CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

Llibres, tallers..

què ens ha semblat?

m'ha encantat!!!
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat molt
0
No hi ha cap vot
m'ha agradat, està bé
4
100%
ni fu ni fa
0
No hi ha cap vot
no m'ha agradat gens
0
No hi ha cap vot
 
Vots totals: 4
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. maig 10, 2017 12:01 pm

Em podeu posar de quin a quin capítol va el volum I, el volum II i el volum III?
He vist que en la versió que tinc jo no apareix aquesta divisió i no sé si ja he llegit tot el volum I o no...
Merci.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dc. maig 10, 2017 12:03 pm

ei Martina!! que bé que ja hagis comentat! >.-<:

jo us he de confessar que ja em vaig acabar el llibre fa uns dies, es llegeix bastant ràpid... però vaig anar fent esborranys dels comentaris així que ara els poso tal qual els vaig escriure, com si aquí no hagués passat res :content:

Raqueleta, ara no tinc el llibre davant, si no t'ho han posat ja després t'ho miro! :ok:

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART

doncs com més llegeixo més sentit li trobo al títol del llibre, traduït com a "Seny i sentiment" :content:
(i gens com a "Sentit i sensibilitat" :ufs: )

i és que conforme vas coneixent els personatges els pots anar etiquetant segons si pertanyen al grup de persones que es caracteritzen pel seu seny, el seu sentit comú... o a les que es deixen dominar pels sentiments i les emocions. Em sembla una distinció molt marcada que fa l'autora, potser massa, no? ja que les persones no som tan blanc o negre... i potser a una persona sí que li pot predominar més d'una d'aquestes característiques però a tots els personatges??? (o la majoria)

m'ha fet pensar en "Orgull i perjudici" que també es basa en com aquestes dues característiques influeixen en les decisions i les vides dels protagonistes però potser els personatges són més complexos... a "Seny i sentiment" és tot massa simplista (almenys de moment)
...però potser també és perquè és la primera novel·la de la Jane Austen i després ho va anar millorant? :content:

sobre la trama en sí, poques novetats respecte a altres obres de l'època: vida ociosa de gent benestant que ocupen el seu temps passejant, llegint, tocant música i fent-se visites entre ells ;-))) com que poca feina tenen tot ho han de comentar i qualsevol detall és "marujeo" instantani... i clar, també hi ha el tema dels casoris: com col·locar millor les filles, valorar els homes segons les rentes de tantes lliures l'any que tenen (flipo com tothom està assabentat de les rentes de tothom) etc............... En aquest cas, les protagonistes són més guais i no valoren tant aquestes coses, la mare Dashwood com que és del "Sentiment Team" no pensa tant en aquestes coses quan veu els pretendents de les seves filles... i les filles... de moment la Marianne ("Sentiment Team") s'ha enamorat del Willoughby ("Sentiment Team" també) que no està massa clar si és aigua clara, no? perquè acaba desapareixent del mapa, no se sap si estan promesos o no....... en canvi l'Elinor ("Seny Team") tot el contrari, li agrada l'Edward Ferrars ("Seny Team" també)... i just s'acaba la primera part quan s'assabenta que està promès amb una altra!!!! (un altra que és "Sentiment Team" total!!)

doncs veurem què passa a partir d'ara, si el Willoughby reapareix.... si l'Edward Ferrars dóna alguna explicació sobre aquest prometatge que no havia anomenat mai.... o si els Teams es barregen una mica! :r)


Martina a mi també em va cridar l'atenció la manera com parlen entre ells els personatges, sempre tan educats i formals... però és que entre les germanes també! i quan algú és més "informal" ja en donen l'imatge com de maleducat, etc no? com passa amb la Sra. Jennings...
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Martina20 » dc. maig 10, 2017 9:06 pm

Raqueleta, la primera part és fins el capítol 22
La segona part va del capítol 1 fins al 14', o sigui 14 capítols en total. A la teva versió crec que deu ser una cosa com del 23 fins el 36. Suposo que la teva versió com que no divideix les parts el capítols van seguint i no posa el comptador a 0 (per dir-ho d'alguna manera)
I la tercera la resta de capítols...

Ai no sé si t'hauré ajudat <:-) <:-)

Bona nit!!!

Spoilers

Ametista m'ha agradat molt que comentessis el títol perquè no m'havia fixat amb aquesta divisió tan marcada dels personatges entre el seny i el sentiment... el coronel Barton que serà? Segurament sentiment perquè n'està de la Marianne però de moment sembla de seny tan seriot. Jejeje
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. maig 11, 2017 8:06 am

Martina20 ha escrit:Raqueleta, la primera part és fins el capítol 22
La segona part va del capítol 1 fins al 14', o sigui 14 capítols en total. A la teva versió crec que deu ser una cosa com del 23 fins el 36. Suposo que la teva versió com que no divideix les parts el capítols van seguint i no posa el comptador a 0 (per dir-ho d'alguna manera)
I la tercera la resta de capítols...

