::: Escola sense notes?

[Gisela010]

Durant aquest final de curs la consellera d’ensenyament ha anunciat que el proper curs a les escoles es tornarà als butlletins de notes però sense notes. M’explico, enlloc d’indicar qualificacions numèriques de l’1 al 10, el vailet rebrà un informe amb frases on mai s’indicarà si ha suspès. En certa forma, tot i el vernís d’innovació defensat per la consellera, s’està repetint el passat progressa o no adequadament.

El model pedagògic que hi ha darrera tot això és l’anomenat per competències, on ja no s’avaluarà tant matèries i coneixements estudiats sinó més les habilitats demostrades pels infants, és a dir es valorarà més qui sembla que sap aprendre tot i que potser no aprengui gaire. Per tal d’assolir tot això caldrà que els docents treballin més hores, amb més ganes i amb més formació en aquestes teories pedagògiques de l’aprenentatge fàcil, feliç i fugaç.

Com a professor durant més de vint anys veig que la història es repeteix un i altre cop. Fa dècades que hi ha uns teòrics de l’educació que dissenyen coses des d’un despatx allunyat de l’aula. Molts d’ells s’entesten a rebaixar més i més els coneixements a exigir assegurant que cal més educar en habilitats i competències. Argumenten que, en la societat del futur, les habilitats serviran més que els coneixements estudiats. El problema és que el futur és incert, o potser la consellera consulta a endevinadors xarlatans més que a professors amb experiència? Potser la consellera vol endegar una gran i creativa revolució pedagògica que caurà majoritàriament sobre els docents però poc sobre l’administració i les famílies. El greu del cas és que sense ensenyar coneixements contrastables, aquests alumnes del demà no podran ser innovadors amb coneixement de causa. La pregunta clau a la consellera és, aquesta revolució garantirà que continuem ensenyant els ja baixos continguts actuals? Sols cal que ens digui un sí o un no verificables.

Article d'opinió d'en David Rabadà i Vives / AMIC

I vosaltres, què en penseu?

[elia1733]

No estic ben bé d'acord amb tot plegat però el que sí penso és que qui som nosaltres, els mestres, per decidir si un nen té un 10 o un 8 d'una assignatura. El fet que no hi hagi notes a mi m'agrada. Crec que l'informe hauria de constar d'un escrit que hi pogués haver una comunicació amb els pares de molts aspectes, no només dels continguts o aprenentatges.
Per altra banda, "els ja baixos continguts actuals" em sona a una ensenyança del segle XIX. Tant importants són els continguts que hem de maxacar als infants i fer-los engollir tot el que es pugui? Les taules de multiplicar ja es fan seriosament a segon, les restes portant...un conjunt de continguts que no tots els alumnes estan preparats per entendre! Les proves Acl i les de fi de cicle una barbaritat! Cal que els infants aprenguin tantes coses moltes d'elles de poca importància? o que més endavant podran aprendre amb més facilitat?
I el que necessiten els nens i les nenes qui ho decideix? No som capaços d'escoltar les seves necessitats que són moltes i que l'escola no és capaç d'atendre. El problema de tot això és que els mestres ensenyem copiant el model que hem vist, és a dir reproduint l'ensenyança del segle passat, i això és molt trist perquè la societat ha canviat molt! Falta molta formació per part de tots. A l'escola hi ha una diversitat molt rica de nens i nenes cadascun d'ells amb unes necessitats, aptituds, interessos ben diferents i que hem de ser capaços de poder gestionar. L'escola ha de ser un lloc motivador, curiós interessant i ric d'aprenentatges de tota mena. Actualment l'escola és avorrida, molts infants van a l'escola perquè toca i se'ls fa feixuc el dia a dia. Quina llàstima! El futur de l'escola em preocupa. I em preocupa que el meu nen de 5 anys em digui molts matins que no vol anar a l'escola que només fan feines....Amb 5 anys ja s'ha de llegir i escriure, resoldre problemes... però jo no tinc cap interès perquè el meu fill llegeixi. Ja ho farà quan estigui preparat. Vull que sigui feliç i que tot arribi en el moment oportú.
Fa 15 anys que sóc mestra. Intento formar-me sempre que puc i ho continuaré fent. M'encanta ser mestra i faré els possibles per educar escoltant als infants. Actualment estic desil·lusionada amb l'escola actual, però confio que poc a poc vagin canviant les coses i que la societat i l'educació s'adoni que els trets van per una altra banda.

[marina797]

Estic totalment d acord amb aquesta darrera entrada. Jo sóc professora de secundària i és un sense sentit que, de la petita part d'alumnes que estan intessats en les classes, tan sols una minoria ho fan per interès i no únicament per la nota. Han de canviar moltes coses en aquest sistema nostre, a primària i a secundària, que són les etapes obligatòries. El canvi, efectivament, comença per nosaltres mateixos com a docents i com a societat.

[madame3]

Aquest article penjat és típic d'una mentalitat rígida i exigent cap a un mateix i als altres.

Ensenyar és mostrar que hi ha coses per a aprendre, que aprendre és apassionant si es té l'interès per a aprendre. Si a mi no m'agraden les matemàtiques i en canvi sóc molt bona en arts plàstiques, per què se li dóna més valor saber fer una derivada que saber fer un dibuix artístic d'anatomia? Qui decideix què és bo per a aprendre i què no? Efectivament, com apunta elia, alguns volen una escola en la què formin soldats per a treballar en fàbriques que no els facin pensar ni qüestionar, només aprendre com a lloros. Encara no s'han assabentat que no cal saber-se els rius de tot el món, que si me'n vaig a Viena ja veuré en quin riu em puc banyar, ni em cal entendre una derivada si mai la faré servir per a pintar. O potser sí, però serà pintant que descobriré la màgia de la derivada.

Aquest autor de l'article es pensa que per tenir vint anys d'experiència ja té autoritat suficient per a criticar tot el que se surti dels seus paràmetres. No dic que tot això que volen emprendre a la Conselleria funcioni, però segur que no funcionarà si hi segueix havent professors carques reticents al canvi, reticents, oh quina casualitat, a APRENDRE. Aprendre que hi ha altres formes de fer les coses, aprendre que es pot aprendre despertant interès, plantejant situacions a resoldre… Jo a l'escola no vaig aprendre RES, a l'institut més o menys, i només vaig aprendre del professor que va mostrar amor i passió per a la seva assignatura, i de les assignatures que m'interessaven més. La resta, va ser un periple, un tràmit a acabar el més ràpid possible per a fer el què realment m'agradava fer.

Referents: José Antonio Marina, Sir Ken Robinson, Borja Vilaseca, aquest últim està en vies de muntar una escola amb aquests nous conceptes.

[elia1733]

Molt bé!
Gràcies pel vostre recolzament. Quina sort que hi hagi moltíssima gent que pensa com jo. Això és el que fa que continuem lluitant per fer el que ens agrada, ser mestres i lluitar per poder arribar a ser el mestre que necessita l'alumnat.

[harry56]

que no hi ha manera vull actualitzar el primer ticker i no puc el codi es




gclub