos. Però a l'hospital ens han dit que si fem un raspat farien el cariotip de l'embrió. Això em genera molts dubtes.....podríem tenir informació valuosa cara un proper embaràs? Jo tinc el meu cariotip fet, el meu marit no. Fer-ho és una analítica, no una intervenció com seria el raspat.

Tinc por de portar malament la recuperació...de passar per quiròfan i que no compensi perquè no s'obtingui informació important de l'embrió....no sé què fer....

Amb el disgust no sé si puc pensar clar...tinc un paper per anar a urgències quan em decideixi... quina merda de moment...

[carbasseta]

Ostres Marttape!

Em sap molt greu que estiguis passant per tot això :-( És molt dur tenir un avortament, i encara ho ha de ser més després de diversos tractaments d'RA.

De cariotips jo no en tinc ni idea perquè no me'ls van fer mai, però pots anar a urgències i que et diguin si a la SS te'l mirarien o quines proves podrien fer i quina opinió en tenen ells. No crec que després de la visita t'hagis de decidir al moment, sempre pots dir que deixaràs fer al teu cos encara que després canviessis d'opinió. I si et fa cosa per si t'has de decidir llavors, primer pots provar de trucar a veure què et diuen.

Entenc perfectament aquesta sensació de no poder pensar ni decidir res. Hi ha dones que necessiten actuar ràpidament i fer raspat i d'altres que necessitem més temps i deixar que el nostre cos faci. Triis el que triis estarà bé, el més important és que els dos us cuideu emocionalment i que tu et cuidis físicament.

Molts ànims bonica!

[marttape]

Gràcies carbasseta...és veritat que necessito una mica de temps, tens raó

L'avortament me l'han detectat a la SS perquè la IA me la van fer allà (Hospital del Mar), ells m'han donat aquesta opció del raspat i el cariotip, precisament per això tinc els dubtes....L'embrió és d'unes 6-7 setmanes i no tinc clar que tot i fer-ho puguin treure prou material com per fer les analítiques. Passar per quiròfan per res em fa por.

Ara a la tarda aniré al meu gine de sempre a parlar-ne amb ell amb calma.... Ja us diré.

[Bea]

Hola marttape,

Ho sento molt. És difícil aconsellar, però jo et diria que fessis tots dos cariotips, de l'embrió i del teu home. Et pot donar informació important. El teu home pot tenir un cariotip normal però una segregació espermàtica anormal (això es veu clarament al FISH, prova molt més cara). Si el cariotip de l'embrió és normal, descartes i t'estalvies el FISH. I si està alterat es pot investigar més en la linia correcta.
Respecte al quiròfan, és una sedació, no fa cap mal, despertes de seguida i marxes cap a casa. El risc és mínim.
Pensa també que deixar que el teu cos expulsi de manera natural no és garantia d'estalviar el raspat, és comú que quedin restes, a mi em va passar i vaig acabar en raspat igual.
En tot cas, no cal que decideixis ara mateix, agafat el teu temps.

[mera_83]

marttape guapa, he vist el teu post i no m'he pogut estar d'escriure't... jo vaig passar pel mateix fa 3 setmanes. A la setmana 7 em van dir que l'embrió era petit i batec era lent i a la 8 em van confirmar la notícia... Van ser duríssims aquells dies... En el meu cas venia d'una FIV i, la veritat és que quan costa tant l'embaràs és encara més injust que ens toqui viure aquestes coses... Jo ho vaig passar molt malament els primers dies, per la pèrdua però també per la por i l'angoixa de tornar a passar tot el procés... Tu vens de moltes IA, segur que tens emocions similars...

Pel que fa a l'avortament, és difícil aconsellar, jo la veritat és que en tot això faig sempre cas dels metges... En el meu cas jo el mateix dia que em van dir que s'havia parat me'n vaig anar a urgències... ja que, sí que s'havia parat però el meu cos no havia fet res per treure-ho i no volia donar-li més voltes... suposo que en RA com a més ens donen progesterona doncs ens aguanta l'embaràs... Però cadascú és un món... tu pren-te el teu temps...