Ai no sé si t'hauré ajudat <:-) <:-)


Sí, sí, ha quedat ben clar! Gràcies.
A mi no em posa el comptador a zero, no, de fet, ja vaig pel capítol 29, així que ja puc comentar la primera part.
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dl. maig 15, 2017 2:28 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA PRIMERA PART

Coincideixo amb el que s'ha dit que al principi presenta massa personatges de cop i no acabes de saber qui serà el punt central de la història. Fins a arribar a les veritables protagonistes passa per molts personatges, amb bastant detall, i sense massa necessitat ja que no tornen a aparèixer (o com a mínim de moment no han tornat a aparèixer i ja porto més de la meitat de la novel.la llegida).

M'ha resultat curiosa la forma de menjar el cap de la Fanny, la Sra. Dashwood, cunyada de les protagonistes, i la forma de deixar-se convèncer i autoenganyar-se del seu marit. Ell, per a complir la promesa que va fer al seu pare moribund, primer pensa en donar mil lliures a cadascuna de les seves germanes (mig germanes, com no para de recordar la seva dona) i va baixant conforme la seva dona li va inflant el cap. Després de parlar amb ella, vol donar cinc-centes lliures a cadascuna; després pensa que millor pagar una pensió vitalícia a la mare de cent lliures a l'any, ja que elles tindran una bona suma quan ella mori; després ella li fa veure que segons el que visqui la mare la quantitat total a pagar seria un abús ("si te fijas, la gente siempre vive eternamente cuando hay una pensión de por medio"); després parla d'ajudes ocasionals, com un regal de cinquanta lliures de tant en tant i acaba dient que l'ajuda serà buscar una casa petita i còmoda per a elles, ajudar amb el trasllat, enviar regals de pesca i caça, etc., cosa que tampoc fa quan finalment marxen a viure a una altra casa. I tot això sense cap càrrec de consciència i sense veure que s'està deixant enredar per la seva dona...

La vida que portava la gent més o menys benestant en aquella època no deixa de sorprendre'm. La família protagonista no és ni molt menys rica però poden viure de rendes i sense fer absolutament res en tot el dia més que pintar, passejar, tocar el piano, fer visites socials i altres activitats d'oci. No es diu, però queda clar que alguna persona de servei tenen i que no s'han ni d'ocupar de les tasques domèstiques...

En aquesta primera part, les dues germanes més grans s'enamoren i les seves relacions no poden ser més diferents i ben d'acord amb el que són elles. Per una banda, l'Elinor i l'Edward, que es mostres més aviat freds i que, quan ella marxa a viure lluny el tema acaba bastant descafeïnat, sense un comiat emotiu, sense cartes ni res. I per l'altra banda, la Marianne i el Willoughby, que es veuen més apassionats. Com deia l'Ametista, uns són de seny i els altres de sentiment. Ja la forma en que es coneixen uns i altres fa veure com serà la relació, l'Elinor i l'Edward es coneixen per contactes (és el germà de la seva cunyada) i la Marianne i el Willoughby es coneixen perquè ella cau, ell la rescata i la porta en braços fins a casa seva, molt romàntic i agosarat per a l'època.

M'ha agradat el discurs de la Sra. Dashwood, "no creo que ninguna de mis hijas vaya a incomodar al Sr. Willoughby con intentos de atraparlo. No es una ocupación para la que hayan sido criadas. Los hombres están muy a salvo con nosotras, sin importar cuán ricos sean". En una societat on fer un bon matrimoni era gairebé el més important, el que algú es valori i valori les seves filles més enllà d'això em sembla com per a remarcar-ho!

En aquesta part hi ha també dues "fugides" imprevistes i que tindran la seva importància, primer la del coronel Brandon i després la de Willoughby, casualment tots dos pretendents de la Marianne. I què diferents les reaccions de la Marianne a les de la seva germana quan va haver de dir adéu a l'Edward!
La marxa de Willoughby deixa una mica sorpreses a la mare i a l'Elinor, però no gosen preguntar-li res a la Marianne. Parlen de respecte, però a mi em sembla més aviat falta de confiança, no?, tanta reserva entre una mare i una filla...

Un temps després, apareix l'Edward de visita, però no sembla ni que ell ni l'Elinor s'alegrin massa de veure's. Un cop més, tot és molt fred. Ell porta un anell amb uns cabells enrotllats (a mi em fa cert repelús aquest detall suposadament romàntic, jajaja) i diu que són cabells de la seva germana mentre que l'Elinor i la Marianne creuen, cadascuna per la seva banda, que són cabells de la Marianne. Durant tota la visita, diuen que l'Edward està molt estrany...

La resta de personatges són una mica exagerats. La Sra. Jennings i la seva filla, la Sra. Palmer, alegres, despreocupades i una mica bocamolles. El Sr. Palmer, que viu a un altre món i que passa de tothom, especialment de la seva dona i que no para de fotre "zasques" a la seva sogra. L'altra filla, la Sra. Middleton, que és una mica seca i estirada, tot el contrari del seu marit, sir John, que el pinten molt "dicharachero" i que sempre vol gent al voltant (perquè s'avorreix amb la seva dona, sospito jo!).

Acaba aquesta part amb el descobriment sorprenent que l'Edward ja està compromès amb una altra noia, la Lucy Steele, que casualment és cosina de la Sra. Middleton (mira que hi ha gent al món i tot queda en família...). És un compromís secret, de fa ja uns anys i que podria explicar la fredor de la relació de l'Edward i l'Elinor. Resulta que els famosos cabells de l'anell eren de la Lucy!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. maig 22, 2017 10:34 pm

Bones!
Ja fa uns dies que vaig acabar el primer volum, però no he tingut temps de llegir-me els vostres comentaris i preparar-los amb els meus apunts.

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA PRIMERA PART

Primer de tot, quin canvi, no? és a dir, l’estil d’escriptura és diferent, però el vocabulari també, al ser també un llibre de fa més anys, i també els personatges i el seu context són molt diferents. Realment, fins avançada aquesta primera part pensava: “quina xorrada de problemes teniu, noies, tinguéssiu els de la mare del Jacob!”.
Després, m’he anat ambientant. He anat recordant i assumint el “caràcter anglès” de l’època, les normes no escrites, l’etiqueta, el saber o no saber fer. Com diu la Martina, és l’art de passar la vida sense fer res, avorrit suposo que també, perquè els personatges que diuen que tenen feina no sé si treballar treballen molt. També, que l’objectiu principal del jovent d’aquella època era fer una bona boda, ja fos amb sentiments o sense sentiments pel mig. Però la manera d’entendre els sentiments era ben bé diferent a avui en dia. Ara primer hi ha una atracció sensual o sexual, i després vas veient afinitat de caràcters. En aquella època per descomptat les dones i el plaer no anaven lligats, almenys en la literatura. També cal destacar que normalment es llegeix sobre classes benestants, on l’interés per tal música o pintura pot esdevenir un punt a favor o en contra.
També hi havia els interessos econòmics i ser de bona família o no.
A l’hora de parlar dels sentimentalismes, l’autora vol reflectir dues maneres de fer: el del cor i el de la raó. El cor està assumit en el personatge de la Marianne, mentre que el de la raó és l’Elionor. Com diu l’Ametista, d’una forma massa extremista, perquè la gent no som blanc o negre, però no sé on he llegit que l’autora volia ironitzar sobre els sentimentalismes, sobre tots aquests temes, i potser per això en fa el que en alguns moments sembla una caricatura d’un caràcter, una exageració.
En un principi, jo seria més de Marianne, però al final de la primera part començo a entendre l’Elionor.
Hi ha algunes frases que són una perla...
“ Una dona de 27 anys no pot esperar a inspirar o sentir amor, si de cas, fer d’infermera” Dit per la Marianne. Clar, llavors als 27 s’era més gran que no pas ara.
“Si parles tot en un dia, ja no sabràs que dir” dit per Elionor a Mariane, quan aquesta es coneix amb Willoughby.
Amb qui no puc és amb la Sra. Jennings, xafardera desmesurada, i com l’etiqueta no deixava que se li pogués etzibar un moc perquè callés.
També em costa de trobar símil a l’actualitat en el tema de la “correspondència epistolar” que assegura un prometatge, realment eren molt ingenus tots, no? Ara seria uns wattsapps? Jeje
Per altra banda, m’imagino una reunió... tots encotillats asseguts amb l’esquena recta prenent el te sense fer soroll.
El sr. Willoughby marxa perquè de sobte no es vol comprometre? I l’Edward, otro que tal, que serà cert del que li diu la Lucy a l’Elionor? Totes dues germanes tenen una “pèrdua”, i les dues ho viuen de forma extrema, jo crec que un terme mig entre una i una altra seria el millor.
I el Sr. Palmer? Com és que s’hi va casar, la seva dona? Per què no tenia més remei? Per posició social? O potser perquè és una escenificació imposada que quan estan a casa no fan?
Quan l’ametista comenta que l’ha fet pensar en “orgull i perjudici”... jo pensava que m’equivocava i realment havia llegit aquest llibre, perquè les situacions són bastant similars, tot i que no recordo si els personatges eren més complexos.


Bé doncs, a continuar llegint!!!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen) SEGONA PART

EntradaAutor: ametista » ds. maig 27, 2017 4:03 pm

ui, vaig una mica tard a comentar la segona part, si ja gairebé toca comentar la tercera!

com ho porteu? jo ja tinc la peli preparada per mirar-la quan pugui! :()()::::

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA SEGONA PART

En aquesta segona part les germanes van a Londres a casa de la Sra. Jennings i al principi es passen els matins tombant i deixant targetes de visita perquè la gent sàpiga que són a la ciutat.... i per les tardes s'estan a casa esperant cartes o visites! buf, quina vida, jo crec que no podria, eh? :content:

només arribar la Marianne només fa que esperar veure o trobar el Sr. Willoughby, fins i tot li escriu més d'una vegada però no en sap res fins que coincideixen en una festa... on confirmen que és un capullo integral :ufs: i encara més amb la carta que li envia després, on dóna a entendre que no havia tingut res amb la Marianne i confirma que està promès amb una altra noia :ufs: la Marianne s'ho passa fatal però almenys sembla que cap al final comença a mirar-se al coronel Brandon amb uns altres ulls... pot ser?