A mi em van recomanar medicació i em van posar una dosi de misoprostol i al cap d'un parell d'hores vaig començar a expulsar-ho... Va ser duríssim, em va pujar molt la febre en un moment, tremolors, vòmit i mai havia tingut dolors tant forts... i no vaig acabar traient gaire cosa... al cap de quatre dies sense donar-me res més el meu cos sí que va dir que fora i amb dolors fortíssims ho vaig treure tot i no em va caler res més... T'he de dir que quan vaig anar al control a l'hospital li vaig dir a la metgessa que allò havia estat una tortura i que si ho tornava a viure demanaria un raspat... ells em van dir que era el millor per mi ja que, millor no fer cap intervenció a la matriu i que la recuperació és molt més ràpida... A mi m'havien dit que eren dolors de regla forts però per mi no va ser això, per mi van ser uns dolors inaguantables, diuen que com contraccions del principi de part... Tot i això, ara passats uns dies penso que vaig fer bé perquè va anar bé i perquè en dos cicles podrem tornar a intentar-ho...

L'avantatge del raspat és que no te n'assabentaràs de gaire cosa i a més si et fan cariotip de l'embrió doncs obtindràs informació! A mi el raspat només me'l van proposar en cas que fallés la resta... I vaig fer cas al que em van dir tant la gine privada, com la llevadora, com la gine d'urgències... Però si m'haguessin dit cariotip crec que hagués dit que sí!

És difícil aconsellar... fes el que tu sentis i el que escullis ben fet estarà! Molts molts ànims guapa! Veuràs com quan s'acabi tot, tornaràs en forces a la teva lluita! Això és un pal més al camí però no és el final!

[Majka]

Primer de tot dir que hem sap greu. Són moments molt durs.
Et comprenc perfectament ja que vaig passar pel mateix fa 5 anys. No venia d'una IA, però vaig tenir petites pèrdues a les 6 setmanes i al anar al hospital hem van confirmar que no hi havia batec i no havia evolucionat l'embrió. Aixó era de nit i al dia següent a les 8 h hem van ingressar i hem van fer el raspat (sense cariotip).
La veritat és que ho vaig agrair, va ser una manera més de passar pàgina. Treure'm-ho de sobre el més ràpid possible i no haver d'allargar aquest pas molts dies més. De la intervenció no recordo res, vaig entrar amb la llitera i hem van sedar de seguida, quan hem vaig despertar ja havia passat tot.
I és veritat que vaig passar uns mesos de dol abans d'estar preparada per tonar-ho a intentar. Però si et serveix als sis mesos ho vam tornar a intentar i ara tenim una nena preciosa.
Espero que el proper cop tot vagi rodat i que et serveixi la meva experiéncia.
Petons!!

[Jomateixa82]

Hola Marttape,

Primer de tot em sap molt greu pel que estàs passant... Jo també vaig tenir un avortament, i per mi va ser molt dur... No hi entenc gens sobre el cariotip, jo no he tingut de passar per tractaments de fertilitat (que ha de ser molt dur també) però d'entrada diria que qualsevol informació que es pugui obtenir pot ser valuosa en un futur, no?

T'he volgut escriure, primer per donar-te ànims, i segon per explicar-te la meva experiència en el lagrat. Jo vaig tenir un avortament espontani, vaig passar de tenir pèrdues molt lleus i que a les ecos es veies embrió més petit del normal, però amb bona freqüència cardiaca a directament contraccions i sangrat molt abundant (estava de 7 + 5). Al arribar a urgències em van dir que ho havia expulsat gairebé tot (menys d'una hora de sagnat, o menys de mitja, però moooolt abundant, no em podia ni aixecar del WC) i que podia "triar" entre legrat o esperar a veure com ho anava eliminant el meu cos, que la majoria ja l'havia expulsat de cop. Com ja t'han dit és una elecció molt personal, i només tu saps quina pot ser millor per tu , o millor dit, vosaltres, que els homes també hi són. En el meu cas sabia que a mi se'm faria molt dur seguir amb pèrdues ves a saber quan de temps sabent el que significaven i vaig imaginar que pel meu home també (ell és super patidor per tot el relacionat amb la salut) així que vam optar per legrat. Com ja t'han dit també, la intervenció és senzilla (crec, vaja), i va ser molt ràpid. La recuperació (almenys en el meu cas) va ser també molt ràpida. Després del raspat no vaig sagnar gairebé (cerc que hi ha noies que sí ho fan, i pot ser que bastant).