l'Elinor... pobra... quins esforços ha de fer per mantenir la compostura davant de la Lucy... i de tothom, de fet, amb tot el tema de l'Edward! ...que la veritat, no entenc massa què passa, la Lucy diu que està compromesa amb ell i en canvi li diuen a l'Elinor que està compromès amb una altra? ...i quan coincideixen tots tres la situació és molt incòmoda, per què? perquè cap d'ells sap quantes coses saben els altres? :r) ...quins embolics que es creaven només per tanta formalitat i no dir les coses!! o-o:)

Anna Maria sí que a "Orgull i perjudici" els personatges eren més complexos, suposo que la Jane Austen també havia madurat com a escriptora i va saber donar-los més profunditat... a "Seny i sentiment" també deu ser el que tu dius, que justament buscava l'exageració per remarcar molt aquests dos trets :ok:

Raqueleta és veritat, això dels cabells a l'anell a mi també em va fer una mica de cosa, no sé què té de romàntic! :r)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Anna Maria » dl. maig 29, 2017 10:01 pm

Bones noies,
Avui he acabat la segona part, la comento! Ametista, no sé si podré mirar la peli, però el que és estrany és que amb la de vegades que l'han fet per TV3 no l'hagi vist, jeje

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA SEGONA PART!

Elionor i la seva manera de pensar, sobretot les formes i els protocols, la porten a extrems que em fan patir una mica:
- ella no farà res per evitar el prometatge i casament de l’Edward i la Lucy.
- Aguanta les males atencions de la sra Ferrars, estoicament.
- quan es troben amb la Lucy i l’Edward sols, sobretot parla molt bé a l’Edward i fins i tot els arriba a deixar sols.

Però per altra banda, també té actituds que ella critica en altres persones, com:
- vol demostrar a la Lucy que ella de cap manera sent per Edward res més que una amistat.
- li demana a sa germana una sinceritat que ella mateixa no té, com Marianne li recrimina: “Tu no dius mai res, i jo no tinc res a explicar”.
- Veu com Lucy s’equivoca, però no li explica el que sap sobre el nou prometatge de l’Edward, això és tan vil com qualsevol actitud de la Fanny o la sra. Ferrars.

Entenc que, des del punt de vista de la manera de fer de l’època, el senyor Willoughby s’hagi portat fatal, però és que no es parlen ni de tu. I després, quan el coronel Brandon explica a Elionor la història de la seva estimada i el seu germà... jo no vaig entendre que havien tingut relacions sexuals fins que no van parlar del part al final del capítol. Una forma tant estranya de parlar, que insultada tant és la noia que la deixen després d’allitar-se com la noia a qui no responen una carta epistolar quan representa que estàs promès o la noia a qui tornen els cabells tallats.

Aquest Robert Ferrars... ara anirà a darrere d’una de les germanes... quina serà... o no?
Fanny és capaç de convidar a les germanes Steele, tot per no convidar a les germanastres del seu home. Sí que té por de que li reclamin res. I en John, que fa el ploricó davant l’Elionor, això ho fa gent avui en dia, anar queixant-se de les despeses però vivint per damunt de les seves possibilitats.

Som-hi, a veure si llegeixo i comento la tercera part!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Martina20 » dc. maig 31, 2017 10:26 am

Vinga que entro la segona part que crec que ja tocaria entrar la tercera però no arribo, jajaja.

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA LA SEGONA PART

En aquesta part segueixen en la línia de veure com passa la vida, les costures, les compres, les peles que té cada un... quina separació tan gran entre el servei i la gent acomodada.... i quina vida tan aburrida :-o00m . La novela en global la segueixo trobant interessant ja que ens posa en situació per entendre com vivien i que s'esperava d'elles.

Estic molt d'acord amb l'Anna Maria que la manera de pensar i fer de l'Elinor la porta a extrems i sembla impassible amb el seu patiment. Per mi és massa soferta i ja tinc ganes de que exploti d'una vegada amb aquestes germanes Steele (hipòcrites, pesades i ensucrades sense remei). I fins i tot diria que una mica màrtir aguantant ella sola el secret entre el prometatge de l'Edward amb la srta Steele i consolant a la Marianne.
En aquests capítols la Marianne em va fer una mica de pena. Tal i com ens posa l'autora en situació, casar-se era el més important del món i llavors que el possible promès de la Marianne se n'anès amb un altre doncs és un drama. Tot el futur que s'havia imaginat desapareix. I en Willoughby doncs un penques tornant-li els cabells i fent veure que no havia passat res :ufs:
Després d'això vé el coronel Brandon i li explica a l'Elinor toooota la història del passat i la connexió entre el sr. Willoughby i ell. Aquesta part ara que la recordo doncs em va semblar molt inverossímil. Quina casualitat, no? Vaja em sembla que l'autora es va treure de la màniga una història complicada per fer-nos agafar més mania al Willoughby i tenir-li simpatia al coronel Brandon que fins ara era un personatge gris. Ametista, potser serà que la Marianne li fa pena el Coronel i se sent conectada a ell ja que ara han comparteixen una mateixa història: un desengany.
Em fa molta gràcia com es segueix parlant dels diners, de qui té què, de quan guanya qui. Per exemple la Sra. Dashwood "tengo entendido que la Sra. Jennings es dueña de una muy buena fortuna" i quan en John coneix el Coronel crec que era "que lo observó con una curiosidad que parecía decir que sólo esperaba saber si era rico para extenderle a él la misma cortesia"
Per cert, el tracte d'en John amb les germanes sembla que és molt més afectuós quan es troben a la ciutat. És ben bé que en un principi l'autora ens vol mostrar la faceta de germà però que és pura hipocresia. Queda clar que només feia el paper quan li diu que creu que l'Elionor i el coronel farien bona parella perque clar si hi hagués alguna cosa anterior que s'hagués pogut imaginar (referint-se a l'Edward) que un afecte així és impossible i que era un amor insuperable.... poca-solta!! I després segueix obsessionat amb el que té, el que no té i el que té el de més enllà. Em sembla una persona molt miserable.
En aquesta part encara que la mare de les germanes surt poc ens deixa veure la bona relació i tot l'amor que es tenen entre mare i filles amb les cartes que s'envien
I finalment la segona part acaba amb el retrobament de trio. Aquest tròs el vaig trobar força graciós ja que me'ls imagino a tots fent veure que no passa res i l'Edward pobre que no sap aguantar la pressió. :r)
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dc. maig 31, 2017 2:49 pm

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIDA LA SEGONA I LA TERCERA PART

Amb les germanes Steele tinc un dubte que no sé si és cosa de la meva versió del llibre, suposo que sí. Són dues germanes, la Lucy, que és la que està promesa amb l’Edward, i l’Anne, a qui a partir de cert moment li comencen a fer brometes –que li encanten- amb un predicador. Oi? I llavors qui coi és Nancy? Em fa l’efecte com si el traductor de vegades confongués els noms i enlloc de posar Lucy posés Nancy. Pot ser? Què us heu trobat vosaltres?

L’Elinor ens la presenten una mica santa, eh. Està clar que eren altres temps, però a veure qui actuaria com ella! Tens un tonteig amb un noi, no hi ha res confirmat però és més que evident a ulls de tothom, llavors descobreixes que està promès a una altra noia, no el jutges (en cap moment ningú jutja a l’Edward per fer tenir esperances a l’Elinor estan promès a una altra), el justifiques i el segueixes estimant, però respectes la seva decisió i encara escoltes i aconselles a l’altra noia i propicies que estiguin junts. I tot això sense dir res a ningú per a no fer-los patir…

I marxen cap a Londres, l’Elinor patint en secret i la Marianne emocionadíssima pel retrobament amb el Willoughby, que no dóna senyals de vida ni li contesta les cartes, li fa un lleig quan per fi es troben a un ball i quan la Marianne li escriu una carta, ell li contesta com si no hi hagués hagut res entre ells, una carta molt humiliant. I a tothom li sembla que és un desgraciat, que ho és, però a veure, en comparació encara em xoca més l’actitud de l’Elinor cap a l’Edward!

I com ja heu comentat, la història de la neboda del coronel Brandon és tan rebuscada! És una novel.la i aquestes coses passen però no deixa de ser curiós, la filla de la Sra. Jennings viu a prop del Willoughby, la neboda de la Sra. Jennings dóna la casualitat que és la promesa secreta de l’Edward, la neboda del coronel Brandon és una pobre noia enganyada i abandonada pel Willoughby, sembla com si en aquella época a Anglaterra fossin quatre gats i tots es coneguessin!
Aquesta història és perquè encara ens sembli més repugnant el Willoughby i precisament per això encara em xirria més com acaben pensant d’ell. Quan la Marianne està tan malalta, apareix a la casa dels Palmer, on estan allotjades, i parla amb l’Elinor i li confessa que ell és un trepa i que es mou pels diners, però que va arribar a estimar de veritat a la Marianne i que havia decidit demanar-li que es casessin, renunciant a fer un matrimoni que li proporcionés més riquesa (oh, molt bé!) però que just llavors l’anciana que ara no recordo quin vincle té amb ell (tieta?) descobreix la història de la neboda del coronel Brandon i el deshereta i clar, què ha de fer ell… Fuig i es promet amb una noia de molta fortuna, però patint molt perquè a qui de veritat estima és a la Marianne però ell no està fet per a tenir pocs diners… I l’Elinor el mig perdona, però és que després sa mare i la Marianne també! A veure, que igualment la va ofendre, que la va deixar tirada, que va valorar més els diners que l’amor que sentia per ella, que la història de la neboda del coronel continua estant allà…

El John, el germà, no m’agrada gens. La seva dona menys. Són pastats. Només valoren la posició i els diners. I si empeny a l’Elinor a casar-se amb el coronel Brandon segur que no és pensant en ella sinó en els contactes que pot fer ell i en que així no tindria cap deute moral cap a ella pel tema de la mort del seu pare. I li diu entre línies que s’oblidi de l’Edward… I la dona, que no les vol convidar a casa seva i que per això convida a les Steele, doncs apa, disgust al canto per borde! Tant la Fanny com sa mare són bastant desagradables amb l’Elinor, pensant que serà a ella a qui triarà l’Edward per a casar-se, i per a fastidiar-la no deixen de lloar a la Lucy i de tractar-la amb molts miraments, tot i que a l’hora de la veritat la fan fora de casa i ell queda deseheretat. Quin geni, la Sra. Ferrars. i quin poc amor cap al seu fill, deixar-lo amb una mà al davant i una al darrera només pel seu orgull ferit.