Sobre si és millor raspat o no de cares a un nou embaràs, no sé què dir-te, nosaltres vam esperar 3 mesos a tornar a provar-ho (ens ho van recomanar per recuperació física i per haver fet el dol) i llavors van trigar 4 mesos més (cal dir també que psicològicament jo no estava massa bé i no va ser fins a tenir una preocupació major que vaig desconectar i aconseguir l'embaràs. De totes maneres, no crec que aquest sigui un motiu per plantejar-te una opció o altre, perquè si et passa com a mi no volia un nou embaràs, volia el que havia perdut

Com ja t'he dit ànims i una forta abraçada.

[marttape]

Noies....moltíssimes gràcies per les vostres paraules....quina merda que siguem tantes les que haguem de passar per això.....és horrible.....

Hem decidit fer raspat. Anirem aquesta tarda a través d'urgències de l'Hospital del Mar, i a veure si tenim sort i no hem d'esperar massa. La veritat és que em trobo perfecte....és estrany perquè el meu cap i el meu cor estan trencats, però el meu cos encara no s'ha adonat i a vegades sembla que tot sigui un conte, que no m'estigui passant. Quina desconnexió cos-ment, és tremendo.
Estic contenta de trobar-me bé perquè en realitat fa més fàcil l'espera, però és dur també.

Tenir l'oportunitat de saber alguna cosa més amb l'anàlisi del cariotip de l'embrió és una oportunitat que el fet de venir de reproducció assistida pot ser important....ja ens han avisat que és molt difícil que trobin res,però no ens volem quedar amb el dubte per si de cas ens va bé pel futur....vull arribar a un nou embaràs i poder estar una mica "més tranquil·la" de que és difícil que això em torni a passar....en fi...sé que venen temps durs.....però confio en estar bé aviat i seguir perseguint el nostre somni.

Una abraçada molt gran i molta força a totes.

[carbasseta]

Molta força marttape!

I molta sort amb el cariotip i el proper tractament!

[mes]

Jo vaig passar per un raspat per aspiració a la setmana 11 (l'embrió se'm va aturar a la 9 i uns dies), i quan em va arribar la carta amb el resultat de l'anàlisi cromosomàtic em posava que no havien obtingut una mostra clara. Menys mal que la ginecòloga que em va atendre durant el raspat ja m'havia explicat que acostuma a passar... Perquè m'imagino la decepció que haguès tingut en llegir la carta si no m'hagués esperat aquest resultat.

Poc després vaig anar a la clínica de fertilitat on em van portar amb el primer fill, i en explicar-ho, em van dir que la mostra s'ha d'agafar abans de fer el raspat...

Ni idea, t'ho explico per si pots demanar més informació als teus metges...

A mi no em van donar opció a expulsar pel tamany. Només puc parlar del raspat, si al final t'hi decidides només donar-te ànims i dir-te que no fa mal físic, l'altre mal, el del cor, ja sabem que és una altra cosa, però se supera!

Una abraçada!

[marttape]

Hola noies, motles gràcies per compartir les vostres experiències, deixo aquí la meva per si de cas por ajudar a algú.

Finalment em van fer el raspat ahir. Al fer-me la eco de control la gine va dir que estava molt malmès i que no podia dir-me de quantes setmanes era, però els informes deien que era de 7 setmanes.
En realitat van intentar fer-me el raspat dilluns però van haver urgències i no va poder ser. Em van donar medicació per intentar un explulsiu pel meu compte però res de res...el meu cos no va reaccionar. Així que al final raspat ahir.
Sedació total i una horeta. Després 4h de repòs i cap a casa. Em trobo bé, una mica remoguda però res més.
M'han recomanat 3 dies d'ibuprofeno cada 8h i vida tranquil·la, en un mes he de tornar per un control.

mes: ja compto que serà difícil treure prou material per l'estudi, però per intentar.ho que no quedi!

Ara el dia 11 tinc cita per informar-me sobre FIV a la SS espero que el descans després de l'abortament vagi bé i carreguem piles per seguir lluitant.

Una abraçada ben gran a totes.