Em va fer molta gràcia quan la Sra. Jennings sent un tros de conversa entre l’Elinor i el coronel Brandon i creu que se li està declarant. Pobra dona, tan celestina i mai atina amb qui li agrada a qui! Llavors tenen una conversa en la que cadascuna parla d’una cosa i quan es descobreix l’error, es fan un fart de riure les dues.

Tot el tema de la malaltia de la Marianne em va recordar molt “Mujercitas”, l’heu llegit? Quan la Beth es posa molt malalta i estan les dues germanes grans soles amb ella, la mare ha hagut d’anar a buscar el pare, ferit a la guerra, es pensen que morirà, tota la nit d’espera…

I ja el final, una mica precipitat potser. L’error del matrimoni entre la Lucy i el Sr. Ferrars, que sorprenentment no és l’Edward sinó son germà. La Lucy, que estava enamoradíssima de l’Edward, resulta que tot ho feia només per a fotre a l’Elinor, ja que sabia perfectament que l’Edward l’estimava a ella, s’acaba casant amb el germà, que quan va saber el compromís de l’Edward amb ella va dir de tot i finalment s’hi casa. La mateixa noia que fa que desheretin a un dels germans i li donin tota la fortuna a l’altra s’ho manega per a casar-se amb el que s’ho ha quedat tot. Ole la tia, quina jugada.
I quan descobreixen l’error, l’Edward i l’Elinor es prometen i ràpid es casen i ja tots fan campanya a la Marianne a favor del coronel Brandon i finalment es casen també. Una mica massa ràpid i mal explicat aquest amor, que era justament, junt amb el de la Lucy i l’altre Ferrars, el més difícil d’explicar…


Bé, com sempre acabo dient amb aquest tipus de novel.les, m’ha agradat però no m’ha entusiasmat. No acabo d’empatitzar amb cap personatge, encara que alguns em despertin simpatia, i la trama en si tampoc m’atrapa… no sé, ja veig que no és una època literaria que encaixi amb mi…
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dc. maig 31, 2017 3:45 pm

Raqueleta ha escrit:Amb les germanes Steele tinc un dubte que no sé si és cosa de la meva versió del llibre, suposo que sí. Són dues germanes, la Lucy, que és la que està promesa amb l’Edward, i l’Anne, a qui a partir de cert moment li comencen a fer brometes –que li encanten- amb un predicador. Oi? I llavors qui coi és Nancy? Em fa l’efecte com si el traductor de vegades confongués els noms i enlloc de posar Lucy posés Nancy. Pot ser? Què us heu trobat vosaltres?


doncs el mateix! però a mi em semblava més que confonia els noms d'Anne i Nancy :-:)

ho he mirat i he trobat això a la wikipedia: "El nombre Nancy se deriva del nombre hebreo Anna, el cual significa "gracia". Fue usado originalmente como un sobrenombre de quienes se llamaban Anne (Ana en inglés), pero comenzó a usarse como nombre propio, independiente de Anne, desde el siglo XVIII en adelante"
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8593
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Raqueleta » dj. juny 01, 2017 12:29 pm

ametista ha escrit:
Raqueleta ha escrit:Amb les germanes Steele tinc un dubte que no sé si és cosa de la meva versió del llibre, suposo que sí. Són dues germanes, la Lucy, que és la que està promesa amb l’Edward, i l’Anne, a qui a partir de cert moment li comencen a fer brometes –que li encanten- amb un predicador. Oi? I llavors qui coi és Nancy? Em fa l’efecte com si el traductor de vegades confongués els noms i enlloc de posar Lucy posés Nancy. Pot ser? Què us heu trobat vosaltres?


doncs el mateix! però a mi em semblava més que confonia els noms d'Anne i Nancy :-:)

ho he mirat i he trobat això a la wikipedia: "El nombre Nancy se deriva del nombre hebreo Anna, el cual significa "gracia". Fue usado originalmente como un sobrenombre de quienes se llamaban Anne (Ana en inglés), pero comenzó a usarse como nombre propio, independiente de Anne, desde el siglo XVIII en adelante"


Ara que ho dius potser sí que quan deia Nancy tenia més sentit que parlés de l'Anne. En el moment d'escriure-ho, i sense tenir les pàgines al davant, vaig pensar que era una confusió del traductor per la petita similitud de noms: LuCY i NanCY.
Però vist el que has trobat està clar que quan parla de Nacy parla de l'Anne, ja que Nancy llavors era com un diminutiu d'Anne i no un nom diferent.
Dubte aclarit!!
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen) FINAL

EntradaAutor: ametista » ds. juny 03, 2017 4:44 pm

com va noies? ja heu acabat el llibre?

Raqueleta ja he posat l'enquesta per poder votar què ens ha semblat! :ok:
a mi potser és el llibre que menys m'ha agradat de l'autora, tot i que és agradable de llegir, entretingut... però poca cosa més, he votat que "m'ha agradat, està bé"

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

doncs he de dir que la Sra Jennings m'ha sorprès positivament ja que al principi es veia una dona molt extrovertida i que es ficava on no la demanaven, que en l'època era sinònim gairebé de maleducada... però quan acull a les germanes a casa seva resulta ser bona dona, les tracta amb dolçor i és com una segona mare per elles, no us sembla?

teniu raó a mi també m'ha semblat moooolta casualitat que el Willoughby hagués tingut una història amb la neboda del coronel Brandon... com si no hi hagués més gent, tu!
Anna Maria ha escrit:jo no vaig entendre que havien tingut relacions sexuals fins que no van parlar del part al final del capítol.

:r) a mi em va passar igual! tal i com havia anat tot amb la Marianne pensava que amb la neboda havia sigut una mica més del mateix o potser una mica més ...però tant més? quan s'anomena el part la meva reacció va ser "oh! hi va haver marro???"

tema Edward... entenc que s'havia promès de jove i després amb el temps se'n penedeix perquè veu com és realment la Lucy però no pot desdir-se de la seva paraula per una qüestió d'honor, etc així que quan ella se'n va amb el germà (la mala p... i semblava tonta! jaja) a ell l'allibera d'un compromís que no volia... menys mal perquè si hagués sigut per l'Elinor no hagués passat mai res entre ells dos! bé, de fet per ell tampoc, no acabo d'entendre perquè mai li explica res a l'Elinor.... tampoc estava ben vist parlar de sentiments o de les situacions de cadascú? en cert moment pensava que igual que en altres situacions es donen equívocs podia ser que ell es pensés que l'Elinor estava compromesa amb el coronel Brandon com altres sí pensaven... això hauria explicat perquè es resignava a seguir amb la Lucy...

però ei, quina ràbia que quan arriba el moment de la declaració i demanar-li la mà i l'autora va i no ho explica! s'ho salta en plan resumet per sobre... PER QUÈEEEEEE??????????????????????????????????? m'has explicat un munt de coses amb molt de detall i això que és una part important de la història no m'ho expliques???????????????
és un estil literari que em sona que ja ho hem criticat en altres llibres de l'època (ara hauria de revisar si era justament en altres llibres de la mateixa autora...) t'explica tota la trama i a l'hora de veritat quan s'ha de resoldre tot pim-pam-pum i au, s'ho treu de sobre en un no res... i tu et quedes amb cara de tonta pensant que t'has perdut una part de la història :-:)
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dt. juny 06, 2017 11:47 am

per les que no ho hagueu vist, ja podeu votar la propera lectura aquí! :ok:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2123
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Anna Maria » dt. juny 06, 2017 11:17 pm

Bones!
Ostres, mira, tampoc ho he fet tant malament, que ja comento la tercera part, jeje. Som-hi!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA TERCERA PART!

Al principi de la tercera part l’Elinor (per cert, em vaig adonar llavors que a les altres dues parts havia afegit una “o” al nom, dient-li Elionor; em devia sonar més bé...) em començava a fer una mica de ràbia ja, amb tanta integritat i calma, quan li explica a la Marianne que l’Edward està promès amb la Lucy. És que clar, llavors fa sentir-la culpable, per haver demostrat tots els seus sentiments d’una forma massa exagerada. Clar, torno a dir, ni tant ni tant poc.
Tampoc entenc gaire que quan les dues germanes i la Sra. Dashwood parlen ara de l’Edward tinguin pena per ell, i tal, i el que ha fet a la Elinor? Jo és que sóc rancorosa, no podria estar dient “pobre Edward”.
Tot i que ja m’he posat molt dins la novel•la, jo encara hi ha coses que no entenc, com quan la Sra. Jennings diu que amb el que tindran Lucy i Edward “només” es podran permetre una criada.
La conversa entre la Sra. Jennings i la Elinor quan la primera pensa que el coronel Brandon li ha demanat per casar-s’hi i l’Elinor parla de la concessió de la rectoria a Edward és molt còmica. Això els hi passa per estar parlant sempre en clau.
També em crida l’atenció el detall que utilitzen els criats per saber bones noves de la família, quan Fanny es troba malament. En aquella època ni rastre del telèfon, clar. Però com s’ho feien els pobres, que no tenien criats? Ara ens resulta impensable, tota la informació a un clic (que no vol dir està millor informats, a vegades).
Per cert, no em queda massa clar que és el que pateix la Marianne... sigui com sigui, l’actitud de l’Elinor és complicada de criticar, ja que ella no tenia intenció de treure-li importància a l’enfermetat de la seva germana. El que sí que no entenc és que tampoc pugui exterioritzar la seva alegria quan es cura.
El sr. Willoughby crec que és un bon cara dura. Quina afectació més postissa, em sembla a mi. El que l’ha portat a justificar-se no són els sentiments cap a la Marianne, sinó els remordiments per no explicar la veritat quan sap que ella es pot morir. A mi no me’n fa de pena.
Quan Elinor li explica a Marianne tot això, ella s’ho agafa amb molt de seny, aquí vaig pensar que és l’intent de l’autora que el seny passi a sentiment i el sentiment a seny, com si intercanviessin els papers amb sa germana. Elinor fa la seva explosió, finalment, quan Edward va a veure-les i els hi diu que la Lucy s’ha casat amb el Robert, sa germà. Per tant, jo entenc que Marianne s’ha tornat al seny i Elinor al sentiment, o fins i tot m’atreveixo a dir que és com la “moraleja” de la novel•la, l’intentar explicar que no tot és blanc o negre, que hi ha una gama de colors al mig.
La Lucy, doncs, no estava enamorada de l’Edward, sinó dels diners que tenia.
Quan es parla que la Sra. Ferrars ha passat de tenir dos fills, a un, a cap i ara un... no sé, “no tenir fills” és molt fort, com a vegades he sentit en algun lloc la frase: “el meu fill és mort per mi”... Les circumstàncies que han haver de passat han de ser molt dures, però realment, renegar del fill per casar-se amb una persona no rica... bé, pensaments d’abans, aquí a Catalunya no fa tant que es feia. Els meus repadrins es van casar en un matrimoni acordat, no es coneixien amb anterioritat.
I finalment, Marianne accepta el Coronel Brandon, havent-se de “menjar” tot el que pensava. Forma part del seu camí cap al seny.
Així doncs, una novel•la que finalitza amb una “van viure feliços i van menjar anissos”, que també està bé acabar amb un final ensucrat, de tant en tant.

Pel que fa a la falta d’explicació de la declaració de l’Edward amb l’Elinor, jo també l’he trobat a faltar, ja que és cert que fins llavors s’explicava tot al detall, pel que fa a sentiments i situacions. Potser tenia un número de pàgines establert pel llibre, potser fins i tot ho va retallar... jejeje. No sé, potser l’autora creia que ara ja, com que havia exposat el sentit i el sentiment i tot el que comporta, ja no ho veia ella com un tema important.

La novel•la, al final, m’ha agradat. Les escenes dels personatges, la seva manera de viure, la manera de parlar, va fer que tot i que continués em costés, però al final la narració ha agafat ritme, ha tingut un interès creixent, tot i que és cert que el final és atropellat, en comparació amb les llargues tardes jugant a cartes a les sales de les famílies. Estic contenta d’haver-la llegit i compartit amb vosaltres.

Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Martina20 » dj. juny 15, 2017 2:26 pm

Bones, aqui va la tercera part!
Atenció spoilers!!! Llegida la tercera part

Totalment d'acord amb el que diu l'Anna Maria que la sra. Middelton semblava una xafardera consumada però és una segona mare per les dues germanes i mostra discreció i carinyo quan hi ha necessitat.
He de comentar bé el tròs de quan es destapa que la senyoreta Steele estava compromesa amb l'Edward a casa d'en John. Aqui vaig riure amb els adjectius que els personatges utilitzaven:
"Momento demasiado atroz para las palabras"
"Escena difícil y dolorosa; pero confió en que capearemos la tormenta sin que ninguno de nosotros resulta demasiado abatido"
"Ha sido una verdadera agonía para ella (la Sra. Ferrars)
"Se ha marginado para siempre de toda sociedad decente"..... Fa riure, veritat?!?!? :r)
Sembla que això és com l'event de l'any. Mare meva quina vida .
També vull comentar el paper d'en Willoughby. Em sorprèn que tornes a aparèixer després de casat i més al mig de la nit. En la realitat aquest penques hauria desaparegut però l'autora ens el vol disculpar però no cola, jejeje El que en trec jo d'aquest caràcter és el que representa ell, en Willoughby representa la buidor de la societat. Els diners, la riquesa eren lo important i encara que ell estava insatisfet ara que era acomodat, era igualment el més important. :ufs:
Si que és veritat al final que la Marianne es va tornant com assenyada, fent plans per estudiar... em va fer pensar quan vaig llegir a COU el Quijote i que la mestra ens va fer veure que els personatges s'influenciaven. En Quijote s'anava Sanchificando i en Sancho, Quijotizando. Doncs al final sembla que les dues germanes evolucionen.

També estic d'acord que el final és molt ràpid sobretot el casament entre el Coronel i la Marianne. Tenia ganes l'autora d'acabar el llibre?? ?-) Igualment és guai un final de tot va bé si acaba bé com diu la Raqueleta, jejeje.

Doncs no ha estat malament la lectura. No m'ha impressionat, no la tornaria a llegir i em quedo amb que és un bon exemple de la literatura d'aquella època.
Avatar de l’usuari
Martina20
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 565
Membre des de: ds. març 15, 2014 9:25 am

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: Martina20 » dj. juny 15, 2017 2:31 pm

Per cert, ara recordo que l'Ametista va dir de mirar la peli. Quan? Ja l'he trobada online. Les pelis aixi d'època si que m'agraden molt >.-<:
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5480
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: CL maig'17 - Sentit i sensibilitat (Jane Austen)

EntradaAutor: ametista » dj. juny 15, 2017 2:40 pm

Martina ja pots mirar-la! jo ja l'he vista fa poquet i estic buscant tenir un momentet per comentar-la! va, quan te la miris comentem!! alguna altra s'anima a mirar-la?

jo he de dir, avançant-me al meu comentari... que cosa poc habitual... m'ha agradat més la peli! :content:
Imatge
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::